{"id":561,"date":"2012-10-09T21:11:51","date_gmt":"2012-10-09T15:11:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=561"},"modified":"2012-10-09T21:11:51","modified_gmt":"2012-10-09T15:11:51","slug":"pep-guardiola-de-santpedor-a-lupper-west-side","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2012\/10\/09\/pep-guardiola-de-santpedor-a-lupper-west-side\/","title":{"rendered":"Pep Guardiola: de Santpedor a l’Upper West Side"},"content":{"rendered":"

L’\u00fanica cosa que coneixia de la vila de Santpedor \u00e9s que era la llar ancestral del Timbaler del Bruc (suposant que aquest personatge hagi existit de deb\u00f2), per\u00f2 despr\u00e9s de les transmissions d’en Puyal que tan sovint es referia a Pep Guardiola com “el de Santpedor”, ara ja conec dos personatges molt admirats nadius d’aquest indret. Tots dos tenien moltes coses en com\u00fa. Eren joves pac\u00edfics i patri\u00f2tics que guanyaven batalles i guerres sense disparar ni un sol tret ni vessar sang humana, ni amena\u00e7ar, ni vestir-se d’uniform. Els catalans n’hem tingut alguns d’aquests, per\u00f2 mai se’n poden tenir prous per la gl\u00f2ria de Santpedor i de tota la naci\u00f3. Tant de bo els espanyols tamb\u00e9 en aix\u00f2 ens haguessin imitat.<\/p>\n

No s\u00e9 perqu\u00e8 per\u00f2 sempre m’han interessat les cases on la gent famosa viuen o han viscut. De petit, em vaig passar una setmana buscant el pis de Pitarra. M’imagino les ombres dels gras herois del nostre pa\u00eds, amb el seu esperit identificat amb el d’una Catalunya derrotada i impotent, esperan\u00e7ats malgrat la bandera forastera a la que calia saludar com a l’\u00f2pera “Guillem Tell”. Per\u00f2 aquests fantasmes tristos mai s’aturaven a parlar amb mi. Perqu\u00e8 deu ser? Potser perqu\u00e8 no s\u00f3c un dels seus? O perqu\u00e8 els molesten els desconeguts? O perqu\u00e8 van acompanyats de gu\u00e0rdies de seguretat? O perqu\u00e8 no inspiro confian\u00e7a? Ara que quan hi penso, resulta que tamb\u00e9 he topat pel carrer amb gent encara viva, no sols morta i igual de famosa i he pogut aguantar la seva mirada als meus ulls per un o dos segons. Com a cient\u00edfic que jo era durant la meva vida activa, sovint he publicat a revistes importants observacions cient\u00edfiques inesperades, rares o dif\u00edcils d’entendre. Podria publicar que un dia em vaig trobar pel carrer durant segons en Woody Allen, la Meryl Streep, la Scarlett Johansson, i alguns altres novaiorquesos. Tot ax\u00f2 \u00e9s veritat, per\u00f2 ser\u00e0 important? Fa una difer\u00e8ncia si el personatge est\u00e0 viu o mort?<\/p>\n

Una introducci\u00f3 molt llarga, tot plegat per escriure que no em vaig poder aguantar m\u00e9s i vaig prendre l’autob\u00fas per anar a veure el Ardsley, que \u00e9s el nom de l’edifici on en Guardiola ha llogat un pis moblat per, segons diu la premsa de Madrid, sempre tan discreta, per la quantitat de $31,000\/ mes, amb la intenci\u00f3, segons diuen, de viure-hi amb la fam\u00edlia per un any que per molta gent, i espero que per ell podria ser meravell\u00f3s.<\/p>\n

L’Edifici Ardsley a l’Upper West Side (Central Park West i carrer 92)<\/p>\n

T’ho miris com vulguis, \u00e9s un edifici notabil\u00edssim, un agregat de torres cuboidals, amb una al\u00e7ada m\u00e0xima de vint pisos amb habitatges d’un fins tres dormitoris i balcons amb vista directa a l’oest del Central Park, prop de l’angle nord-oest.p L’edifici \u00e9s d’un estil que aqu\u00ed s ‘anomena Art Deco, equivalent o similar a l’arquitectura europea de l’Art Nouveau, renovat a fons amb detalls molt notables, construit per l’aquitecte d’origen hongar\u00e8s Roth. <\/p>\n

No s\u00e9 perqu\u00e8, molts periodistes deien que est\u00e0 a un dels barris residencials millors i m\u00e9s cars de Manhattan, que no \u00e9s veritat. Est\u00e0 a 320 Central Park West que vol dir que un dels fronts est\u00e0 a l’endavant del parc, al costat oest i els periodistes asseguren que efectivament el de Santpedor disfruta pel preu d’aquesta visi\u00f3 meravellosa.<\/p>\n

L’edifici \u00e9s una cooperativa on els pisos s\u00f3n propietat de la corporaci\u00f3 dels residents per\u00f2 estan “llogats” als propietaris que tinguin un cert nombre d’accions, cosa que \u00e9s molt diferent de la propietat horitzontal m\u00e9s coneguda a Barcelona. Sobretot t\u00e9 l’avantatge que la corporaci\u00f3, o sigui els ja propietaris, poden controlar qui es vol ficar a viure-hi i dir s\u00ed o no. A la ciutat tothom ha sentit hist\u00f2ries b\u00e8sties de negatives a acceptar gent important sense donar explicacions (el President Nixon \u00e9s un cas que se m’acut; fa poc l’Antonio Banderas i la dona foren rebutjats per ser ell hisp\u00e0 i perqu\u00e8 tenien por que l’home voldria comprar marihuana). Tornant al nostre edifici, l’Ardsley, segons diuen, quan el temps \u00e9s bo es poden reunir residents coneguts a la lobby, entre ells l’Steve Spielberg, l’artista Bono, en Dustin Hoffman o la Barbra Streisand. Cal advertir no obstant que aquesta mena de gent sovint tenen molts habitatges, un d’ells sempre a Manhattan.<\/p>\n

El Ardsley \u00e9s all\u00f2 que s’anomena un edifici de “guant blanc” que es refereix als guants dels porters de gran luxe que tenen a l’entrada. No \u00e9s f\u00e0cil entendre com es justifiquen els preus extravagants de les propietats a Manhattan. Una cosa importat\u00edssima \u00e9s aix\u00f2 dels guants que es refereix a la qualitat, fortuna i reputaci\u00f3 de la gent qe hi viu. Ning\u00fa voldria per exemple gangsters o gent que han guanyat la loteria. Ara que gents de Wall Street i banquers famosos, per molt lladres que siguin, mentre s’escapin de la pres\u00f3 estan b\u00e9. A moltes cases de guants blancs pel Nadal cal pagar propines d’uns $10,000, que se li donen al super de l’edifici perque els distribueixi pel seu compte segons la feina que fan i com estan de contents els residents.<\/p>\n

Una altra cosa que costa molts diners \u00e9s la vista. El de Santpedor sens dubte paga una fortuna per la vista, per\u00f2 val la pena perqu\u00e8 tothom ho sap i valua com cal. Es pot presumir i molts obren la boca amb enveja. Una altra cosa \u00e9s l’adre\u00e7a. La de l’Ardsley \u00e9s Central Park West que \u00e9s molt per\u00f2 no \u00e9s la millor part de Central Park West perqu\u00e8 est\u00e0 ja massa al nord. I finalment, l’\u00fanica cosa que comptaria si el m\u00f3n fos racional, que \u00e9s a veure que hi ha dintre del pis, si est\u00e0 ben cuidat, renovat recentment, amb bones connections el\u00e8ctriques, bons banys, una cuina moderna, armaris grans, etc<\/p>\n

En general, el preu i el nom de la gent que compra habitatges es fan p\u00fablics, encara que hi ha excepcions quan tot es queda fosc. A l’Ardsley, la darrera vegada que es va vendre un pis, es van pagar uns $6,25 milions i un lloguer de $31,000 \u00e9s moderat i raonable, tot i que caldria saber coses que no s\u00f3n p\u00fabliques.<\/p>\n

Pisos cars<\/p>\n

Pisos d’aquests preus extraordinaris, en general es compren per l’\u00fas personal i no pel negoci d’especular per\u00f2 aix\u00f2 dep\u00e9n tamb\u00e9 de circumst\u00e0ncies que potser no seran conegudes mai. Hi ha pisos famosos que no poden ser valorats. Com diuen els americans, una cosa val tant com un comprador estigui disposat a pagar i abans de posar-la en venda, no se sap quant ser\u00e0. <\/p>\n

En John Rockeffeler pare, el bandit, havia viscut amb la fam\u00edlia a una casa relativament modesta (per ell, s’ent\u00e8n) situada al lloc on avui en dia s’al\u00e7a el MOMA, el Museu d’Art Modern. Arribat el temps de la jubilaci\u00f3, ell s’en va anar a una casa-palau anomenada Kikuyt, que avui en dia es pot visitar, a un suburbi de Nova York, vora el riu Hudson. El seu fill John Jr va passar la propietat de la vella casa familiar a la fundaci\u00f3 del MOMA que la va enderrocar en l’acte. Tota la colla des Rockeffeler es va despla\u00e7ar al fam\u00f3s pis 740 Park Avenue, que eren dos pisos comunicats amb un total de 23 cambres i 12 banys i all\u00ed es van quedar. Se suposava que era el pis palacial m\u00e9s car del m\u00f3n. A la mort de Junior, el va adquirir un industrialista de l’asseguran\u00e7a molt fam\u00f3s, el qual es va arruinar. No se sap per quant s’ha venut o llogat. No hi t\u00e9 res a veure, per\u00f2 de petita hi havia viscut uns anys tamb\u00e9 la nena Jacqueline Kennedy-Onassis, n\u00e9ta del constructor, la qual va mudar-se al final a la casa pairal del seu pare a la platja de Long Island, com molts altres milionaris, on va acabar de cr\u00e8ixer.<\/p>\n

Un altre habitatge famos\u00edssim fou la resid\u00e9ncia del Duc i la Duquessa de Windsor a Nova York. El Duc era el rei Eduard VIII, d’Anglaterra, que va abdicar als pocs mesos de pujar al tro per casar-se amb una divorciada (dues vegades, ex-marits vius) nordamericana de credencials dubtoses. El pis est\u00e0 a les torres Waldorf, prop del carrer 42 i les Nacions Unides. Amics mon\u00e0rquics li van arreglar molt. Fins i tot, per alegrar-los una miqueta les estades a NY (altrament vivien a Par\u00eds i eren tots dos pro nazis hitlerians), un mecenas els va prestar un Renoir de deb\u00f2 perqu\u00e8 les parets no es veiessin tan buides.<\/p>\n

Quan els Srs Ducs van abandonar aquest m\u00f3n de luxe, sopars d’estat i altres patiments, un senyor jove comen\u00e7ant una carrera pol\u00edtica, interessat en luxes i sopars d’estat anomenat John F Kennedy va comprar el pis. Una de les coses que l’interessaven molt era una piscina molt amagada per fer-hi festes, que li agradaven molt. Despr\u00e9s d’ell va passar a gent amb molts diners per\u00f2 menys coneguts i al final a quelcom que va pagar $9,5 milions. Va resultar que no podien ocupar el pis per raons privades i van intentar llogar-lo per $250,000 al mes. Era la crisi i tampoc podia ser llogat a un preu tan bo. Al final fa un mes el van llogar nom\u00e9s per $150,000, que \u00e9s com si l’haguessin donat de franc. Un verdader robatori! Quina oportunitat! Aquestes oportunitats s’haurien de publicar millor. Potser a La Vangu\u00e0rdia?<\/p>\n

Fins a la pr\u00f2xima<\/p>\n

JOANOT<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’\u00fanica cosa que coneixia de la vila de Santpedor \u00e9s que era la llar ancestral del Timbaler del Bruc (suposant que aquest personatge hagi existit de deb\u00f2), per\u00f2 despr\u00e9s de les transmissions d’en Puyal que tan sovint es referia a Pep Guardiola com “el de Santpedor”, ara ja conec dos personatges molt admirats nadius d’aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,25908,1148],"tags":[],"class_list":["post-561","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-metro-nova-york","category-nova-york"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-93","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/561","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=561"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/561\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":563,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/561\/revisions\/563"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=561"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=561"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=561"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}