{"id":56,"date":"2010-06-16T07:25:28","date_gmt":"2010-06-16T01:25:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/06\/16\/la-situacio-dels-matrimonis-gays-als-eua-una-sentencia-judicial-important-es-imminent\/"},"modified":"2010-06-16T07:25:28","modified_gmt":"2010-06-16T01:25:28","slug":"la-situacio-dels-matrimonis-gays-als-eua-una-sentencia-judicial-important-es-imminent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/06\/16\/la-situacio-dels-matrimonis-gays-als-eua-una-sentencia-judicial-important-es-imminent\/","title":{"rendered":"LA SITUACIO DELS MATRIMONIS &#8220;GAYS&#8221; als EUA: Una sent\u00e8ncia judicial important \u00e9s imminent"},"content":{"rendered":"<p>Una violaci\u00f3 de drets humans i civils, aix\u00ed \u00e9s com els militants de la comunitat gay veuen la prohibici\u00f3 del casament. Potser s\u00ed que n&#8217;\u00e9s per\u00f2 \u00e9s evident que a aquest pa\u00eds encara hi ha molta resist\u00e8ncia, molta m\u00e9s que a Europa. La dreta radical ha fet de l&#8217;oposici\u00f3 al casament gay un tema emblem\u00e0tic, gaireb\u00e9 una bandera. Voler una cosa ferventment no significa necess\u00e0riament que s\u00b4hi tingui dret. Ni tan sols l&#8217;Obama afavoreix aquests matrimonis, i pocs dem\u00f2crates ho fan. Es tracta evidentment d&#8217;una q\u00fcesti\u00f3 social, un tema dif\u00edcil i la majoria dels ciutadans es neguen a veure-ho com un dret civil i \u00e9s evident que nom\u00e9s es resoldr\u00e0 si la majoria canvia la seva opini\u00f3.\u00a0 La meva intenci\u00f3 avui \u00e9s descriure la situaci\u00f3 legal actual i fer-vos sabedors d&#8217;un judici que est\u00e0 a punt d&#8217;acabar-se a un Tribunal Federal a San Francisco, que podria canviar totalment els termes del conflicte.<\/p>\n<p><strong>Fins ara, el matrimoni gay ha estat sempre un problema dels Estats<\/strong><\/p>\n<p>El col\u00b7lectiu homosexual va decidir fa temps confrontar el problema a nivell d&#8217;Estats individuals on els semblava que hi havia suport i obtenir una legalitzaci\u00f3 per intervenci\u00f3 dels jutges estatals (no federals) afirmant sempre que el text de les Constitucions locals que sempre estableixen la igualtat dels ciutadans i el dret al casament s\u00b4ha d&#8217;interpretar en el sentit que permeten el casament d&#8217;homosexuals, que altrament quedarien discriminats. Han anat d&#8217;un Estat a l&#8217;altre plantejant el problema i han obtingut \u00e8xits notables. De fet, actualment hi ha 5 estats i el Districte de Col\u00fambia (Washington DC) als quals el casament gay s&#8217;ha pogut introduir per via judicial. A altres ha fallat. En qualsevol cas, la poblaci\u00f3 s\u00b4ho ha mirat amb recel, si no amb hostilitat oberta.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 no provar a un Tribunal Federal, afirmant que la Constituci\u00f3 Federal ho exigeix, en el qual cas el matrimoni gay quedaria legalitzat d&#8217;un cop a tota la naci\u00f3? La resposta \u00e9s di\u00e0fana: perqu\u00e8 tenien i segueixen tenint por dels jutges tan conservadors i reaccionaris del Tribunal Suprem Federal actual. La hist\u00f2ria est\u00e0 plena de sent\u00e8ncies horroroses d&#8217;aquest tribunal, per exemple amb l&#8217;esclavatge i els drets dels negres. Amb el temps, s&#8217;han anat corregint b\u00e9 per\u00f2 suprimir una sent\u00e8ncia triga molts anys. Si entreveiessin una sent\u00e8ncia dolenta en contra, no hi hauria res a fer pels pr\u00f2xims 20 o 30 anys.\u00a0 O sigui que m\u00e9s val seguir treballant als Estats que exposar-se a un disgust greu i prematur amb els Federals. Com veurem no tothom hi est\u00e0 d&#8217;acord.<\/p>\n<p><strong>La sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de Nova Jersey<\/strong><\/p>\n<p>Potser alg\u00fa es pregunta com \u00e9s que la majoria d&#8217;Estats, no obstant ser tots sobirans, tenen lleis i Constitucions tan semblants? La resposta \u00e9s una certa organitzaci\u00f3 legal independent, formada per professors de dret prominents, jutges i advocats, que mant\u00e9 fitxers detallats sobre tots els problemes legals d&#8217;actualitat, comparant les lleis vigents als Estats, presentant les consideracions que s&#8217;han fet i oferint recomanacions. Quan el parlament d&#8217;un estat debat algun problema, els funcionaris que escriuen les lleis obtenen i estudien el dossier de l&#8217;organitzaci\u00f3 sobre la mat\u00e8ria.<\/p>\n<p>El Tribunal Suprem de l&#8217;Estat de Nova Jersey, malgrat la mala anomenada del territori t\u00e9 la reputaci\u00f3 de ser el millor en q\u00fcestions familiars i sovint altres estats esperen una sent\u00e8ncia seva definint la soluci\u00f3 per escriure lleis escaients.<\/p>\n<p>Al final els Suprems de Jersey van rebre la petici\u00f3 de declarar els matrimonis gays legals a Nova Jersey. Per a mi personalment el seu dictamen fou un model de sentit com\u00fa, posant la resoluci\u00f3 on hauria d&#8217;estar, amb els ciutadans i el Parlament, sense expressar una opini\u00f3 pr\u00f2pia sobre el fons.<\/p>\n<p>La Constituci\u00f3 actual de NJ no \u00e9s gaire vella. Fou aprovada fa potser 40 o 50 anys per\u00f2 \u00e9s evident que els autors no tenien cap intenci\u00f3 de legalitzar els (o prohibir) matrimonis gays, que era una cosa inconcebible en aquells dies. Si el Tribunal decid\u00eds a favor dels gays, el que faria seria escriure una llei nova independentment de la voluntat popular i fora de l&#8217;abast del poble. Aix\u00f2 no \u00e9s la funci\u00f3 dels jutges i ning\u00fa ho vol. Si els gays no estaven d&#8217;acord amb la situaci\u00f3 actual, podien mirar d&#8217;influenciar el sentiment popular, fins que els afavor\u00eds majorit\u00e0riament.<\/p>\n<p>No obstant els Srs Jutges van estar completament d&#8217;acord en qu\u00e8 els homosexuals vivint en una relaci\u00f3 estable estaven subjectes a discriminacions intolerables, i aquestes s\u00ed que violaven l&#8217;esperit i la lletra de la Constituci\u00f3 i s&#8217;havien de corregir. Per tant, van donar un termini d&#8217;unes setmanes al Parlament de Trenton per fer una de dues coses: O aprovar el matrimoni gay o aprovar una uni\u00f3 legal que els don\u00e9s els mateixos drets. Aquesta resoluci\u00f3 ha tingut molta influ\u00e8ncia sobre legisladors d&#8217;altres estats. El parlament de Nova Jersey es va negar en dues ocasions, sota gran pressi\u00f3 popular a legalitzar els matrimonis, per\u00f2 van introduir la uni\u00f3 legal, la qual dissortadament no atorga els mateixos drets com els que tenen els casats. L&#8217;ordre judicial no es va complir del tot.<\/p>\n<p><strong>El cas extraordinari de San Francisco: ser\u00e0 possible?!<\/strong><\/p>\n<p>Aqu\u00ed entren en acci\u00f3 dos advocats molt importants, poderosos i coneguts anomenats\u00a0 <strong>Theodore Olson<\/strong> (Republic\u00e0) i <strong>David Boies <\/strong>(Dem\u00f2crata)<strong>. <\/strong>Potser alg\u00fa amb molt bona mem\u00f2ria s&#8217;en recorda d&#8217;ells. Era l&#8217;any 2000 i a la Florida hi havia un cacau electoral sobre si George W Bush o Al Gore havien estat elegits President. El cas fou portat al Tribunal Suprem Federal, on els candidats foren representats pels senyors Olson i Boies. Com tothom sap va guanyar Olson i el seu candidat esdevingu\u00e9 President dels EUA.<\/p>\n<p>Resulta que la idea fou de l&#8217;Olson, ja un home de certa edat, per\u00f2 en Boies s&#8217;hi va afegir immediatament. Anirien a un jutge Federal i afirmarien que la negativa d&#8217;autoritzar casaments gays a Calif\u00f2rnia introdu\u00efda per l&#8217;\u00e8xit de la Proposici\u00f3 9, violava les disposicions de l&#8217;Esmena XIV de la Constituci\u00f3 federal que tracta de drets civils: (&#8220;&#8230;no State shall deny to any person within his jurisdiction the equal protection of the laws&#8221;).<\/p>\n<p>Van trobar una parella masculina que s&#8217;hi avenia i van presentar la demanda en el seu nom.<\/p>\n<p>El cas fou vist amb horror pel col\u00b7lectiu gay, que com explicat abans no volia anar als Tribunals Federals de cap manera i que ara veu els seus esfor\u00e7os en perill, amb la possibilitat d&#8217;una prohibici\u00f3 absoluta a tot el pa\u00eds. Els Srs Olson i Boies no hi estaven d&#8217;acord i estaven conven\u00e7uts que guanyarien.<\/p>\n<p>Avui dimecres comencen els arguments finals. Seria massa llarg per\u00f2 la vista ha estat d&#8217;all\u00f2 m\u00e9s interessant, amb una presentaci\u00f3 molt clara i completa de tots els problemes i consideracions en el cas. El jutge que els va tocar sembla ser\u00a0 favorable a la petici\u00f3. De fet avui va demanar als advocats que en els arguments finals parlessin del significat de &#8220;choice&#8221; (lliure elecci\u00f3) i de si al seu parer la Proposici\u00f3 8 que va prohibir el matrimoni gay a Calif\u00f2rnia era un intent d&#8217;imposar idees de moral majorit\u00e0ries a tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p>Ja veurem qu\u00e8 passa. No falta gaire. El jutge pot triar sentenciar en contra o a favor de la petici\u00f3 de forma que s&#8217;estendria a tot el pa\u00eds o podria dir tamb\u00e9 que parla nom\u00e9s per als californians. Si perden l&#8217;Estat sens dubte recorrer\u00e0 al Tribunal Federal del Districte\u00a0 i segons com acabi al Tribunal Suprem. I aleshores veurem si \u00e9s veritat que els Srs Just\u00edcies Suprems estan a favor o en contra, per\u00f2 contra la seva resoluci\u00f3 no hi haur\u00e0 altre recurs que escriure una nova Esmena constitucional (que para ara seria impossible). Cal afegir que els Just\u00edcies no tenen cap obligaci\u00f3 d&#8217;acceptar tots els casos que se\u00b4ls presenten i que de fet en rebutgen la meitat. Per\u00f2 a m\u00ed em sembla que aquest cas no el rebutjarien.<\/p>\n<p>Saluts<\/p>\n<p><font color=\"#ff0000\"><em>JOANOT<\/em><br \/>\n<\/font><\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una violaci\u00f3 de drets humans i civils, aix\u00ed \u00e9s com els militants de la comunitat gay veuen la prohibici\u00f3 del casament. Potser s\u00ed que n&#8217;\u00e9s per\u00f2 \u00e9s evident que a aquest pa\u00eds encara hi ha molta resist\u00e8ncia, molta m\u00e9s que a Europa. La dreta radical ha fet de l&#8217;oposici\u00f3 al casament gay un tema emblem\u00e0tic, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-56","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-U","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}