La ciutat de CHARLOTTE (Sh\u00e0rlot) a l’Estat lliure i sobir\u00e0 (com tots) de Carolina del Nord on es reuneixen aquests dies els Dem\u00f2crates \u00e9s for\u00e7a maca i molt important. T\u00e9 uns 700 a 800.000 residents i una regi\u00f3 metropolitana amb un total d’uns 1.7 milions. Perqu\u00e8 t\u00e9 un nom de d\u00f3na? La ciutat fou fundada en temps colonials poc despr\u00e9s del casament del rei angl\u00e8s George III amb la princesa alemanya Charlotte de Mecklenburg. El comtat on rau la ciutat fou anomenat Mecklenburg i avui en dia l’ajuntament parla de la “Ciutat Reina” i la policia circula amb corones reials pintades al cotxe, que s\u00f3n precioses.<\/p>\n
Els Charlottencs es guanyen molt b\u00e9 la vida. Originalment s’hi van trobar mines d’or que no eren gran cosa per\u00f2 foren explotades per m\u00e9s de cent anys. Avui en dia, seguint i cultivant l’inter\u00e8s tan sa dels avantpassats pels diners, la ciutat \u00e9s la seu de dos bancs importants d’\u00e0mbit federal i de molts fons d’inversi\u00f3 grans. De fet en certs aspectes, sobretot volum dels dip\u00f2sits, la ciutat, malgrat ser poc coneguda, supera centres tan coneguts com Chicago i Los Angeles, i \u00e9s segona nom\u00e9s a Nova York. Potser haureu notat la Skyline de la ciutat, amb gratacels impressionants.<\/p>\n
Per\u00f2 jo volia parlar de la bomba del Comandant Howard Richardson dissortadament desapareguda durant els anys tristos i sinistres de la Guerra Freda. Alg\u00fa que potser ho sap tot em retreur\u00e0 que l’artefacte tan amena\u00e7ador no desaparegu\u00e9 a Charlotte sin\u00f3 prop de Savannah, damunt una illa a l’entrada del port. De fet Charlotte \u00e9s una ciutat interior sense port a una dist\u00e0ncia respectable de Savannah. Per\u00f2 tot aix\u00f2 est\u00e0 al fam\u00f3s Sud dels EUA, on la gent parla amb el mateix accent delici\u00f3s. Alg\u00fa tamb\u00e9 es podria pensar que l’incident fou similar al de Palomares, molt m\u00e9s conegut per\u00f2 jo diria que no. Jo era petit quan va passar all\u00f2 de Palomares. La darrera explicaci\u00f3 que vaig sentir al Diario Hablado de Radio Nacional \u00e9s que la Internacional Comunista i l’Anti-Espanya roja de sempre anaven escampant pel m\u00f3n mentides i difamacions sobre un petit accident militar ja perfectament controlat. Tot era fals. Als EUA el Govern tampoc va donar moltes m\u00e9s explicacions. En qualsevol cas durant la Guerra Freda, en l’\u00e8poca quan les bombes sortien a passejar-se en avi\u00f3 entre l’Occident i la URSS, van ser perdudes unes trenta bombes nuclears, gaireb\u00e9 totes sobre l’oc\u00e8an, algunes recuperades. Com a Palomares, hi va haver explosions, per\u00f2 nom\u00e9s dels detonants, mai bolets nuclears. Ara que l’ensurt devia ser igual de dolent. I com que no se’n sabia res fins ara d’aquests incidents, tothom vivia tan tranquil. Els habitants de Savannah i els turistes en qualsevol cas no se n’han preocupat mai de la bomba que tenen.<\/p>\n
L’accident
\nEra el 5 de Febrer de 1958, en el moment m\u00e9s \u00e0lgid i perill\u00f3s de la Guerra Freda. El Comandant Richardson , pilot d’un bombarder nuclear del tipus B-47 estava fent un vol de prova d’una dist\u00e0ncia similar a la que hi havia entre les bases americanes i punts estrat\u00e8gics sovi\u00e8tics. El comand militar insistia en el realisme absolut de la prova i per aix\u00f2 els bombarders que hi participaven duien una bomba d’hidr\u00f2gen gegant del tipus Mark 15 amb un pes de 3,500 quilograms. Segons el dest\u00ed i l’objectiu, a vegades aquests avions duien una sola bomba molt gran, altres vegades multiples bombes m\u00e9s petites. En aquest cas, l’artefacte era dels m\u00e9s grans. Quant al detonador, el comandant assegurava que la seva bomba no en tenia cap; la for\u00e7a a\u00e8ria, en canvi, afirmava que s\u00ed que en duien perqu\u00e8 es volia un exercici realista. Al final el Pent\u00e0gon va declarar que segur que no, perqu\u00e8 en aquells anys degut a preocupacions t\u00e8cniques, cap vol amb detonadors s’havia autoritzat, cosa que els pa\u00efsos occidentals protegits pel programa contra l’\u00f3s sovi\u00e8tic probablement no van saber mai, perqu\u00e8 no feia falta.<\/p>\n
El vol fou tranquil fins a les dues de la matinada. A aquesta hora tot era fosc (com \u00e9s costum a aquestes hores) i en aquells anys els instruments electr\u00f2nics de detecci\u00f3 no servien de gran cosa. El Comandant no va veure mai com s’acostava el ca\u00e7abombarder sortit del no res que va topar contra la seva ala esquerra fent-hi un forat i deixant un dels dos motors penjant.<\/p>\n
El Comandant Howard Richardson estava ben preparat per assumir a responsabilitat en un cas tan evidentment greu i perill\u00f3s. Havia de protegir la bomba, si es podia, per\u00f2 tamb\u00e9 la vida de la poblaci\u00f3 civil, de la seva tripulaci\u00f3 i la seva pr\u00f2pia. Despr\u00e9s d’experimentar amb manobres per estudiar l’estat de l’aparell, va comunicar-se amb a seva base amb un punt de vista molt clar: ell no tenia clar si podria aterrir sense provocar l’explosi\u00f3 i hi estava en contra de provar-ho. Es donava el cas que coneixia la regi\u00f3 que tenia a sota i li constava que degut a dip\u00f2sits fluvials procedents d’un riu, l’aigua no era profunda i la recuperaci\u00f3 de l’artefacte infernal seria f\u00e0cil. Volia desprendre la bomba damunt del Wassau Sound (un sound \u00e9s un bra\u00e7 d’aigua entre terra ferma i una illa) m\u00e9s o menys sobre l’illa de Tybee. Aix\u00ed ho va fer, nom\u00e9s que la va haver de deixar caure manualment a una altura de 2,200 metres i una velocitat de 370 qm\/hora. Quina precisi\u00f3 tindria aquesta operaci\u00f3? On va caure?<\/p>\n
No hi havia testimonis a terra perqu\u00e8 era molt fosc. L’avi\u00f3 va aterrir feli\u00e7ment sense v\u00edctimes a un aeroport militar pr\u00f2xim (i el pilot del ca\u00e7abombarder tamb\u00e9 es va salvar) i en Richardson va rebre una medalla militar molt important. <\/p>\n
Per\u00f2 la bomba no fou trobada mai, malgrat tres setmanes de feina intensiva amb maquin\u00e0ria pesant, envoltades de l’obscurantisme oficial m\u00e9s misteri\u00f3s. Va trigar temps fins que els locals en sabessin alguna cosa. I all\u00e0 al sound segueix fins al dia d’avui, potser esperant l’Obama… O els seus dem\u00f2crates, chi lo sa! Ara fa poc, amb motiu del 50\u00e8 aniversari (!), es va repetir la cerca intensiva amb el mateix resultat. Aquest cop es van fer articles de diari i documentals de TV i molts documents secrets van ser declassificats i publicats.
\nUn d’ells \u00e9s tan surreal (o potser melodram\u00e0tic) que no em puc estar de parlar-ne:
\nDel comandant del programa de vols nuclears al Pent\u00e0gon: “Hem perdut una bomba d’hidr\u00f2gen Mark15. En voldr\u00edem una altra de repla\u00e7ament”<\/p>\n
Bona Diada i quina sort que teniu de poder anar a la manifestaci\u00f3.<\/p>\n
El vostre<\/p>\n
JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Y<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25919,2317,29961,816,886,25928,25929],"tags":[],"class_list":["post-554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-contaminacio-aigua","category-eleccions-americanes","category-estats-americans-2","category-general","category-obama","category-rescuers","category-treballadors-de-salvament"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-8W","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=554"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":560,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/554\/revisions\/560"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}