<\/p>\n
Obres els ulls i tot s’acaba<\/strong><\/p>\n Jugo al Monopoli com tants vespres amb el President dels Estats Units. El meu oponent \u00e9s gen\u00e8ric: a vegades en Clinton, o un dels dos Bushes o l’Obama. N’hi ha que tenen el cos de l’un, el cap d’un altre i parlen amb l’accent d’un tercer. De President n’hi ha nom\u00e9s un i fa sempre el mateix. Tots juguen igual, ho volen tot i guanyen sempre. Cada cop tenen m\u00e9s cases, m\u00e9s diners. Havien conquerit les Avingudes Hongria, Pol\u00f2nia, Ge\u00f2rgia i ara lluiten per l’Orient Mitj\u00e0. Nom\u00e9s es preocupen\u00a0 cada vegada que trien una carta que diu Xina. \u00c9s curi\u00f3s que amb tanta propietat els Americans tinguin tan pocs cal\u00e9s, per\u00f2 aix\u00ed s\u00f3n les coses i tenen tanta por dels xinesos com jo d’anar a la pres\u00f3 i perdre\u00b4m una jugada. Potser ja hauria de plegar. Vull dir, jo hauria de plegar, ell no ho far\u00e0 mai mentre hi hagi quelcom que no posseeix. Ara me n’adono que m’avorreixo.\u00a0 Deu fer ja mesos, potser anys que jugo. Voldria canviar de paper i esdevenir el President dels EUA. Aquest s\u00ed que juga partides ben emocionants, per\u00f2 jo no. Si fos ell podria moure deu divisions i guanyar territori, enviar un dictador a la pres\u00f3 i atacar l’Iran per l’aire sense perill com volen els israelians. De tant en tant tallem les llibertats civils i els drets, per\u00f2 ning\u00fa en parla. Ara amb l’Obama la situaci\u00f3 de la protecci\u00f3 de la llei contra abusos ja \u00e9s molt pitjor que amb en Bush. Tenia un estil dolent en Bush. Enviar m\u00edssils sense pilot i lliurar-me dels meus adversaris sense que ning\u00fa em pogu\u00e9s tractar de terrorista! Ser advocat, fiscal, jutge, botx\u00ed i consci\u00e8ncia al mateix temps! I gaudir com el Papa de infal\u00b7libilitat pol\u00edtica! I el meu termini no estaria limitat a un somni d’una nit de primavera, sin\u00f3 que com a m\u00ednim duraria quatre anys. No acabaria la feina perqu\u00e8 la feina no es pot acabar abans de la unificaci\u00f3 global. I el meu successor m’atacaria durant la campanya electoral per\u00f2 acabaria fent el mateix que jo o pitjor. El poble no pot triar entre opcions.\u00a0 Els votants han de decidir si prefereixen un tren negre o roig que van al mateix lloc. Els ciutadans gaudim de la llibertat de pensar, patir i analitzar, que ja la tenen fins i tot els que viuen sota una dictadura com passava sota el franquisme, per\u00f2 no la de decidir res. No pot ser que un ciutad\u00e0 com\u00fa vulgui manar un portaavions o pilotar un avi\u00f3 supers\u00f2nic. Per sort els que manen saben fer-ho tot. <\/em><\/p>\n Em desperto. Fa sol primaveral. Al cel, la combinacio de nuvols i color blau enlaira el cor. Els ocellets canten al jard\u00ed. Els ve\u00efns de dalt no fan soroll. El joc del somni ha estat esgotador per\u00f2 ara ja puc fruir el dia que, sens dubte ser\u00e0 meravell\u00f3s.<\/p>\n L’aparellament anual al comen\u00e7ament de la primavera<\/strong><\/p>\n “Com quan primavera bella s’atansa\/i ocells i flors\/ els uns amb ses cantarelles\/els altres amb ses olors\/anuncien que ve ella\/ per alegrar tots els cors\/aix\u00ed vos, casta donzella\/en vostra \u00e0nima novella \/s’hi anuncia amb gran claror\/ l’hora santa de l’amor<\/em>”<\/p>\n La cita no \u00e9s ben b\u00e9 de Cinto Verdaguer, sin\u00f3 dels Pastorets de Folch i Torres; a vegades en Folch podia ser molt l\u00edric. Tot seguit en l’obra el bast\u00f3 sec de Josep floreix per intervenci\u00f3 divina i el Sum Sacerdot el casa amb Maria. El dimoni sortir\u00e0 aviat, potser per recordar-nos dels perills associats amb les inclinacions primaverals. El poeta no ho vol pintar nom\u00e9s de color rosa.<\/p>\n Hi ha hagut sempre coses\u00a0 que passen a certes \u00e8poques de l’any. L’ou com balla a la Catedral el posen per Pasqua i mai m\u00e9s. A la platja s\u00b4hi va a l’estiu, a esquiar l’hivern. Quanta gent jove hi ha a Nova York! Jo ja no compto per\u00f2 ni els puc comptar. Pr\u00e0cticament tots tenen un amic o amiga com diuen aqu\u00ed 0 un n\u00f2vio o n\u00f2via, com diuen a la meva old country<\/em>, o m\u00e9s d’un. Doncs ara \u00e9s el temps de buscar-lo abans que arribi l’estiu, quan no es poden fer vacances sense tenir-ne. Ni \u00e9s igual de f\u00e0cil trobar-ne a la tardor o l\u00b4hivern. La tria feta a la primavera ha de durar un m\u00ednim d’un any per poder superar el fred i l’apatia de l\u00b4hivern, fins el mercat de primavera pr\u00f2xim, quan es trobaran oportunitats per canviar.<\/p>\n Comen\u00e7a sobtadament. Tothom espera fins un cap de setmana quan la temperatura pugi i el sol surti i no hi hagi la ventada que sovint patim. Aleshores com per art de m\u00e0gia en un moment les faldilles s’escurcen, els escots augmenten de mida i baixen fins prop del melic, els pits avancen en la direcci\u00f3 de l’interlocutor, els colors es fan m\u00e9s clars, les jaquetes es queden penjades a casa. La vida reapareix i s’escampa per la ciutat. Qui diu que la guerra \u00e9s sempre dolenta i les armes odioses? Alguns anys el New York Times fins i tot anuncia i documenta amb una foto l’altura mitja de la hemline<\/em> (el bord inferior de la faldilla) N’hi ha que no. Com saben el dia? Com es posen d’acord? No se sap. Jo sospito que \u00e9s la temperatura que apareix a tants tel\u00e8fons m\u00f2bils i canals locals de TV<\/p>\n Ara que aix\u00f2 on es veu \u00e9s a Manhattan. Com deu ser als barris perif\u00e8rics? Haur\u00e9 d’agafar el metro i anar-hi. No es poden permetre els mateixos vestits per\u00f2 hi ha altres coses amb el mateix efecte. Homes i dones s\u00f3n sempre iguals. Qui no es pot permetre ostres \u00e0 la Rockefeller pot viure content amb pollastre ben fet<\/p>\n Sabatetes m\u00e0giques al metro<\/strong><\/p>\n Em crida l’atenci\u00f3.\u00a0 Sobretot els divendres veig noies joves als cotxes de metro vestides com si haguessin sortit de la feina per\u00f2 duent sabatetes m\u00e0giques, lluents, de colors brillants i formes ins\u00f2lites, amb tacons alts, cosa que sembla molt il\u00b7l\u00f2gica. Perqu\u00e8 les portaran de sobte tantes dones? Aquestes sabates semblen no lligar amb la resta del vestit. Al final alg\u00fa m’ho explica. Cal fixar-se que totes elles tamb\u00e9 duen penjada de l’espatlla una bossa i a dintre hi ha el vestit de party, perqu\u00e8 viuen massa lluny i no tenen temps de tornar a casa i les sabates a la bossa ho embrutarien i farien malb\u00e9 tot.\u00a0 Quan arriben a on van, es canvien discretament i aix\u00ed poden anar directament de la feina a la festa o la cita. Durant el dia a la feina, on tenen el cervell? Amb les responsabilitats o als peus amb les sabatetes imaginant el temps lliure, l’alliberaci\u00f3 quan surten de la feina, el beau<\/em> que les espera, el nou ritme de ball? M\u00e9s tard, despr\u00e9s de quarts de deu del vespre ser\u00e0 possible tamb\u00e9 veure pel carrer dones amb verdaders vestits de nit, totes soles. Curiosament no es veuen gaireb\u00e9 mai homes vestits de festa pel carrer, si no s\u00f3n cambrers de cam\u00ed a la feina. Per a tot hi ha lleis i regulacions, costums, c\u00e0rregues culturals, influ\u00e8ncies i implicacions pol\u00edtico-religioses que ning\u00fa expressa ni potser ent\u00e9n conscientment.<\/p>\n Qu\u00e8 n’\u00e9s de dif\u00edcil ser un bon emigrant! El m\u00f3n \u00e9s impenetrable i est\u00e0 en moviment perpetu. Es mou tan depresa que costa molt enfilar-s\u00b4hi sense prendre mal. Tots els que hem vingut a quedar-nos hem volgut ser igual que els altres, per\u00f2 hi ha misteris que s\u00f3n impenetrables i no s’ensenyen. Despr\u00e9s de molts anys un dia resulta que tot ho havies ent\u00e8s malament.<\/p>\n R\u00e0bia subterr\u00e0nia incontinguda<\/strong> a Brooklyn<\/strong><\/p>\n No vull pas parlar de pol\u00edtica ni de la guerra, sin\u00f3 nom\u00e9s del metro de Nova York. Un dia estava a l’andana. Havia vingut a l’Atlantic Avenue a estudiar la tragicom\u00e8dia del desenvolupament dels Atlantic Yards, que esdevindr\u00e0 d’aqu\u00ed un any la llar dels New Jersey Nets<\/em> de b\u00e0squet. Potser li canviaran el nom a Brooklyn Nets, <\/em>ning\u00fa en parla. Hi havia molta gent esperant que vol dir sempre sempre que el tren funciona malament i arriba tard. Feia fred perqu\u00e8 aquesta estaci\u00f3 \u00e9s molt gran i la calefacci\u00f3 funciona nom\u00e9s dintre dels trens. I no arribava, no arribava, no arribava… Hi ha molts pocs seients per esperar.<\/p>\n Un home perd el control i esclata en veu alta. A Nova York la gent est\u00e0 avesada a aquestes coses i no en fa cas. Ni tan sols la policia que sovint es veu a les andanes hi aniria a veure qu\u00e8 passa. \u00c9s una mica com veure plorar a un nin que s’ha fet mal. Ho entem.<\/p>\n L’home crida Prou, prou!!! Prou!\u00a0 <\/em>Amb els punys colpeja furiosament la paret del t\u00fanel. Li hauria de fer mal. Sempre\u00a0<\/em> igual, fills de grand\u00edssima XXX, sempre esperant, sempre aguantant sense poder arribar all\u00e0 on m’esperen, apretat, suant, lluitant per entrar i sortir, sense explicacions, XXX!\u00a0 XXXX!!!!\u00a0\u00a0 XXXXXX!!\u00a0\u00a0 XXXXXXX!!!!<\/strong><\/em> Ha al\u00e7at tant la veu que tothom l’ent\u00e9n. A una passa un parell de senyors continuen la conversa com si no pass\u00e9s res. I no passa res. Una senyoreta al costat segueix llegint un llibre.<\/p>\n Al final el metro arriba. El conductor seu al davant, a la dreta i passa a pocs cent\u00edmetres del desesperat. La conductora \u00e9s una dona grassa i lletja que ignora l’home desesperat, tant si el veu com si no. Les rodes del tren sonen r\u00edtmicament.<\/p>\n I la dona conductora canta amb m\u00fasica del New York, New York:<\/em><\/p>\n “Nu Yook, Nu Yook! \/ Tant se me\u00b4n fot, tot se me\u00b4n fot \/ Pam Pam\/ Menjar,\u00a0 feina segura,\u00a0 vacances pagades i sexe regular\/ Quina vida tan meravellosa\/ A Nu Yook, NuYook\/ Entreu al meu Tren\/Tac, tac, tac\/ Entreu al Tren\/Oblideu-lo tot\/ Tac, tac\/ I us liderar\u00e9\/ a la felicitat\/ de Nu YooooooK! <\/em><\/font><\/p>\n Potser m\u00e9s val que plegui per avui<\/p>\n Com sempre<\/p>\n El vostre<\/p>\n JOANOT<\/font><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[11037],"class_list":["post-54","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-new-york-primavera-aparellaments"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-S","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=54"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=54"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=54"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=54"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}