{"id":536,"date":"2012-07-10T09:07:05","date_gmt":"2012-07-10T03:07:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=536"},"modified":"2012-07-11T07:16:22","modified_gmt":"2012-07-11T01:16:22","slug":"a-nord-america-el-mal-temps-pot-ser-molt-dolent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2012\/07\/10\/a-nord-america-el-mal-temps-pot-ser-molt-dolent\/","title":{"rendered":"A Nord-Am\u00e8rica, el mal temps pot ser molt dolent"},"content":{"rendered":"

Me\u00b4n vaig anar a passar unes setmanes amb la\u00a0fam\u00edlia a\u00a0un suburbi de Washington DC que va poder acabar molt malament per culpa d’un dels excessos meteorol\u00f2gics que aquest pa\u00eds pateix de tant en tant. Una franja de territori enorme estesa des de Carolina del Nord a Nova Jersey amb centre a Washington va patir sota els efectes d’un derecho, <\/em>una tempesta estival molt rara que en general nom\u00e9s es forma a l’Oest, sobre tot a l’estat de Nou M\u00e8xic. A la sortida del sol, quedarien uns 40 morts, gaireb\u00e9\u00a0tots\u00a0v\u00edctimes d’arbres caiguts i una\u00a0apagada\u00a0de llum que a alguns llocs arribaria a durar una setmana degut als pals el\u00e8ctrics destru\u00edts.<\/p>\n

Un Av\u00eds de la Tele<\/strong><\/p>\n

Per ara, el temps no es pot influenciar ni canviar i les tempestes arriben amb molt poc av\u00eds. El servei d’avisos d’emerg\u00e8ncia del Govern federal funciona for\u00e7a b\u00e9, per\u00f2 no disposa de prou temps per alertar. Ning\u00fa pot avisar d’una cosa que ni existeix ni encara es pot veure. \u00a0Diuen que \u00a0gr\u00e0cies a instruments de radar Doppler van fent progr\u00e8s.<\/p>\n

Eren ja dos quarts d’onze i jo estava mig adormit al meu cottage (una casona petita situada a un rac\u00f3 del jard\u00ed, fora de la casa principal)\u00a0estirat\u00a0a una butaca mirant la Tele. Feien a la CBS el “Blue Bloods” un programa de dretes destinat a glorificar la policia novaiorquesa. Vaig veure com sortia una franja roja al peu de la pantalla amb un missatge que no em vaig molestar a llegir. Sovint porta anuncis de tr\u00e0fic i problemes que mai m’afecten. Per\u00f2 la franja no desapareixia i se li va afegir un so estrany, com de cl\u00e0xon de cotxe, que no deixava\u00a0entendre el programa, i lletres grosses es movien per sobre de l’escena, molestant-me. I aix\u00f2 ara qu\u00e8 \u00e9s? Per\u00f2 l’alerta no va arribar a despertar-me del tot i vaig seguir mirant el programa. Que pleguin fent aquests sorolls, pensava.<\/p>\n

De sobte un quadrat roig va ocupar gaireb\u00e9 mitja pantalla i un locutor va apar\u00e8ixer. Va explicar que una formaci\u00f3 tempestuosa molt perillosa s’havia format als cels damunt la nostra regi\u00f3 i que el servei aconsellava sortir immediatament del carrer, assegurar la casa contra temporals si es podia i si no, fugir, i baixar al celler a protegir-se. Jo, adormit encara, vaig pensar: Apa, ximples, deixeu-me acabar de veure la peli!<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 no em van deixar. Aviat ens vam quedar a les fosques, jo tot sol al meu cottage. Vaig sentir una pluja fort\u00edssima dirigida contra les finestres i portes. Feia por fins i tot anar al llit. Vaig sentir una ventada esfere\u00efdora i cops molt forts com martellades picant sobre la teulada, que eren causats per branques d’arbre caient. I ara qu\u00e8? De moment la primera necessitat era trobar una llaterna. I anar al llit. El sostre no es va ensorrar i fora tot era molt fosc amb aigua per terra. I malgrat la tempesta feia calor i hav\u00edem perdut l’aire\u00a0condicionat.<\/p>\n

El derecho<\/em>, identificat i presentat al p\u00fablic de Washington<\/strong><\/p>\n

L’endem\u00e0, per la r\u00e0dio de piles vaig sentir que la tempesta fou identificada com un derecho<\/em>, una cosa que ning\u00fa recordava haver vist mai a la regi\u00f3. No ho sabia de segur ning\u00fa, per\u00f2 sembla que el nom fou donat per colonialistes europeus a\u00a0l’oest\u00a0volent contrastar i marcar la difer\u00e8ncia amb els tornados<\/em>, molt m\u00e9s comuns i\u00a0generalment\u00a0perillosos. (Vegeu una nota meva sobre aix\u00f2 al final) Rars a Europa, aqu\u00ed els derechos apareixen a un\u00a0corredor\u00a0que va desde el Golf de M\u00e8xic i Calif\u00f2rnia al Nord-Est Atl\u00e0ntic, on visc jo. Vegem qu\u00e8 s\u00f3n les dues formes de tempesta:<\/p>\n

Tornado. <\/em> Un tornado sembla com si fos un embut amb parets rotat\u00f2ries fetes de material de n\u00favol. Comen\u00e7a amb un n\u00favol relativament baix i paral.lel a la terra del qual, en un moment surt una mena de cilindre fet de n\u00favol que t\u00e9 una cavitat al centre i comen\u00e7a a allargar-se cap al s\u00f2l, semblant-se cada moment m\u00e9s i m\u00e9s a un embut o potser a una d’aquestes llaunes tancades de lubricar amb oli. En el moment que toca terra, la formaci\u00f3 esdev\u00e9 un tornado oficial. La paret de l’embut consisteix, com queda dit, de n\u00favol: vapor d’aigua, aigua, materials diversos, etc i gira a una velocitat extraordin\u00e0ria, com si fos una perforadora, per\u00f2 amb una obertura cil\u00edndrica a l’interior que va des del s\u00f2l probablement fins al n\u00favol, com si fos una palla. L’obertura \u00e9s relativament petita (potser 1 o 2 qm) i est\u00e0 envoltada d’un buit molt fort generat localment. I com que sobre el s\u00f2l la pressi\u00f3 \u00e9s o alta o normal, el buit de l’embut funciona degut a la difer\u00e8ncia de presi\u00f3 com una aspiradora treballant de terra cap amunt que ho aixeca i llen\u00e7a tot per l’aire. Potser algun lector haur\u00e0 vist films de vaques i camions volant per l’aire sota la punxa de l’embut. Hi ha pocs tornados tan poderosos, per\u00f2 cal no oblidar el perill tan gran que hi ha sempre. El tornado va saltant d’un lloc a l’altre com si fos una pe\u00e7a d’un joc de dames i destrueix tot all\u00f2 que toca. El grau de destro\u00e7a en aquest moment est\u00e0 nom\u00e9s en mans del cel. Encara que la formaci\u00f3\u00a0\u00e9s perilloss\u00edsima, la majoria d tornados no progressen gaire sobre el s\u00f2l, potser nom\u00e9s un parell de quil\u00f2metres. \u00a0El tornado pitjor registrat als anys 1920′ no obstant va arribar a marxar prop de 400 qm abans de disoldre’s causant danys immensos. Tot aix\u00f2 vol dir que per molt m\u00e9s aviat que es poguessin detectar els tornados, un cop vist no es pot fer gran cosa per predir quant de mal far\u00e0 ni encara menys per aturar-lo o desviar-lo. Hi ha gent que pretenen haver vist l’interior (l’ull) del tornado i diuen que \u00e9s un lloc preci\u00f3s amb llum i estrelles. Qui sap, per\u00f2 els homes de ci\u00e8ncia es pensen que l’interior de l’ull deu ser completament fosc com la nit degut a la impenetrabilitat per la llum de les parets.<\/p>\n

Doncs aix\u00f2 no \u00e9s el que va passar durant la meva estada a Washington per\u00f2 deixeu-me aclarir quelcom que tothom ha ent\u00e8s sempre malament: l’origen del nom tornado, que \u00e9s castell\u00e0 per\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la rotaci\u00f3 perqu\u00e8 es deia originalment per escrit <\/strong>tronado, <\/strong>en refer\u00e8ncia <\/strong> a l’aparell de llamps i trons que l’acompanyen <\/strong>sempre, paraula que en aquells temps era d’\u00fas freq\u00fcent. Per\u00f2 com que era molt evident que el vent i l’aigua es giraven (en sentit contrari a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord) els indis sotmesos a la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica escolar encara incompleta, el va convertir en tornado, mot inventat que invocava el moviment. Per a les tempestes que no es giraven, a l’inrev\u00e8s, va quedar la designaci\u00f3\u00a0derecho<\/strong><\/span> Hem arribat<\/p>\n

Derecho. <\/em>Aix\u00f2 \u00e9s el que vam patir tots nosaltres aquell vespre a Washington, un derecho. Com que els Americans no saben pronunciar-ho, en diuen quelcom que se sembla a darishu<\/em>, que jo voldria preservar per accentuar la proximitat creixent entre la llengua anglesa i la del PP.<\/p>\n

Un darishu \u00e9s com el nom indica, una tempesta horitzontal, sense parts que girin. Es gaireb\u00e9 estacionari (amb totes les excepcions que volgueu) i el nostre era com una catifa\u00a0m\u00e0gica\u00a0volant, format per l’enganxament d’unes nou tempestes d’estiu que quedaven com cosides una a l’altre. Per dir-ho m\u00e9s clarament, al final \u00e9s com si en per\u00edode d’una o dues hores nou tempestes fortes descarreguessin al mateix temps damunt el mateix territori, causant el dany que hom es pot imaginar per l’aigua i les caigudes d’arbres i branques. Deixant de banda les morts, la destrucci\u00f3 al s\u00f2l no passava de moderada. El problema era la\u00a0temperatura\u00a0d’estiu (entre els mig 80 i els 100 Fahrenheit) i la manca d’aire condicionat dom\u00e8stic que va fer partir molt a tothom i podia ser perillosa per a la gent d’edat, els malalts cr\u00f2nics i els nens menuts. Fou molt fotut haver d’aguantar 4 dies.<\/p>\n

En un moment donat el primer dia, carregats amb ordinadors, revistes i llibres, i sobretot un xic preocupats pel benestar del nen petit que tenim a casa vam decidir anar a un refugi de la Creu Roja al nostre barri. No hi havia gaire gent, i els pocs eren hispans o negres. S\u00b4hi estava b\u00e9. Hi havia aire\u00a0condicionat\u00a0molt fort, tota mena de jocs per als nens, m\u00e0quines venedores de begudes fredes, dutxes amb aigua calenta i la Red Cross fins i tot distribu\u00efa menjar, caf\u00e8 i altres begudes. Tenien per tot arreu una mena de llits de campanya pels que hi volien passar la nit. Una dona negra amb nens es va acostar prop meu al mostrador. Va preguntar amb angoixa evident quant calia pagar per dia. Va respirar fortament en sentir la resposta. A m\u00ed ni se m’havia acudit que potser caldria pagar per\u00f2 els pobres sempre acaben obligats a pagar en efectiuper tot. La d\u00f3na que sembla dirigir l’operaci\u00f3 \u00e9s una senyora de la ra\u00e7a blanca, d’uns cinquanta, amb un somriure molt ampli que desarma. Res, lady, aqu\u00ed no es paga per res i tenim coses que potser l’interessarien. Qu\u00e8 estan b\u00e9 els nens? Que els falta alguna cosa? Quin m\u00f3n tan terrible. Vaig fer b\u00e9 de no voler prendre la pizza que oferia la Creu Roja.<\/p>\n

El segon dia, un parent \u00a0que viu a Virg\u00ednia, al Sud del Districte de Col\u00fambia, ens va trucar dient que ja tenia corrent a casa seva i a m\u00e9s havia decidit anar-se amb la seva muller a les muntanyes d’un Parc Nacional a passar’hi la festa del 4 de Juliol. Si vol\u00edem, posava la seva casa a la nostra disposici\u00f3. No ens ho va haver de repetir dues vegades. El darishu <\/em>s’havia acabat.<\/p>\n

Ad\u00e9u-siau<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Me\u00b4n vaig anar a passar unes setmanes amb la\u00a0fam\u00edlia a\u00a0un suburbi de Washington DC que va poder acabar molt malament per culpa d’un dels excessos meteorol\u00f2gics que aquest pa\u00eds pateix de tant en tant. Una franja de territori enorme estesa des de Carolina del Nord a Nova Jersey amb centre a Washington va patir sota […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-536","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-8E","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/536","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=536"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/536\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":541,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/536\/revisions\/541"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=536"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=536"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}