Ja de jove m\u2019agradava en els anys 1960 anar pels barris pobres d\u2019immigrants com per exemple Can Tunis a Montju\u00efc, on \u00a0vaig esdevenir membre d\u2019un grup dominical d\u2019instrucci\u00f3 i cataquecitzaci\u00f3\u00a0 del nens a l\u2019Esgl\u00e9sia de Sta. Maria, que era molt pobre. Un personatge important era el fill adult del sacrist\u00e0 anomenat Francesc Candel Tortajada que estava encara escrivint encara en 1964 \u201cEl Altres Catalans\u201d, obra mestra de la immigraci\u00f3 (nom\u00e9s que no en sab\u00edem encara res.) \u00a0Parl\u00e0vem sovint amb ell, la seva dona i el pare-sacrist\u00e0, tots gent molt intel.ligent i agradable, dedicats a la causa social del lloc on vivien. Molts recordaran que en Candel va acabar de Senador a Madrid. \u00a0Vaig entrar en la meva Facultat de Medicina i Can Tunis fou oblidada. Per\u00f2 no les barraques que van tornar a fer acte de pres\u00e8ncia \u00a0anys despr\u00e9s, acabada la carrera. Estaven \u00a0pitjor que mai. En aquest lloc tan improbable m\u2019esperava la millor aventura.<\/p>\n
EL CAMP DE LA B\u00d3TA<\/b><\/p>\n
El lloc, fam\u00f2s pels afusellaments, sin\u00f3 assassinats, de patriotes, va funcionar com a petita caserna milititar amb experi\u00e8ncia en executions de rebels i dem\u00f2crates fins abans i despr\u00e9s de la Guerra Civil i hi ha mem\u00f2ries de las v\u00edctimes. Nosaltres no en sab\u00edem res. El disseny estructural aven\u00e7at del Camp de la B\u00f3ta (raons pel nom desconegudes) en el meu temps de la majoria del terreny era el d\u2019una petita ciutat bastida nom\u00e9s amb barraques i carrers estrets amb una petita miqueta de llum el\u00e8ctric al vespre que consistien \u00a0d\u2019unes dues petites cambres cobertes per una teulada d\u2019aspecte variable dintre de les quals el residents se les havien d\u2019arreglar. EL memorable Alcalde Porcioles va demostrar la seva generositat insta\u0142.lant una font p\u00fablica amb aigua potable amb quatre getes i llocs rentadors. Un luxe molt gran. \u00a0Els carrers que vaig veure eren rectangular com a Barcelona per\u00f2 sense mansanes i molt m\u00e9s estrets que a Barcelona, per\u00f2 en vaig veure pocs. S\u2019arribava al lloc amb un autob\u00fas de Barcelona que s\u2019aturava prop de l\u2019entrada davant un carrer amb una via de tren per saltar \u00a0sobre una via que, atravessada duia a un carrer amb un local de begudes gran. Seguint tirant a peu i girant a l\u2019esquerra sense arribar a la platja \u00a0mediterr\u00e0nia tiravahom tirava a peu cap al petit dispensari pagat jo crec per la fam\u00edlia de Jordi Pujol. Seria la meva primera feina (mal) pagada despr\u00e9s la carrera \u00a0arribant al nostre nou petit dispensari, pagat jo crec per la fam\u00edlia d\u2019en Jordi Pujol. Ten\u00edem uns sala amb un instrument d\u2019x rays, obligatori a tots els consultoris de metge del temps, fins que van desapar\u00e8ixer degut a ser carcinog\u00e8nic. Jo nom\u00e9s el vaig utilitzar el nostre un sol cop. Una vegada un policia d\u2019uniform em va preguntar si no era massa perill\u00f3s passar vespres dormint tot sol al nostre petit llit dos o tres dies per setmana. Vaig respondre que no, perqu\u00e8 la gent no em en feia por, tot i afegint que s\u00ed que n\u2019hi havia de gent perillosa, per\u00f2 la comunitat respectava als metges.<\/p>\n
A vegades passaven coses, divertides o no, com gent embriagada o alguna ferida treballant, o una baralla amb la dona. Anaven els nens a l\u2019escola? Probablement, per\u00f2 no ho vaig saber mai. Un dia se\u2019m va presentar el resultat d\u2019 una baralla a ganivetades, amb una ferida sagnent moderadament al coll. L\u2019acompanyava una persona que r\u00e0pidsment va tocar el dos. Veient que em quedava tot sol amb la v\u00edctima, vaig dir a una mena de vigilant pagat per alg\u00fa que de tant en tent venia, que truqu\u00e9s la policia. \u00a0Nosaltres no en teun\u00ecem encara de tel\u00e8fon. Es va presentar un cotxet m\u00e9s aviat petit amb dos gu\u00e0rdies grisos i un conductor sense uniform, (el cap del grup)que em van preguntar qu\u00e8 feia all\u00ed tan tard i al vespre? No \u00e9s massa perill\u00f3s el lloc? Els vaig explicar que la v\u00edctima ferida fou agredida \u00a0segons explicava per dos homes amb ganivet dintre del caf\u00e9 a l\u2019entrada per on jo passava cada dia i que l\u2019home havia demanat auxili als guardes civils que estaven bevent \u00a0dintre l\u2019establiment, els quals van \u00a0respondre que vingu\u00e9s aqu\u00ed que ells tenien feina. Indignat el policia de pais\u00e0 va manar als seu homes anar al caf\u00e8 en l\u2019acte, a veure qu\u00e8 feien els gu\u00e0rdies civils. Van tornar amb la boca tancada. Mentre tant, el policia de pais\u00e0 havia extret un ganivet molt gran de la butxaca de la v\u00edctima. Al poc tempsh una ambul\u00e0ncia va venir a buscar-lo (consdereu que les ambul\u00e0nces son altrament impossibles de trobar, si no s\u00f3nde la policia). Tota l\u2019escena es va apagar i jo em vaig quedar tot sol. La roda girava i el dia es feia m\u00e9s fosc. Fins que\u2026<\/p>\n
EL CAS INOBLIDABLE DE LA PROTRUSI\u00d3 D\u2019UN CORD\u00d3 UMBILICAL<\/b><\/p>\n
El perill dels cordons umbilicals que surten a l\u2019exterior fugint \u00a0per una escletxa \u00e9s la mort o defici\u00e8ncia arterial del nen quan la criatura, tot sorting amb el cap per endavant, el comprimex entre el beb\u00e9 i els ossos del canal de la mare \u00a0intentant sortir a l\u2019exterior. Si el cord\u00f3 umbilical queda comprimitit entre el cap del nen i els ossos de la mare talla el fluxe de sang tallant l\u2019intercanvi de sang entre la mare i el fill. Mentre que aquesr accident \u00e9s relativamant f\u00e0cil de resoldre a un centre hospitalari, sembla un problema greu a una \u00a0barraca sense aigua corrient , ni electricitat, mancant tota mena d\u2019esterilitzaci\u00f3 i netedat \u00a0al lloc, sense un sol metge rentat o llevadora esterilitzats sense assistents ni eines. tot aix\u00f2 dintre una habitaci\u00f3 petita i amb una dona prenent ox\u00edgen al llit \u00a0ambul\u00e0ncia. Si final arribava, trigaria hores, en bra\u00e7os no es podia dur a la dona, no hi havia tel\u00e8fon, ni a la barraca ni al dispensari ni enlloc. No fer res, representava la mort o lesi\u00f3 de la criatura, qui sap potser de la mare. Ai, desesperaci\u00f3, mare de la temeritat!
\nJo com volia ser gin\u00e8c\u00f2leg havia estudiat amb molt inter\u00e8s un llibre alemany traduit al Castell\u00e1. Feia una presentaci\u00f3 magn\u00edfica amb grans dibuixos de com l\u2019operador pot en aquest cas extreure r\u00e0pidament la criatura empenyent enrere el cap i agafant de primervels peus del nen.Hi havia el problema que la manobra, una \u201cexracci\u00f3 total manual\u201d no l\u2019havia vist ni fet per ning\u00fa que jo conegu\u00e9s, ni probablement ho ho feia ning\u00fa i teniat perills, mort enclosada. Fer-ho era verdaderament una temeritat.<\/p>\n
L\u2019anatomia del cam\u00ed femen\u00ed intern de l\u2019\u00fater fins la sortida \u00e9s relativament f\u00e0cil d\u2019aprendre per\u00f2 no f\u00e1cil de recordar exactament. El problema \u00e9s aprendre elscegament, per contacte nom\u00e9s, els angles fetals amb la paret entre les parts fetals i la paret meterna per tal que el beb\u00e9 pugui sortit evitant l\u2019extensi\u00f3 fatal dels bra\u00e7os fetals que altrament no podrien ni deixarien\u00a0 passar. \u00c9s millor evitar el procediment per\u00f2 si es fa, ha de ser a un lloc desinfectat amb instruments, reanimadors, \u00a0tot molt net i consultants amb experi\u00e8ncia. Per\u00f2 jo nom\u00e9s tenia una barraca molt bruta i una dona en perill de perdre la criatura, i un sol guant i vestits probablement bruts i cap lloc per dipositar el nen La mare, igual. I que consti, lectors aficionats: vaig guanyar. No s\u00e9 qui va dipositar la nena cridant a tot pulm\u00f3 al costat de la mare per\u00f2 sabia que tot estava acabat i havia sortit b\u00e9. Vaig tallar la corda i posat a fer bestieses vaig arrencar manualment la placenta i tot va sortir b\u00e9 sense hemorragies notables. Al final despr\u00e9s de tot vaig veure que no hi havia aigua per netejar-me ni les mans ni el bra\u00e7 dret. Em vaig girar. Lat paret estava molt a aprop per\u00f2 al darrera meu hi havia fres figures humanes gaireb\u00e9 imm\u00f2bils: una \u00e1via, un nen de pocs anys i unat \u00e0via, tots tres callats, amb els ulls i la boca oberts. L\u2019\u00fanica il.luminaci\u00f3 era una mena de llum de ma de petroli. Jo temb\u00e9 m\u2019hi havia aprofitat.<\/p>\n
Vaig parlar un moment amb el pare. No, no calia que m\u2019acompany\u00e9s per\u00f2 el carrer estava completament buit. Per primera vegada s\u2019havia vist qu\u00e8 vol dir la pobresa.<\/p>\n
TROBADA INESPERADA AMB LA LLUNA<\/b><\/p>\n
VOLDRIA EXPLICAR QUE FINS ARA TOT ALL\u00d2 QUE HE ESCRIT ERA VERITAT, PER\u00d2 ARA S\u2019HA PRESENTAT UNA ALTRA.<\/p>\n
Vaig caminar del carrer dels meus clients fins la platja i vaig girar a la dreta, ja prop del consultori, per\u00f2 una veu forta em va aturar. Sortia de molt amunt, del cel, i havia estat amagada darrera un n\u00favol. Era la Lluna.<\/p>\n
-Ei, tu, ximple despistat ! \u00c9s que saps el que has fet? Podries haver causat la mort d\u2019aquesta dona i la seva filla. EL marit t\u2019hauria matat. Llegeix si tens temps qualsevol llibre digne de cr\u00e9dit de moral, qtue expliqui com tractar els altres. Per mi, un llibre alemany tradu\u00eft amb un diploma obtingut fa mesos \u00a0no et dona cap credencial per fer bestieses. Tens una idea qu\u00e9 s\u2019haurien pensat els de la Salut P\u00fablica arribant a una desgr\u00e1cia? Et podrien haver detingut i lliurat a la policia per boig.<\/p>\n
-Ah, s\u00ed?- vaig respondre irritat- Doncs torna a mirar \u00a0dintre i veur\u00e0s una nena molt viva amb una mare feli\u00e7 i un \u00a0marit satisfet.<\/p>\n
-I aix\u00f3 \u00e9s tot all\u00f2 que t\u2019ha preocupat? Vols de deb\u00f2 fer una carrera? Ets capa\u00e7 de guanyar-te un futur i una carrera? T\u2019has guanyat un futur fent coses aix\u00ec? Cal ser prudents en aquest m\u00f3n on vius.<\/p>\n
_No ho s\u00e9, per\u00f2 algun cr\u00e8dit em reconeixeran.<\/p>\n
-Com t\u2019equivoques, com! No et reconeixeran res, ben al contrari. All\u00f2 que has fet no es fa i has posat una malalta en perill greu. I ara vols que a la Facultat et rebin amb abra\u00e7ades i felicitacions per fer ximpleries perilloses. Qui t\u2019havia ensenyat a fer extraccions de beb\u00e9s sense higiene? Qui t\u2019havia declarat competent? Com sabies que ho podies fer? Hi ha una altra cosa. Tu no tens cap, per\u00f2 cap dret, a ser considerat com un home d\u2019aspiracions recogudes i coneixement superior. Al pa\u00eds totalitari on vius, aix\u00f2 est\u00e0 reservat per certa gent reconeguda i acceptada per les \u00a0minories ben reconegudes de fam\u00edlies establertes i tu no pots fer-fer-hi res de res \u00a0per acostar-t\u2019hi i el farien agenollar-te confessant que havies fer una cosa perillosa respondries que vas fer una ximpleria perillosa i unnmatl exemple i que cal recordar-se\u2019n abans de llan\u00e7ar-se-al al forat. No volem chaos ni desordre. Ves a saber quina seria la pr\u00f2xima.<\/p>\n
Segu\u00ed un silenci molt gran i llarg. La Lluna potser tenia ra\u00f3. Vaig respondre:<\/p>\n
Potser tens ra\u00f3, per\u00f2 qu\u00e8 vols que faci?<\/p>\n
-Prendre el primer tren o avi\u00f3 que trobis per anar a l\u2019estranger, Trobar\u00e0s feines interessants i no hi ha feixistes de moment.<\/p>\n
-Perqu\u00e8 no hi vas tu?<\/p>\n
-Jo faig coses interessants i ho veig tot. Aqu\u00ed s\u00f3c uns dona \u00a0i em diuen \u201cSenyora Lluna\u201d A Alemanya en canvi m\u00b4 anomenen \u201cHerr Mond\u201d, Sr. Lluna, com si fos un home important.<\/p>\n
-Per\u00f2 digues, Lluna, ara que he fet all\u00f2 que he fet, com ho explico a la gent.<\/p>\n
-Molt senzill. Ara tens 25 anys. Espera fins que en tinguis 85 o 86 i\u00a0ho escrius a un diari. Ja est\u00e0.<\/p>\n
Va desapar\u00e8ixer darrere un n\u00favol gran.<\/p>\n
<\/p>\n
FINAL<\/b><\/p>\n
Els dos dies seg\u016bents els vaig passar recordant coses. Volia explicar la meva aventura a dos amics a la Facultat. Un em va comen\u00e7ar a parlar d\u00b4 altra cosa. L\u00b4 altre em digu\u00e9 que tenia feina.<\/p>\n
Al final, mare i participant memorable al part, es va presentar a l\u2019oficina, sana i contenta, molt ben vestida com tamb\u00e9 la \u00a0nena somrient que duia als bra\u00e7os. Venia a que li firm\u00e9s el certificat de neixement i res m\u00e9s. Semblava feli\u00e7 ,amb bon aspecte i volien batejar la \u00a0nena Teresa. No els vaig tornar a veure per\u00f2 ho vaig intentar uns dos anys despr\u00e9s amb una una visita a un vell mestre, el Pare Escolapi, antic mestre, que s\u2019havia comprat una barraca i hi vivia tot sol, envoltat de nois pobres. Va preguntar a amics que desseguida van identificar qui eren la gent de l\u2019estrany part per\u00f2 s\u2019havien mudat ja feia algun temps a un pis del Bisbat. I no els vaig tornar a veure mai m\u00e9s. Qui sap, la Teresa potser es passeja per Barcelona, per\u00f2 el lector no n\u2019ha sabut mai res. Teresa, Teresat, \u00a0mai oblidada. Oi que valia la pena viure als bra\u00e7os del nostre m\u00f3n?<\/p>\n
Ara se m\u2019ha acudit explicar una hist\u00f2ria policial del meu antic professor. Al Camp de la B\u00f3ta vivien molt pobrement dos Falangistes solitaris, sempre sols, sovint circulant sobretot els diumenges amb l\u2019uniform i les medalles de sempre Qu\u00e8 volien? La just\u00edcia social que el r\u00e8gim feixista els negava i eltres residents de la B\u00f3ta esperaven en va. Un dia en va passar una de grossa. Un resident acabava de vendre la barraca, cosa terminantment prohibida sense compensacions econ\u00f2miques a certes policies, que si no, es presenten a desnonar. Aix\u00ed va ser. L\u2019escolapi, els dos falangistes i molts residents van formar una barrera. Com \u00e9s natural, els van detenir i emportar-se\u2019n. Els dos falangistes d\u2019uniform van acabar a l\u2019oficina del Governador Provincial exigint per hores trobar-se amb el seu Jefe Provincial del Movimiento (el Governador Civil), on els van treure a puntades de peu. Tornats a la B\u00f3ta van anar a plantar-se al davant del capell\u00e0 fent-li el salut dels dos bra\u00e7os armats.<\/p>\n
Ara nom\u00e9s em plau separar- dels lectors definitivament. Aquest blog que s\u2019acabava s\u2019ha acabat ara mateix. No em queda gens vaigper dir. Vaig abandonar MountSinai en 2008 sense tornar-hi mai m\u00e9s. Havia comen\u00e7at a escriure blogs aquell mateix 2008 al Diari Avui, bastant malament, fins que es va fondre al final amb el web del nou diari ElPuntAvui i poc a poc vaig anar aprenent fins avui, quan em toca plegar. I sobre tot em vull acomiadar de tots els lectors i amics. Fou un plaer molt gran ser llegit per tanta gent intel.ligent, o sigui que desitjo at tothom salut i felicitat. I gr\u00e0cies per la vostra atenci\u00f3 i desitjos..<\/p>\n
Adeu, Benvolguts<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Gil MD (en temps antics anomenat Joanot)<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja de jove m\u2019agradava en els anys 1960 anar pels barris pobres d\u2019immigrants com per exemple Can Tunis a Montju\u00efc, on \u00a0vaig esdevenir membre d\u2019un grup dominical d\u2019instrucci\u00f3 i cataquecitzaci\u00f3\u00a0 del nens a l\u2019Esgl\u00e9sia de Sta. Maria, que era molt pobre. Un personatge important era el fill adult del sacrist\u00e0 anomenat Francesc Candel Tortajada que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-5289","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1nj","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5289"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5299,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289\/revisions\/5299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}