Ja de jove m\u2019agradava en els anys 1960 anar pels barris pobres d\u2019immigrants com per exemple Can Tunis a Montju\u00efc, on \u00a0vaig esdevenir membre d\u2019un grup dominical d\u2019instrucci\u00f3 i cataquecitzaci\u00f3\u00a0 del nens a l\u2019Esgl\u00e9sia de Sta. Maria, que era molt pobre. Un personatge important dintre aquesta comunitat era el fill adult del sacrist\u00e0 anomenat Francesc Candel Tortajada que estava encara escrivint en 1964 \u201cEl Altres Catalans\u201d, obra mestra de la immigraci\u00f3 (nom\u00e9s que no en sab\u00edem encara res.) \u00a0Parl\u00e0vem sovint amb ell, la seva dona i el pare-sacrist\u00e0, tots gent molt intelligent i agradable, dedicats a la causa social del lloc on vivien. Molts recordaran que en Candel va acabar de Senador a Madrid. \u00a0Vaig entrar en la meva Facultat de Medicina i Can Tunis fou oblidada. Per\u00f2 les barraques havien tornat a fer acte de pres\u00e8ncia despr\u00e9s de la guerra i no es podia perdre\u2019n el contacte.<\/p>\n
EL CAMP DE LA B\u00d3TA<\/b><\/p>\n
El lloc, fam\u00f2s pels afusellaments, sin\u00f3 assassinats, de patriotes, va funcionar com a petita caserna milititar amb experi\u00e8ncia en executions de rebels i dem\u00f2crates fins abans i despr\u00e9s de la Guerra Civil i hi ha mem\u00f2ries de las v\u00edctimes. Nosaltres no en sab\u00edem res. El disseny estructural \u00a0del Camp de la B\u00f3ta (raons pel nom desconegudes), en el meu temps de la majoria del terreny era el d\u2019una petita ciutat bastida nom\u00e9s amb barraques i carrers estrets amb una petita miqueta de llum el\u00e8ctric al vespre a les cantonades. Els \u00a0habitatges consistien \u00a0d\u2019unes dues petites cambres cobertes per una teulada cobrint un espai amb mobles del resident que servien per menjar i dormir-hi i el residents se les havien d\u2019arreglar. El memorable Alcalde Porcioles va demostrar la seva generositat insta\u0142.lant una font p\u00fablica amb aigua potable amb quatre getes i llocs rentadors. Un luxe molt gran. \u00a0Els carrers que vaig veure eren rectangulars com a Barcelona per\u00f2 sense mansanes i molt m\u00e9s estrets que a Barcelona, per\u00f2 en vaig veure pocs. S\u2019arribava al lloc amb un autob\u00fas de Barcelona que s\u2019aturava prop de l\u2019entrada davant un carrer amb una via de tren al costat. Aquesta via de tren atravessada duia a un carrer amb un local de begudes gran. Seguint tirant a peu i girant a l\u2019esquerra sense arribar a la platja \u00a0mediterr\u00e0nia hom podia. arribar a peu al petit dispensari m\u00e8dic pagat jo crec per la fam\u00edlia de Jordi Pujol. Seria la meva primera feina (mal) pagada despr\u00e9s la carrera \u00a0arribant al nostre nou petit dispensari, Ten\u00edem uns sala amb un instrument d\u2019X-Rays, obligatori a tots els consultoris de metge del temps, fins que van desapar\u00e8ixer degut a ser carcinog\u00e8nic. Jo nom\u00e9s el vaig utilitzar el nostre un sol cop. Una vegada un policia d\u2019uniform em va preguntar si no era massa perill\u00f3s passar vespres dormint tot sol al nostre petit llit dos o tres dies per setmana. Vaig respondre que no, perqu\u00e8 la gent no em en feia por, tot i acceptant que s\u00ed que n\u2019hi havia de gent desesperada, per\u00f2 la comunitat respectava als metges.<\/p>\n
A vegades passaven coses, divertides o no, com gent embriagada o alguna ferida treballant, o una baralla amb la dona. Anaven els nens a l\u2019escola? Probablement, per\u00f2 no ho vaig saber mai. Un dia se\u2019m va presentar el resultat d\u2019 una baralla a ganivetades, amb una ferida sagnent moderadament al coll d\u2019un jove. L\u2019acompanyava una persona que r\u00e0pidsment va tocar el dos. Veient que m\u00b4hatvia quedat tot sol amb la v\u00edctima, vaig dir a una mena de vigilant pagat per alg\u00fa que de tant en tent venia, que truqu\u00e9s la policia. \u00a0Nosaltres no en ten\u00edem encara de tel\u00e8fon. Es va presentar un cotxet m\u00e9s aviat petit amb dos gu\u00e0rdies de policia dels anomenats grisos i un conductor sense uniform, (el cap del grup)que em van preguntar qu\u00e8 feia all\u00ed tan tard i al vespre? No \u00e9s massa perill\u00f3s el lloc? Els vaig explicar que la v\u00edctima ferida fou agredida \u00a0segons explicava per dos homes amb ganivet dintre del caf\u00e9 a l\u2019entrada per on jo passava cada dia i que l\u2019home havia demanat auxili als guardes civils que estaven bevent \u00a0dintre l\u2019establiment, els quals van \u00a0respondre que vingu\u00e9s al dispensari aqu\u00ed que ells tenien feina (bevent) Indignat el policia de pais\u00e0 va manar als seu homes anar al caf\u00e8 en l\u2019acte, a veure qu\u00e8 feien els gu\u00e0rdies civils. Van tornar amb la boca tancada. Mentre tant, el policia de pais\u00e0 havia extret un ganivet molt gran de la butxaca de la v\u00edctima. Al poc temps una ambul\u00e0ncia va venir a buscar-lo (consdereu que les ambul\u00e0nces son altrament impossibles de trobar, si no s\u00f3n s\u00f3n de la policia). Tota l\u2019escena es va apagar i jo em vaig quedar tot sol. La roda girava i el dia es feia m\u00e9s fosc. Fins que\u2026<\/p>\n
EL CAS INOBLIDABLE DE LA PROTRUSI\u00d3 D\u2019UN CORD\u00d3 UMBILICAL<\/b><\/p>\n
El perill dels cordons umbilicals que surten a l\u2019exterior fugint \u00a0per una escletxa \u00e9s la mort o defici\u00e8ncia arterial del nen quan la criatura, tot sorting amb el cap per endavant, el comprimex entre el beb\u00e9 i els ossos del canal de la mare \u00a0intentant sortir a l\u2019exterior. Si el cord\u00f3 umbilical, malsituat a la sortida, queda comprimitit entre el cap del nen i els ossos de la mare, la compressi\u00f3 talla el fluxe de sang tallant l\u2019intercanvi de sang entre la mare i el fill. Mentre que aquesr accident \u00e9s relativamant f\u00e0cil de resoldre a un centre hospitalari, sembla un problema molt greu a una \u00a0barraca sense aigua corrient , ni electricitat, mancant tota mena d\u2019esterilitzaci\u00f3 i netedat \u00a0al lloc, sense un sol metge rentat o llevadora esterilitzats, \u00a0sense assistents ni eines. tot aix\u00f2 dintre una habitaci\u00f3 petita i amb una dona donant a llum. Quan el final arribava, trigaria hores, en bra\u00e7os no es podia dur a la dona, no hi havia tel\u00e8fon, ni a la barraca ni al dispensari ni enlloc. No fer res, representava la mort o lesi\u00f3 de la criatura, qui sap potser de la mare. Ai, desesperaci\u00f3, mare de la temeritat!
\nJo com volia ser gin\u00e8c\u00f2leg havia estudiat amb molt inter\u00e8s un llibre alemany traduit al Castell\u00e1. Feia una presentaci\u00f3 magn\u00edfica amb grans dibuixos de com l\u2019operador pot en aquest cas extreure r\u00e0pidament la criatura empenyent enrere el cap del beb\u00e9 \u00a0i agafant cegament els peus del nen.Hi havia el problema que la manobra, una \u201cexracci\u00f3 total manual\u201d, \u00a0no l\u2019havia vist ni fet per ning\u00fa que jo conegu\u00e9s, ni probablement ho feia ning\u00fa. Fer-ho era verdaderament una temeritat molt dif\u00edcil d\u2019executar.<\/p>\n
L\u2019anatomia del cam\u00ed femen\u00ed intern de l\u2019\u00fater fins la sortida \u00e9s relativament f\u00e0cil d\u2019aprendre per\u00f2 no f\u00e1cil de recordar exactament. El problema \u00e9s aprendre a fer-ho per contacte amb la m\u00e0 nom\u00e9s, considerant els angles fetals amb la paret entre les parts fetals i la paret meterna per tal que el beb\u00e9 pugui sortit evitant l\u2019extensi\u00f3 fatal dels bra\u00e7os fetals que altrament no podrien ni deixarien\u00a0 passar. \u00c9s millor evitar el procediment (ai, las) per\u00f2 si es fa, ha de ser a un lloc desinfectat amb instruments, reanimadors, \u00a0tot molt net i consultants amb experi\u00e8ncia. Per\u00f2 jo nom\u00e9s tenia una barraca molt bruta i una dona en perill de perdre la criatura, i un sol guant i vestits probablement bruts i cap lloc per dipositar el nen La mare, igual. I que consti, lectors aficionats: vaig guanyar. No s\u00e9 qui va dipositar la nova nena acabada d\u2019arribar cridant a tot pulm\u00f3 al costat de la mare \u00a0per\u00f2 estava acabat i havia sortit b\u00e9. Vaig tallar la corda i posat a fer bestieses vaig arrencar manualment la placenta i tot va sortir b\u00e9 sense hemorragies notables. Al final despr\u00e9s de tot vaig veure que no hi havia aigua per netejar-me ni les mans ni el bra\u00e7 dret. Em vaig girar. Lat paret estava molt a aprop per\u00f2 al darrera meu hi havia fres figures humanes gaireb\u00e9 imm\u00f2bils: una \u00e0via, un nen de pocs anys i un marit, tots tres callats, amb els ulls i la boca oberts. L\u2019\u00fanica il.luminaci\u00f3 era una mena de llum de ma de petroli. Jo temb\u00e9 m\u2019hi havia aprofitat.<\/p>\n
Vaig parlar un moment amb el pare. No, no calia que m\u2019acompany\u00e9s per\u00f2 el carrer estava completament buit. Per primera vegada s\u2019havia vist qu\u00e8 vol dir la pobresa.<\/p>\n
TROBADA INESPERADA AMB LA LLUNA<\/b><\/p>\n
Fins ara tot ja escrit fou veritat, per\u00f2 ara conv\u00e9 fer un breu interval.<\/p>\n
Vaig caminar sortint del carrer dels meus clients fins la platja i vaig girar a la dreta, ja prop del consultori, per\u00f2 una veu forta em va aturar. Sortia de molt amunt, del cel, i havia estat amagada darrera un n\u00favol. Era la Lluna.<\/p>\n
-Ei, tu, ximple despistat ! \u00c9s que saps el que has fet? Podries haver causat la mort d\u2019aquesta dona i la seva filla. El marit segur que t\u2019hauria matat. Llegeix si tens temps qualsevol llibre digne de cr\u00e9dit de moral, que t\u2019expliqui com tractar els altres. Per a mi, un llibre alemany tradu\u00eft amb un diploma obtingut fa mesos \u00a0no et dona cap credencial per fer bestieses. Tens una idea qu\u00e9 s\u2019haurien pensat els de la Salut P\u00fablica arribant despr\u00e9s que tot hagu\u00e9s terminat en una desgr\u00e1cia? Et podrien haver detingut i lliurat a la policia per boig.<\/p>\n
-Ah, s\u00ed?- vaig respondre irritat- Doncs torna a mirar \u00a0dintre i veur\u00e0s una nena molt viva amb una mare feli\u00e7 i un \u00a0marit satisfet.<\/p>\n
-I aix\u00f3 \u00e9s tot all\u00f2 que t\u2019ha preocupat? Vols de deb\u00f2 fer una carrera? Ets capa\u00e7 de guanyar-te un futur i una carrera? T\u2019has guanyat un futur fent coses aix\u00ec? Cal ser prudents en aquest m\u00f3n on vius.<\/p>\n
-No ho s\u00e9, per\u00f2 algun cr\u00e8dit em reconeixeran. No em negar\u00e0s que es veu una nena molt maca i uns pares contentents.<\/p>\n
-Com t\u2019equivoques, com! No et reconeixeran res, ben al contrari. All\u00f2 que has fet no es fa i has posat una malalta en perill greu. I ara vols que a la Facultat et rebin amb abra\u00e7ades i felicitacions per fer ximpleries perilloses. Qui t\u2019havia ensenyat a fer extraccions de beb\u00e9s sense higiene? Qui t\u2019havia declarat competent? Com sabies que ho podies fer? Hi ha una altra cosa. Tu no tens cap, per\u00f2 cap dret, a ser considerat com un home d\u2019aspiracions recogudes i coneixement superior. Al pa\u00eds totalitari on vius, aix\u00f2 est\u00e0 reservat per certa gent reconeguda i acceptada per les \u00a0minories ben reconegudes de fam\u00edlies establertes i tu no pots fer-fer-hi res de res \u00a0per acostar-t\u2019hi i si et fessin agenollar-te confessant que havies fer una cosa perillosa reconeixeries \u00a0que vas fer una ximpleria perillosa establint un mal exemple i que cal recordar-se\u2019n abans de llan\u00e7ar-se-al al forat. No volem chaos ni desordre. Ves a saber quina seria la pr\u00f2xima.<\/p>\n
Segu\u00ed un silenci molt gran i llarg. La Lluna potser tenia ra\u00f3. Vaig respondre:<\/p>\n
-Tens ra\u00f3, moreneta, tens ra\u00f3, per\u00f2 qu\u00e8 vols que faci?<\/p>\n
-Prendre el primer tren o avi\u00f3 que trobis per anar a l\u2019estranger, Trobar\u00e0s feines interessants i no hi ha feixistes de moment.<\/p>\n
-Perqu\u00e8 no hi vas tu?<\/p>\n
-Jo faig coses interessants i ho veig tot. Aqu\u00ed s\u00f3c uns dona \u00a0i em diuen \u201cSenyora Lluna\u201d A Alemanya en canvi m\u00b4 anomenen \u201cHerr Mond\u201d, Sr. Lluna, com si fos un home important.<\/p>\n
-Per\u00f2 digues, Lluna, ara que he fet all\u00f2 que he fet, com ho explico a la gent.<\/p>\n
-Molt senzill. Ara tens 25 anys. Espera fins que en tinguis 85 o 86 i ho escrius a un diari. Ja est\u00e0. A Alemanya ens tornarem a veure. Cada vespre hi vaig<\/p>\n
Va desapar\u00e8ixer darrere un n\u00favol gran.<\/p>\n
<\/p>\n
FINAL<\/b><\/p>\n
Els dos dies seg\u016bents els vaig passar recordant coses. Volia explicar la meva aventura a dos amics a la Facultat. Un em va comen\u00e7ar a parlar d\u00b4 altra cosa. L\u00b4 altre em digu\u00e9 que tenia feina.<\/p>\n
Al final, la mare i la participant memorable al part, es va presentar a l\u2019oficina, sana i contenta, molt ben vestida com tamb\u00e9 la \u00a0nena somrient que duia als bra\u00e7os. Venia a que li firm\u00e9s el certificat de neixement i res m\u00e9s. Semblava feli\u00e7 ,amb bon aspecte i volien batejar la \u00a0nena Teresa. No els vaig tornar a veure per\u00f2 ho vaig intentar uns dos anys despr\u00e9s amb una una visita a un vell mestre meu, el Pare Escolapi que s\u2019havia comprat una barraca i hi vivia tot sol, envoltat de nois pobres i pensament social. Va preguntar a amics que desseguida van identificar qui eren la gent de l\u2019estrany part per\u00f2 s\u2019havien mudat ja feia algun temps a un pis del Bisbat. I no els vaig tornar a veure mai m\u00e9s. Qui sap, la Teresa potser es passeja per Barcelona, per\u00f2 el lector no n\u2019ha sabut mai res. Teresa, Teresa, mai oblidada. Oi que valia la pena viure als bra\u00e7os del nostre m\u00f3n?<\/p>\n
Ara se m\u2019ha acudit explicar una hist\u00f2ria policial del meu antic professor escolapi. Al Camp de la B\u00f3ta vivien molt pobrement dos Falangistes solitaris, sempre sols, sovint circulant sobretot els diumenges amb l\u2019uniform i les medalles de sempre Qu\u00e8 volien? Segurament. just\u00edcia social que el r\u00e8gim feixista els negava i eltres residents de la B\u00f3ta esperaven en va. Un dia en va passar una de grossa. Un resident acabava de vendre la barraca, cosa terminantment prohibida sense afegir-hi compensacions econ\u00f2miques a certes autoritats que si no, es presentaven a desnonar i posar al carrer els nous llogareters. Aix\u00ed va ser. L\u2019escolapi, els dos falangistes i molts residents van formar una barrera. Com \u00e9s natural, les autoritats van detenir descaradament i emportar-se\u2019n. Els dos falangistes d\u2019uniform van acabar a l\u2019oficina del Governador Provincial exigint per hores trobar-se amb el seu Jefe Provincial del Movimiento (el Governador Civil), on els van treure a puntades de peu. Tornats a la B\u00f3ta van anar a plantar-se al davant del capell\u00e0 fent-li el salut dels dos bra\u00e7os al\u00e7ats.<\/p>\n
<\/p>\n
HORA MOLT FOSCA<\/p>\n
<\/b><\/p>\n
Un dia molt desgraciat en 1999 em vaig despertar malalt, quan la muller ja estava a la feina. Vivia a Nova Jersey, un suburbi de Nova York.Vaig baixar al garatge i conduir el cotxe tot sol fins a la sala d\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019hospital, on em van diagnosticar un infart de miocardi d\u2019aspecte molt perill\u00f3s i vaig quedar ingressat. Tothom s\u2019ha de morir, qu\u00e8 m\u00e9s hi farem. Ai no!<\/p>\n
Vaig tenir una s\u00e8rie de complicacions que els companys metges veien malament, per\u00f2 la mava estimada muller venia cada dia l\u2019hospital i hom la veia molt preocupada. Ella era una Austr\u00edaca i a casa sempre parl\u00e0vem com a Su\u00efssa l\u2019Alemany. Finalment, un dia van decidir enviar-me tot viu a casa, gr\u00e0cies a D\u00e9u. Em vaig posar d\u2019acord en qu\u00e8 la dona vindria a buscar-me l\u2019endem\u00e0 a les deu del mat\u00ed. \u00a0Per\u00f2 perqu\u00e8 no arribava a l\u02cbhora? No ten\u00edem gaire fam\u00edlia. La filla estava amb un grup d\u2019investigadors del NIH a Sri Lanka, el meu fill i la seva n\u00f2via vivien tots dos a Baltimore, on volien graduar-se amb el doctorat en filosofia a la Universitat Johns Hopkins. Altrament, jo i l\u2019estimada muller no ten\u00edem ning\u00fa ni res m\u00e9s. Per\u00f2 ning\u00fa en sabia res de qu\u00e8 havia passat, \u00a0ning\u00fa.
\nEra el vespre a les 9 del vespre quan al final tres policies, dos d\u2019uniform, \u00a0van arribar a la la meva habitaci\u00f3 a l\u2019hospital a explicar-me que le meva dona havia mort aquell mat\u00ed en quedar-se adormida darrera el volant \u00a0del cotxe, sortint de l\u2019autopista, topant frontalmant amb un arbre a gran velocitat. Fou declarada morta en l\u2019acte. I jo qu\u00e8? Qu\u00e0 podia fer? Em meu fill va tornar primer a Nova York, al cotxe de la promesa. I ning\u00fa m\u00e9s. A la filla de SriLanka la van vam haver de trucar l\u2019endem\u00e0. A tothom li semblava terrible per\u00f2 jo i els fills est\u00e0vem ben sols.<\/p>\n
Apart d\u2019assabentar-se de la trag\u00e8dia, queden moltes cosas a fer. Una lloctinent de la policia de carreteres em va telefonar dues vegades preguntant si la meva tan benvolguda muller no havia deixat una carta de comiat abans de suicidar-se. No una sino dues vegades em va trucar preguntant aquesta ximpleria. Aquesta dona nom\u00e9s em recordava la impressi\u00f3 que em va fer tornar a casa i veure com la dona havia enllestit el nostre llit esperant la meva tornada. Com que jo era un pat\u00f2leg a l\u2019 Hospital Mount Sinai, l\u2019oficial de torn tamb\u00e9 em va trucar dues vegades oferint-me visitar l\u2019estudi i veure com ho \u00a0havien i tot. No. No. Feu el favor de no trocar mai m\u00e9s. \u00c9s que no enteneu qu\u00e8 m\u2019ha passat? No enteneu qu\u00e8 he perdut? Ho sabeu vosaltres com \u00e9s? Vida, mort, alegria, dolor, esperan\u00e7a, desesperaci\u00f3, sap alg\u00fa m\u00e9s qu\u00e8 s\u00f3n?<\/p>\n
\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n
I aqu\u00ed ha arribat despr\u00e9s de gaireb\u00e9 19 anys l\u2019hora d\u2019acomiadar-me. Gr\u00e0cies per haver-me seguit i desitjo a tothom de tot cor salut i benestar.<\/p>\n
Sempre vostre<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
Adeu, Benvolguts<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Gil MD (en temps antics anomenat Joanot)<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja de jove m\u2019agradava en els anys 1960 anar pels barris pobres d\u2019immigrants com per exemple Can Tunis a Montju\u00efc, on \u00a0vaig esdevenir membre d\u2019un grup dominical d\u2019instrucci\u00f3 i cataquecitzaci\u00f3\u00a0 del nens a l\u2019Esgl\u00e9sia de Sta. Maria, que era molt pobre. Un personatge important dintre aquesta comunitat era el fill adult del sacrist\u00e0 anomenat Francesc […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-5289","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1nj","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5289"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5299,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5289\/revisions\/5299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}