QUI ERA HUGO CH\u00c0VEZ. Contrast\u00a0amb el seu successor<\/p>\n
Un dia memorable per Vene\u00e7uela: aquell 5 de Mar\u00e7 de 2004 el militar Hugo Ch\u00e1vez va jurar finalment el c\u00e0rrec de President. Tota \u00a0l\u2019esquerra sudamericana va alborar un nou futur. Aquest home fou un pol\u00edtic molt notable que havia estudiat amb horror el dest\u00ed dels \u00a0vene\u00e7olans pobres entre els quals havia sortit. Ch\u00e0vez era un militar de carrera molt interessat en el joc d\u2019escacs i el passat hist\u00f2ric del seu pais, protagonitzat per l\u2019heroi de la lluita per la llibertat contra Espanya, Sim\u00f3n Bol\u00edvar, \u00a0del qual es conservava l\u2019espasa i altres records. Arribaria en Ch\u00e1vez a afegir el now missatge\u00a0 \u201cRep\u00fablica Bolivariana\u201d? Doncs s\u00ed. El seu Vice-President, el successor anomenat Nicol\u00e0s Maduro fent el contrari que despr\u00e9s de la mort el \u00a0substituiria, ho va fer gaireb\u00e9 tot malament, fins arribar a esdevenir un dictador cruel, corrupte i criminal. \u00a0No obstant en el moment de la mort en Ch\u00e1vez el va nomenar successor seu (potser l\u2019error m\u00e9s gran que va cometre).<\/p>\n
Per tota la seva vida, en Ch\u00e0vez va saber destacar a tot arreu i va arribar com a militar de grau mitj\u00e0 a l\u2019extrem d\u2019organitzar una sublevaci\u00f3 per repla\u00e7ar l\u2019ordre existent en 1994. Va fallar i Ch\u00e1vez fou empresonat fins 1998 quan va sortir de la pres\u00f3 a continuar la lluita per la pr\u00f2xima presid\u00e8ncia i la realitzaci\u00f3 dels seus somnis. L\u2019\u00e8xit s\u2019acostava malgrat l\u2019empresonament. Va aconseguir fer un Refer\u00e8ndum Presidencial en 2004.<\/p>\n
El gran moment de Ch\u00e1vez en un breu time d\u2019enorme prosperitat gr\u00e0cies al petroli fou la designaci\u00f3 d\u2019obres i organitzacions al Nord del Pais al llarg de la costa, on la poblaci\u00f3 estava patint gran pobresa i discriminaci\u00f3 a difer\u00e8ncia dels residents de Caracas que s\u2019ho passaven molt millor. Cal dir que mentre van durar, les obres del Nord van ser un \u00e8xit magn\u00edfic, i la poblaci\u00f3 va acabar adorant Ch\u00e1vez i el seu socialsme. Com sap tothom, molts pocs \u00e8xits duren per sempre i Ch\u00e0vez va patir al final de la seva vida una crisi econ\u00f2mica greu que va aturar en sec moltes coses\u2026fins la seva malaltia i mort (quan tot va empitjorar). \u00a0Ch\u00e0vez s\u2019havia fet molt amic d\u2019en Fidel Castro i a Cuba, que visitava sovint i on el drama de la seva mort va comen\u00e7ar amb un tumor abdominal mai ben identificat, probablement del colon. Fou operat a Cuba, va rebre quimoter\u00e0pia i es va declarar falsament guarit per poc temps, morint probablement aviat a Caracas (hi ha qui creu que fou Havana) el 5 de Mar\u00e7 \u00a0de 2013, aniverstari de la seva presa de poder i nom\u00e9s a l\u2019edat de 58 anys. Una empleada de la seva oficina l\u2019havia trobat plorant desconsoladament damunt la seva taula. Li va explicar \u201cM\u2019estic morint tan aviat i no tinc cap successor preparat a substitur-me\u201d. En Ch\u00e0vez ho entenia tot i en aix\u00f2 tenia molt\u00edssima ra\u00f3.<\/p>\n
Una cosa molt notable era la filosofia de govern de Ch\u00e0vez. Un dia le havien preguntat en p\u00fablic si ell era socialista o comunista \u201cRes dels dos\u201d respongu\u00e8. A ell,no l\u2019interessaven llibres ni teories. Tot el que volia era ajudar a la gent que ho necessitava tan b\u00e9 com es pogu\u00e9s i prou. No obstant, seguia un nombre de principis importants, sobretot contra el neoliberalisme una teoria de la dreta que sembla afavorir la llibertat individual per\u00f2 accepting tamb\u00e9 el poder del govern d\u2019intervenir. En canvi, Ch\u00e0vez acceptava obstant el control governamental dels recursos fonamentals com ara el petroli al seu pa\u00eds. Tamb\u00e9 condemnava pr\u00e0cticament tota la conducta econ\u00f2mica dels EUA i en canvi semblava acceptar la propietat mixta del govern i inversors. Ell condemnava \u00a0fortament la pivatitzaci\u00f3 d\u2019empreses d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic, tant com la desregularitzaci\u00f3 dels mercats i sobretot qualsevol forma d\u2019individualisme que per ell era la font de la pobresa i la injust\u00edcia. Aix\u00ed it tot, hom troba una certa complexitat amb contradictions que deixa, com queda dit, una barreja ideol\u00f2gica dintre del neoliberalisme. En Ch\u00e0vez volia construir una economia nova i complexa, alternativa, basada en democr\u00e0cia participant, cooperaci\u00f3 Sud-Americana i m\u00e9s intervenci\u00f3 del Govern. Tamb\u00e9 cal nomenar molt favorablement \u201cmissions\u201d per proveir atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, menjar i educaci\u00f3 a tothom. Tot plegat, una barreja molt gran i complexa amb continguts molt diferents sortits de la boca d\u2019un home molt autoritari. No obstant, ell va aconseguir una certa unficaci\u00f3 d\u2019ideologia i solidaritat llatino-americana. S\u2019hi podria escriure un llibre molt llarg.<\/p>\n
Sobre NICOL\u00c0S MADURO. Un successor molt dolent.<\/p>\n
\u00c9s probablement un home m\u00e9s complicat que admirable. Va comen\u00e7ar la seva vida com conductor d\u2019autob\u00fas i\u00a0l\u00edder unionista pujant aviat a c\u00e0rrercs \u00a0pol\u00edtics com ara Ambaixador, Ministre d\u2019Afers Estrangers, president de l\u2019Assemblea Nacional, Vice-President, President i actualmeng resident d\u2019una pres\u00f3 americana a Brooklyn. Fou en Ch\u00e0vez qui el va fer entrar en la recta final, potser veient-lo en el cam\u00ed d\u2019un alumne prometedor que li feia promeses, una equivocaci\u00f3 greu.<\/p>\n
En Maduro va pujar al poder enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica feta m\u00e9s greu pel bloqueig nord-americ\u00e0, cada dia m\u00e9s dur, que Maduro apart del suport cub\u00e0 no tenia gaireb\u00e9 res per combatre. El seu poble patia molt i el govern no podia fer gran cosa. Hi va haver una crisi horrible que va enfortir molt els seus enemics que a m\u00e9s amb el sistema de Ch\u00e0vez permetien aconseguir sempre la majoria parlament\u00e0ria i podien molestar per\u00f2 no destituir \u00a0al President. Aix\u00ed passarien anys. En Maduro era vist com un dictador cruel i perill\u00f2s, sempre envoltat per una gu\u00e0rdia de seguretat cubana de franc, que ell pagava pels militars com pels mestres cubans amb petroli gratis. Qu\u00e8 faran ara els cubans? Finalment, comptant que la\u00a0 primera elecci\u00f3 de Maduro fou leg\u00edtima per\u00f2 ni la segona ni la tercera, que eren estafes molt grolleres i transparents.<\/p>\n
Hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de si dirigia o no, com sempre deia Donald Trump, les organitzacions criminals de droguistes que repartirien coca\u00efna als americans. Cal afegir que la coca\u00efna ha perdut sens dubte popularitatal EUA. A molts ens sembla que la participaci\u00f3 de Maduro en aquest negoci seria m\u00e9s que probable, per\u00f2 que sembla que el govern americ\u00e0 exagera el paper de la coca\u00efna i la mortalitat atribu\u00efdaa la \u00a0participaci\u00f3 de Maduro. Ja se les arreglaran quan els advocats comencin a parlar en p\u00fablic durant el proc\u00e9s de Maduro malgrat la falta d\u2019inter\u00e9s. El President americ\u00e0 actual havia ofert en cartells 25 milions de d\u00f2lars a qui don\u00e9s informaci\u00f3 sobre com detenir a Maduro. La detenci\u00f3 de la muller pels militars americans que havien entrat despr\u00e9s de matar a trets uns 40 militars cubans de gu\u00e0rdia a l\u2019exterior del dormitori sembla exagerada. Ja s\u2019ho faran. \u00c9s transparent que els EUA han \u00a0violat lleis internacionals, per\u00f2 pel Sr Maduro poca gent s\u2019interessar\u00e0.<\/p>\n
========================================<\/p>\n
PS. Considereu si us plau que vull afegir una cosa que no t\u00e9 absolutament res a veure amb Vene\u00e7uela sin\u00f3 nom\u00e9s amb la Rep\u00fablica Dominicana, governada per molts anys per un ex-militar corrupte i sense escr\u00fapuls anomenat Rafael Le\u00f3nidas Trujillo who ruled el pa\u00eds from 1930 until 1961. La capital es feia dir \u201cCiudad Trujillo\u201d en lloc de Santo Domingo com ara i sempre s\u2019ha dit. En Trujillo, un home for\u00e7a competent en negocis, els va estendre per tota la\u00a0 RD, fins l\u2019extrem d\u2019esdevenir quasi propietary de tot. Va visitar el seu col\u00b7lega Francisco Franco i fins i tot Barcelona on tenia atracat un petit veixell de guerra de propietat seva i li van regalar un cotxe de la Hispano Suiza fet al barri de Sant Andreu. I com va acabar? L \u2019home, ja vellet, mantenia pel seu esbarjo una casa de nenes jovenetes que anava a visitar secretament a les afores de la \u201cCiudad Trujillo\u201d molts vespres sense escorta. Un vespre, la CIA, farta de les queixes contra aquest home arribades sota la pressi\u00f3 de governants i funcionaris estrangers, va reunir un equip de quatre tiradors experts al voltant de la carretera on esperaven el retorn del senyor Trujilllo amb un sol x\u00f2fer. Aix\u00ed va morir. Darrera \u00a0pregunta: qui i com va trobar el cad\u00e0ver? \u00a0Tota la policia i ex\u00e8rcit van trigar m\u00e9s d\u2019un dia. On estava? \u00a0El van trobar: cobert, sota \u00a0una pila d\u2019escombreries. Una cita final sovint repetida per Trujillo? Li sabia greu ser poc important al m\u00f3n per haver nascut a un pa\u00eds tan insignificant com the Rep\u00fablica Dominicana. Si ell fos un Nord-Americ\u00e0, seria molt m\u00e9s important.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
QUI ERA HUGO CH\u00c0VEZ. Contrast\u00a0amb el seu successor Un dia memorable per Vene\u00e7uela: aquell 5 de Mar\u00e7 de 2004 el militar Hugo Ch\u00e1vez va jurar finalment el c\u00e0rrec de President. Tota \u00a0l\u2019esquerra sudamericana va alborar un nou futur. Aquest home fou un pol\u00edtic molt notable que havia estudiat amb horror el dest\u00ed dels \u00a0vene\u00e7olans pobres […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1775,3650,34581,34582],"class_list":["post-5217","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-esquerra-americana","tag-hugo-chavez","tag-nicolas-maduro","tag-relacions-amb-cuba"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1m9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5217"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5217\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5224,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5217\/revisions\/5224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5217"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5217"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}