Qu\u00e8 seria el m\u00f3n sense artistes? On anir\u00edem a parar sense escriptors, poetes, actors, m\u00fasics? Ens enfonsar\u00edem en el consumidorisme, la cobeja i la vulgaritat, reempla\u00e7ant\u00a0 el sexe amb la pornografia. La vida s’empobriria, el pa\u00eds ens desenganyaria, el futur perdria el seu futur. Avui en dia no veiem les grans figures de l’art que hi havia abans, per\u00f2 hi ha molta gent jove i interessant que estan bregant, fent experiments, discutint entre ells i algun dia sortiran. El problema \u00e9s que els ingressos provenint del p\u00fablic no arriben mai a cobrir les necessitats d’aquests grupets i que els artistes joves s\u00f3n com les plantes i les flors, que sense aigua, menjar i prestacions socials es moren.<\/p>\n
Cal subvencionar-los. Per\u00f2 est\u00e0 clar, jo no puc, diu tothom, perqu\u00e8 ja tinc prou problemes. Que vagin a demanar diners al govern o a la gent rica. El govern t\u00e9 encara m\u00e9s problemes que els artistes joves, perqu\u00e8 no pot canviar d’ofici i practicament nomes te una font d’ingressos, els contribuents que ja pateixen molt. D\u00f3na poc ajut i nom\u00e9s per coses molt visibles.<\/p>\n
Per sort a Am\u00e8rica hi ha les fundacions creades per gent molt rica. En algun moment, aquests pr\u00ednceps de les finances van descobrir que amb els impostos de successi\u00f3 (que hi havia abans) no podien deixar res als fills i l’estat s’ho quedava tot. El sistema millor era deixar els diners a una Fundaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, que no pagaria impostos, deixant el control de la instituci\u00f3 amb dret a un bon sou i per tant molts dels beneficis de la fortuna als fills. Una dels fundacions p\u00fabliques que m\u00e9s protegeixen l’art \u00e9s la del fam\u00f3s “robber baron” (diguem-ne “bandit”) de la ind\u00fastria de l’acer Andrew Carnegie. Cal afegir no obstant, que ni el capital i ni els ingressos de la fundaci\u00f3\u00a0 permeten ajudar a tothom que ho necessita.<\/p>\n
La ciutat tan gran de Nova York no sols \u00e9s la capital art\u00edstica i cultural del pa\u00eds sin\u00f3 que atreu a gent de tot el m\u00f3n que venen aqu\u00ed a aprendre, provar coses, assajar, con\u00e8ixer gent, com al segle XIX anaven a Par\u00eds. Els ajuts venien sempre de la Fundaci\u00f3 Carnegie per\u00f2 qui els pagava? Tot plegat la Fundaci\u00f3 distribueix en l’actualitat uns 200 milions per any.La gent es pensava simplement que els benefactors eren donants an\u00f2nims i aix\u00ed hauria quedat la cosa si no hagu\u00e9s estat per un desafortunat incident pol\u00edtic.<\/p>\n
Gl\u00f2ria al Mecenes secret! Nom\u00e9s a Nova York <\/strong><\/p>\n La major part de Mecenes ho fan en p\u00fablic i volen que tothom ho s\u00e0piga i els admiri per la seva generositat, nom\u00e9s faltaria. En aquest cas l’home que pagava els 200 milions anuals de la seva butxaca no en deia res de res. Era en Michael Bloomberg, alcalde supermilionari de la ciutat.\u00a0 La darrera valoraci\u00f3 p\u00fablica de la fortuna de \u00a8His Honor\u00a8 l\u00b4Alcalde\u00a0Bloomberg apuntava a uns $16 mil milions, per\u00f2 ara segur que \u00e9s molt m\u00e9s gr\u00e0cies a la pujada de la Borsa. En Bloomberg va n\u00e9ixer a una fam\u00edlia jueva de Boston de la classe mitjana i va haver de lluitar molt de jove fins que es va fer molt ric fundant tot sol la companyia Bloomberg. Com ja vam dir en un altre apunt,\u00a0 la seva fortuna s’ha incrementat molt durant els seus anys d’alcalde i no pas a les espatlles i\u00a0l’esquena de la ciutat. De fet es guarda molt de fer cap mena de negocis amb la ciutat i \u00e9s un dels pocs alcaldes verdaderament incorruptibles que s’han conegut. A m\u00e9s ho fa de franc perqu\u00e8 nom\u00e9s cobra un sou de $1.00\/any. Sobre la seva vida privada ha fet\u00a0descendir\u00a0una cortina d’acer impenetrable i es molesta molt quan alg\u00fa pregunta qu\u00e8 fa els caps de setmana. T\u00e9 cases a Nova York, les Bermudes, Los Angeles i Londres i un\u00a0avi\u00f3\u00a0i un helic\u00f2pter i es passa el temps lliure un vol. Se sap que est\u00e0 divorciat per\u00f2 que mant\u00e9 molt bones relacions amb la ex, que entra i surt de les seves resid\u00e8ncies. T\u00e9 una filla jove, encara soltera, (quin partit!) que sovint practica l’esport eq\u00fcestre. L’Alcalde t\u00e9 una companyona permanent. la qual sovint l’acompanya en p\u00fablic en actes oficials i que no d\u00f3na entrevistes. Abans de ser Alcalde sovint apareixia a festes amb “babes” de luxe, per\u00f2 ara ja fa anys que no ho fa. En Bloomberg, un home que no li deu res a ningu, t\u00e9 les seves coses especials per\u00f2 en conjunt gaudeix un suport a la ciutat i una opini\u00f3 favorable que el Sr Hereu i molts altres voldrien per a ell mateix. En Bloomberg no ha de provar res, est\u00e0 molt segur d’ell mateix i no necessita que ning\u00fa li faci rever\u00e8ncies. \u00a0I no li deu res a cap partit. En aix\u00f2 \u00e9s molt diferent del seu predecessor Rudy Giuliani que feia confer\u00e8ncies de premsa interminables, amb \u00a0insults, provocacions, i acusacions diaris que l’havien convertit abans del September Eleven salvador\u00a0en l’home m\u00e9s odiat de la ciutat.Ja se sabia que la\u00a0 Fundaci\u00f3 personal d’en Bloomberg regala uns 120 milions de d\u00f2lars anuals a diverses institucions de m\u00e8rit per\u00f2 dels $200 milions a la Fundaci\u00f3 Carnegie\u00a0 en canvi no havia dit mai res. Ara aix\u00f2 s\u00b4ha fet p\u00fablic per un error d’un subaltern.<\/p>\n Fa uns mesos en Bloomberg es va empatollar en una certa maniobra pol\u00edtica que necessitava vots populars i a aquest empleat, sense perm\u00eds, se li va acudir acostar-se a un dels beneficiaris recordant-li que \u00e9s l’alcalde qui paga els seus rebuts. Aix\u00f2 \u00e9s un disbarat molt gran que podria acabar enviant alg\u00fa a la pres\u00f3 perqu\u00e8 vots s\u00f3n una de les poques coses que est\u00e0 prohibit comprar, almenys d\u00b4aquesta manera. Estem al nov\u00e8 any del seu mandat, o sigui\u00a0 que si ha donat cada any $200 milions multiplicats per nou… Caram, caram,… I en secret! D\u00e9u n\u00b4hi d\u00f3! Evidentment un cas aix\u00ed nom\u00e9s pot tenir lloc a Nova York.<\/p>\n Un vespre al Teatre amb\u00a0 Scarlett Johanssen<\/strong><\/p>\n A Nova York hi ha molts teatres p\u00fablics que viuen de subvencions per\u00f2 tamb\u00e9 n\u00b4hi ha de privats. Una entrada de platea a un local comercial actualment costa uns $120. No tots els locals guanyen diners. De fet, produir una obra teatral o encara m\u00e9s un”musical” a Broadway \u00e9s una aventura molt m\u00e9s emocionant que jugar-s\u00b4ho tot a Las Vegas. Tant s\u00b4hi poden perdre com guanyar milions. Darrerement s\u00b4ha vist clarament\u00a0 que gaireb\u00e9 l’\u00fanica forma d’omplir les butxaques i les butaques \u00e9s posant a l’escenari actors i actrius famosos del cinema i n\u00b4hi ha cont\u00ednuament.<\/p>\n A m\u00ed m’interessava molt veure la “View from the Bridge” d’Arthur Miller, que va costar a l’autor una citaci\u00f3 davant del Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes de l’era McCarthy. Pocs s’en recorden avui en dia. La pe\u00e7a escenifica una trag\u00e8dia\u00a0que te lloc \u00a0al si d’una fam\u00edlia treballadora italiana a Red Hook (el port comercial de Brooklyn). El protagonista, un home sense fills viu amb la muller i amb una neboda jove i \u00f2rfena (la Scarlett), consumit per una passi\u00f3 secreta impossible per la noia que ja t\u00e9 17 anys (per no mencionar l\u00b4aspecte f\u00edsic). Admet a\u00a0 la casa on viu a dos cosins italians que han entrat il\u00b7legalment a guanyar diners. Desesperat l’home veu com la neboda est\u00e0 a punt de casar-se amb uns dels dos il\u00b7legals. Per evitar-ho, arriba a l’extrem de trucar an\u00f2nimament la policia d’immigrants perqu\u00e8 el vinguin a buscar. Els McCarthystes es van donar per interpel\u00b7lats. La comunitat es gira contra el denunciant. Els lligams i obligacions envers la comunitat i la famili van per damunt de tot. El segon il.legal que depenia de la feina per enviar diners a la seva dona i fills a Italia, mata el protagonista d\u00b4una ganivetada.El cas de la Scarlett \u00e9s molt sorprenent perqu\u00e8 fins ara pocs espectadors havien atribuit l\u00b4\u00e8xit i anomenada que gaudeix a les seves habilitats esc\u00e8niques. L’expressi\u00f3 imm\u00f2bil i inexpressiva que feia sempre amb la cara era famosa. Aquest paper\u00e0s a la Bridge era molt dif\u00edcil i la sorpresa general \u00e9s que ho fa molt b\u00e9, com una actriu de debo. Potser ha pres classes, nomes te vint i tants anys.\u00a0Pretenent ser una italiana, el color dels cabells era un problema i de fet la van tintar de negre per\u00f2 quan jo la vaig veure ja havia esdevingut una miqueta rossa fosca. De quin color deu ser naturalment? Potser li van ensenyar com es fa els dos superactors que li feien de pares adoptius, sobretot tot l’home, en Leiv Schreiber. I se la va veure molt senzilla. No obstant que la meitat de la gent havien vingut a veure-la a ella, va deixar saludar \u00faltim i al final al seu col\u00b7lega mascul\u00ed com al primer actor que ell \u00e9s. Van sortir de l’escenari tots dos rient i agafats pel bra\u00e7.<\/p>\n Les estrelles de Hollywood no sempre saben actuar a l’escenari<\/strong><\/p>\n Diuen que la pantalla i l\u00b4escena\u00a0s\u00f3n coses molt diferents. Ara fa una mica m\u00e9s d\u00b4un any la famosa Julia Roberts, que viu a California\u00a0es va atrevir a presentar’se en p\u00fablic a Broadway. Molts dels cr\u00edtics van preferir no parlar-ne gaire i es van concentrar en l\u00b4obra de teatre que feia. Malgrat el desastre art\u00edstic el teatre es va omplir cada dia i l\u00b4empresari va fer molts diners.<\/p>\n Un cas molt diferent vam experimentar fa molt poc a l\u00b4Academia de la M\u00fasica de Brooklyn amb la Kate Winslett i la seva companyia australiana. La BAM havia anunciat amb mesos d\u00b4anticipaci\u00f3 que vindria a fer el Tramvia Anomenat Desig<\/em> de Tennessee Williams nom\u00e9s un parell de setmanes. L\u00b4endema de l\u00b4estrena el cr\u00edtic del NY Times va declarar que la Winslett, que fa temps que\u00a0disfruta l\u00b4anomenada de ser una gran actriu, era la millor Blanche mai vista a la ciutat, incloent l\u00b4equip de l\u00b4estrena mundial als anys 50 i de la pel.l\u00edcula.La BAM havia oferit entrades nom\u00e9s als socis i benefactors i no hi havia forma de\u00a0trobar entrades a cap preu. Van tenir la barra d\u00b4enviar per e mail una nota dient que per expressar agraiment als benefactors que volguessin donar $1000 a la Instituci\u00f3, se\u00b4ls “regalaria” una entrada per veure la Cate Winslett.\u00a0 Jo encara no vull pagar\u00a0 $1000 per una platea o sigui que em vaig quedar amb les ganes.<\/p>\n Un bon vespre<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qu\u00e8 seria el m\u00f3n sense artistes? On anir\u00edem a parar sense escriptors, poetes, actors, m\u00fasics? Ens enfonsar\u00edem en el consumidorisme, la cobeja i la vulgaritat, reempla\u00e7ant\u00a0 el sexe amb la pornografia. La vida s’empobriria, el pa\u00eds ens desenganyaria, el futur perdria el seu futur. Avui en dia no veiem les grans figures de l’art que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[6650,6648,6649,6647,32245,1527],"class_list":["post-52","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-arthur-miller","tag-arts","tag-carnegie-foundation","tag-mike-bloomberg","tag-nova-york","tag-scarlett-johanssen"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Q","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}