Qu\u00e8 es deuen pensar els lectors de la ciutat de Nova York? Qu\u00e8 hi ha escenes criminals cont\u00ednues? Que el m\u00f3n est\u00e0\u00a0controlat per un grapat de nanets foscos, d’edat aven\u00e7ada que bescanvien la muller per una de m\u00e9s jove un cop a l’any, treballen a Wall Street i es creuen damunt la llei?\u00a0O per la gent que dicten la moda internacional? Tot aix\u00f2 t\u00e9 quelcom de verdader, per\u00f2 Nova York \u00e9s una ciutat de nou milions d\u00b4habitants., on la vida \u00e9s tan dura com meravellosa. Per desfogar-se, cal fer broma de tant en tant.<\/p>\n
Jo vaig pels carrers sempre amb orelles i ulls ben oberts, escoltant i veient coses, a vegades ben gracioses. Potser qui m\u00e9s be ha retratat la classe mitjana novaiorquesa, sobretot la de la Upper East Side de Manhattan, que \u00e9s on ell ha passat tota la vida, \u00e9s probablement en Woody Allen. Aquest home no \u00e9s gens popular a la ciutat i sovint avorreix. Perqu\u00e8? Qui voldria passar l’estona guaitant la imatge pr\u00f2pia a un mirall? Diuen que l’Allen hi troba un aspecte nou cada dia… Per\u00f2 es concentra en ell mateix, no ha pogut descobrir mai \u00a0\u00a0ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n
En qualsevol cas, les hist\u00f2ries que segueixen les he escoltat jo en viu i les escric en la meva llengua. Dissortadament no tinc ni remotament el geni d’en Woody Allen… per\u00f2 m’interessa sempre tothom.<\/p>\n
Actors<\/strong><\/p>\n N\u00b4hi ha hagut i n\u00b4hi ha encara molt\u00edssims. Si t’interesses per la hist\u00f2ria, acabes veient\u00a0l’espectre dels qui van morir misteriosament fa molts anys. Un d’ells fou el gran Rodolfo Valentino, gran i\u00a0suprem\u00a0trenca-cors del cinema mut, que va morir a NY jove encara. El seus estudis a Hollywood li havien bastit, homosexual com era, la reputaci\u00f3 de ser l’heroi de totes les dones que volia. Per aix\u00f2 feia sempre d’heroi \u00e0rab amb un harem que el perseguia per tot arreu. A Manhattan nom\u00e9s hi ha un sol tanatori per a la gent prominent, rica, per als arquebisbes i cardenals, grans pol\u00edtics, la Jackie Kennedy i el seu fill (en els meus dies). Nom\u00e9s hi he estat un cop a dintre, per atendre el funeral d’un company. Els homes anaven de negre, les dones en vestit de cocktail i escots\u00a0enormes. Una senyora et recollia a l’entrada i t’acompanyava al teu lloc. L’anomenada del lloc fou adquirida amb motiu del funeral d’en Valentino. Als estudis se\u00b4ls va acudir dir, sense pensar-hi gaire, que el primer mili\u00f3 de ciutadans (i ciutadanes, s’ent\u00e9n) que es presentessin abans de les nou podrien entrar i veure el difunt. Desgraciats! L’anunci va bloquejar completament tota la part de la Upper East Side on est\u00e0 situat, creant el primer caos de tr\u00e0fic mai vist a la ciutat amb ferits i crits. I poca gent va arribar a veure el difunt.<\/p>\n Tothom que ha viscut molts anys a Manhattan ha acabat trobant (potser topant\u00a0estaria\u00a0millor dit) amb un actor d’anomenada. A la meva escala de col.leccions, el membre m\u00e9s notable \u00e9s en Dustin Hoffman. Va sortir per una cantonada a pocs cent\u00edmetres quan jo m\u00b4hi acostava. Anava amb una senyora jove que li estava explicant hist\u00f2ries tot gesticulant amb les mans. En Dustin s\u00b4ho escoltava amb escepticisme, amb l’aspecte intel.lectual que tants espectadors li retreuen i tants estudis\u00a0temen. No s\u00e9 si em va fer cas.<\/p>\n I prop d’on visc, a vegades em passejo davant la modesta casa on els Germans Marx van n\u00e0ixer i cr\u00e8ixer. La mare, una\u00a0actriu\u00a0de Times Square de poca anomenada fou la primera que va fer sortir en Groucho a l’escena, fins\u00a0que\u00a0va decidir anar-se amb tota la fam\u00edlia per sempre m\u00e9s a Chicago.<\/p>\n Actors m\u00e9s moderns<\/strong><\/p>\n En Dominic Chianese no sols va n\u00e0ixer al nostre barri: viu encara a casa meva. Potser alg\u00fa no pot recordar qui \u00e9s aquest senyor, per\u00f2 per recordar-lo, nom\u00e9s cal mirar les fotos de la famosa s\u00e8rie\u00a0televisiva\u00a0The Sopranos, <\/strong>per molts espectadors la millor de tots els temps. El bon Dominic \u00e9s un vellet, que feia de Corrado “Junior” Soprano, oncle i cap te\u00f2ric de la branca mafiosa dirigida per en Tony dels Sopranos, un actor regular fins al final malgrat la seva edat (va n\u00e0ixer el 1931). Fa poc va tornar a sortir m\u00e9s breument a l’Imperi del Boardwalk<\/em>. El Dominic real \u00a0 fou mig actor, mig int\u00e8rpret de can\u00e7ons italianes i tocador de guitarra. Quan les coses no anaven b\u00e9, es guanyava la vida tocant la guitarra. Era molt amic del\u00a0propietari\u00a0d’una botiga de queviures, a la qual anava a animar el negoci tocant la guitarra. \u00a0A vegades tamb\u00e9 tocava a un restaurant molt bo que hi ha al costat. Ara ho fa cada dijous i probablement guanya molts m\u00e9s diners que abans, quan era m\u00e9s jove i tenia millor veu, per\u00f2 ning\u00fa el coneixia. Per molts anys Domenic. Alguna vegada se\u00b4l veu pel nostre jard\u00ed igual com sortia als Sopranos. Ll\u00e0stima que sembla haver perdut molta veu.<\/p>\n Parlant de gent velleta que hom veia pel nostre barri, hi havia el cas d’Anthony Quinn \u00a0(nascut el 1916), un senyor igualment gran. Vivia a a algun pis a la Segona Avinguda i hi ha fotos seves als llocs on\u00a0anava\u00a0a esmorzar, sobre tot un Diner a un parell de cantonades de casa. En Quinn era fill d’una mexicana i d’un Irland\u00e8s, nascut a M\u00e8xic i crescut a El Paso, que inesperadament havia assumit molts dels trets f\u00edsics associats amb poca civilitzaci\u00f3. Dos Oscars va guanyar en poc temps i va esdevenir una celebritat en films fets a It\u00e0lia amb la inoblidable Giulietta Es notable que un dels seus Oscars el va guanyar sortint a la pantalla al Viva Zapata per 8 minuts. Contr\u00e0riament al que tothom esperava, va aconseguir establir-se com a un actor de car\u00e0cter amb gran \u00e8xit. No tenia cap accent, ni en angl\u00e8s ni mexic\u00e0. Un entreteniment al que estava molt dedicat eren les faldilles que el van haver d’envoltar per tota la vida. A m\u00e9s del nombre extraordinari de mullers, diuen que passava dels 80 quan va neixer el seu darrer fill. I m\u00e9s d’una vegada he entrat al diner per mirar el lloc on s’asseia i es dedicava a saludar la gent que reia mirant per la finestra. Sempre tan content.<\/p>\n Per\u00f2 parlant d’actors, penseu en l’excitaci\u00f3 quan es va saber que el gran Roberto de Niro havia vingut a mirar-se un pis a casa nostra. En De Niro tamb\u00e9 \u00e9s novaiorqu\u00e9s, per\u00f2 no pas del barri nostre sin\u00f3 dels de la Little Italy. De petit tenia un color de pell molt blanc i li deien “Nen de la Llet” (Bobby Milk).<\/p>\n En DeNiro, \u00e9s un dels actors m\u00e9s importants del nostre temps (t\u00e9 tres films a la llista dels millors 100 de tots els temps) i 2 o 3 Oscars com a m\u00ednim. No fou mai un intel.lectual i de fet tothom reia als seus acudits i pretensions de simplicitat. Un dia, quan encara estava lluitant per establir-se, li van presentar a una festa a Manhattan un senyor que es deia Martin Scorsese. Va resultar que havien estat veins de joves. \u00a0En Martin, amb qui faria alguns dels seus films m\u00e9s importants, se\u00b4l va quedar mirant. “Jo a tu t’he vist abans” Content\u00edssim, en DeNiro respongu\u00e9 que s\u00ed, que cada dia era m\u00e9s fam\u00f3s, sobre tot la darrera pel.l\u00edcula amb el seu admirat Marlon Brando. Per\u00f2 l’Scorsese el va tallar en sec: “No home, no. A tu et deien en Bobby Milk i t\u00b4havia vist descarregant caixes de cervesa per a un bar al Carrer Hester” Se\u00b4n desenvoluparia una amistat profund\u00edssima.<\/p>\n Diuen que s\u00ed que en DeNiro va venir al final a mirar-se un pis. Nosaltres estem molt contents del lloc on vivim, per\u00f2 em costa imaginar-me que gent amb les finances d’ en DeNiro volgu\u00e9s viure-hi. Si volia especular, no s’ent\u00e9n, perqu\u00e8 la nostra Junta no permet llogar els pisos comprats, que \u00e9s com fan els especuladors per no perdre diners. Fou ell qui va fundar el Festival de Cinema de So-Ho que ara va molt b\u00e9. Jo no hi he anat mai perqu\u00e8 \u00e9s impossible identificar els locals i les pel.l\u00edcules que hi fan.<\/p>\n La Font dels Rumors<\/strong><\/p>\n Si us mireu\u00a0v\u00eddeos\u00a0vells de Law and Order o altres s\u00e8ries criminals fetes a la ciutat, ja haureu notat que els doormen, els porters uniformats, una de les institucions m\u00e9s glorioses de la ciutat, ho saben sempre tot sobre els residents. Tenen un sindicat molt fort i poder\u00f3s. Gaireb\u00e9 tots els porters en s\u00f3n membres. Tenen una bona paga, vestits, beneficis socials, formaci\u00f3 professional, vacances, i encara m\u00e9s. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n les fonts d’informaci\u00f3 ( i a vegades hom diria d’espionatge quan passen coses sucoses) Ells carreguen i descarreguen les maletes i bosses de compra, transmeten missatges, s’asseguren que no es perdin documents i sobres que algun missatger ha de venir a buscar.<\/p>\n I moltes coses m\u00e9s. Qu\u00e8 et fa falta una ama de casa o una minyona? O una mainadera o cangur? O alg\u00fa per netejar els vidres de fora o les catifes? El doorman \u00e9s on cal anar. Ell ho sap tot. Es pr\u00e0cticament sempre un home amb excepcions rar\u00edssimes.<\/p>\n La meva housekeeper va ser recomanada per un d’ells, naturalment. Es una dona que havia fet un Masters en Just\u00edcia Criminal amb un curs especial i examen de qualificacions en \u00a0poligrafia forense (els que diuen si alg\u00fa est\u00e0 mentint o no) i curiosament, no va plegar a casa quan va acabar amb tots els diplomes que cal. Al final, no obstant, un dia em va dir que ja no podia m\u00e9s perqu\u00e8 ja era gran i que li calia plegar. Jo ja sabia qu\u00e8 fer. Vaig anar al doorman i li vaig dir que la housekeeper no tenia m\u00e9s remei que plegar i que a veure si me’n trobava una altra. El bon porter es va posar gaireb\u00e9 a tremolar d’emoci\u00f3. Quina not\u00edcia tan important. Nom\u00e9s li acabava de girar l’esquena quan veig que ell anava corrents a un dels ajudants i li deia en veu alta, gesticulant. Imagina\u00b4t. La M. ara ha de plegar treballant amb en X i ara ja vol una altra housekeeper! I a m\u00ed no m’havia dit res! Renoi, quina not\u00edcia tan important! El porter ja no podia ni esperar per convocar un cercle informatiu m\u00e9s regular. Potser enviar\u00e0 un twitter? Que n ‘\u00e9s d’emocionant la vida d’un doorman!<\/p>\n A l’autob\u00fas<\/strong><\/p>\n Doncs l’autob\u00fas \u00e9s el lloc on els novaiorquesos practiquen una part important de la seva vida social. Un ciutad\u00e0 com cal ha d’aprendre a dirigir la paraula a gent desconeguda a l’autob\u00fas demostrant la correcci\u00f3 deguda en aquests contactes socials \u00a0 tan \u00a0delicats. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa amb la qu\u00e8 els estrangers amb accent estem molt\u00a0disavantatjats. Hi ha gent que es pensen que els que tenim accent som tontos i no entenem ni som capa\u00e7os de dir quelcom\u00a0d’ingeni\u00f3s o divertit. Es f\u00e0cil de dir que ells s’ho perden, per\u00f2 no \u00e9s ben b\u00e9 veritat.<\/p>\n Un dia feia mal temps i probablement per aix\u00f2 tothom semblava empipat i neguit\u00f3s. Els busos tenen lloc per dues cadires de rodes amb seients separats (en els nostres dies gaireb\u00e9 sempre el\u00e8ctriques) i bancs laterals per gent que caminen assistits amb “walkers” o coses semblants. Quan puja un d’aquests passatgers, cal que el\u00a0xofer\u00a0s’aixequi a ajudar i immobilitzar les cadires i els walkers al s\u00f2l del vehicle.<\/p>\n La segona dona amb una cadira de rodes el\u00e8ctriques em va fer mala espina immediatament. Era grassa, rossa, de la ra\u00e7a blanca i semblava exigent i indiferent amb la gent al seu voltant. Un dels probemes d’aquests busos de dos vehicles \u00e9s que elsd passatges han de fer un viratge molt fort \u00a0nom\u00e9s entrar al passad\u00eds despr\u00e9s de la porta. Al seient m\u00e9s a prop de la curva seia un senyor molt gran i prim, que es mirava la cadira de la rossa amb preocupaci\u00f3 i neguit. “Miri, senyora, que no em toqui la cama, que em fa mal” Perqu\u00e8 no augmenta la curva? Li puc ensenyar com es fa” Aqu\u00ed el conductor havia d’haver intervingut, per\u00f2 el nostre conductor semblava indec\u00eds i molt indiferent.<\/p>\n Un segon m\u00e9s tard, la cat\u00e0strofe se sent per tot el bus. La cadira de rodes ha mig estripat el pantal\u00f3 de l’home grandet, que ja est\u00e0 cridant a fons i gaireb\u00e9 s’ha estavellat de\u00a0dolor\u00a0per terra. La dona rossa tamb\u00e9 crida. Es que jo soc una minusv\u00e0lida, cal tenir consideraci\u00f3 amb mi. L’home assegut a l’entrada, el sobrevivent, \u00e9s un home de paci\u00e8ncia (de fet \u00e9s un negre) Aleshores la cadira de la rossa intenta entrar a l’aparcament que el xofer ha buidat per a ella. Endavant i endarrer, endavant i endarrere. La dona fa com si rigu\u00e9s, mentre tots els passatgers fem com si hagu\u00e9ssim de mirar en una altra direcci\u00f3. Endavant, endarrere. El xofer mira de donar instruccions, per\u00f2 la dona no vol sentir res. Al fin, una gran sorpresa.<\/p>\n La dona s’atura i arrenca la manta que li cobreix les cames. “Saps\u00a0qu\u00e8? Prou m’ho pensava que arribar\u00edem a haver de fer aquest pas” La dona s’aixeca sense cap dificultat i es posa tota dreta. Enxampa els bra\u00e7os de la cadira per dos llocs diferents, aixeca la cadira en l’aire i la posa al lloc on cal. Aleshores, sense fer cas a ning\u00fa,<\/p>\n s’asseu i torna a cobrir les cames amb una manta. El xofer t\u00e9 por i no diu res. Si hagu\u00e9s estat una cosa que m’import\u00e9s, jo tampoc hauria dit res.<\/p>\n Una veu molt fresca <\/strong><\/p>\n Dintre l’autob\u00fas, sec a una cadira tota sola que forma un rengle on cada seient est\u00e0 tocant a la finestra per\u00f2 sense tenir ning\u00fa m\u00e9s al costat. Sento una veu darrere meu. Es una veu agradable, amb un to caracter\u00edstic de les dones del sud, molt diferent del novaiorqu\u00e8s est\u00e0ndard. Una miqueta de canvi, em penso. La dona parla per un tel\u00e8fon m\u00f2bil. Penso que nom\u00e9s fa uns 4 o 5 anys, encara em pensava que els tel\u00e8fons cel.lulars serien una moda passatgera, un “fad”. I ara ja s\u00f3c l’\u00fanic que no en du cap.<\/span><\/p>\n La dona misteriosa del darrere vol preguntar una cosa:<\/span><\/p>\n “Mama, yes madam. I temporarily need some funds for surgical care and I wonder if you could be of some help”<\/p>\n Rebufa, em penso. Es la primera vegada en tota la meva vida que sento com alg\u00fa demana diners per a un avortament. He de saber com acaba.<\/p>\n No hi ha cap problema. El tr\u00e0fic \u00e9s lent i en tinc per tres parades. Em giro discretament. Tal com ja havia sospitat, \u00e9s una dona negra, relativament jove, que sembla molt ben educada i amb un vocabulari exquisit. Ara sent sense interrompre com la mare parla. Evidentment ja esperava la negativa, per\u00f2 no sembla\u00a0amo\u00efnar-la gaire. Segueix somrient. Em sembla que ha de contenir les ganes de riure.<\/p>\n “I understand perfectly, mother. If this is so, would you allow me to ask if you would be capable of coming to my apartment to assist me after the surgery? I am so sorry, madam. I wish I could ask somebody else” Me la torno a mirar. Ja no tinc dubtes que la nena s’est\u00e0 burlant. Ara fa una cara c\u00f2mica de sorpresa.<\/p>\n “S\u00f3c tan feli\u00e7, mare! Sempre m’heu estimat m\u00e9s que als altres fills. Si jo sab\u00e9s com he fet per mer\u00e8ixer aquest privilegi i com podria tornar-lo”<\/p>\n La veu a l’altre tel\u00e8fon s’al\u00e7a fortament. Torno a mirar per darrera vegada la filla, que ha retirat la seva boca del micr\u00f2fon i s’est\u00e0 rient obertament per\u00f2 en silenci.<\/p>\n Voldria, m’agradaria, em faria goig, mala…seria capa\u00e7 de…<\/p>\n …clavar-li un cop de puny a la boca.<\/p>\n Per\u00f2 ning\u00fa far\u00e0 res.<\/p>\n Saluts des de Nova York<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/span><\/p>\n Qu\u00e8 es deuen pensar els lectors de la ciutat de Nova York? Qu\u00e8 hi ha escenes criminals cont\u00ednues? Que el m\u00f3n est\u00e0\u00a0controlat per un grapat de nanets foscos, d’edat aven\u00e7ada que bescanvien la muller per una de m\u00e9s jove un cop a l’any, treballen a Wall Street i es creuen damunt la llei?\u00a0O per la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,25908,25879,1148,29952],"tags":[],"class_list":["post-515","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-metro-nova-york","category-negres-americans","category-nova-york","category-pronunciacio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-8j","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=515"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/515\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":520,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/515\/revisions\/520"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"