{"id":511,"date":"2012-04-06T07:18:15","date_gmt":"2012-04-06T01:18:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=511"},"modified":"2012-04-06T07:27:26","modified_gmt":"2012-04-06T01:27:26","slug":"solidaritat-vista-pels-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2012\/04\/06\/solidaritat-vista-pels-eua\/","title":{"rendered":"Solidaritat vista pels EUA"},"content":{"rendered":"<p>Una de les coses que m\u00e9s em van sorprendre quan me\u00b4n vaig anar de l&#8217;Espanya de Franco cap a un pa\u00eds europeu lliure, \u00e9s que el meu sistema de valors trontollava. Com podia ser que les coses que a m\u00ed em semblaven indiscutibles i importants nom\u00e9s fessin riure als nous conciutadans? Ning\u00fa m&#8217;havia advertit mai que els ciutadans de cada pa\u00eds tenen una mentalitat diferent generada al llarg de la seva hist\u00f2ria per les influ\u00e8ncies a que han estat sotmesos i que aquesta mentalitat l&#8217;aprenen a casa, l&#8217;escola, pel carrer i no es pot discutir ni canviar. En aritm\u00e8tica, dos i dos s\u00f3n sempre quatre per\u00f2 en pol\u00edtica, en religi\u00f3, en propaganda, en \u00e8tica moral, potser dos i dos seran quatre a Catalunya per\u00f2 no sempre a altres pa\u00efsos del m\u00f3n. Cal aprendre a dubtar. I cal escoltar als altres abans de jutjar-los.<\/p>\n<p><strong>Com van n\u00e9ixer els EUA<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha molta gent que gaudeix insultant als EUA. Com potser que no tinguin cap sentiment de responsabilitat col.lectiva, que no es preocupin dels pobres, que adorin els milionaris i que no vulguin que paguin impostos&#8230; Hi ha 50 milions sense asseguran\u00e7a de malaltia: com pot ser que hi hagi tants (la meitat) que s&#8217;oposen a la nova asseguran\u00e7a d&#8217;Obama i vulguin destruir-la? Com pot ser que els candidats republicans diguin que a ells l&#8217;atur no els preocupa?) Repetit tant per Santorum com per Romney.<\/p>\n<p>Cal recordar que Am\u00e8rica \u00e9s una nova naci\u00f3 d&#8217;immigrants. Cal recordar qui eren aquests immigrants: sovint gent que havia estat perseguida per raons religioses, generalment protestants, gent que havien aguantat i patit sota dictadures i ideologies estranyes a Europa i havien intentat deixar-ho tot al darrere. Els nous Americans volien viure en pau a casa, que el govern i l&#8217;estat els deixessin tranquils, que poguessin triar lliurement els seus representants, volien quedar-se amb tots els diners que feien i pagar pocs impostos, tenir la religi\u00f3 que volguessin (i els que no en tenien eren mal vistos) i sobretot, que l&#8217;Estat els deix\u00e9s tranquils a casa, tots sols. Per als seus fills volien oportunitats. Am\u00e8rica esdevindria el pa\u00eds de la igualtat d&#8217;oportunitats. No \u00e9s aix\u00ed com Catalunya va n\u00e9ixer! Per generacions, els Catalans van anar adoptant la moral cat\u00f2lica i els sentiments dels moviments obrers i la fe en les respostes col.lectives i nacionals als problemes dels pobres i desafortunats.<\/p>\n<p>Tothom es pensa que all\u00f2 que hom ha apr\u00e8s a casa i l&#8217;escola \u00e9s la veritat. Punt. De fet \u00e9s molt arrogat menystenir les opinions dels altres sense saber d&#8217;on surten.<\/p>\n<p>L&#8217;assumpte de la llibertat de religi\u00f3 i la separaci\u00f3 de l&#8217;esgl\u00e9sia i l&#8217;estat va quedar molt ben arreglat a la seva Constituci\u00f3, perqu\u00e8 els pares fundadors tenien molt presents les persecucions sanguin\u00e0ries i la disc\u00f2rdia interior resultant de les lluites religioses de la Reinaxen\u00e7a a Europa i no volien que aix\u00f2 torn\u00e9s a passar a la nova naci\u00f3. Altrament, els Pilgrims, els primers colons de Nova Anglaterra eren una secta integrista i sens dubte van plantar una arrel que ha seguir creixent. La nova naci\u00f3 seria molt religiosa.<\/p>\n<p>I l&#8217;assumpte de les relacions amb l&#8217;Estat? \u00c9s f\u00e0cil de resumir:els immigrants i els seus successors volien poc Estat, pocs impostos i autogovern local fort. I aix\u00ed segueix. Sembla la llavor perfecte per fer n\u00e9ixer partits i pol\u00edtics llibertaris i tota la dreta americana ha estat sempre almenys en part llibert\u00e0ria. Fort govern local, poc estat, pocs impostos, cap coerci\u00f3, llibertat d&#8217;empresa, propietat individual sacrosanta. Quin somni anarquista tan americ\u00e0! I el gran premi que tothom presenta als fills com a model i objectiu s\u00f3n la capacitat de lideratge i l&#8217;<strong>individualisme <\/strong>creador.<\/p>\n<p><strong>&#8220;Atlas shrugged&#8221;, la sinistra novel.la d&#8217;Ayn Rand<\/strong><\/p>\n<p>No s\u00e9 si ha cap traducci\u00f3 a una llengua ib\u00e8rica d&#8217;aquesta obra pol\u00edtico-social de l&#8217;escriptora russa, per\u00f2 tant el Tea Party com els llibertaris i de fet molts americans conservadors (\u00e9s un dels llibres m\u00e9s venuts a Am\u00e8rica i fa anys fou lectura obligat\u00f2ria a les escoles) creuen en el seu missatge. Es tracta de cantar les excel.l\u00e8ncies de l&#8217;individualisme i de la motivaci\u00f3 de guany com a motors del desenvolupament d&#8217;una naci\u00f3 i de la seva economia i llibertat, sobretot contraposant-la a la bogeria i incompet\u00e8ncia dels col\u00b7lectivistes (l&#8217;esquerra). Al final, amb el socialisme mundial fracassat, els individualistes surten del seu amagatall a les Rocalloses, prenen el poder i restauren al mon l&#8217;ordre i la prosperitat. Alguna vegada la Sra Rand utilitza un llenguatge xocant: un home es presenta a ca l&#8217;heroi demanat suport per una obra que ajudaria els pobres i li contesten que foti el camp i no torni mai m\u00e9s a molestar. I que a ells ning\u00fa els obliga a fer caritat. I que el seu diner l&#8217;han guanyat per a ells mateixos, no per llan\u00e7ar-lo a gent miserable. La Sra Rand havia patit la Revoluci\u00f3 Bolxevic a Sant Petersburg i sens dubte volia passar comptes amb els socialistes promovent idees abra\u00e7ades pels anarquistes, l&#8217;enemic jurat del comunisme.<\/p>\n<p><strong>Individualisme contra Col\u00b7lectivisme<\/strong><\/p>\n<p>En l&#8217;actualitat, els Americans es diferencien pol\u00edticament i moral dels Europeus en la seva fe absoluta en la prioritat absoluta de l&#8217;individualisme sobre el col.lectivisme, que menystenen fortament.<\/p>\n<p>Un Americ\u00e0 us diria que Am\u00e8rica vol ser el pa\u00eds de l&#8217;oportunitat per a tothom (una cosa en la que tots creuen) per\u00f2 no del col\u00b7lectivisme que voldria regalar coses a gent que no les han sabut guanyar. Consci\u00e8ncia col.lectiva? Impostos per pagar per obres socials? Fer enginyeria social (sic)? Mai! Que hi ha 50 milions de ciutadans sense asseguran\u00e7a? Doncs ja han tingut igualtat d&#8217;oportunitats. Si han fallat, el govern no t\u00e9 cap obligaci\u00f3 de donar-los res de res.<\/p>\n<p>Vol dir aix\u00f2 que els Americans s\u00f3n gent cruel indiferent envers els pobres o la gent que pateix fam? De cap de les maneres! Ben al contrari, tamb\u00e9 han apr\u00e8s a l&#8217;escola a ser compassius i caritatius i mirar d&#8217;ajudar on puguin. Per\u00f2 sempre COM UNA DECISI\u00d3 PERSONAL i INDIVIDUAL de fer caritat, mai com una obligaci\u00f3 organitzada i imposada per l&#8217;Estat. Evidentment, la solidaritat tal com s&#8217;ent\u00e9n a Catalunya gaireb\u00e9 no existeix.<\/p>\n<p>En el transcurs dels anys, els Republicans es van oposar dr\u00e0sticament a la Seguretat Social introdu\u00efda per Franklin Roosevelt (l&#8217;\u00fanic home d&#8217;esquerres que hagi governat mai els EUA). Deien i segueixen dient que aix\u00f2 de les pensions ha de ser una q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;estalvis individuals i l&#8217;estat no s\u00b4hi hauria de ficar. Es van seguir oposant a la Medicare, l&#8217;asseguran\u00e7a de malaltia dels ancians, introdu\u00efda pel President Lyndon Johnson dient que aix\u00f2 ja era el comunisme (com diuen ara del pla d&#8217;Obama) i han intentat escap\u00e7ar-la manta vegada. I ara fan el mateix amb el nou programa. Diuen que l&#8217;Estat \u00e9s qui decidiria quin tractament m\u00e8dic rep un ciutad\u00e0. No \u00e9s veritat. Que hi ha gent que avui en dia no pot pagar? Per aix\u00f2 hi ha les caritats subvencionades amb donatius, per\u00f2 mai impostos. Els protestants baptistes, el grup religi\u00f3s m\u00e9s fort de la naci\u00f3, creuen molt en la caritat i l&#8217;amor als pobres. Per\u00f2 no els parleu ni d&#8217;impostos ni de just\u00edcia social perqu\u00e8 us tractaran de comunistes. Ben al contrari, molts insisteixen en mercats lliures, que \u00e9s sempre una de les demandes llibert\u00e0ries principals.<\/p>\n<p>Individualisme o Col.lectivisme? Es la gran pregunta que es fa el m\u00f3n, la subst\u00e0ncia de la lluita entre la dreta i l&#8217;esquerra. Tothom creu que la seva fe \u00e9s l&#8217;\u00fanica que \u00e9s verdadera.<\/p>\n<p><em><strong>JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les coses que m\u00e9s em van sorprendre quan me\u00b4n vaig anar de l&#8217;Espanya de Franco cap a un pa\u00eds europeu lliure, \u00e9s que el meu sistema de valors trontollava. Com podia ser que les coses que a m\u00ed em semblaven indiscutibles i importants nom\u00e9s fessin riure als nous conciutadans? Ning\u00fa m&#8217;havia advertit mai [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[29962,25873,1987,29961,10517,25887,886,25875,25888,25886,12379],"tags":[],"class_list":["post-511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-asseguranca-de-malalaltia","category-congres-america","category-crisi-economica","category-estats-americans-2","category-extrema-dreta","category-medicare","category-obama","category-republicans","category-roosevelt","category-seguretat-social","category-tea-party"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-8f","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=511"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":513,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/511\/revisions\/513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}