A mi em fan por els terratr\u00e8mols. Nom\u00e9s n’he viscut un i era molt fluix. Em va espantar no perqu\u00e8 em pos\u00e9s en cap mena de perill personal sin\u00f3 perqu\u00e8 em va fer viure \u00edntimament la feblesa del nostre g\u00e8nere. Resulta que quan la Terra en t\u00e9 prou de nosaltres, no passem de ser com formiguetes caminant per una superf\u00edcie que el planeta pot sacsejar, eliminar i destruir tant i com vol.\u00a0 Igual que els gossos quan\u00a0 volen sacsejar alguna cosa a la pell que els molesta. I no tenim cap recurs i poques defenses. No \u00e9s que els homes no siguem res, per\u00f2 som poca cosa.<\/p>\n
El sisme del qu\u00e8 vull parlar no \u00e9s el m\u00e9s fort registrat mai (l\u00b4honor se l’emporta un altre a mig segle XX a Xile) per\u00f2 potser \u00e9s el m\u00e9s notable. No se sap quanta gent va morir o va ser ferida, per\u00f2 probablement van ser pocs . En parlarem m\u00e9s abaix. Aquest cataclisme \u00e9s recordat per les coses extraordin\u00e0ries que van passar, no pas per les v\u00edctimes que va causar.<\/p>\n
New Madrid<\/strong><\/p>\n New Madrid en els nostres dies \u00c9s una ciutat petita de poca import\u00e0ncia a l’estat de Missouri, al sud dels EUA. En aquell temps era part del Territori de Luisiana i havia estat fundada a la vora del Riu Mississipi prop de Tennessee. Perqu\u00e8 ens entenem, la ciutat coneguda m\u00e9s pr\u00f2xima seria Memphis, Tennessee (on juguen els Grizzlies dels germans Gasol) per\u00f2 en aquell temps Memphis encara hi era.<\/p>\n Al territori vivien molts m\u00e9s ind\u00edgenes que blancs. Gaireb\u00e9 tots els europeus eren agricultors, pioners que havien abandonat el marc atl\u00e0ntic fundacional dels EUA i havien comen\u00e7at l’expansi\u00f3 cap a l’Oest oberta per la navegaci\u00f3 del Mississipi. Entre ells hi havia immigrants, i un d’ells devia provenir d’una certa vila al Sud-oest d’Europa , per\u00f2 no en queda cap const\u00e0ncia. Vivien a cases de fusta constru\u00efdes per ells mateixos. Els pioners eren gent dura i valenta. Corrien els temps de la fi de les guerres napole\u00f2niques.<\/p>\n Aquell any de 1811, els indis i molts blancs estaven molt preocupats pels signes celestials rebuts avisant d’un gran desgr\u00e0cia que s’apropava : un cometa molt brillant i gran amb una cua molt maca que va durar mesos i un eclipsi de sol. Ning\u00fa sabia interpretar-los, per\u00f2 segur que eren\u00a0 senyal dolents.<\/p>\n El sisme comen\u00e7a abans de Nadal<\/strong><\/p>\n Era exactament el 18 de Desembre a les 8:15 del mat\u00ed hora local quan els residents van percebre els primers sacseigs d’un terratr\u00e8mol d’intensitat 8 a l’escala Richter. No sabien encara el martiri que els esperava durant els tres mesos pr\u00f2xims. Les p\u00e8rdues humanes foren limitades gr\u00e0cies a la poca poblaci\u00f3 i a les cases de fusta que s\u00f3n el\u00e0stiques i no s\u00f3n tan perilloses quan s’ensorren com les de pedra o ciment. El desastre m\u00e9s gran del que queda const\u00e0ncia fou la destrucci\u00f3 d’un poblat ind\u00edgena per un tsunami originat al Mississipi. Tots els residents van morir ofegats.<\/p>\n Hi ha descripcions notables del succ\u00e9s. Un home explicava que\u00a0 ell i la seva dona es pensaven que havien tret fora de la casa tots els nens, per\u00f2 van notar que el m\u00e9s petit de tots s’havia quedat al bressol. El sostre ja estava ensorrat per\u00f2 el pare s\u00b4hi va tornar a ficar a buscar el nen. Li fou impossible caminar les quatre passes de distancia degut a les vibracions. Al final va arribar al bressol arrossegant-se per terra. Van quedar poques parets dempeus des del comen\u00e7ament de la trag\u00e8dia.<\/p>\n Avisant que els mals temps nom\u00e9s acabaven de comen\u00e7ar, despr\u00e9s d’unes hores de calma a les 16:15, el segon terratr\u00e8mol, encara m\u00e9s fort (Richter 8.2) es va fer sentir. Diuen que aquest va durar dos dies sencers sense interrupci\u00f3. Els pioners eren gent dura acostumada a aguantar les vicissituds de la vida capa\u00e7os d’adaptar-se a tot i \u00e9s per aix\u00f2 que molts se\u00b4n van sortir vius. Les properes setmanes foren dolentes. Diuen que en les 14 setmanes que va durar es van registrar uns 2000 sismes separats. El cop de gr\u00e0cia va arribar el 17 de Febrer amb un super terratr\u00e8mol escala 8.8, el pitjor de tots que va destruir les poques coses que quedaven i gaireb\u00e9 esborrar New Madrid del mapa. Sobretot va canviar visiblement la geografia local.<\/p>\n New Madrid estava al Sud profund, per\u00f2 el sacseig dels tres sismes es va notar fins a la Casa Blanca, on el President Madison espantat va interrompre la feina a l’Oficina Oval, i fins i tot a Nova York i Los Angeles, on les vibracions van fer repicar les campanes de les esgl\u00e9sies\u00a0 totes soles\u00a0 i diuen que fins al Qu\u00e9bec. L’\u00e0rea total coberta pel sacseig van ser uns dotze milions de qm2 (L’estat espanyol per comparaci\u00f3 en t\u00e9 una mica m\u00e9s de mig). Apart de la destrucci\u00f3 total de moltes cases, els supervivents van tenir el privilegi d’observar esdeveniments extraordinaris que ning\u00fa m\u00e9s al m\u00f3n ha pogut veure. Vet aqu\u00ed uns exemples de la senadura de la terra:<\/p>\n El riu Mississipi va canviar la direcci\u00f3 del fluix de l’aigua dues vegades de N-S a S-N i l’inrev\u00e9s.<\/p>\n Al Mississipi es van formar (i desfer) dues cascades d’aigua enormes<\/p>\n El llit del Mississipi es va despla\u00e7ar fortament i aix\u00ed s’ha quedat.<\/p>\n El nivell de l’aigua al riu va pujar i baixar metres manta vegada en pocs minuts.<\/p>\n Els locals van observar la desaparici\u00f3 d’un petit estany local: el fons es va aixecar r\u00e0pidament transformant-se en un petit tur\u00f3 i vessant tota l’aigua a l’exterior. Seria interessant si avui en dia alg\u00fa pogu\u00e9s filmar una cosa semblant.<\/p>\n Geysers, sortidors amb aigua calenta i sofre van apar\u00e8ixer a molts llocs.<\/p>\n Un gran sand blow<\/em> es va formar. Aix\u00f2 \u00e9s un sortidor de sorra provinent de la profunditat que puja enlaire a molts metres i cau a terra com una pluja. Aix\u00ed \u00e9s com es formen les platges, de les qual en queda una en els nostres dies a New Madrid.<\/p>\n Una sinuositat del Mississipi va quedar segrestada donant lloc a un llac nou prou gran per sortir als mapes que encara existeix.<\/p>\n Un problema considerable eren les escletxes profund\u00edssimes (fault lines, <\/em>falles) que apareixien a tot arreu, una mica com la superf\u00edcie de la terra escalfada i seca, per\u00f2 profundes. La m\u00e9s llarga va arribar a tenir 140 qm i encara hi es. Quedar separat de tothom de sobte per una escletxa al terra d’una amplada de metres \u00e9s un problema considerable i calia fer alguna cosa. Quan els pioners es van adonar que totes les falles anaven del N al S, van comen\u00e7ar a tallar arbres preventivament d’Est a Oest per fer-los servir de ponts.<\/p>\n Sembla extraordinari, per\u00f2 molts blancs i indis van aguantar i sobreviure . Qu\u00e8 passaria avui en dia en una situaci\u00f3 semblant? Evacuarien la poblaci\u00f3?\u00a0 Es pot repetir aix\u00f2? I tant que es pot repetir, per\u00f2 \u00e9s poc probable.<\/p>\n Hi ha sismes i sismes…<\/strong><\/p>\n No tots s\u00f3n iguals, i New Madrid fou un dels que s\u00f3n rars i generalment molt greus (a l’India en va haver un altre del mateix tipus encara pitjor).<\/p>\n La major part part de terratr\u00e8mols tenen lloc quan dues plates tect\u00f2niques xoquen una amb l’altra.\u00a0 Si penetrem els 250 m m\u00e9s superficials de la nostra terra, que no \u00e9s gaire, arribem a les plates, que s\u00f3n 12 illes enormes que floten damunt un material fluid per\u00f2 molt past\u00f3s i que es desplacen sobre aquest l\u00edquid. Tots els llibres de geologia descriuen que les plates es mouen a la gran velocitat de 2.5 cm per any, que \u00e9s exactament la velocitat de creixement de les ungles humanes (ho diuen ge\u00f2legs; a qui se li va acudir la comparaci\u00f3?) La cosa \u00e9s una mica com els autos el\u00e8ctrics de xoc dels parcs d’entreteniment. 2.5 cm per any no sembla que sigui anar molt de pressa, per\u00f2 el problema \u00e9s que les plates tenen una massa tan gran que no s’aturen per la col\u00b7lisi\u00f3 sin\u00f3 que segueixen empenyent com si res. A la vora de dues plates que han xocat, doncs, es magatzema energia el\u00e0stica, la qual al final es desferma d’alguna manera empenyent terra i altres materials cap amunt amb gran viol\u00e8ncia. El resultat en s\u00f3n els volcans, els geysers, les falles i els terratr\u00e8mols.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 existeixen altres sismes molt diferents, com el de New Madrid. El problema en aquest segon cas no \u00e9s la col\u00b7lisi\u00f3 de dues illes de plates, sin\u00f3 una falla interna, una escletxa a l’interior d’una plata. Els dos costats de l’escletxa es belluguen de forma separada acumulant energia frustrada, la qual al final es desferma igual que abans. El problema per als ge\u00f2legs \u00e9s que la situaci\u00f3 de les vores de les plates \u00e9s coneguda, sobretot als llocs on les muntanyes s’acosten a l’aigua de mar, per\u00f2 les escletxes amagades dintre una plata no s\u00f3n f\u00e0cils de recon\u00e8ixer des de dalt. La que va causar New Madrid s\u00ed que \u00e9s coneguda i s’anomena Realfoot Fault.<\/em> \u00c9s m\u00e9s llarga que Catalunya.<\/p>\n Casos concurrents interessants<\/strong><\/p>\n Per passar l’estona, el primer cas que voldria presentar \u00e9s un altre cop\u00a0 la hist\u00f2ria del gran cometa de cua visible a tot el m\u00f3n que tots els Americans van relacionar amb el sisme. Comen\u00e7ant amb els Evangelis, el m\u00f3n t\u00e9 la intenci\u00f3 de fer interpretacions apocal\u00edptiques del significat dels cometes.\u00a0 Els c\u00e0lculs trigonom\u00e8trics orbitals s\u00f3n massa avorrits i dif\u00edcils d’entendre. Com que \u00e9s dif\u00edcil veure connexions entre la mec\u00e0nica celestial i les plates tect\u00f2niques i aquests fen\u00f2mens ja no s\u00f3n tan misteriosos com abans, jo personalment he arribat a la conclusi\u00f3 que aquest cometa no va sortir per anunciar el gran sisme de 1811-12, que s’acostava sin\u00f3 la fi de Napole\u00f3 Bonaparte i el seu imperi. Queda publicat.<\/p>\n El segon cas ja \u00e9s molt m\u00e9s interessant i instructiu. La navegaci\u00f3 pel Mississipi fou essencial per a l’obertura de l’Oest.\u00a0 Va ser el Governador Grau de la Luisiana sota dominaci\u00f3 colonial espanyola qui va introduiir els pagaments de peatges pel dret d’entrar o sortir del riu a Nova Orleans, una exig\u00e8ncia molt lucrativa. Pel riu es transportava de tot, inclosos passatgers en aquells moments en barques planes que seguien la corrent o es movien amb rems. Per\u00f2 el gran Robert Fulton acabava d’ inventar el motor de vapor d’aigua, que ho canviaria tot acceleraria l’\u00e8poca industrial. El primer vaixell a vapor que apareixeria al riu Mississipi (de fet el primer als EUA)\u00a0 fou lliurat al jove i din\u00e0mic comerciant i capit\u00e0 de vaixell Nicholas Roosevelt, de Pittsburgh. L’havia designat en Fulton en persona i es movia gr\u00e0cies a dues rodes molt grans als costat. Tenia nom\u00e9s dues cabines per passatgers, una per homes i una per dones. L’home era jove i alegre i el va voler estrenar b\u00e9 la nova era i al mateix temps anunciar-se. Va embarcar al Setembre de 1811 tota la seva fam\u00edlia amb la dona tan jove que estava a punt de donar a llum la segona criatura i va tirar riu abaix des de Pittsburgh amb la intenci\u00f3 d’arribar en dos o tres mesos a Nova Orleans. En Nicholas Roosevelt volia que el seu nen nasqu\u00e9s a un lloc maco i tranquil, comprar i vendre coses el cam\u00ed, ensenyar el vaixell, carregar carb\u00f3 on es pogu\u00e9s, gaudir del paisatge, acceptar algun viatger per trajectes curts, visitar amics i companys de navegaci\u00f3 pel cam\u00ed i casar com a capit\u00e0 un dels seus homes amb la n\u00favia que tamb\u00e9 estava invitada.\u00a0 Quina vida tan feli\u00e7!!<\/p>\n Potser hauria anat tot perfectament si no fos perqu\u00e8 a mitjan mes de Desembre el vaixell estava prop de New Madrid. Els navegadors van veure el que passava a la vora i va notar com de sobte el nivell de l’aigua pujava i baixava, amb canvis de direcci\u00f3. I van comen\u00e7ar a baixar coses estranyes per l’aigua, com piles de serps mortes, estris dom\u00e8stics, fusta, troncs d’arbres abandonats, etc.<\/p>\n Van atracar a una illa i el Capit\u00e0 Roosevelt va manar que all\u00e0 es quedaven fins que la cosa s’aclar\u00eds. Tenien un gos que els avisava cada vegada que s’acostava un nou sotrac. Des d’aleshores es diu que els animals senten arribar els terratr\u00e8mols abans que els homes, que probablement \u00e9s veritat. Al vespre la senyora Roosevelt, ja mare per segon cop, es va queixar de sorolls a l’exterior. El marit no li va fer cas, per\u00f2 l’endem\u00e0, amb el llum va resultar que l’illa on havien estat amarrats havia desaparegut. En Roosevelt deia que devien haver navegat durant la nit per\u00f2 el pilot se li va emprenyar, dient que reconeixia algunes coses a les vores del riu i que estaven al mateix lloc. I que ell plegava, que fins ara no havia vist desapar\u00e8ixer cap illa de sobte i que tot aix\u00f2 passava de rosca.<\/p>\n Tamb\u00e9 van tenir problemes amb els ind\u00edgenes. Al final un home indi els va explicar\u00a0 de qu\u00e8 anava i perqu\u00e8 els indis semblaven tan hostils: algun cient\u00edfic blanc havia dit que el terratr\u00e8mol passava perqu\u00e8 el cometa havia caigut al riu (!!!) i els indis veien en el fum i les espurnes sortint del vaixell una al\u00b7lusi\u00f3 al cometa i es pensaven que que aquell monstre tan estrany tenia tota la culpa dels sisme. Unes quantes vegades durant les seves breus visites a terra per buscar combustible i menjar, en Nicholas i els seus companys es van haver de salvar de bandes d’indis hostils corrent a tota velocitat de tornada al vaixell. Fins i tot el van arribar a empaitar amb pirag\u00fces darrera el vaixell de vapor. Sembla que podien remar tan de pressa com el vaixell anava, per\u00f2 el que els faltava era la const\u00e0ncia. No aguantaven per tanta dist\u00e0ncia com l’enginy de vapor. El Capita Roosevelt, la fam\u00edlia, els navegants i fins i tot el vaixell es van salvar i van poder tornar a Pittsburgh per explicar-lo.<\/p>\n En les bones pel\u00b7l\u00edcules segur que aquests incidents haurien acabat a trets, amb els blancs de guanyadors, per\u00f2 els pioners i els indis tenien massa seny. Ja n\u00b4hi havia prou amb aquell sisme absurd que canviava la geografia de la terra i no volia acabar-se mai<\/p>\n Saluts<\/p>\n JOANOT <\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A mi em fan por els terratr\u00e8mols. Nom\u00e9s n’he viscut un i era molt fluix. Em va espantar no perqu\u00e8 em pos\u00e9s en cap mena de perill personal sin\u00f3 perqu\u00e8 em va fer viure \u00edntimament la feblesa del nostre g\u00e8nere. Resulta que quan la Terra en t\u00e9 prou de nosaltres, no passem de ser com […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[5935,5933,5932,4332,5934],"class_list":["post-51","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-indis-americans","tag-mississipi","tag-sisme","tag-terratremol","tag-vaixells-de-vapor"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-P","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=51"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=51"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=51"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=51"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}