{"id":5077,"date":"2025-04-30T13:37:00","date_gmt":"2025-04-30T19:37:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=5077"},"modified":"2025-05-01T10:27:21","modified_gmt":"2025-05-01T16:27:21","slug":"chicago-llar-del-primer-1-maig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2025\/04\/30\/chicago-llar-del-primer-1-maig\/","title":{"rendered":"Chicago, llar del primer 1 Maig"},"content":{"rendered":"
\"\"

EST\u00c0TUA DE LES V\u00ccCTIMES al que queda del Haymarket<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

Bon Consell del Govern dels Estats Units<\/p><\/div>\n

El que segueix es una c\u00f2pia un xic modificada d’un viatge (a Chicago, 2021) que vaig fer al lloc de la trag\u00e8dia del 1 Maig \u00a0en defensa de les 8 hores (enlloc de les 12 que els obrers havien de respectar per ser pagats). Una gran manifestaci\u00f3 de treballadors molt exitosa va tenir lloc a la ciutat de Chicago el Dissabte 1 Maig. Fou el producte de la intoler\u00e0ncia dels cacics locals perqu\u00e8\u00a0 totes les ag\u00e8ncis federals i alguna privada ja respectaven el fam\u00f3s 8×3 (8 hores a la feina, 8 amb la fam\u00edlia o esbarjo i 8 per dormir). Voldria afegir, perqu\u00e8 sembla que pocs ho saben, que tota la trag\u00e8dia fou patida exclusivament per anarquistes o anarcosindicalistes, si el lector prefereix, no pas socialistes que encara avui en dia. s’ho atribueixen. Un dels oradors principals que moriria a la forca, havia estat breument socialista a Texas pero ho havia abandonat. Els manifestants locals eren majorit\u00e0riament immigrants de parla alemanya. Els anarquistes s\u00f3n sovint acusats de coses que no van fer. A Am\u00e8rica, ells van crear els moviments obrers, les manifestacions i vagues, les cooperatives. Era un partit molt gran, sovint ben organitzat que va incloure tamb\u00e9 sens dubte gent\u00a0 violenta o criminal, per\u00f2 cal pensar en els temps i en la viol\u00e8ncia de la patronal amb cossos de policia i ag\u00e8ncies pagades i armades subordinades. En qualsevol cas, els m\u00e0rtirs del 1 Maig no havien fet res il\u00b7legal pero cinc van morir penjats i en p\u00fablic.<\/p>\n

Chicago \u00e9s una gran ciutat amb una arquitectura i gratacels impressionants (en van tenir el m\u00e9s alt del m\u00f3n per molts anys) i \u00e9s on el 4 de Maig de 1886 va tenir lloc, tres dies despr\u00e9s d’una manifestaci\u00f3 massiva molt exitosa a favor de l’horari de treball limitat a 8 hores (enlloc de les 12 que s’exigien per poder cobrar), La trag\u00e8dia gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n la commemora el 1 de Maig… excepte els compatriotes. Als EUA la gent es refereix sempre als esdeveniments com Haymarket Riot<\/em><\/strong> per la Pla\u00e7a del Haymarket on va tenir lloc (una mena de mercat de vegetables dels pagesos) i no \u00e9s commemorat mai perqu\u00e8 la majoria d’Americans creuen des de la Guerra Freda que \u00e9s una festa comunista. De deb\u00f2? Va tenir lloc 32 anys abans de la Revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica quan Lenin era molt jovenet i el Partit Comunista ni tan sols existia. De socialistes ja n’hi havia ja un grapat als EUA pero no van tenir res a veure amb l’incident.<\/p>\n

En qualsevol cas, la massa obrera, consistent principalment d\u2019immigrants alemanys i d\u2019americans, lluitava pels seus drets dintre del moviment anarco-sindicalista. Es governaven per comit\u00e8s sense gaire dirigents. Un dels principals oradors fou l’alemany August Spies que tenia un petit negoci de cadires folrades. Petits negocis i propietat personal sempre eren acceptades per l’anarquisme, que lluitava nom\u00e9s contra les f\u00e0briques de propietaris rics amb molts treballadors. A m\u00e9s Spies era propietari i director del diari obrer Arbeiter Zeitung. (Recordeu que no hi havia r\u00e0dio encara). L\u2019anarquisme era una ideologia complexa.<\/p>\n

\"\"

A aquest lloc, ara\u00a0 per a nens i fam\u00edlies,\u00a0 va comen\u00e7ar la trag\u00e8dia<\/p><\/div>\n

Un dels primers llocs que un turista visita a Chicago \u00e9s un parc grandi\u00f3s i fant\u00e0stic situat a la vora del Llac Michigan, entre els gratacels de la ciutat i l’aigua. All\u00ed hom troba un parc infantil que per a mi \u00e9s el millor que he vist, notable entre altres coses per una diguem-ne bola o arc gegant recoberta de material reflectiu (veieu la foto) que retorna \u00a0les imatges de la gent deformades per fer riure. Fam\u00edlies senceres s’hi entretenen. Un petit estany d’aigua de pocs cent\u00edmetres al costat, alimentat per dos sortidors invita els nens a jugar-hi. \u00c9s un dels llocs m\u00e9s famosos de la ciutat.<\/p>\n

En 1886, no obstant, en aquest lloc ara tan maco hi havia la sortida de la f\u00e0brica de maquin\u00e0ria agr\u00edcola McCormick<\/em> on la trag\u00e8dia del 1 de Maig que commemora tot el m\u00f3n es va originar el dilluns 3 de Maig. La manifestaci\u00f3 massiva del dissabte 1 de Maig havia anat molt b\u00e9 amb molts participants en vaga manifestant-se pac\u00edficament a favor de les 8 hores. A aquell dilluns seg\u00fcent, els dirigents van fer un m\u00edting dels vaguistes prop d\u2019on Spies va parlar i molts participants al final van decidir pel seu compte anar a la porta del McCormick a escridassar els esquirols que sortirien, cosa perfectament legal, quan gu\u00e0rdies de seguretat privats pagats per la McCormick van obrir el foc matant dos treballadors que nom\u00e9s havien cridat contra els esquirols sense amena\u00e7ar ning\u00fa. En aquell moment les dues primeres v\u00edctimes havien caigut. Comprensiblement, la r\u00e0bia es va estendre entre els dirigents. Van convocar al pis d’un d’ells una reuni\u00f3 urgent per decidir com respondrien. Van pactar i intentar organitzar la que esdevindria la fatal manifestaci\u00f3 del Haymarket al vespre. Tots els participants en aquesta \u201cconspiraci\u00f3\u201d serien detinguts dos dies despr\u00e9s acusats de sedici\u00f3 per enderrocar el govern dels EUA, una proposici\u00f3 tan insegura com sense credibilitat que els adversaris del govern s’ havien inventat. Nom\u00e9s volien venjar els dos morts,<\/p>\n

Trag\u00e8dia a la pla\u00e7a del Haymarket el 4 de Maig, al vespre, a les fosques i sota la pluja<\/strong><\/p>\n

Van convocar una manifestaci\u00f3 de protesta de masses amb discursos que va tenir lloc al vespre del dimarts 4 de Maig sota la pluja. Els primers organitzadors no obstant la reputaci\u00f3 dels anarquistes com a grans organitzadors, van crear un desastre. Van imprimir un cartell biling\u00fce (angl\u00e8s i alemany reprodu\u00ed al final) que acabava exigint que tothom es present\u00e9s armat. August Spies ho va veure i va exigir que eliminessin l’exig\u00e8ncia d’anar armats o ell no hi participaria. No obstant tots els diaris, distribu\u00efts per un ciclista misteri\u00f3s, van publicar la invitaci\u00f3 a la viol\u00e8ncia que Spies havia fet eliminar. No hi havia llum, plovia molt fort i els oradors van haver d’enfilar-se a un carro abandonat i trencat que van trobar a un rac\u00f3 El lector pot veure rodes al monument a les fotos reprodu\u00efdes. L’alcalde es va presentar seient al primer rengle per intimidar (per\u00f2 va marxar aviat) i un destacament de policies armats s’ho mirava tot. Al comen\u00e7ament s\u2019hi havien presentat uns 2,000 sindicalistes per\u00f2 al final degut a la pluja potser en quedaven uns 200 i tots els oradors anaven triant un llenguatge enfilant-se al carro trencat. I la trag\u00e8dia memorable va comen\u00e7ar. El capit\u00e0 de la policia sense cap necessitat es va acostar al darrer orador exigint que plegu\u00e9s i tothom an\u00e9s a casa (un recordatori provocador poc necessari perqu\u00e8 s\u2019estava acabant sota una pluja forta i tot havia estat un desastre).<\/p>\n

En aquell moment un desconegut mai identificat va llen\u00e7ar una petita bomba casolana encesa des d’un dels balcons, la qual va explosionar a terra matant instant\u00e0niament un policia jove que esdevindria fam\u00f3s i tindria una est\u00e0tua al centre del Haymarket. En aquell moment, i pr\u00e0cticament a les fosques, els policies van obrir foc en la foscor i sota la pluja sense discriminaci\u00f3 matant (amb els seus trets, sens dubte perqu\u00e8 pocs treballadors estaven armats) deu policies m\u00e9s i un nombre indeterminat de sindicalistes. Els manifestants i oradors en serien acusats. A les poques hores, les detencions de tots els dirigents anarquistes coneguts havien comen\u00e7at, per sedici\u00f3, naturalment. La veritat \u00e9s que llevat del desconegut mai identificat que va llen\u00e7ar la bomba des d’un balco, cap d’ells havia fet res que fos il\u00b7legal i tots els oradors havien recomanat calma i seny, perqu\u00e8 el moviment anava b\u00e9.<\/p>\n

\"\"

Aqui estava el Haymarket Square.\u00a0Un turista buscaria en va Haymarket Square a Chicago.<\/span><\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"

El monument als m\u00e0rtirs del 1 de Maig<\/p><\/div>\n

\"\"

Diu que en aquest lloc va estar el carro dels oradors<\/p><\/div>\n

El proc\u00e8s contra el sis condemnats i molts altres companys fou un esc\u00e0ndol. Els fiscals van passar setmanes seleccionant jurats dignes de confian\u00e7a, van presentar falses proves i misinterpretacions i afirmaven que si que eren tra\u00efdors que volien enderrocar el govern dels Estats Units (!). \u00a0Els acusats van trobar un advocat excel\u00b7lent que no va poder fer res. El qui no estava jutjat al comen\u00e7ament era l’orador tan exit\u00f3s de Texas, el qual creient que amb un dels seus discursos podia salvar tothom, es va presentar en mig proc\u00e9s, essent detingut en l\u2019acte com un perill\u00f3s criminal que tamb\u00e9 moriria a la forca. Els detinguts es van poder entretenir amb visites. El tex\u00e0 va fer un vaixell petit de fusta perqu\u00e8 la seva dona pogu\u00e9s fer diners venent-lo. Un altre va donar entrevistes pagades i finalment un es va su\u00efcidar explosionant una bomba dintre la boca. Quan va arribar el dia de l’execuci\u00f3 dels sobrevivents August Spies digu\u00e9 que la veu que ells silenciaven algun dia se sentiria per tot el m\u00f3n. Els condemnats van van entrar a la sala plena de periodistes i policies cridant un darrere l’altre “Visca l’anarquia”. El tex\u00e0 volia fer un discurs, pero li van obrir la trampa sota els peus immediatament. Els seus partidaris estaven concentrats al carrer darrera la paret de la sala d’execuci\u00f3 i van respondre cantant la Marsellesa, sempre vista com un himne revolucionari.<\/p>\n

La pla\u00e7a va esdevenir\u00a0 un lloc de manifestacions annuals els Primers de Maig per la dreta i la patronal amb una est\u00e0tua al centre del policia\u00a0 mort per una bomba, amb m\u00fasica i saluts amb escopetes. Els activistes contra la guerra del Vietnam van fer saltar tres vegades anys despr\u00e9s l\u2019est\u00e0tua del policia. Hi havia dues vies de tramvia fent una corba per evitar l’est\u00e0tua de bronze al mig entre les vies que un tramviari va accelerar fent al tramvia sortir-se de la via, xocar i enderrocar l’ est\u00e0tua, que tamb\u00e9 fou empastifada moltes vegades sovint fins que fou enretirada i duta a l’Acad\u00e8mia de policia on diuen que encara hi \u00e9s. Encara que el feixisme encara no havia introdu\u00eft la figura el policia tenia el brac al\u00e7at, cosa que molestava a tothom. En canvi els deu policies i molts sindicalistes caiguts pels trets a les fosques foren oblidats i els manifestants acusats dels assassinats. Uns anys despr\u00e9s \u00a0la ciutat de Chicago va construir una autopista urbana amb una sortida al Haymarket Square, omplint la resta de la pla\u00e7a amb edificis. De la pla\u00e7a nom\u00e9s queda en l’ actualitat un des carrers laterals, on al final per reconciliar-se\u00a0 l’ajuntament va pagar i situar el monument actual a les poques restes del Haymarket. (foto: manifestants enfilats al carro dels oradors) Aix\u00ed i tot hom pot prendre el metro i sortir de l’estaci\u00f3 a la cantonada Desplaines-Rudolph, trobant al costat mateix de l’escala el monument. El monument fou bastit en els anys 80, pagat per la ciutat i commemora (diuen) el lloc exacte on havia estat el fam\u00f3s carro avariat des d’on els dirigents destinats a morir executats van parlar. Al voltant hi ha plaques commemoratives de molts visitants i una breu hist\u00f2ria objectiva del conflicte. El monument funerari pagat per un persona privada arribaria mes tard (m\u00e9s abaix))<\/p>\n

Visitant <\/strong>el cementiri: Despr\u00e9s de ser jutjats, penjats i enterrats, sis homes esdevenen m\u00e0rtirs.<\/strong><\/p>\n

El cas fou conegut i el proc\u00e9s seguit a tot arreu del m\u00f3n, sobretot al Regne Unit, amb indignaci\u00f3. Un condemnat va poder su\u00efcidar-se i quatre moririen a la forca mentre els congregats a l’exterior cantaven la Marsellesa. Alguns altres foren condemnats a pres\u00f3 perpetua, per\u00f2 foren indultats i alliberats dos anys despr\u00e9s per un nou governador de l’Estat d’Illinois, horroritzat per la mem\u00f2ria de la injust\u00edcia, perqu\u00e8 les v\u00edctimes no havien fet res per ser castigats.<\/p>\n

Els ta\u00fcts dels executats foren condu\u00efts en triomf al cementiri del suburbi Forest Park, que en aquell temps era alemany com la majoria dels manifestants, i foren enterrats amb discursos, m\u00fasica i cants en alemany i angl\u00e8s. El seu advocat defensor va declarar que encara que els morts haguessin cregut que en l’evoluci\u00f3 de la societat hi hauria un canvi revolucionari que ho milloraria tot, ells mai ni volien fer mal a ning\u00fa ni atemptar contra el govern dels EUA.<\/p>\n

Vaig prendre un tren de la l\u00ednia blava sense saber que el cementiri havia canviat de nom i em vaig passar m\u00e9s d’una hora caminant per un cementiri jueu. Trobant l’oficina, vaig entrar a preguntar per la tomba del 1 de Maig. La noia que em va atendre no n’havia sentit parlar mai. Per sort, una senyora gran que semblava l’administradora va sortir i em va respondre que estava a un altre cementiri i em va explicar com arribar-hi. Vaig trobar el cementiri de Forest Park (un nom canviat que s’ havia dit en aquells temps Cementiri Alemany) i cansat com estava, vaig acostar-me a l’oficina on tenien enganxada a la porta de vidre una foto en xerox molt dolenta del monument funerari als M\u00e0rtirs del 1 de Maig. Vaig entrar i preguntar a una empleada on estava all\u00f2. \u201cQu\u00e8? De qu\u00e8 parla? No en sabem res” Aix\u00f2 ja era massa. Li obro la porta i apunto amb el dit al \u00a0xerox amb una foto pegada a la porta. Quedo conven\u00e7ut que el 1 de Maig est\u00e0 oblidat fins i tot a Chicago.<\/p>\n

\"\"

Tomba dels 8 condemnats. Els noms estan al darrere<\/p><\/div>\n

\n
\"\"

Reconeixement del Govern Federal<\/p><\/div><\/blockquote>\n

De fet el monument \u00e9s tan alt que \u00e9s f\u00e0cil de trobar al costat de la carretera principal del cementiri, amb un banc per seure. Representa una dona dissortadament de negre, cosa que fa molt dif\u00edcil veure-li la cara, per\u00f2 s’est\u00e0 tapant els ulls per no veure la injust\u00edcia. Al darrere hi ha els noms dels cinc executats i els tres indultats, tamb\u00e9 enterrats a aquell lloc. No t\u00e9 res a veure, per\u00f2 si alg\u00fa s’hi interessa, la famosa hero\u00efna feminista Emma Goldman tamb\u00e9 hi est\u00e0, enterrada a prop. I\u00a0 una placa de bronze del govern federal al costat al final reconeix que els esdeveniments del Haymarket Square foren importants en la hist\u00f2ria del moviment laboral als EUA. Per\u00f2 el 1 de Maig segueix sense ser reconegut als EUA, per m\u00e9s que es una festa ben Americana commemorant una lluita per la just\u00edcia molt digna del pa\u00eds.<\/p>\n

\"\"

Noms dels m\u00e0rtirs Plaques mostren els noms dels cinc executats i del sis\u00e8 su\u00efcidat.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

Cartell Perill\u00f3s<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

Ad\u00e9u-siau<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El que segueix es una c\u00f2pia un xic modificada d’un viatge (a Chicago, 2021) que vaig fer al lloc de la trag\u00e8dia del 1 Maig \u00a0en defensa de les 8 hores (enlloc de les 12 que els obrers havien de respectar per ser pagats). Una gran manifestaci\u00f3 de treballadors molt exitosa va tenir […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-5077","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1jT","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5077"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5093,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077\/revisions\/5093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}