Breu hist\u00f2ria de la pena de mort als EUA
\n<\/strong><\/p>\nAbans de la independ\u00e8ncia, execucions eren freq\u00fcents. El c\u00e0stig per crims comuns \u00e9s compet\u00e8ncia exclusiva dels Estats, encara que el Govern Federal i l’Ex\u00e8rcit tamb\u00e9 en tenen (reservada a coses com tra\u00efci\u00f3, crims militars, terrorisme). Per a la seva gl\u00f2ria, un dels nous Estats, Michigan, es va declarar contra la pena de mort, essent el primer estat occidental en fer-ho. La prohibici\u00f3 d’aquesta sent\u00e8ncia ha estat sempre escrita a la Constituci\u00f3 de l’Estat.<\/p>\n
L’any 1972 va semblar com si el Tribunal Suprem federal hagu\u00e9s prohibit execucions com a “c\u00e0stig cruel i ins\u00f2lit” per sempre m\u00e9s. El hiatus duraria nom\u00e9s fins el 1976. El Tribunal va notar moltes contradiccions, bias racial, inconsist\u00e8ncies, sent\u00e8ncies de mort autom\u00e0tiques, procediments judicials estranys, i van dir prou tal com estava. Per\u00f2 la sent\u00e8ncia no va escriure normes clares per poder reintroduir la sent\u00e8ncia. Enlloc d’aix\u00f2 els just\u00edcies van escriure de dos en dos\u00a0 les seves aprehensions i queixes, que sovint es contradeien. En aquell moment la pena era molt popular i la seva popularitat va seguir en ascens arribant en algun moment al 80% de la poblaci\u00f3, o sigui que inesperadament els Estats van tornar a provar a escriure lleis acceptables. Texas, com sempre, va prendre la davantera. Aquesta vegada, el Tribunal Suprem va acceptar una per una les noves sent\u00e8ncies, encara que Utah fou el primer a executar un presidiari. En aquell temps les execucions es feien per cambra de gas o cadira el\u00e8ctrica per\u00f2 Texas, degut a preocupacions segons diuen humanit\u00e0ries, va inventar les execucions amb injeccions. El m\u00e0xim d’execucions a tots els Estats Units va tenir lloc el 1998, arribant, ai las, a 99. D’en\u00e7\u00e0 de la reintroducci\u00f3, Texas ha executat 480 persones. Aquell ximple que volia ser President, el Governador Rick Perry, diuen que ha firmat tot sol unes cent ordres d’execuci\u00f3. En Bush tampoc tenia manies.<\/p>\n
Al final, els estats i la gent van comen\u00e7ar a escoltar els arguments que feien els adversaris de la pena capital, que van canviar la t\u00e0ctica. Aix\u00f2 \u00e9s molt important. El Tribuna Suprem federal no toleraria mai, com es feia abans, trobar culpable al reu i sentenciar-lo a mort al mateix temps en una sola fase del proc\u00e8s, ni cap sent\u00e8ncia autom\u00e0tica (per exemple per assassinar un policia o guardi\u00e0 de presons). \u00c9s completament l\u00f2gic: els tribunals gaireb\u00e9 sempre havien perm\u00e8s testimonis de car\u00e0cter, per exemple una mare plorosa explicant que el nen de petit l’ajudava tant i cantava a l’Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 en un judici d’una sola fase, \u00e9s que hom hauria de declarar l’acusat innocent perqu\u00e8 ajudava molt la seva mare? Aquests testimonis no servien de res. Totes les lleis exigeixen ara separar la fase de culpabilitat de la de sent\u00e8ncia, escoltades pel mateix jurat per\u00f2 organitzades com si fossin casos diferents.\u00a0 Les organitzacions anti-execucions han entrenat defensors especialitzats que es presenten a qualsevol lloc de franc i saben com dirigir-se al jurat en la segona fase i evitar la pena de mort. Nom\u00e9s que en general, si l’acusat se salva de la pena de mort, li donen presidi per la resta de la seva vida, sense cap possibilitat d’alliberaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s un altre problema tan greu com les execucions, per\u00f2 ja en parlarem una altra vegada.<\/p>\n
La introducci\u00f3 de la fase de sent\u00e8ncia separada ha fet molt per reduir les execucions, per\u00f2 hi ha altres arguments pesants que tamb\u00e9 s\u00b4han sentit.\u00a0 Amb la caiguda actual de la freq\u00fc\u00e8ncia de crims, l’opini\u00f3 popular s\u00b4ha anat girant contra la pena de mort. A m\u00e9s, hom havia notat el cost extravagant d’una sent\u00e8ncia de mort en molts milions de d\u00f2lars. El cop m\u00e9s decisiu tingu\u00e9 lloc a l’estat d’Illinois, quan de sobte el Projecte Innoc\u00e8ncia usant l’an\u00e0lisi d’ADN va exonerar no recordo quants detinguts que estaven esperant l’execuci\u00f3. Horroritzat, el Governador va canviar totes les sent\u00e8ncies i la llei fou suspesa. Han quedat sospites considerables sobre una execuci\u00f3 que dissortadament tingu\u00e9 lloc fa algun temps.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a tot aix\u00f2, les execucions que van arribar a 99 l’any 1998, no van passar de 8 el 2011.<\/p>\n
I a Nova York?<\/strong><\/p>\nPotser els que es miraven LAW & ORDER <\/strong>no ho van entendre mai per\u00f2 ja fa m\u00e9s de 40-50 anys que ning\u00fa ha estat executat al nostre estat. <\/strong>Fa 16 anys un nou Governador, Georges Pataki <\/strong>havia fet campanya a favor de la pena de mort, encara popular en aquell temps. Cal tenir en compte que la ciutat \u00e9s molt progressiva, per\u00f2 l’Estat de NY \u00e9s molt gran, agr\u00edcola i arru\u00efnat per la desindustrialitzaci\u00f3 i sovint vota pels conservadors. Efectivament, en Pataki controlava l`Assemblea de l’estat i va fer aprovar i va signar la pena de mort. De fet, un nombre de criminals van ser condemnats a mort. Per\u00f2 ning\u00fa ha estat ni ser\u00e0 executat. Els adversaris van denunciar la llei a tribunals federals i es va desenvolupar el caos jur\u00eddic que era d’esperar. Al final, irritats, els membres de l’Assemblea van fer una cosa molt Americana. La llei de la pena de mort segueix existint per\u00f2 no est\u00e0 en for\u00e7a sin\u00f3 que ha quedat adormida a un rac\u00f3 i no es pot aplicar. Els federals a Washington fan el mateix moltes vegades.<\/p>\nI als estats ve\u00efns, Connecticut i Nova Jersey, que s\u00f3n de fet suburbis de la ciutat de NY? A Nova Jersey va passar una cosa molt similar a Nova York i no hi ha hagut execucions des de fa molt\u00edssims anys. I a Connecticut, p\u00e0tria dels ianquis, que \u00e9s un estat riqu\u00edssim, nom\u00e9s n\u00b4hi ha ha hagut una des de la reintroducci\u00f3. I probablement no n\u00b4hi haur\u00e0 cap m\u00e9s.<\/p>\n
Emocions i Pena de Mort<\/strong><\/p>\nL’administraci\u00f3 de just\u00edcia no ha estat mai una cosa clara i objectiva com la F\u00edsica o les Matem\u00e0tiques, sin\u00f3 que t\u00e9 elements subjectius, emocionals que compartim tots els homes. Darrerement hi ha hagut un increment d’estudis en la mentalitat i conducta dels anomenats psic\u00f2pates criminals (com en Dexter, si mireu televisi\u00f3), que en la Medicina americana s\u00f3n classificats com gent a “personality disorders”. Un cop enxampats aquesta gent s\u00f3n f\u00e0cils d’identificar i a difer\u00e9ncia de Dexter, gens simp\u00e0tics. No senten res pels altres, ni saben qu\u00e8 \u00e9s pietat o respecte i fan coses monstruoses que gent normal no farien. La majoria d’assassinats a la nostra societat s\u00f3n els anomenats “crims de passi\u00f3” en \u00e0mbit familiar o sexual, m\u00e9s o menys all\u00f2 que el PSOE anomenava “machismo”. Per\u00f2 els crims dels psic\u00f2pates no tenen explicaci\u00f3, ni s\u00f3n coses familiars ni necess\u00e0riament fetes per guany econ\u00f2mic. Aquests actuen perqu\u00e8 volen, i perqu\u00e8 no? Puc demostrar que la policia \u00e9s est\u00fapida i em burlar\u00e9 d’ells, es pensen. I quan tot es descobreix els ciutadans enrabiats i horroritzats exigeixen la pena de mort. Vet aqu\u00ed tres exemples, el primer molt recent a Connecticut:<\/p>\n
1) Al ric estat de Connecticut, un dentista est\u00e0 passant el cap de setmana tranquil\u00b7lament a casa seva amb la seva fam\u00edlia (muller i dues noies adolescents).\u00a0 Dos individus entren silenciosament a la casa i troben el dentista adormit a la sala d’estar davant la Tele. Se li acosten per darrera amb un pal de beisbol i, sense despertar-lo, li claven un cop brutal al cap, fracturant-li ossos. Pugen al primer pis, on troben la mare i les noies. Les violen i lliguen totes tres. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, escanyen a m\u00e0 la mare, roixen les dues menors lligades (que tenen ple coneixement) amb gasolina i les calen foc. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, es fuguen. El dentista va aconseguir arrossegar-se a l’exterior i ha viscut despr\u00e9s de mesos passats a l’Hospital. Els dos criminals foren enxampats r\u00e0pidament. Un dels dos ja est\u00e0 condemnat a mort, l’altre rebr\u00e0 igual aviat. Qu\u00e8 far\u00edeu?<\/p>\n
2) Va passar a un dels estats de l’Oest americ\u00e0, on la gent s\u00f3n cordials i socials i consideren ajudar la gent en necessitat m\u00e9s com una obligaci\u00f3 que un favor: una senyora estava conduint per les afores un cotxe amb un nen petit al darrere (encara no hi havia tel\u00e8fons cel\u00b7lulars en aquell temps) quan un pneum\u00e0tic del cotxe va rebentar. Gens preocupada, la dona va al\u00e7ar la capota, indicant que necessitava ajut i va esperar. Un home es va aturar. Despr\u00e9s de violar la dona, la va assassinar amb el nen. Fou condemnat a mort, o altrament els residents l’haurien volgut linxar.<\/p>\n
3) A la Florida rural, no fa gaire: Hi havia un home que era un criminal de carrera i havia estat repetidament a la pres\u00f3. Durant un per\u00edode entre empresonaments, anava passejant en un cotxe per un lloc descampat quan va veure una noia de 19 anys que s’acostava-se corrent. Era una ve\u00efna seva, que corria cada dia 3 o 4 milles perqu\u00e8 s’estava entrenant pel programa esportiu de la seva Universitat. Fou violada, assassinada i el criminal es va negar a dir qu\u00e8 havia fet .amb el cad\u00e0ver que no es va poder recuperar (una cosa odiosa que sempre desespera a la fam\u00edlia)<\/p>\n
Potser alg\u00fa trobar\u00e0 curi\u00f3s que aix\u00f2 gaireb\u00e9 nom\u00e9s passai als EUA, per\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de percentatges: amb m\u00e9s de 300 milions de residents, ens toca tenir aquesta gent entre nosaltres. Cal tenir en compte que aquests criminals s\u00f3n intractables i no hi ha cap esperan\u00e7a de rehabilitar-los. Si tornen a sortir, repetiran i la societat t\u00e9 dret a defensar-se i protegir-se. Vull dir: o execuci\u00f3 o tancament per tota la vida. La defensa psiqui\u00e0trica no els ajuda per res, perqu\u00e8 ells entenen perfectament qu\u00e8 estan fent i que \u00e9s dolent.<\/p>\n
PS:<\/strong> He dubtat una mica abans d’escriure.\u00a0 Veig algun canal de TV de casa i llegeixo webs i em consta com est\u00e0 de malament la cosa. Aqu\u00ed ja ens hem recuperat bastant per\u00f2 prou que veig que a Catalunya el cel cada dia s’enfosqueix m\u00e9s. Voldria alg\u00fa entretenir-se llegint coses sobre els problemes d’altri? Tant deb\u00f2 sigui aix\u00ed.<\/p>\nJOANOT<\/strong><\/p>\n\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tema de la pena de mort sempre ha fascinat als Europeus, per\u00f2 pocs diaris i per tant pocs ciutadans ho entenen. Cap als anys 60′ i 70′ els Americans en tenien prou de\u00a0 crim i viol\u00e8ncia i la dreta republicana va incorporar el pensament de c\u00e0stigs durs i contundents. Prou que es veuen els […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25873,29961,29958,816,29959,2723],"tags":[],"class_list":["post-501","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-congres-america","category-estats-americans-2","category-execucions","category-general","category-psicoopates","category-tribunal-suprem"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-85","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/501","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=501"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/501\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":510,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/501\/revisions\/510"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}