{"id":50,"date":"2010-02-16T02:10:33","date_gmt":"2010-02-15T20:10:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/02\/16\/el-madison-square-garden-historia-i-present-un-vespre-amb-la-nba-i-els-knicks\/"},"modified":"2010-02-23T08:43:29","modified_gmt":"2010-02-23T02:43:29","slug":"el-madison-square-garden-historia-i-present-un-vespre-amb-la-nba-i-els-knicks","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/02\/16\/el-madison-square-garden-historia-i-present-un-vespre-amb-la-nba-i-els-knicks\/","title":{"rendered":"El MADISON SQUARE GARDEN: Hist\u00f2ria i Present. Un vespre amb la NBA i els Knicks"},"content":{"rendered":"

A ca la NBA
\n<\/strong><\/p>\n

El Palau d’Esports m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n, l’anomena sempre l’empresa propiet\u00e0ria i probablement \u00e9s veritat. Me’n recordo perqu\u00e8 inesperadament un vell amic que feia temps que no veia, m’envia un e-mail dient-me que li sobra una entrada i preguntant-me si voldria anar amb ell a veure un partit de la NBA, entre els New York Knicks, que no van gaire b\u00e9 aquest any i els Los Angeles Clippers, que encara van pitjor. Accepto immediatament. El meu amic B. que \u00e9s de la mateixa professi\u00f3 que jo, \u00e9s un home mundialment fam\u00f3s, del qu\u00e8 m’enorgulleix ser amic. \u00c9s molt alt, gaireb\u00e9 un gegant i com \u00e9s natural entre gegants, de jove havia jugat al b\u00e0squet d’afeccionats.<\/p>\n

\u00c9s una llauna entrar al Palau, perqu\u00e8 est\u00e0 bastit damunt un pont damunt les agulles de l’Estaci\u00f3 de Tren de Pennsylvania, que vol dir que la pista de joc es troba a un primer pis molt alt. Els espectadors amb entrades bones utilitzen escales mec\u00e0niques i ascensors, per\u00f2 el poble com\u00fa ha de pujar moltes escales i fer exercici esportiu abans d’arribar al seient. Tenen pocs acomodadors i molta gent est\u00e0 despistada. En B. ho sap tot: amb alegria dirigeix el tr\u00e0fic prop d’on seiem. M\u00b4ho explica tot: el locutor \u00e9s una estrella antiga dels Knicks, com ara el Mike Jordan i seu all\u00ed. Assenyala amb el dit per\u00f2 ell veu molt millor que jo. Tot seguit m’ensenya orgullosament una foto que duu a la cartera amb ell tot sol amb el Mike Jordan. M’explica com s’ho va fer, per\u00f2 no l’entenc. Assenyala entre els espectadors alguns altres homes famosos de la ciutat que venen cada partit, sovint cada vegada amb una senyoreta diferent molt ben vestida. Ens mirem els fulls amb estad\u00edstiques que ens han donat a l’entrada i en B. m’explica com llegir les abreviacions. Tenen un jugador itali\u00e0 que funciona a mitges. La gran sensaci\u00f3 avui \u00e9s el debut d’un gran jugador que havia estar sense poder jugar degut a una lesion greu per tres anys i ning\u00fa el volia contractar, per\u00f2 els Knicks han decidit provar i donar-li una oportunitat. I n’hi ha un altre que viu al costat de la seva casa i sovint el saluda de lluny o quan es troben pel carrer. S\u00ed home, ja s\u00e9 que els jugadors de la NBA tamb\u00e9 guanyen molts diners.<\/p>\n

La primera meitat del partit \u00e9s avorrida. Jo he vist retransmissions de b\u00e0squet per tele manta vegada i no se m\u00b4havia acudir mai que el que passa durant les pauses comercials al local \u00e9s molt m\u00e9s interessant que el joc o els anuncis que es veuen a casa. Hi ha grans pantalles de TV, signes lluminosos, surten les anomenades “cheer leaders”, de fet un grup de ballarines professionals de m\u00fasica rock molt moguda vestides de biquini, es fan concursos esportius entre els espectadors, llencen samarretes empaquetades a l’audi\u00e8ncia amb canons d’aire comprimit, dirigeixen moviments col.lectius de l’audi\u00e8ncia, ensenyen a la TV missatges de gent popular i famosa. Apareix\u00a0 Michael Jackson a les pantalles i la gent fa com un gemec de dolor per la seva p\u00e8rdua, seguit per aplaudiment entusi\u00e0stic. No dura gaire, perqu\u00e8 tot seguit treuen un nano d\u00b4uns dotze anys que va una imitaci\u00f3 burlesca d’en Jackson. Tots rebentem a riure. A la mitja part, un jove fa el teatre de la declaraci\u00f3 amb proposta de matrimoni a la seva companyona. Ella accepta amb ll\u00e0grimes, es posa l’anell, es fan un pet\u00f3 i tothom aplaudeix. Ser\u00e0 que estan tots a favor del matrimoni? En B. m’explica que un cop a Washington va veure una versi\u00f3 alternativa molt m\u00e9s divertida: un empleat de la companyia de molt bon aspecte va fer una declaraci\u00f3 a una senyoreta que seia al costat seu\u2026 la qual no havia vist mai ni coneixia de res abans del partit. La d\u00f3na, enrabiada, despr\u00e9s d’escridassar-lo va acabar fugint per les escales del palau enmig de les rialles generalitzades. El joc segueix essent avorrit, encara que inesperadament els Knicks acaben guanyant. I el nou jugador esdev\u00e9 el millor del vespre. Cap al final, evidentment l’empresa intenta rebaixar el to. Les ballarines surten m\u00e9s tapades i anuncien pels altaveus que ja no es ven cervesa. Amb el preu que tenia, que se la quedin. Tot plegat ha estat un espectacle fabul\u00f3s de llum, llamps, sons, trons, entreteniment general, m\u00fasica fren\u00e8tica, ball i humor indescriptible. Era impossible resistir l’atmosfera de celebraci\u00f3 i alegria de viure. El b\u00e0squet, per a mi se\u00b4l podien quedar, perqu\u00e8 era la part m\u00e9s fluixa de l’espectacle.<\/p>\n

Al MSGhan tingut lloc tants esdeveniments de significan\u00e7a en tots els esports, per exemple fou la seu de tres convencions presidencials dem\u00f2crates i una de republicana, el marc inoblidable de la festa d’aniversari del President JK Kennedy amb la Marilyn Monroe, vestida en una t\u00fanica tan ajustada que no podia caminar, cantant el “Happy birthday, Mr President\u2026”. Aquest MSG avui \u00e9s la seu de tres equips esportius professionals, els Knicks de la NBA, les Liberty de la WNBA (b\u00e0squet per a dones) i dels Rangers de la NHL (hoquei sobre gel), a m\u00e9s de tenir un canal de cable propi, el MSG.\u00a0 I tot aix\u00f2 \u00e9s propietat de Cablevision, la companyia de cable m\u00e9s gran del pa\u00eds. \u00c9s com si fos un cartel que origina els espectacles i els distribueix al p\u00fablic.<\/p>\n

Per\u00f2 perqu\u00e8 es diu Madison Square Garden?<\/p>\n

El Madison Square Garden neix a la Pla\u00e7a Madison
\n<\/strong><\/p>\n

Un empresari al S. XIX va construir a la Pl. Madison un local cobert per fer-hi espectacles esportius, probablement el primer del m\u00f3n. No va tenir gens d’\u00e8xit. L’edifici era lleig, molt fred a l’hivern. La Pla\u00e7a Madison, que va acabar donant el nom a la instituci\u00f3,\u00a0 \u00e9s molt gran i est\u00e0 a la intersecci\u00f3 triple de la Cinquena Avinguda amb Broadway i el Carrer 23. Avui en dia \u00e9s famosa per l’edifici que sembla una planxa de vapor antiga (el Flatiron). I tamb\u00e9 pel parc tan maco i tan gran al mig, on els nadius dels Pa\u00efsos Catalans podem admirar l’est\u00e0tua del gran Almirall Farragut, fill d’una fam\u00edlia de Ciutadella, fundador de la flota de Guerra nord-americana, que un dia, dempeus a la proa del seu vaixell i entrant en batalla, va respondre als qui l’avisaven temorosos que hi havia mines a l’aigua amb el fam\u00f3s (traducci\u00f3 lliure meva) “A fer punyetes les mines i endavant a tot vapor!” Els nens Americans ho aprenen a l’escola.<\/p>\n

A molta gent li semblava que la idea del Madison Square esportiu\u00a0 era bona, malgrat el frac\u00e0s econ\u00f2mic i que calia tornar a provar amb un edifici millor i m\u00e9s gran. El fam\u00f3s arquitecte Stanford White, dissenyador dels palaus dels rics es va encarregar construir el segon local al mateix lloc en el seu estil peculiar Beaux Arts (que ha deixat empremta a Nova York), amb una torre que semblava la Giralda I amb un teatre-jard\u00ed amb restaurant a la terrassa, el Garden<\/strong> de Madison Square. El lloc aviat esvindria molt fam\u00f3s, sobretot el Garden, com veurem abaix. Per entendre perqu\u00e8, cal parlar de Stanford White<\/p>\n

El gran arquitecte novaiorqu\u00e8s Stanford White mor assassinat al Garden el 25 de juny de 1906
\n<\/strong><\/p>\n

En White s’havia format sota la influ\u00e8ncia de l’art neocl\u00e0ssic present a tants monuments arquitect\u00f2nics d’un Imperi creixent amb voluntat de fer-se con\u00e8ixer com eren ja els EUA. Hi va afegir elements decoratius originals macos, per\u00f2 sovint una mica carregats, que en qualsevol cas encisaven les grans fam\u00edlies que pagaven per les seves residencies principesques d’aquells temps. De White nom\u00e9s sobreviuen dues peces, una d’elles l’Arc del Triomf de Washington Square (l’altre a Brooklyn) per\u00f2 queden molt\u00edssims exemples del seu estil arquitect\u00f2nic notable i de la seva escola. En White no era cap Gaud\u00ed per\u00f2 va escriure un full a la hist\u00f2ria de la ciutat<\/p>\n

Tenia un problema, que potser no a tothom li semblar\u00e0 un problema, per\u00f2 n’\u00e9s\u00a0 quan alg\u00fa en fa un gra massa. I que tothom sap que \u00e9s perill\u00f3s. Vivia obsessionat pels seus interessos sexuals, sovint dirigit a noies massa joves i s\u00b4ho permetia tot. No obstant estar casat i tenir un fill, les seves disbauxes i festes escandaloses eren famoses a la ciutat. Una de les seves contribucions a la cultura del pa\u00eds fou la invenci\u00f3 del gran past\u00eds que s’obre al mig d’una festa d\u00b4homes, deixant sortir una noia mig despullada que hi estava amagada a l’interior. Tot aix\u00f2 es va fer p\u00fablic i fou explicat en gran detall al judici sensacional pel seu assassinat. Mantenia un pis a la torre del MSG on oficialment treballava dia i nit, que probablement s\u00ed que ho feia, per\u00f2 tamb\u00e9 ensenyava als visitants un fam\u00f3s gronxador de vellut vermell que oferia a les seves visitants femenines i tota mena de joguines del g\u00e8nere. Hi ha qui diu que el seu niu secret estava al voltant de la cantonada, ocupant dos pisos sencers, a una casa enderrocada fa poc i no a la Giralda. Per\u00f2 altrament l’Stanford White era un bon home que es portava sempre b\u00e9 i era molt gener\u00f3s tant amb les amigues com amb els amics.<\/p>\n

El 25 de juny feia un temps preci\u00f3s. Al Jard\u00ed al vespre s’estrenava una revista musical. Les taules estaven ocupades per gent rica que es divertien. El Sr White, ja un home de 52 anys molt digne i respectat, va apar\u00e8ixer tot sol i va ocupar la seva taula de sempre al costat de l’escenari. Un home absurdament vestit amb un abric negre malgrat la calor va apar\u00e8ixer. Es va acostar a la taula d’en White amb cara de pocs amics i despr\u00e9s de dir-li alguna cosa, es va treure una pistola i va disparar tres vegades a la cara. En White va caure mort en l’acte. En aquell temps les bromes pesades en p\u00fablic estaven de moda. Els homes es van posar a riure i les dones a xisclar divertides. Fins que alg\u00fa va veure la sang i la p\u00f3lvora a la cara de White.<\/p>\n

Henry K Thaw, l’assass\u00ed que era un dels homes m\u00e9s rics d’Am\u00e8rica
\n<\/strong><\/p>\n

Doncs Henry Thaw de Pittsburgh era l’hereu d’una fortuna immensa feta pel seu pare a la ind\u00fastria minera i de transports. Era un dels anomenats “robber barons” originals, un nom que ho diu tot. Era un home de mal car\u00e0cter, inclinat a explosions de r\u00e0bia freq\u00fcents i perilloses. Havia estudiat dret a Harvard per\u00f2 un dia es va barallar amb un cotxer-taxista a Boston i el va empaitar pel carrer amb una escopeta de ca\u00e7a. Ell va explicar que no tenia import\u00e0ncia perqu\u00e8 l’escopeta no estava carregada per\u00f2 el Deg\u00e0 el va expulsar de la Universitat.<\/p>\n

I perqu\u00e8 aquest assassinat? En White sabia molt b\u00e9 qui era aquesta senyor, per\u00f2 s\u00b4hi va tractar\u00a0 poc, no era conscient de cap conflicte i probablement mor\u00ed sense entendre el cas. Perqu\u00e8 fer un disbarat tan gran? Tractant-se de White, cherchez la femme, cosa molt f\u00e0cil en aquest cas.<\/p>\n

La\u00a0 muller de Harry Thaw era una jove ben coneguda al m\u00f3n de l’espectacle, anomenada Evelyn Nesbit. Era molt maca i semblava sempre com si fos molt joveneta.De fet tenia una mica\u00a0 m\u00e9s de vint anys. Apart de Thaw, tothom sabia que havia estat una de les amants de White per molt temps, el qual l’havia compartit amb el gran actor John Barrymore. Diuen que quan van comen\u00e7ar, l’Evelyn tenia nom\u00e9s 16 anys. En Thaw era poc sociable, no parlava gaire amb la gent i tothom li tenia por pel mal car\u00e0cter i el to amena\u00e7ador amb el que parlava sempre. Curiosament sembla que es va prendre l’Evelyn per una verge angelical que no havia mort una mosqueta. La noia no\u00a0 volia saber res d’ell al comen\u00e7ament perqu\u00e8 tamb\u00e9 li tenia por, per\u00f2 en Thaw era molt persistent i va arribar a conv\u00e8ncer la seva mare a Pittsburgh. Tenia molts diners. Despr\u00e9s del casament\u00a0 se la va endur de viatge a Paris. A en White tot aix\u00f2 li va semblar b\u00e9 i fins i tot va regular a la noia\u00a0 $500 de comiat, que era una fortuna.<\/p>\n

Arribats a Par\u00eds, en Thaw va fer a la seva d\u00f3na una escena terrible a l’Hotel. Era una verge? Volia saber-ho tot. Com \u00e9s que havia hagut d’anar al metge dues vegades per “appendicitis”? Horroritzada, l’Evelyn va respondre que quan nomes tenia 16 anys en White l’havia sedu\u00eft amb el gronxador de vellut, li havia donat xampany barrejat amb estupefaents i l’havia violat. Qu\u00e8 perqu\u00e8 havia seguit anant amb ell despr\u00e9s d’un crim tan gran? \u00c9s que vivia a la mis\u00e8ria i havia estat deshonrada per un home malvat i poder\u00f3s! Aix\u00f2 s\u00ed, havia patit molt.<\/p>\n

Segons les circumst\u00e0ncies, mentides es poden valorar de forma diferent. Sovint s\u00f3n una forma raonable d’aclarir l’aire, resoldre un problema i resumir vida normal. Aquesta mentida en canvi li costaria la vida a Stanford White.<\/p>\n

Hi ha una altra versi\u00f3 de la motivaci\u00f3. El Garden estava decorat amb la famosa est\u00e0tua daurada de la deessa Diana la Ca\u00e7adora, despullada, una de les millors obres del gran escultor Auguste Gaudens, que es pot admirar avui en dia al Museu Metropolit\u00e0 d’Art. En Thaw sembla que creia que la model havia estat la seva muller i el martiritzava que en White la tingu\u00e9s exposada en p\u00fablic. En qualsevol cas, no era veritat. Tots els que tenien coneixement de les circumst\u00e0ncies de l’est\u00e0tua ho van negar sempre.<\/p>\n

Els rics guanyen sempre<\/strong><\/p>\n

Fatalment el proc\u00e9s havia d’esdevenir un espectacle de circ molt gran. Naturalment la fam\u00edlia Thaw havia triat els millors advocats defensors i el fiscal de Nova York en canvi havia jurat que en Thaw acabaria a la pres\u00f3. F\u00e0cil de dir\u2026<\/p>\n

Entretant en Harry Thaw quedava tancat a les Tombes, la pres\u00f3 judicial a 100 Centre Street, que segueix al mateix lloc i on moltes vegades l’acci\u00f3 de Law and Order t\u00e9 lloc. En Harry s\u00b4hi passava el temps com pertanyia a un home tan ric. Es feia dur els \u00e0pats de Delmonico, un dels Restaurants m\u00e9s cars i famosos de la ciutat i havia cridat a Tiffany perqu\u00e8 li decor\u00e9s la cel.la amb mobles i quadros i obres d’art.<\/p>\n

Les l\u00ednies de les dues parts eren clares. Els defensors insistien en acusar el difunt de perversitat comesa contra una menor innocent i delicada. I el fiscal\u00a0 explicava a tothom la veritat sobre el passat de la poc innocent Evelyn Nesbit. Una de les coses divertides era que el fiscal va trucar a donar testimoni unes quantes amigues de la Nesbit, que es van presentar amb els vestits alegres escotats i de color roig de la professi\u00f3, contrastant amb el vestit negre de matrona de societat que duia ara la Nesbit. El defensor es va queixar, per\u00f2 el jutge el va ignorar. I els diaris es van divertir. El judici “del segle” va acabar sense sent\u00e8ncia, amb un jurat dividit. La majoria considerava que Thaw era un criminal, la minoria que estava malament del cap i havia estat enganyat per una donota amb moltes penques. Poc temps despr\u00e9s un segon judici el va absoldre del crim declarant-lo malalt del cap. El jutge va manar que el tanquessin a un manicomi per criminals. En Thaw hi va anar amb un tren especial al que havia invitat tots els amics i amigues, amb begudes, cambrers, m\u00fasica i \u00e0pats de luxe. El manicomi no li feia gens de por. \u00c9s clar que no. Al poc temps va fugir al Canad\u00e0. El fiscal, molt enrabiat, que es veia com el dit justicier de D\u00e9u, el va fer detenir al Canad\u00e0 i va aconseguir l’extradici\u00f3. Per\u00f2 el fiscal ja havia perdut. En Thaw havia esdevingut un heroi popular. La gent reia i aplaudia nom\u00e9s de sentir el seu nom. Al poc temps quedava en llibertat i va viure feli\u00e7ment per molts anys. No se sap que torn\u00e9s a assassinar a ning\u00fa.<\/p>\n

Despr\u00e8s, qu\u00e8?
\n<\/strong><\/p>\n

Tot va acabar b\u00e9.<\/p>\n

El nom Madison Square Garden havia esdevingut molt conegut a tot el pa\u00eds i no era cas de llen\u00e7ar-lo i perdre\u00b4l simplement perqu\u00e8 el tercer MSG fou constru\u00eft a un altre lloc lluny de la Pl. Madison. A la tercera va la ven\u00e7uda, diuen. I tant! La boxa i el hoquei sobre gel van fer la fortuna dels nous empresaris d’aquell tercer MSG. Quan van construir el quart MSG al lloc actual, ning\u00fa va ni pensar en canviar el nom.<\/p>\n

Evelyn Nesbit va tenir un problema amb diners. En el temps del judici ja estava embarassada i aquest vegada no va tornar a tenir cap apendicitis, per\u00f2 en Harry Thaw, que havia dit tantes vegades que Evelyn era una nena angelical i innocent, va negar la paternitat del noi. L’Evelyn va tornar a pujar a l’escena amb molts problemes econ\u00f2mics, mirant d’explotar el seu nom. Quan parlava del crim, al comen\u00e7ament repetia la hist\u00f2ria de la violaci\u00f3, per\u00f2 al final va acabar dient que l’Stanford White havia estat un bon home que es preocupava per ella i la va ajudar molt. Despr\u00e9s d’uns anys tothom va comen\u00e7ar a oblidar i la gent es va atipar d’ella. Al final en Thaw va afluixar i li va passar una petita pensi\u00f3 perqu\u00e8 tires endavant. Aix\u00ed s’acabaria la hist\u00f2ria si no fos perqu\u00e8 dos escriptors notables es van recordar d’ella. Primer la novel\u00b7la “La noia del gronxador de vellut vermell”, d’un autor poc conegut a Catalunya i despr\u00e9s l’escriptor novaiorqu\u00e8s EL Doctorow que la va fer hero\u00efna i protagonista principal de la seva millor obra “Ragtime”.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula del mateix t\u00edtol , que alg\u00fa deu haver vist, va guanyar un Oscar al millor film.<\/p>\n

Costes les de Llevant, platges les de Lloret, deia el compositor. Esc\u00e0ndols, els de Nova York\u2026<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A ca la NBA El Palau d’Esports m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n, l’anomena sempre l’empresa propiet\u00e0ria i probablement \u00e9s veritat. Me’n recordo perqu\u00e8 inesperadament un vell amic que feia temps que no veia, m’envia un e-mail dient-me que li sobra una entrada i preguntant-me si voldria anar amb ell a veure un partit de la NBA, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[5829,32242,5716,821,5828],"class_list":["post-50","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-evelyn-nesbit","tag-general","tag-madison-square-garden","tag-nba","tag-stanford-white"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-O","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":121,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions\/121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=50"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=50"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}