{"id":4979,"date":"2025-02-13T14:28:55","date_gmt":"2025-02-13T20:28:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4979"},"modified":"2025-02-21T13:34:13","modified_gmt":"2025-02-21T19:34:13","slug":"__trashed-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2025\/02\/13\/__trashed-2\/","title":{"rendered":"29 d’Agost 2005: Nova Orleans submergida (#3 i final)"},"content":{"rendered":"

Nova Orleans (rebatejada NO en aquest apunt) \u00e9s una ciutat molt agradable per fer turisme. Al centre hist\u00f2ric, que ells anomenen French Quarter, tenen molts bars, restaurants, locals on petites orquestres toquen jazz, i alguna vegada es veu pel carrer un enterrament amb el cotxe mortuori seguit per un grup tocant jazz. Les tombes al cementiri estan constru\u00efdes sobre terra perqu\u00e8 dintre el sol hi ha sempre aigua, la cuina est\u00e0 be amb molt peix, gambes i alguns plats molt coneguts. Tamb\u00e9 hi ha una modesta, per\u00f2 exitosa industria del sexe amb botigues que venen coses especials. Durant la primera visita d’aquest autor per anar a un Congr\u00e9s, un vespre quan feia calor, anant pel carrer Borb\u00f3 hi havia la porta oberta d’un petit local amb escenari on es podia des d’un lloc p\u00fablic veure una dona fent striptease. Fa anys d’aix\u00f2 pero no es pot comparar amb Las Vegas: \u00e9s un lloc per gent jove i llunes de mel. Distribueixen pel carrer prospectes de tota mena de sectes i organitzacions. I havia oblidat l’important port comercial, els pous i la refineria petroliera que jugar\u00e0 un paper en aquesta historia. Anant a la pla\u00e7a major on l’ex\u00e8rcit colonial espanyol feia exercicis militars, em va molestar no poder veure el riu Mississip\u00ed o el port, del qual\u00a0 hom podia recon\u00e8ixer nom\u00e9s la punta de les xemeneies dels vaixells, perqu\u00e8 hi havia entremig un “levee”<\/em>, que es el nom nord-americ\u00e0 pels grans murs de contenci\u00f3 bastits als bancs dels rius que serveixen per prevenir possibles inundacions. S\u00f3n molt alts i gruixuts, una secci\u00f3 transversal de talls verticals se semblaria a una pir\u00e0mide \u00a0(perqu\u00e8 el fons del riu \u00e9s molt m\u00e9s pesat que la superf\u00edcie i empeny el levee mes). Tenen un nucli amagat a l’interior molt dur, estan coberts de terra i la gent s\u2019hi pot enfilar i passejar al damunt, estan creuats per ponts i s’estenen per moltes milles sense interrupci\u00f3. N’hi ha molts al Sud dels EUA i encara m\u00e9s al voltant de la ciutat de NO. De fet els levees son els malvats d’aquesta hist\u00f2ria tan terrible de fa 20 anys, de la que la majoria de gent no vol parlar.<\/p>\n

El Servei Meteorol\u00f2gic treballa b\u00e9<\/strong><\/p>\n

La majoria de residents sudistes, NO inclosa, estan acostumats als huracans. Cal tenir tres coses per poder sentir-se segurs: Av\u00eds previ, evacuacions organitzades i recuperaci\u00f3<\/em>. Avui en dia hi ha poques v\u00edctimes. L\u2019hurac\u00e0 culpable d’aquest cas s\u2019anomenava Katrina<\/strong>. S\u2019havia originat a les Bahamas, era al comen\u00e7ament nom\u00e9s de la categoria 1, va creuar la Florida ja com categoria 4, va sortir al Mar Carib, va tornar a entrar a terra per damunt de Mobile, el Port d\u2019Alabama que va quedar inundat i va seguir per terra fins acostar-se a NO pel nord esdeveninit categoria 3. Alarmad\u00edssim pel pron\u00f2stic que els meteor\u00f2legs feien, l\u2019alcalde va manar l\u2019evacuaci\u00f3 total de la ciutat. NO naturalment est\u00e0 envoltada per levees i t\u00e9 bombes evacuadores d\u2019aigua molt poderoses. El dia abans, 28 Agost, probablement 80% dels habitants ja van marxar, per\u00f2 no tothom. La majoria dels habitants eren negres, vivien pobrament i no tenien diners ni cotxe per anar enlloc.\u00a0 M\u00e9s avall s’explica com va acabar.<\/p>\n

Aquell dia 28, el Servei Metereol\u00f2gic va publicar un av\u00eds que semblava desesperat: al nord de la ciutat hi ha un llac molt gran i maco anomenat Pontchartrain amb carrers i cases properes, protegides com sempre per levees. La notificaci\u00f3 anunciava que l\u2019aigua i vent per damunt de 150 qm\/hora que estaven arribant aplicarien pressi\u00f3 sobre l’aigua del llac i que aigua saltaria per damunt de les levees. Volien dir probablement que hi hauria un tsunami al nord de NO. Qu\u00e8 m\u00e9s haurien volgut! El que va passar \u00e9s que al vespre del 29 els levees van saltar trencats deixant forats a 23 llocs al voltant de la ciutat, tres d\u2019ells enormes. En part, el problema tamb\u00e9 es va estendre\u00a0 a alguna “Parr\u00f2quia” pr\u00f2xima, que es com s’anomenen els districtes a Louisiana. La ciutat de NO, bastida sobre terra feble amb aigua subterr\u00e0nia, no \u00e9s plana, sin\u00f3 que t\u00e9 pujades i baixades, i l\u2019aigua r\u00e0pidament va omplir els carrers i les cases dels llocs situats sota el nivell normal de l’aigua cobrint m\u00e9s del 49 % de la ciutat amb aigua que va quedar al nivell del Riu Mississippi i el mar, aix\u00f2 durant un hurac\u00e0 molt perill\u00f3s. Per posar-ho encara pitjor, la refineria de petroli fou avariada i subst\u00e0ncies petrolieres foren afegides a l\u2019aigua. El serveis d\u2019electricitat, aigua i tel\u00e8fon van quedar suprimits per dies. La gent encara dintre la ciutat van quedar tancats.
\nAls llocs m\u00e9s profunds, al carrer hi havia 4.6 metres d\u2019aigua<\/strong>. A NO no es construeixen cellers ni soterranis, per\u00f2 l\u2019aigua va omplir tota la planta baixa dels edificis amena\u00e7ant el primer pis. A les cases d\u2019un pis on quedava gent, els residents havien obert a cops de martell forats per sortir al teulat de l\u2019exterior i esperar help. Als carrers inundats aviat van apar\u00e8ixer bots plens de gent que no ajudaven per\u00f2 amena\u00e7aven. De bombers i policies no se’n veien gaires i no ajudaven. La policia era molt corrupta i alguns van fugir amb autos robats a l\u2019ajuntament, o saquejaven botigues i no volien fer res per ning\u00fa. Els bombers no sabien qu\u00e8 fer per\u00f2 estaven disposats a tot, nomes que la desorganitzaci\u00f3 era total i no hi havia ni ordres ni direccions. Al cel havien aparegut helic\u00f2pters de la gu\u00e0rdia costanera i la Creu Roja, per\u00f2 tampoc sabien qu\u00e8 fer ni on anar, ni podien aterrar. Van aconseguir evacuar alguna gent, sobretot malalts d\u2019hospital que van lliurar a un altre hospital de Baton Rouge, capital de Louisiana. El governador havia cridat gu\u00e0rdies nacionals, per\u00f2 estaven molts a casa, mal organitzats i entrenats o no podien ser localitzats. Era el caos total. I no hi havia aigua neta per beure ni gran cosa per menjar i el problema estava a punt de durar molts dies. Potser moltes botigues foren sacsejades perqu\u00e8 la gent necessitava queviures i aigua.
\nI una altra cosa molt terrible va apar\u00e8ixer per primera vegada: hi havia molts morts abandonats tant per terra com dintre l\u2019aigua. Un v\u00eddeo va ensenyar policies parlant a una cantonada amb dos morts al peu que no els preocupaven. Com que passaven dies sense que ning\u00fa sab\u00e9s com arreglar res, alg\u00fa va fer un mapa d\u2019on estaven els cad\u00e0vers i el 9 de setembre (als 10 dies) va aconseguir materials per aixecar-los i dur-los a una Morgue de tendes provisionals.<\/p>\n

Qui en va ser culpable?<\/b><\/p>\n

De no estar preparat ni tenir cap sistema de rescat, les autoritats. El perill era molt ben conegut, publicat a revistes i els enginyers ho sabien. Perqu\u00e8 ning\u00fa va fer res? Als EUA tenim encara (en Trump la vol dissoldre i deixar la responsabilitat als estats) la FEMA, una organitzaci\u00f3 fabulosa i ben entrenada per tota mena de rescats. Nom\u00e9s que el President George Bush l\u2019acabava de fusionar despr\u00e9s de l’atac de les Torres Bessones amb el nou Departament de Seguretat Interior, i els nous anti-terroristes havien pres molts diners de la FEMA, posant de director un incompetent individu ni remotament preparat. Potser hom tamb\u00e9 es preguntaria com \u00e9s que tants levees van fallar al mateix temps? La culpa la van tenir els homes del Cos d\u2019Enginyers de l\u2019ex\u00e8rcit que les va bastir. Sembla que no van entendre b\u00e9 els mapes i no van considerar certes amenaces atribu\u00efbles a la qualitat i sobretot composici\u00f3 dels materials usats. Avui en dia, els levees estan reconstru\u00efts i s\u00f3n segurs, encara que un Tsunami\u2026 No, no, mai m\u00e9s.<\/p>\n

Terror al Superdome (llar del darrer Superbowl fa uns dies)<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un fam\u00f3s estadi cobert de football americ\u00e0 que ja s\u2019havia utilitzat com a refugi en una ocasi\u00f3 anterior i comen\u00e7ant el 28, dia abans del desastre, \u00e9s on van intentar ficar els pobres, negres en general, que no tenien diners per anar-se\u2019n i no podien restar a casa esperant. Hi ha moltes contradiccions sobre el nombre de refugiats, potser 20,000 o 30,000, homes, dones i nens. Els van dir que podria durar m\u00e9s d\u2019un dia i que hi hauria menjar i begudes per a tothom, per\u00f2 que es recomanava venir amb tant com poguessin. Tenien al comen\u00e7ament\u00a0 fonts d\u2019aigua, toilettes, i electricitat, com al football, pero aviat perdrien tot aix\u00f2. Hi havia alguns Gu\u00e0rdies Nacionals i molt poca policia. Aleshores els levees van saltar el 29. L\u2019electricitat i l\u2019aigua es van acabar i l\u2019aigua a l\u2019exterior mesurava uns 2 metres de profunditat, per\u00f2 va caure aviat a 0.9. No es podia ni deixaven\u00a0 sortir ni hi havia cap lloc on anar. Tres homes van intentar fugir i un ciutad\u00e0 els va matar amb un fusell. A m\u00e9s als dos dies la meitat del sostre s\u2019havia perforat i sovint hi queia pluja. Tot semblava com un camp de concentraci\u00f3 dolent que durava dies i no s\u2019acabava mai. Les baralles i els robatoris van comen\u00e7ar, seguits per un m\u00ednim de tres violacions confirmades de dones, baralles amb punys, insults, toilettes obstru\u00efdes, un su\u00efcidi i diuen que algun tiroteig. A la FEMA se li va acudir com arreglar-ho: el 4 de setembre l\u2019ajuntament va proveir 64 autobusos i la FEMA 475, amb alguns m\u00e9s privats. Els residents van ser traslladats a la ciutat de Houston, la m\u00e9s gran i important de Texas (i bastant lluny) on els van allotjar a l\u2019Astrodome, un altre Palau dels Esports, aquest cop amb molts Gu\u00e0rdies Nacionals texans. Cal afegir que els texans van ser molt hospitalaris i necessitaven treballadors. Molts dels negres no tornarien mai a NO, on totes les seves possessions havien estat perdudes.<\/p>\n

Prop d\u2019on passava tot aix\u00f2 hi havia un pont sobre el riu Mississipi i els seus levees i molts fugitius volien creuar el riu i anar a un territori a Gretna on no hi havia inundacions. Dissortadament el municipi de Gretna havia organitzat una barrera al pont d\u2019homes i policies armats que no van deixar passar a ning\u00fa. Eren massa gent.<\/p>\n

El Palau dels Congressos<\/strong><\/p>\n

Estava dintre de la zona inundada per\u00f2 constru\u00eft damunt una mena de tur\u00f3 petitet on no va arribar l\u2019aigua, i tenia un aparcament d\u2019autos molt gran, tamb\u00e9 fora de l\u2019aigua. En aquest lloc, els refugiats, van arribar espont\u00e0niament i van acabar a l\u2019interior. Perqu\u00e8 tornar a explicar el mateix que va passar al Superdome, tamb\u00e9 amb milers de refugiats (potser 10 o 20,000 o m\u00e9s) generalment pobres i de la ra\u00e7a negra? Tot va ser igual: baralles, trets, un su\u00efcidi, violacions de nenes (una almenys comprovada, pero probablement moltes mes), morts, cap menjar, ni aigua ni comunes que funcionessin\u2026 Van acabar igual en autobusos pero repartits, anant a diferent llocs, com Houston una altra vegada, a mes de Dallas i San Antonio, tamb\u00e9 a Texas, on van ser rebuts amb simpatia i compassi\u00f3 i on hi havia feina. I una altra vegada, molts no van voler tornar mai a NO.<\/p>\n

El cas del Charity Hospital<\/strong><\/p>\n

L’autor mira d\u2019escriure nom\u00e9s coses descrites a fonts dignes de cr\u00e8dit i rellevants per\u00f2 aquest cas posa un problema: una s\u00e8rie de Netflix descrivint parts de la cat\u00e0strofe, conte una refer\u00e8ncia a un esdeveniment verdaderament esfere\u00efdor que diuen que fou veritat per\u00f2 nom\u00e9s ells ho expliquen i no he pogut trobar enlloc m\u00e9s. Que els lectors pensin com vulguin.<\/p>\n

La Charity era un bon Hospital c\u00e8ntric situat a un carrer on era molt dif\u00edcil entrar excepte en un bot per la profunditat de l’aigua. Tenien uns 300 malalts. Quan els empleats van veure qu\u00e8 passava i que el pis baix s’estava omplint d’aigua, van aconseguir rosegar els llits fins una mena d\u2019auditori al segon pis, on tamb\u00e9 arribava l\u2019aigua, per\u00f2 menys. Sembla segons un sumari publicat a la Wikip\u00e8dia (que jo recomano i t\u00e9 films breus) que les autoritats de la ciutat donant prioritat van aconseguir traslladar els 300 malalts per helic\u00f2pter a la capital de l\u2019estat, Baton Rouge, cosa una mica dif\u00edcil d\u2019entendre perqu\u00e8 els helic\u00f2pters eren petits i no tenien gaires llocs per aterrar per\u00f2 sembla que tot va acabar b\u00e9 a un bon Hospital i es van salvar tots.<\/p>\n

I ara ve el cas de Netflix. Si l\u2019acci\u00f3 com sembla probable, es referia a aquest hospital, la versi\u00f3 \u00a0que jo he vist ignorava una petita llar d\u2019ancians, sovint malalts, a l\u2019\u00faltim pis, i de fet aquests malalts eren normalment hospitalitzats i tractats per metges de l\u2019hospital principal de sota, deixant-los sempre a un pis alt separat d’altres malalts, cosa que Netflix no explica clarament, i els malalts vells son ensenyats prop de l’aigua al carrer i sense ajut exterior, cosa que seria digna de cr\u00e8dit, i tant els malalts com els infermers i els pocs metges es queden van haver d\u2019aguantar dies sense aigua, menjar ni medicines. Tenien al terrat una torre met\u00e0l\u00b7lica d’un tipus mai vist a Europa amb una escala de cargol i una petita plataforma met\u00e0l\u00b7lica al damunt on un helic\u00f2pter podia aterrar.\u00a0 Van aconseguir cridar i fer venir un helic\u00f2pter de la Guardia Costanera que nom\u00e9s tenia un lloc per una persona i el pilot va explicar que tenia una llista molt llarga d\u2019espera i que no podria tornar m\u00e9s. La desesperaci\u00f3 va cr\u00e9ixer. No quedava res ni pels metges ni pels malalts. Una metgessa molt respectada, estimada i caritativa que havia arribat volunt\u00e0riament no pogu\u00e9 aguantar els crits i queixes dels malalts que tant estimava sense poder fer res. Al final va trobar una ampolla amb un medicament escaient\u00a0 injectant i matant tres malalts per lliurar-los de la tortura. Segons Netflix, despr\u00e9s de la trag\u00e8dia el Jutge fou bombardejat per les cartes i altres escrits de suport a una metgessa tan il\u00b7lustre i respectada, i la va deixar anar sense judici per una triple eutan\u00e0sia, feta sense perm\u00eds ni dels pacients ni de les fam\u00edlies, de fet tres assassinats. Diuen que pogu\u00e9 seguir practicant, per\u00f2 va haver de marxar lluny, a un poble.<\/p>\n

Final<\/strong><\/p>\n

El President Bush va tenir un bon acudit: als pocs dies, el 3 de Setembre va enviar la Divisi\u00f3 82 aerotransportada de l’ex\u00e8rcit federal sota les ordres d\u2019un comandant de seny i molta compet\u00e8ncia a NO a resoldre el caos, netejar i obrir el lloc al p\u00fablic, cosa que ning\u00fa sabia fer. L\u2019home va cridar l\u2019alcalde, els caps de la policia, de la gu\u00e0rdia nacional de l\u2019estat i dels gu\u00e0rdies costaners i els va dir que havien de coordinar-se i treballar sota les \u00a0seves ordres. Als pocs dies i setmanes l\u2019aigua del carrer s\u2019havia retirat, els levees estaven segellats provisionalment, els ciutadans podien comen\u00e7ar a tornar, els hospitals estaven oberts i vaccinaven i hi havia aigua, electricitat i menjar per tothom. La sorpresa desagradable esperava a molts quan veien la seva casa.<\/p>\n

Resultat final? Nombre de morts: 1,848. Ferits, qui ho sap. Uns 70,000 llocs de treball perduts, el nombre de ciutadans negres redu\u00eft de 170,000 a 100,000 (en part perqu\u00e8 molts no van tornar), 80% de les cases amb danys, unes 204 completament destru\u00efdes (sovint les barates on vivien els negres). Molts nous immigrants despr\u00e9s de la cat\u00e0strofe foren gent de la classe mitjana, ben educats i que van promoure els negocis, millorant l\u2019economia de NO. En l\u2019actualitat, la poblaci\u00f3 est\u00e0 redu\u00efda a uns 350,000 residents, per\u00f2 la zona urbana en t\u00e9 una mica m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3.<\/p>\n

La vida segueix. Per cert el fam\u00f3s French Quarter dels turistes no va ser afectat en res excepte pel vent i la pluja de l’hurac\u00e0, perqu\u00e8 est\u00e0 situat al lloc m\u00e9s alt de la ciutat. Fins i tot un propietari va aconseguir re-obrir un bar els primers dies.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nova Orleans (rebatejada NO en aquest apunt) \u00e9s una ciutat molt agradable per fer turisme. Al centre hist\u00f2ric, que ells anomenen French Quarter, tenen molts bars, restaurants, locals on petites orquestres toquen jazz, i alguna vegada es veu pel carrer un enterrament amb el cotxe mortuori seguit per un grup tocant jazz. Les tombes al […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34555,816,34554],"tags":[],"class_list":["post-4979","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catastrofe-en-levees","category-general","category-nova-orleans-inundada"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1ij","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4979"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5022,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4979\/revisions\/5022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}