{"id":4926,"date":"2025-01-21T15:46:42","date_gmt":"2025-01-21T21:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4926"},"modified":"2025-03-01T14:35:31","modified_gmt":"2025-03-01T20:35:31","slug":"andrew-jackson-heroi-de-nova-orleans-i-molt-mes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2025\/01\/21\/andrew-jackson-heroi-de-nova-orleans-i-molt-mes-2\/","title":{"rendered":"Andrew Jackson, heroi de Nova Orleans i President (#2)"},"content":{"rendered":"

L’inoblidable Andrew Jackson<\/strong> (1767-1845), un gran heroi nord-americ\u00e0, fou President dels EUA des de 1829 fins 1837\u00a0 i esdevingu\u00e9 una personalitat famosa recordada per moltes coses: fiscal general de Tennessee, protagonista d’un afer matrimonial fam\u00f3s, desafiador de duels, vencedor de guerres amb tribus ind\u00edgenes, conqueridor de la Florida ocupada per Espanya, vencedor de l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic, enemic mortal de John Quincy Adams, president dels Estats Units, desmantellador del Banc dels Estats Units, martell de tots els ind\u00edgenes de la costa atl\u00e0ntica, creador del primer “govern de cuina”, fundador del Partit Dem\u00f2crata i moltes m\u00e9s coses, tant bones com dolentes. En resum, Jackson fou un heroi nacional, un home complicat i dif\u00edcil, sovint perill\u00f3s, per\u00f2 de molta subst\u00e0ncia. Com a bon populista, gran patriota que recordava el passat colonial amb Anglaterra, que odiava molt, deia sempre que ell volia defensar els ciutadans comuns del arist\u00f2crates corruptes de Washington i que treballava pel poble. Tenia mal geni i va matar en duel m\u00e9s d\u2019una persona que l’havia of\u00e8s, a ell o a la seva estimada muller Rachel (llegiu al final com va anar aquest cas). Era un home estrany i molt perill\u00f3s. Es va establir a Nashville, capital de l\u2019estat de Tennessee i fou elegit Representant i despr\u00e9s Senador a Washington. Tornat a Tennessee va esdevenir jutge del suprem del nou estat i fiscal general. Va fer una fortuna comprant una plantaci\u00f3 amb molts esclaus negres i bastint una resid\u00e8ncia monumental, (“Heritage”), en aquell temps una seu rural com una hisenda,\u00a0 que els turistes poden visitar encara a la seva ciutat de Nashville (Tennessee).<\/p>\n

Sense cap experi\u00e8ncia militar per\u00f2 determinat a assolir la gl\u00f2ria amb les armes contra els indigenes (una gl\u00f2ria que s\u00ed que l\u2019esperava) va prendre la comanda de la mil\u00edcia estatal, l\u2019ex\u00e8rcit de Tennessee, encara molt desorganitzada i bastant in\u00fatil. Al capdavant de la mil\u00edcia, Jackson va marxar cap a la Florida i obtenir el seu primer triomf\u00a0 militar guanyant una gran vict\u00f2ria sobretot contra els indis de la naci\u00f3 Creek. Va demostrar tamb\u00e9 una certa determinaci\u00f3 que sovint semblava cruel. Era hostil als ind\u00edgenes. Dif\u00edcil d’entendre: acabava de destrossar la tribu Creek pero va adoptar un nen indi petit com a fill seu i se’l va endur a casa seva. (moriria molt jove de tuberculosi). Les campanyes contra els nadius van establir la seva inesperada anomenada militar, notada fins i tot a Washington.<\/p>\n

En aquell temps va entrar tamb\u00e9 a la Hist\u00f2ria d’Espanya: durant les guerres a la Florida va veure i es va trobar amb els representants de l’estat espanyol i va decidir que eren in\u00fatils i estaven embolicats en una lluita permanent contra els colons per fer pagar impostos, i molts d’ells eren Nord-Americans. Va decidir expulsar-los. Acabava d’annexionar la Florida als Estats Units. A Washington es van disgustar amb ell, perqu\u00e8 aquest pas no l’havien ni demanat ni autoritzat, per\u00f2 van acabar negociant amb Espanya i pagant un preu de compra. La Florida romandria per sempre m\u00e9s nord-americana.<\/p>\n

A Nova Orleans, el 8 Juny 1815, trobant la gl\u00f2ria inesperada.<\/strong><\/p>\n

Els EUA havien declarat la Guerra anomenada del 1812 al Regne Unit, obrint un conflicte bastant absurd i prim\u00e0riament comercial amb l’Imperi Brit\u00e0nic, que semblava militarment molt superior. Hom va saber que un gran ex\u00e8rcit brit\u00e0nic molt gran, veter\u00e0 de les guerres napole\u00f2niques, s’acostava embarcat en una gran flota de vaixells de guerra a conquerir Nova Orleans. Semblava que venien a posar un punt final a una guerra sense sentit. La ciutat de Nova Orleans no est\u00e0 a la costa sin\u00f3 vora del riu Mississippi a uns 9 o 10 quil\u00f2metres del mar Carib, o sigui que calia desembarcar i acostar-se a peu. El govern federal va triar a Jackson per manca d’altres candidats per anar a la ciutat i organitzar-ne la defensa. Mentre tant hi havia al mar davant dels Anglesos una flota de tots els vaixells armats amb canons que els EUA van poder trobar. No n’hi havia prou per res, caldria lluitar per terra. Jackson es va trobar nom\u00e9s amb una mil\u00edcia volunt\u00e0ria sense soldats regulars amb homes mig descamisats, poc \u00a0disciplinats o entrenats amb armes antiquades. Podria aquesta gent aturar un ex\u00e8rcit \u00a0que havia derrotat Napole\u00f3? Quedava poc temps, per\u00f2 calia aprendre la disciplina del General. Jackson no dubtava castigar o fins i tot executar quan calia. En aquella guerra, Espanya estava aliada amb els anglesos, perqu\u00e8 esperava recuperar la Louisiana de dimensions enormes que arribaven a les Muntanyes Rocalloses, que Napole\u00f3, despr\u00e9s d\u2019haver-la pres d\u2019Espanya, havia venut als Nord-Americans 15 anys abans.<\/p>\n

En Jackson va comen\u00e7ar acostant-se a l’\u00e0rea del desembarc\u00a0 brit\u00e0nic a uns 12 qm i va anar reculant poc a poc fins conduir els invasors al lloc on ell havia bastit una fant\u00e0stica l\u00ednia defensiva a uns 2 qm de la ciutat, davant d’un bra\u00e7 d’aigua anomenat en aquells temps “Canal Rodriguez” (nom canviat actualment per “L\u00ednia Jackson”). I aix\u00ed es va acabar la cosa amb un triomf que va deixar amb la boca oberta a mig m\u00f3n: els brit\u00e0nics havien vingut amb 8,392 soldats i van fugir deixant hi 2037 morts; en canvi en Jackson es va presentar nom\u00e9s amb 5,359 milicians mal vestits i mal armats i els anglesos en van poder matar nom\u00e9s 71. Es va saber a tot el m\u00f3n. Entusiasmat, en Jackson va entrar a Nova Orleans i despr\u00e9s a Washington DC. Mentre era universalment aclamat, Jackson es va mirar la Casa Blanca amb inter\u00e8s.<\/p>\n

En aquest assumpte de la gloriosa batalla de Nova Orleans \u00e9s costum afegir que la lluita va tenir lloc uns 10 dies despr\u00e9s que una confer\u00e8ncia a Europa amb el Regne Unit i els Estats Units hagu\u00e9s declarat la pau i posat fi a la guerra. No ho sabia ning\u00fa per\u00f2 no havia servit de res. En qualsevol cas, els Americans n\u2019estaven molt orgullosos i el Congr\u00e9s americ\u00e0 encara no havia rebut els papers ni tampoc votat. \u00c9s que hi ha guerres que serveixin de m\u00e9s? No va afectar la gl\u00f2ria i la fama de Jackson.<\/p>\n

A la Casa Blanca (1829-1837)<\/strong><\/p>\n

Havia esdevingut un dels homes m\u00e9s famosos dels Estats Units i aix\u00f2 li va permetre lluitar per la Casa Blanca. Aquest combat li seria molt dif\u00edcil i va desembocar en\u00a0 una mena de guerra contra el que seria el seu predecessor i enemic, John Quincy Adams, fill de John Adams, un dels pares fundadors i segon President dels EUA. Jackson va perdre la primera elecci\u00f3 contra Adams per\u00f2 va guanyar la segona, mentre que els atacs de la premsa i els insults que van haver d’aguantar ell i la seva muller Rachel foren terribles (llegiu al final \u00a0com va acabar).\u00a0 Andrew Jackson havia esdevingut el 7\u00e8 President dels EUA i serviria per 8 anys. Va manar que el primer dia \u00a0a la Casa Blanca despr\u00e9s del Jurament les portes quedessin obertes a tots els ciutadans de franc. En van venir tants, que en Jackson no podia ni entrar i li van robar tota la vaixella.<\/p>\n

En els seus 8 anys com a cap del govern aquest President va fer coses molt agosarades, algunes bones i altres no, que han entrat als llibres d’hist\u00f2ria. Probablement no serveix de res enrecordar-se’n per\u00f2 certes coses s\u00ed que cal recordar. Ell era hostil a la idea d’un Banc Central Nacional independent d’ell\u00a0 i va buidar i confiscar les caixes d’un que ja hi havia dintre. El Congr\u00e9s va intentar en va destituir-lo, i va anar de poc. Li semblava que els seus Secretaris (ministres) eren tots est\u00fapids i in\u00fatils i va crear un grup d’amics que es reunien amb ell per dirigir la pol\u00edtica, governant de fet, i per evitar ser vistos, entraven a la Casa Blanca per la cuina (i aix\u00ed va n\u00e0ixer el fam\u00f3s “Govern de la Cuina “o “Kitchen Cabinet” tan conegut al Regne Unit). En aquells temps hi havia dos partits al Congr\u00e9s, un d’ells els whigs, que esdevindrien pocs anys despr\u00e9s el partit original de Lincoln. Jackson i el seu successor, Vicepresident i c\u00f2mplice Martin Van Buren van fundar junts el nou Partit Dem\u00f2crata. Diuen que en el fons tots els Partits compleixen les demandes de la Constituci\u00f3 0 sigui que hi ha poca difer\u00e8ncia i tot dep\u00e8n de la personalit dels membres, per\u00f2 els Dem\u00f2crates van comen\u00e7ar la seva exist\u00e8ncia com a partits esclavistes sobretot al Sud. Pel plaer d’insultar a Jackson, els diaris enemics l’anomenaven no Jackson, sin\u00f3 “Jackass” que vol dir Ase. Per burlar-se’n, en Jackson va fer de l’ase la mascota del Partit Dem\u00f2crata fins als nostres dies.<\/p>\n

Pel final, la q\u00fcesti\u00f3 trist\u00edssima del “Cam\u00ed de les Ll\u00e0grimes” o “Trail of Tears” de la naci\u00f3 Cherokee. Ere indis que vivien molt pac\u00edficament cultivant terrenys dels que eren propietaris amb gran \u00e8xit a gran part del Sud dels EUA. En Jackson, doblant-se a demandes, envejes, cobeja i intrigues va manar el trasllat obligatori de tots els ind\u00edgenes Americans que vivien i treballaven pac\u00edficament al Sud al costat d\u2019immigrants blancs fins a l’anomenat “Territori Indi” que en els nostres dies consisteix principalment d\u2019 Oklahoma, molt lluny de l’antiga llar ancestral. La migraci\u00f3 fou feta generalment a peu en columnes per for\u00e7a, molt cruelment, sota cust\u00f2dia policial o militar. Els desterrats van ser for\u00e7ats a vendre les seves propietats agr\u00edcoles de terra a preus rid\u00edculs i molts van morir pel cam\u00ed. En Jackson no t\u00e9 perd\u00f3 per haver donat aquesta ordre encara que en els nostres dies, els Cherokees s\u00f3n amb els Navajos els indis Americans m\u00e9s nombrosos del pa\u00eds i a Oklahoma algunes coses s\u00ed que per ara van b\u00e9.<\/p>\n

Rachel<\/strong><\/p>\n

Vet aqui que un home tan dif\u00edcil i autoritari com en Jackson havia trobat una sola dona per la que estava disposat a qualsevol cosa i va haver de tolerar i patir per ella molts problemes greus sense dubtar o recular ni un mil\u00b7l\u00edmetre.<\/p>\n

Andrew Jackson va con\u00e8ixer la Rachel a una casa on ell havia estat invitat a una festa i tots dos es van enamorar instant\u00e0niament, nom\u00e9s que la Rachel estava dissortadament ja casada i a aquell territori, en aquell moment encara governat per Virg\u00ednia, el Congr\u00e9s local \u00a0que no admitia divorcis, i el marit de la Rachel era jove i en bona salut. Aix\u00ed i tot la parella es va ajuntar i van comen\u00e7ar a viure al mateix lloc, fins que un dia en Jackson va anunciar a tothom perqu\u00e8 s\u2019en assabentessin que la seva parella tenia assumptes a la localitat de Natchez dintre el territori encara espanyol de Luisiana i que hi anaven de visita tots dos, cosa que en aquell temps era una expedici\u00f3. Van tornar anunciant que el Parlament de Virg\u00ednia havia atorgat a la Rachel un divorci i que els havia enviat una carta confirmant-lo. Probablement en Jackson no ensenyava a ning\u00fa la carta, que en realitat nom\u00e9s feia saber que havien rebut la sol\u00b7licitud de divorci i que algun dia respondrien. Jackson va fer saber a tothom que ell i la Rachel s\u2019havien casat a Natchez. I aix\u00ed \u00e9s com Jackson i la seva Rachel van viure junts per un temps considerable. Si alg\u00fa els molestava, l’Andrew el desafiava a un duel. El problema va reapar\u00e8ixer quan Jackson va presentar-se per primera vegada a l’ elecci\u00f3 per President. Els seus enemics i molts diaris de tots els Estats van descobrir el problema que tenia amb la seva dona i van comen\u00e7ar a investigar. A Natchez per descomptat ning\u00fa sabia que Andrew i la Rachel s’ haguessin casat mai. Pels diaris, la dona era una b\u00edgama, que era il\u00b7legal (i s\u00ed que n’era) i va sortir a tots els diaris amb dibuixos, insults i characterizations desagradables. La dona i el seu company van patir molt. Al final el marit real va apar\u00e8ixer, va concedir un divorci i la parella es va casar de deb\u00f2. Pero el final de l’idil\u00b7li ja s’acostava.<\/p>\n

En Jackson estava a casa seva a l’ Heritage i ja acabava de guanyar per primera vegada l’ elecci\u00f3 a President dels EUA i en poques setmanes aniria amb la seva Rachel a Washington i viurien tots dos a la Casa Blanca. Una nit, una minyona el va despertar dient que la Rachel durant la nit s’ havia posat molt malalta, potser amb un atac de cor. En Jackson hi va arribar quan ja hi havia un metge i altres persones dintre l’habitaci\u00f3 on jeia la Rachel, ja morta. En Jackson, desesperat va comen\u00e7ar a cridar i picar\u00a0 les parets. El van haver de treure per for\u00e7a quan amena\u00e7ava suicidar-se.\u00a0 No es va tornar a casar mai m\u00e9s. Una neboda seva li faria sempre de First Lady a la Casa Blanca.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’inoblidable Andrew Jackson (1767-1845), un gran heroi nord-americ\u00e0, fou President dels EUA des de 1829 fins 1837\u00a0 i esdevingu\u00e9 una personalitat famosa recordada per moltes coses: fiscal general de Tennessee, protagonista d’un afer matrimonial fam\u00f3s, desafiador de duels, vencedor de guerres amb tribus ind\u00edgenes, conqueridor de la Florida ocupada per Espanya, vencedor de l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34546,816,34547,34548],"tags":[],"class_list":["post-4926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-batalla-de-nova-orleans","category-general","category-rachel","category-tennessee"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1hs","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4926"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5024,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4926\/revisions\/5024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}