La petita ciutat de Nova Orleans a Louisiana fou fundada vora el riu Mississippi el segle XVII per Fran\u00e7a per una ra\u00f3 principal: els francesos tenien col\u00f2nies Franco parlants a Canad\u00e0 amena\u00e7ades per la Gran Bretanya i havien descobert un cam\u00ed en part per llocs secs i en part per rius per arribar del Canad\u00e0 al Carib defugint la vigil\u00e0ncia dels vaixells anglesos en poques setmanes. Hi havien bastit un petit poble amb cases de fusta i va anar b\u00e9 per anys. No duraria gaire. En 1682 Louisiana fou comprada per Espanya, per\u00f2 l\u2019inter\u00e8s era tan petit (i les altres col\u00f2nies encara sense explorar tan grans) que van trigar anys a prendre possessi\u00f3 i introduir canvis a Nova Orleans. Molts lectors es quedaran molt sorpresos, per\u00f2 aquesta nova col\u00f2nia esdevindria la m\u00e9s exitosa, atractiva per immigrants, ben governada, lliure i pr\u00f2spera de totes les Am\u00e8riques, gr\u00e0cies sobretot a governadors andalusos. Napole\u00f3 va reprendre el gran territori secretament en 1800 per\u00f2 l\u2019adquisici\u00f3 no fou firmada pel rei d’Espanya fins 1802. Enlloc de colonitzar la ciutat, Napole\u00f3 va triar vendre l\u2019enorme col\u00f2nia gaireb\u00e9 desconeguda de Louisiana, que s\u2019estenia fins les Muntanyes Rocalloses i inclo\u00efa la ciutat de Saint Louis, als nous Nord-Americans, dels quals en aquell moment era President entusi\u00e0stic el gran Thomas Jefferson, autor de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia. Fou un moment verdaderament hist\u00f2ric per als EUA, que havien nascut com col\u00f2nies atl\u00e0ntiques i acabaven d\u2019obrir gr\u00e0cies a Napole\u00f3 el creixement cap al Pac\u00edfic i el Sud. \u00c9s dif\u00edcil explicar la import\u00e0ncia i magnitud per a la Naci\u00f3 de la compra de Louisiana.<\/p>\n
Temps Colonial Espanyol<\/strong>. Anys han passat: Hi ha una Guerra Civil entre Sudistes i Unionistes i Nova Orleans ha esdevingut Sudista i esclavista.<\/strong><\/p>\n Els colons residents a NO en 1862 eren pro-confederats i esclavistes prop del 100%. Estaven molt lluny dels camps de batalla per\u00f2 tenien una costa oce\u00e0nica amb un port molt actiu i la Confederaci\u00f3 rebia moltes armes en canvi pel cot\u00f3, un dels seus productes principals. Tant la Uni\u00f3 de Lincoln com els Confederats tenien vaixells de guerra, pocs comparats amb els europeus, per\u00f2 efectius. Els Confederats a m\u00e9s tenien tres submarins protegits per acer (com els Unionistes tamb\u00e9: havien lluitat ja una vegada i cap dels dos va guanyar). La petita Navy nordista va decidir atacar i prendre possessi\u00f3 de Nova Orleans, que ja havia estat confederada per 455 dies. La batalla va durar de l\u2019Abril fins al Maig de 1862 i va acabar en una gran vict\u00f2ria per als Unionistes de Lincoln, ensorrant la via principal de comer\u00e7 i armaments vitals\u00a0 de la Confederaci\u00f3. Tot gr\u00e0cies a un home amb nom molt catal\u00e0 (amb un pare balear de Ciutadella), heroi nacional amb escultures per tot el pa\u00eds i primer Almirall dels EUA. Es deia David Farragut.<\/p>\n Farragut.<\/strong><\/p>\n El seu pare era un mariner professional natural de Ciutadella que havia emigrat als EUA en la recerca de la llibertat i s\u2019 havia casat amb una Americana del sud. Va tenir un fill per\u00f2 la gran desgr\u00e0cia fou que durant una epid\u00e8mia la dona va morir, deixant-lo tot sol amb un nen molt petit, en David. Con s\u2019ho havia de fer? Un mariner ha de sortir de viatge per treballar, per\u00f2 no podia deixar el nen tot sol. Va tenir una idea: va encomanar el petit David a un amic seu molt afeccionat amb totes les coses mar\u00edtimes que ja tenia tres fills, i estava desesperat per la falta d’una marina de guerra. En David va arribar a esdevenir el Primer Almirall i comandant mar\u00edtim dels EUA i va conquerir NO, entre moltes altres coses. No t\u00e9 res a veure, per\u00f2 els seus tres germanastres tamb\u00e9 van arribar a almiralls. PR\u00d2XIMAMENT<\/strong>: COM ANDREW JACKSON<\/strong>, EL DONALD TRUMP AMERIC\u00c0 I FUNDADOR DEL PARTIT DEM\u00d2CRATA, VA ESDEVENIR UN GRAN HEROI NACIONAL A NOVA ORLEANS I UN CANDIDAT A LA CASA BLANCA.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La petita ciutat de Nova Orleans a Louisiana fou fundada vora el riu Mississippi el segle XVII per Fran\u00e7a per una ra\u00f3 principal: els francesos tenien col\u00f2nies Franco parlants a Canad\u00e0 amena\u00e7ades per la Gran Bretanya i havien descobert un cam\u00ed en part per llocs secs i en part per rius per arribar del Canad\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34542,34545,816,34544],"tags":[],"class_list":["post-4906","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-colonialisme-espanyol","category-colonies-espanyoles","category-general","category-nova-orleans-andrew-jackson"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1h8","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4906"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4906\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5025,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4906\/revisions\/5025"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nNom\u00e9s queda un sol record de la breu dominaci\u00f3 francesa al segle XVII, una petita casa de monges probablement reconstru\u00efda. La resta de la ciutat vella de Nova Orleans \u00e9s 100% espanyola, incloent la Catedral, el Cabildo, la Pla\u00e7a d\u2019Armes (Pla\u00e7a Major), el Govern, molts habitatges de pisos\u2026Durant la meva darrera visita fa uns 15 anys el govern estava substituint els noms dels carrers en franc\u00e8s (pel menysteniment dels americans en aquells temps contra les coses hispanes probablement empitjorat per la Dictadura franquista, quan els turistes americans a Espanya confonent-la amb M\u00e8xic preguntaven on feien els millors tamales o enchilades). Els noms castellans, per exemple Bourbon Street havia esdevingut i segueix essent la Calle Borb\u00f3n, i aix\u00ed molts altres llocs.
\nLa ra\u00f3 per aquest canvi? Naturalment el foc. La ciutat francesa fou destru\u00efda per dos focs iniciats a edificis de fusta en 1788 i 1794.
\n\u00c9s interessant\u00edssim saber qui vivia a NO. A m\u00e9s d\u2019alguns hispans, hi arribaven gent de molts pa\u00efsos d\u2019Europa i algunes races (l\u2019esclavatge va quedar prohibit) i tamb\u00e9 molta gent de llengua francesa, que n\u2019havien sentit parlar. Molt important fou l\u2019arribada, molt ben tolerada per l\u2019administraci\u00f3, de membres de la comunitat ACADIA del costat atl\u00e0ntic del Canad\u00e0 (que tamb\u00e9 segueixen existint encara a la prov\u00edncia canadenca de Nova Esc\u00f2cia) que eren protestants i estaven perseguits pels Anglesos al Canad\u00e0. Diuen que NO va arribar a tenir uns 50,000 immigrants europeus i el franc\u00e8s el parlaven molts. I s’ho voldrien creure tots els lectors? Doncs s\u00ed: el Governador malagueny Unzaga va declarar Nova Orleans oficialment biling\u00fce, cas \u00fanic en tot l\u2019imperi espanyol. Sembla que els castellanoparlants no van passar mai del 15%. Com \u00e9s molt natural, els residents van intentar enderrocar l\u2019autoritat espanyola dues vegades en 1767 i 1769, sense cap \u00e8xit.
\nHi havia una prosperitat ins\u00f2lita i extraordin\u00e0ria amb el comer\u00e7 dirigit a Europa i de fet el govern enviava molts diners a Madrid. El govern era civilitzat i generalment tolerant. Una font excel\u00b7lent d\u2019ingressos era el Riu Mississippi que per molts anys era l\u2019\u00fanica forma que tenien els Americans d\u2019enviar mercaderies, c\u00e0rregues i passatgers en un vaixell a les parts interiors dels primers estats. Cal afegir que per moltes raons, els residents havien simpatitzat molt amb els rebels Americans lluitant per la Independ\u00e8ncia i que hi va haver un comit\u00e8 de ciutadans ocupat de fer la guitza i tant de mal com possible als Anglesos. Probablement es per aquesta ra\u00f3 que hi va haver molt poca guerra al Sud. En general, els llibres Americans i les escoles donen molt poc cr\u00e8dit per aquesta activitat.<\/p>\n
\nEntre els Unionistes i Confederats tenien pocs vaixells impressionants, per\u00f2 tots dos havien estat capa\u00e7os d\u2019inventar i fabricar els primers submarins coberts d\u2019acer, que van lluitar a una batalla amb empat final. En aquest cas, nom\u00e9s els Confederats tenien tres submarins al davant de NO per\u00f2 altrament havien organitzat una verdadera muralla de grans i petits vaixells armats davant de l\u2019entrada a la ciutat que estava a uns pocs quil\u00f2metres al costat del gran riu Mississippi. Els Unionistes de Farragut no estaven gaire millor. En Farragut va obrir foc i lluitar per dies amb tot all\u00f2 que tenia, i no tenia res de covard. Tot va durar m\u00e9s de dues setmanes per\u00f2 ell va entrar triomfalment a la ciutat de Nova Orleans on fou molt mal rebut per la poblaci\u00f3. En Farragut era un home molt tossut. Poc temps despr\u00e9s es va presentar al port de Houston (hi ha un canal per arribar-hi) a ajudar un grup militat unionista que pretenia conquerir Houston. Va acabar amb un desastre perqu\u00e8 l\u2019almirall va ignorar certes recomanacions i demandes sobre l\u2019hora de l\u2019atac que li feia el general unionista. Per\u00f2 en David va seguir lluitant i organitzant l\u2019armada nord-americana del temps. El seu esfor\u00e7 va acabar sent molt reconegut i celebrat. A mes de les medalles, hi ha dues estacions de metro anomenades Farragut a Washington. Els Americans es pensen que es un nom franc\u00e8s.
\nCaldria afegir una an\u00e8cdota. En Farragut va sortir amb companys i escorta a passejar pels carrers de la ciutat, on tothom l\u2019odiava a mort. Encara no hi havia clavegueres i tot i passant sota un balc\u00f3, li van buidar un orinal al cap. Diuen i han escrit que \u00e9s veritat.
\nLincoln va nomenar governador un individu amb poca experi\u00e8ncia per\u00f2 molt mal geni que va comen\u00e7ar a publicar edictes terribles. El pitjor, reconegut a la premsa europea, era una ordre que qualsevol dona trobada insultant o amena\u00e7ant el govern o la Uni\u00f3, seria considerada una prostituta i tractada com corresponia. Quina idea! Per\u00f2 la ciutat patia des de sempre cada any d\u2019una epid\u00e8mia infecciosa amb morts que el nou governador va saber terminar.<\/p>\n