![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2012\/02\/nyt-editorial.jpeg\")
<\/a>Jo vaig veure i escoltar el jutge Garz\u00f3n nom\u00e9s una vegada, quan va venir a parlar a l’Instituto Cervantes, en aquells temps dirigit per l’escriptor i acad\u00e8mic Antonio Mu\u00f1oz Molina. Van ser temps gloriosos. L’enyorat Molina organitzava programes i confer\u00e8ncies\u00a0 setmanals d’una qualitat mai vista a l’institut per personalitats gaireb\u00e9 inimaginables al mateix lloc. En Molina, amb el seu interessant accent de Ja\u00e9n feia sempre la presentaci\u00f3. A vegades hi havia cua i calia reservar seients.<\/p>\nEl jutge ens va desenganyar una mica. Va venir despr\u00e9s del cas Pinochet. Aquest ex-dictador xil\u00e8, a m\u00e9s de ser un criminal, era un poca-vergonya que despr\u00e9s de plegar va insistir en quedar-se de cap de l’ex\u00e8rcit i vetllar per la democr\u00e0cia. Gaireb\u00e9 se n\u00b4havia sortit en una transici\u00f3 a l’espanyola amb impunitat absoluta i estava a punt de morir en la gl\u00f2ria, quan Garz\u00f3n li va aixafar la guitarra. Molt ben fet, celebr\u00e0 el m\u00f3n lliure, per\u00f2 com \u00e9s que aquest jutge s\u00b4hi havia ficat? Que era un problema espanyol? Les explicacions que ell donava eren una historieta.<\/p>\n
Garz\u00f3n no va parlar d’aix\u00f2. Nom\u00e9s es va referir al seu llibre que acabava de sortir, als patiments sota la dictadura feixista a la seva terra i d’alguns aspectes de la transici\u00f3. Al final, prop meu, un home sud-americ\u00e0 aixec\u00e0 una veu llagrimosa. Per amor de D\u00e9u, per caritat, per respecte als drets humans, escolti\u00b4m, senyor jutge. En Munoz Molina va intentar ignorar-lo per\u00f2 en Garz\u00f3n estava interessat i li va donar la paraula. Era una mica com si una imatge a l’esgl\u00e9sia parroquial hagu\u00e9s escoltat les preg\u00e0ries d’un fidel i parl\u00e9s amb ell. No vam arribar a entendre de qu\u00e8 anava per\u00f2 em va cridar l’atenci\u00f3 com el jutge s’interessava tant per un home cridaner sense credibilitat.<\/p>\n
Per\u00f2 ja tornarem a aquesta visita quan parlem del judici Nr 3, m\u00e9s avall<\/p>\n
Judici Nr 1 vist per un quasi-Americ\u00e0<\/strong><\/p>\n L’acusaci\u00f3, tots gent poc recomanable, demanaven el c\u00e0stig del jutge per haver manat l’escolta i enregistrament dels acusats del cas G\u00fcrtel a la pres\u00f3, quan parlaven en privat amb els seus advocats.. Aqu\u00ed s\u00ed que un advocat americ\u00e0 botaria enlaire.<\/p>\n Tants constitucionalistes com hi ha a l’Estat ib\u00e8ric quan es parla de Catalunya, no he sentit mai cap explicaci\u00f3 bona del problema, presentant-ho tot com si fos un assumpte de criteris. Doncs, no. Un constitucionalista ianqui us diria que, posat que la Constituci\u00f3 ha estat donada pel poble per protegir-lo i servir-lo, \u00e9s esfere\u00efdor i amena\u00e7ador que l’estat tingui el poder de detenir, empresonar i fins i tot executar un ciutad\u00e0. \u00c9s tolerable i constitucional aix\u00f2? Un ciutad\u00e0 no t\u00e9 el dret d’empresonar ni matar ning\u00fa. Perqu\u00e8 l’ha de tenir l’estat? La resposta \u00e9s que l’estat t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de legitimar les seves accions demostrant en p\u00fablic les proves, i per aix\u00f2 cal donar als advocats defensor la possibilitat de defensar amb tots els mitjans i recursos i respectar la intimitat de les converses entre advocat defensor i acusat. Si l’estat no respecta aix\u00f2, la detenci\u00f3 \u00e9s un crim, el govern una dictadura, i la detenci\u00f3 \u00e9s il.legal.<\/p>\n Els jutges d’instrucci\u00f3 com ara en Garz\u00f3n, s\u00f3n un invent franc\u00e8s. El problema d’aquest sistema \u00e9s la falta absoluta de controls, com el Sr Garz\u00f3n ha demostrat \u00e0mpliament. En Garz\u00f3n tenia poder per fer tot all\u00f2 que volgu\u00e9s. Detenia, empresonava, imputava o no sense que el detingut pogu\u00e9s dir res. En la tradici\u00f3 anglosaxona recollida a la Constituci\u00f3 Federal americana el paper d’en Garz\u00f3n \u00e9s donat a un fiscal elegit pel poble o nomenat pels representants elegits. Aquesta personalitat pot fer moltes coses, per\u00f2 sempre est\u00e0 sota l’autoritat i vigil\u00e0ncia d’un jutge que ha d’autoritzar tots els empresonaments, la llibertat provisional i la imputaci\u00f3 de l’acusat. Fa com l’\u00e0rbitre a un partit de futbol, que no \u00e9s part de la competici\u00f3 i \u00e9s l’\u00fanic que podria autoritzar l’escolta de converses entre advocats i defensors. Conec molts advocats que em diuen que aqu\u00ed seria molt, per\u00f2 que molt dif\u00edcil obtenir aquesta autoritzaci\u00f3. Caldria que hi hagu\u00e9s ra\u00f3 per sospitar alguna cosa horrible com ara plans de fer assassinar un testimoni o cometre actes de terrorisme. Altrament, est\u00e0 mal fet el que va fer en Garz\u00f3n.\u00a0 Ara que aqu\u00ed aix\u00f2 no acabaria amb c\u00e0rrecs criminals i un proc\u00e9s sin\u00f3 en una sessi\u00f3 disciplin\u00e0ria al Col.legi d’Advocats (la Bar Association com en duen aqu\u00ed) que probablement acabaria amb una multa, una censura p\u00fablica o una suspensi\u00f3 o fins i tot destituci\u00f3. Per\u00f2 no en un judici<\/p>\n Judici Nr 2 i el New York Times, i el Guardian i molts altres<\/strong><\/p>\n En Garz\u00f3n va intentar, mogut per la set combinada de fama i just\u00edcia <\/strong>fer el proc\u00e9s general del franquisme. <\/strong>I com pot ser que no s’hagi fet aix\u00f2 abans que les v\u00edctimes i els seus hereus morissin?\u00a0 Diuen els antics franquistes reformats que avui en dia manen a l’estat que no serviria de res. Estarien ells disposats a enterrar els seus avis o pares en una fossa com\u00fa vora de la carretera o dintre d’un bosc i deixar-los all\u00e0 per sempre? A Alemanya i It\u00e0lia hi va haver processos desnazificadors, i a gaireb\u00e9 tots els altres pa\u00efsos fins i tot Sud-\u00c0frica i Guatemala han funcionat “Comit\u00e8s de la Veritat”. En molts casos, han renunciat al c\u00e0stig dels participants, per\u00f2 en cap cas, com a Espanya, s’ha exercit pressi\u00f3 perqu\u00e8 ning\u00fa en parli i perqu\u00e8 els crims quedin amagats. Vist aix\u00ed, la fallida de l’Estat \u00e9s tan espantosa que hom no pot amagar\u00a0 simpatia amb el Jutge Garz\u00f3n per m\u00e9s que un cop m\u00e9s, ning\u00fa li hagu\u00e9s donat perm\u00eds. Els que ho havien d\u00b4haver fet, gent com el President Gonz\u00e1lez van fallar i alg\u00fa hauria de tenir el dret i l’obligaci\u00f3 d’intentar-ho.<\/p>\n Els de les Mans Netes i l’altra gent de dretes que estava amb ells van violar totes les regles de la dec\u00e8ncia quan un dels jutges es va trobar amb ells sense representants de Garz\u00f3n per “millorar” la formulaci\u00f3 de la queixa. I haurien hagut de pensar m\u00e9s en la reacci\u00f3 internacional. Si han vist els articles del NYT i del Guardian, veuran que nom\u00e9s diuen all\u00f2 que era l\u00f2gic que diguessin. A l’interior de l’Estat \u00e9s possible exercir pressi\u00f3 amagada sobre els mitjans de comunicaci\u00f3 i redirigir les discussions en direcci\u00f3 falsa, per\u00f2 a l’exterior aix\u00f2 no val. Qu\u00e8 es pensaven que podria dir el NYT? Nom\u00e9s el problema de l’opini\u00f3 internacionals i sens dubte a Brusel.les, els hauria hagut de fer desistir.<\/p>\n Judici 3, New York University i Bot\u00edn<\/strong><\/p>\n Tinc ent\u00e8s que el reglament de la judicatura que el Sr Garz\u00f3n ha de respectar estableix que quan un jutge deixa el c\u00e0rrec temporalment amb autoritzaci\u00f3, durant el temps de la seva abs\u00e8ncia ha de cobrar o el seu sou regular o diners d’un altre orig\u00edn, per\u00f2 no tots dos alhora. Resulta que el Sr Bot\u00edn li va donar donar diners per facilitar la seva estada a la Universitat de Nova York (una instituci\u00f3 excel\u00b7lent popularment anomenada NYU). El cas per se<\/em> no t\u00e9 res d’extraordinari i molts acad\u00e8mics han anat de “sabbatical” amb diners d’una empresa comercial. El procediment normal seria que el pagament fos enviat a NYU, la qual deduiria un cert percentatge per cobrir les seves despreses, asseguran\u00e7a, oficina, aire condicionat, tel\u00e8fon, etc. i amb la resta pagaria un estipendi al becat. No han explicat mai com s’ho van fer. En qualsevol cas jo afegiria que si \u00e9s veritat que Garz\u00f3n tenia oficialment davant seu un plet contra Bot\u00edn, fou una imprud\u00e8ncia monstruosa acceptar diners d’ell. Altrament, si \u00e9s veritat que va tocar dos sous al mateix temps, el Jutge t\u00e9 un problema considerable.<\/p>\n Com s’acabar\u00e0? Malament. Us hi jugueu alguna cosa?<\/p>\n El vostre<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dia fa anys un nen deia a la seva mare: “Quan jo sigui gran, vull ser fam\u00f3s i poder\u00f3s, eliminar les injust\u00edcies i ser c\u00e8lebre a tot el m\u00f3n” “Doncs mira, nen” respongu\u00e9 cautament la mare “si fas aix\u00f2, el problema \u00e9s que far\u00e0s coses bones i coses dolentes per\u00f2 que al final els […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[10517,5345,816,2464,29957,29956],"tags":[],"class_list":["post-489","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-extrema-dreta","category-garzon","category-general","category-jutges","category-pinochet","category-tribunals-espanyols"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-7T","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=489"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":493,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489\/revisions\/493"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}