Fa poques setmanes els mitjans socials de Nova York es van excitar molt quan un jove desconegut va assassinar el cap d\u2019una gran companyia d\u2019assegurances que sortia tot sol de l\u2019Hotel Hilton sense ni tan sols con\u00e8ixer-lo. Amb la gran sorpresa i profunda irritaci\u00f3 de la policia i el fiscal de l\u2019estat, molts autors de comunicacions escrivien a les xarxes socials defensant l\u2019assass\u00ed. Resulta que hi havia un problema social grav\u00edssim i intolerable amb les assegurances. Alguns malalts greus rebien recomanacions m\u00e8diques per sotmetre\u2019s a tractament nous i car\u00edssims, 3 de 4 casos eren rebutjats i molta gent havia de morir sense tractament efica\u00e7. Aquest era el problema. La companyia de la v\u00edctima acaba de publicar que el procediment de valoraci\u00f3 \u00e9s del segle passat i no funciona i que cal reformar-lo, per\u00f2 les assegurances mentretant segueixen ficant-se els diners a la butxaca. La v\u00edctima, el cap de l\u2019empresa, triat probablement per ser conegut i director de l\u2019asseguran\u00e7a m\u00e9s forta, cobrava un sou de 10,5 milions\/any. El problema es va complicar molt quan va resultar que l\u2019assass\u00ed era un jove de fam\u00edlia molt rica que havia escrit un manifest contra les assegurances i estava operat de la columna vertebral encara que ning\u00fa sap per ara si alguna asseguran\u00e7a li havia negat o pagat res. Aquest autor no aprovar\u00e0 mai cap acte de viol\u00e8ncia ni encara menys un assassinat, per\u00f2 val la pena escoltar les motivacions i implicacions socials. Potser ajudaria entretenint-se per una estona amb un episodi de la vida del pistoler, lladre i assass\u00ed del segle XIX Jesse James, for\u00e7a conegut pels films americans. Cal tenir en compte que en aquells anys de pobresa social, sempre hi havia un cert lligam de simpatia entre els lladres i la gent pobre, contr\u00e0riament a all\u00f2 que es pensaven els periodistes i les autoritats.<\/p>\n
UN PISTOLER RETORNA D\u2019UN ROBATORI EXIT\u00d2S<\/p>\n
Jesse James, com el seu germ\u00e0 Frank, havien estat membres de l\u2019ex\u00e8rcit Confederat del Sud durant la Guerra Civil on havien apr\u00e8s a disparar. Despr\u00e9s de la derrota, enlloc de tornar a casa, van afiliar-se a un grup molt gran de guerrillers sudistes, que acabaria molt malament causant destrosses, focs i assassinats i perdent tota la reputaci\u00f3 i suport popular. Al final en Jesse i el seu germ\u00e0 Frank van decidir formar una banda de lladres per robar transports de diner en trens i en bancs, i van reclutar amics. En Jesse esdevingu\u00e9 el pistoler millor i m\u00e9s temut (i fam\u00f2s aviat) del grup. La feina principal era robar diners i or per\u00f2 no dubtaven en matar gent que gos\u00e9s plantar cara, tant si eren rics com pobres.<\/p>\n
I en aquell dia de l\u2019incident, en Jesse havent robat molts diners assaltant un banc, tornava molt content a cavall al davant de la seva banda, nom\u00e9s que havien de passar per un terreny buit molt desolat i tots tenien fam i set. S\u2019acostaven a una ciutat, cosa que ells preferien evitar, quan van veure a dist\u00e0ncia considerable del poble una casa vella i petita de fusta. S\u2019hi van acostar a preguntar si tenien menjar per vendre. Va obrir una dona vella molt agradable que va respondre que s\u00ed, afegint que tenia poc per oferir, per\u00f2 que podien entrar i ella els serviria. Jesse i els seus van acceptar immediatament. La dona, que vivia tota sola, va dur a la taula coses barates en petites quantitats que tenia i va seure xerrant amb els bandits. Tamb\u00e9 va donar perm\u00eds perqu\u00e8 es quedessin a dormir ells amb el seus cavalls, si hi trobaven un lloc. I tamb\u00e9 trobaria alguna cosa per esmorzar.<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 en Jesse James va trobar la dona sola, asseguda a una cadira a la cuina i plorant. Se li va acudir mirar la despesa i va veure que no quedava res. Sorpr\u00e8s, en Jesse va preguntar perqu\u00e8, doncs, els havia servit tot el poc menjar que li quedava. La dona va comen\u00e7ar a plorar m\u00e9s fort. Perqu\u00e8 tot era una porqueria i ella estava acabada i no quedava bona gent al m\u00f3n. Pobre com era la casa, ella hi havia viscut molts anys feli\u00e7ment amb un marit que ella estimava molt i pagava sempre puntualment la hipoteca que tenien per viure. Per\u00f2 el marit es va morir feia mesos i ara ella ja no podia pagar i despr\u00e9s de molts avisos aquell mateix mat\u00ed un home del banc vindria a fer-la fora quedant-se amb la casa i el poc terreny si no pagava. Com havia de pagar sense tenir res per vendre? Ara en unes hores la posarien al carrer i hauria de demanar almoines de caritat i dormir al carrer o suicidar-se.<\/p>\n
En Jesse va anar a explicar el cas als seus amics i va aplegar prous donatius per pagar la hipoteca, que en realitat era poca cosa. La pobre dona no s\u2019ho podia creure quan li van donar els diners i va tornar a posar-se a plorar. Els visitants van seure a la taula i van beure i menjar all\u00f2 que quedava. I van marxar.<\/p>\n
L\u00b4home del banc efectivament va arribar per desahuciar, i es va quedar molt sorpr\u00e8s quan la velleta li va oferir tots els diners. No podia ser veritat, per\u00f2 s\u00ed que hi era el total. L\u2019home va firmar el rebut que acabava amb l\u2019hipoteca i va pujar al seu cotxet amb cavall i va marxar de tornada al banc.<\/p>\n
No hi arrivaria mai. Jesse i els seus amics l\u2019estaven esperant a poca dist\u00e0ncia de la casa. Espantat, l\u2019homenet del banc els va donar tot all\u00f2 que tenia, incl\u00f2s el preu de l\u2019hipoteca. Va ser quan en Jesse va treure la seva pistola i el va matar.<\/p>\n
Quina conclusi\u00f3 se n\u2019ha de treure? Potser una nom\u00e9s: que cal recon\u00e8ixer i resoldre els conflictes socials a temps, abans que passi res.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa poques setmanes els mitjans socials de Nova York es van excitar molt quan un jove desconegut va assassinar el cap d\u2019una gran companyia d\u2019assegurances que sortia tot sol de l\u2019Hotel Hilton sense ni tan sols con\u00e8ixer-lo. Amb la gran sorpresa i profunda irritaci\u00f3 de la policia i el fiscal de l\u2019estat, molts autors de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34538,34537],"tags":[34539],"class_list":["post-4887","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-assegurances","category-jesse-james","tag-problemes-socials"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1gP","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4887","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4887"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4887\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4900,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4887\/revisions\/4900"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4887"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4887"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4887"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}