Acabem de veure una cosa extraordin\u00e0ria. Despr\u00e9s d\u2019una guerra interminable, un dirigent jihadista inesperat, identificat com a dirigent terrorista amb recompensa econ\u00f2mica per part dels EUA per la seva captura i amb una llarga hist\u00f2ria de cooperaci\u00f3 amb al-Qaeda, nomenat Mohamed al-Jawlani, s\u2019havia establert com a comandant de l\u2019ex\u00e8rcit rebel siri\u00e0 i enderrocat i conquerit el territori del Dictador Bashar al-Assad en nom\u00e9s 12 o 13 dies. En Bashar, que ara s\u2019ha refugiat a Moscou, era segon de la dinastia Al-Assad fundada pel seu pare Hafez, un militar que s\u2019havia establert en un cop militar en 1970 i volia passar el c\u00e0rrec al seu primer fill, que dissortadament es va matar conduint el seu cotxe quan el seu pare ja estava malalt. Enrabiat, Hafez va fer tornar de Londres (on ja era metge aprenent l\u2019especialitat d\u2019oftalm\u00f2leg) al segon fill Bashar no obstant que no s\u2019estimaven gens i no quedava prou temps. El pare va morir i Bashar fou nomenat successor. Semblava un home civilitzat que havia viscut a Londres i va comen\u00e7ar b\u00e9. Revistes i diaris l\u2019ensenyaven caminant pel carrer amb la dona, anant a cinemes p\u00fablics, conduint el cotxe tot sol i tothom deia que les coses havien millorat molt. Per\u00f2 van passar molts anys i un dictador intocable no pot seguir sent un sant per sempre. I a les seves presons feia torturar gent. I al final va esclatar una sublevaci\u00f3 que ha durat fins ara. Els russos no havien tingut mai una base militar mar\u00edtima al Mediterrani \u00a0i Bashar en va deixar construir una, amb una base a\u00e8ria a un altre lloc al comen\u00e7ament de la Guerra Civil, on els russos ajudaven amb avions. Altrament els turcs i els americans havien ajudat als rebels i els kurds havien est\u00e8s el seu territori considerablement no obstant la r\u00e0bia dels turcs.<\/p>\n
Perqu\u00e8 se m\u2019acut parlar d\u2019una hist\u00f2ria publicada a tot arreu? Jo vaig ser metge al Departament de Patologia de l\u2019Hospital de Mount Sinai a Manhattan on, com attending (diguem \u201cmetge titular\u201d) tenia l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019entrenar i fer aprendre coses als joves metges graduats que com demana la llei volien aprendre l\u2019especialitat en 3 o 4 anys abans de poder practicar-la pel seu compte. F\u00e8iem rotacions i la majoria de residents acabaven venint al meu despatx a ensenyar-me les coses que havien fet o volien fer a veure si les aprovava o les feia canviar. Durava uns 3 o 4 anys i per for\u00e7a tots acab\u00e0vem coneixent-nos for\u00e7a b\u00e9. Voldria parlar d\u2019una jove resident siriana, casada amb un cardi\u00f2leg ja establert i guanyant molts diners a un altre gran hospital. El matrimoni era immigrant i eren gent molt simp\u00e0tica. La dona estava a punt de tenir un fill i vam acabar fent-nos amics. La noia va introduir un sistema que em va deixar perplex: m\u2019invitava sempre a dinar el diumenge al vespre i trucava a casa oferint-lo a primeres hores de la tarda dues o tres hores abans del sopar. Vaig acceptar sempre perqu\u00e8 no tenia res m\u00e9s a fer i trobava sempre interessant visitar les llars d\u2019estrangers. La primera vegada el matrimoni em va citar a un petit restaurant i despr\u00e9s al seu pis a un gratacels enorme molt luxuri\u00f3s a l\u2019Upper East Side. El marit segur que feia molts diners.<\/p>\n
Tots dos eren Cristians, membres d\u2019una Esgl\u00e9sia que havia de ser una de les m\u00e9s antigues, si no la m\u00e9s antiga de la religi\u00f3. Com passa sempre amb els originaris de la regi\u00f3, no tenien cap inter\u00e9s en parlar de pol\u00edtica, un tema massa complicat i perill\u00f3s per\u00f2 un diumenge al vespre es van presentar el pare i la mare de la resident, vinguts de Damasc a passar uns dies, i vaig aconseguir entendre un grapat de coses. A S\u00edria hi havia molts grups de gent de diferent \u00e8tnia i religi\u00f3 i a vegades hi havia tensions entre ells. La funci\u00f3 principal del President Bassar al-Hassad era evitar que la gent es barallessin i trenquessin la pau. Com a Cristians, una minoria, ells estaven contents amb en Bassar. I les barbaritats i la corrupci\u00f3? Estava malament per descomptat, per\u00f2 no hi havia hagut tortures i assassinats pol\u00edtics per segles a tots els pa\u00efsos europeus? La civilitzaci\u00f3 sempre acaba arribant i cal tenir paci\u00e8ncia. Per\u00f2 sobretot em va interessar una cosa sobre els Assad que \u00e9s poc coneguda (que amplio una miqueta perqu\u00e8 el lector ho entengui millor).<\/p>\n
Tant Hafez com Bassar al-Assad eren membres d\u2019un gran grup \u00e8tnic i religi\u00f3s anomenat Alawite, que viu sobretot en llarg \u00a0de la costa mediterr\u00e0nia (s\u00f3n uns uns 3 milions a S\u00edria) per\u00f2 tamb\u00e9 a Turquia, Irak, Argentina i Alemanya. El nom ha acabat sent imposat per llei per\u00f2 molts altres caps d\u2019estat han intentat canviar-lo per Nusayrites, seguint el nom del fundador de la secta \u00a0al segle IX, per\u00f2 el govern va acabar prohibint-lo. Aquesta congregaci\u00f3 semblava a primera vista un grup de Xiites, per\u00f2 encara que n\u2019eren al comen\u00e7ament, van acabar malament amb massa difer\u00e8ncies teol\u00f2giques. Per exemple, els Alawites poden beure alcohol, accepten no sols l\u2019Alcor\u00e0 sin\u00f3 tamb\u00e9 altres llibres sagrats i veuen al d\u00e9u com una mena de trinitat. No observen el Ramadan i les dones no es cobreixen el cap. A Siria, doncs hi havia Alawites que el President sempre afavoria, Xiites ortodoxes, Sunnites, Cristians (un 10% probablement), Drusos, Cat\u00f2lics i potser m\u00e9s. La barreja era explosiva. Amb seny, el govern va prohibir censos i recomptes de la poblaci\u00f3 des de 1960. La rebeli\u00f3 que ha fet caure a Bashar fou originada per grups molt diferents sens dubte dirigits per musulmans. Sabent aix\u00f2 hom pot comprendre millor el gran perill que la vict\u00f2ria de Mohamed al-Jawloni representa.<\/p>\n
Una cosa oblidada de les meves converses amb el matrimoni siri\u00e0 \u00e9s l\u2019assumpte del llenguatge. Evidentment no parlaven ar\u00e0bic entre ells per\u00f2 no volien explicar res m\u00e9s. Fins que al final van estrenar una pel\u00b7l\u00edcula sobre la Passi\u00f3 de Jesucrist on tothom parlava la seva pr\u00f2pia llengua. L\u2019amiga, entusiasmada, em va oferir un disc amb el film perqu\u00e8 escolt\u00e9s de la boca de Jes\u00fas la llengua Aramaica, que encara parlen molts Cristians Sirians i gaireb\u00e9 ning\u00fa m\u00e9s. Poca gent coneixia la llengua hebrea en aquell moment. L\u2019aramaic havia estat la llengua com\u00fa de moltes regions (com l\u2019angl\u00e8s) fins que fou substitu\u00efda pel Grec Koin\u00e9, originalment el dialecte de Maced\u00f2nia, introdu\u00eft pel gran conqueridor Alexandre. \u00c9s interessant recordar-ho perqu\u00e8 \u00e8tnicament els Alawites i potser els Cristians que parlen l\u2019aramaic com Jesuchrist, semblen descendents dels Canaans, sense dubte precursors dels Jueus actuals.<\/p>\n
UN FUTUR OBSCUR<\/p>\n
Hem tingut oportunitat de veure a la pantalla expressions d\u2019alegria incontenible per la caiguda d\u2019Assad. Hem vist dones ballant i cridant \u201cLlibertat\u201d pel carrer, homes postrats per terra en accions de gr\u00e0cies, malediccions contra Basser al-Assad, entusiasme per l\u2019ex\u00e8rcit alliberador en un temps incre\u00efble, crits\u2026 Quan periodistes han pogut preguntar, els dirigents han respost sempre que difer\u00e8ncies entre grups no existien i que ells per exemple havien parlat per tel\u00e8fon amb el Bisbe d\u2019Alep, cap de l\u2019esgl\u00e9sia local, que estava molt content i que no hi hauria cap problema. Mentre tant Mohamed al-Jawlani, cap suprem i drigent del partit terrorista Hayat Fair al-Shams, (HFS), molt perseguit als EUA, i ara esdevingut Cap d\u2019Estat, va fer un discurs victori\u00f3s\u2026. dintre d\u2019una Mesquita. De deb\u00f3 no hi ha ra\u00f3 per preocupar-se\u2019n? Els turcs i els nord-americans s\u2019ho miren perplexes i com tothom no saben ni qu\u00e8 dir ni qu\u00e8 pensar. Hi haur\u00e1 un Califat com a l\u2019Irak?<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Acabem de veure una cosa extraordin\u00e0ria. Despr\u00e9s d\u2019una guerra interminable, un dirigent jihadista inesperat, identificat com a dirigent terrorista amb recompensa econ\u00f2mica per part dels EUA per la seva captura i amb una llarga hist\u00f2ria de cooperaci\u00f3 amb al-Qaeda, nomenat Mohamed al-Jawlani, s\u2019havia establert com a comandant de l\u2019ex\u00e8rcit rebel siri\u00e0 i enderrocat i conquerit […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34536,34534,816,34535,34533],"tags":[],"class_list":["post-4875","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aramaic","category-bassir-al-assad","category-general","category-mohamed-al-jawlai","category-siria-2"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1gD","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4875","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4875"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4882,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4875\/revisions\/4882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}