{"id":4855,"date":"2024-11-14T15:43:54","date_gmt":"2024-11-14T21:43:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4855"},"modified":"2024-11-15T13:03:49","modified_gmt":"2024-11-15T19:03:49","slug":"despres-de-la-catastrofe-electoral-democrata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2024\/11\/14\/despres-de-la-catastrofe-electoral-democrata\/","title":{"rendered":"Despr\u00e9s de la Cat\u00e0strofe Electoral Dem\u00f2crata"},"content":{"rendered":"<p>Una de les moltes difer\u00e8ncies entre els sistemes americ\u00e0 i europeu es la fixaci\u00f3 en temps de la durada del nou President i del Congr\u00e9s. A Europa estem acostumats a veure destitu\u00efts \u00a0governs que s\u2019han ficat en un embolic i han de convocar noves eleccions. A m\u00e9s el sistema europeu generalment permet un nombre de partits. Res d&#8217;aix\u00f2 passa a Am\u00e8rica, on els terminis han estat fixos i intocables\u00a0 des del dia de 1787 quan la Constituci\u00f3 Federal fou aprovada (ha estat l\u2019objecte de 27 esmenes, que ara semblarien \u00a0impossibles). Deu ser un r\u00e9cord mundial. En aquest temps hi ha hagut sempre cada quatre anys una elecci\u00f3 presidencial i del Congr\u00e9s (cada dos anys) a tots els Estats, sense interrupcions, tant en la guerra com en la pau. Hi havia hagut una mena de Constituci\u00f3 pr\u00e8via que havia proclamat les 13 prov\u00edncies que havien guanyat la Revoluci\u00f3 i la guerra antimon\u00e0rquica, com Estats independents lligats nom\u00e9s per una mena de trobada anual d&#8217;amics sense obligacions a Nova York. El sistema satisfeia molts desitjos per\u00f2 fou una cat\u00e0strofe que calia substituir. Els EUA haurien esdevengut un grup de nacions com a Sud-am\u00e8rica. En la nova Constituci\u00f3, els nous Estats serien co-sobirans per\u00f2 ja no independents. Les dues Cambres del Congr\u00e9s \u00a0tenen tamb\u00e9 un termini fixe de nom\u00e9s dos anys per a la Cambra (Baixa) de Representants m\u00e9s una renovaci\u00f3 cada dos anys del termini total de 6 anys del 33%\u00a0 de Senadors (la tercera part dels 100 que hi ha). Les Cambres pr\u00e8vies segueixen al poder i s\u00f3n \u00a0jurades i substitu\u00efdes pels nous el 3 de Gener despr\u00e9s de l\u2019elecci\u00f3 al congr\u00e9s i el President comen\u00e7a els deus quatre anys el 20 de Gener. Res d&#8217;aix\u00f2 es pot canviar. El sistema afavoreix el bipartidisme. Hi ha hagut al passat altres partits capa\u00e7os d&#8217;obtenir alguns vots electorals per\u00f2 han durat poc. En canvi el Partit Republic\u00e0 fundat per Abraham Lincoln (ara tornat anti-liberal per Trump) i el Partit Dem\u00f2crata d&#8217;Andrew Jackson segueixen en vida. Per\u00f2 despr\u00e9s del resultat de la darrera elecci\u00f3, moltes coses estan passant a ca&#8217;l Dem\u00f2crates. Qu\u00e8 \u00e9s la Democr\u00e0cia? Perqu\u00e8 aquesta puntada de peu despr\u00e9s de prop de mig segle de millors resultats? En tenen la culpa els Progressius culpables d&#8217;haver fundat un Grup progressista i haver imposat moltes coses a Joe Biden (grup basat en el Senador Bernie Sanders-que s&#8217;autoanomena Socialista i els Representats encap\u00e7alats per la Porto-riquenya de Queens Alexandria Ocasio-Cort\u00e9s)?\u00a0 El cas tenia relativa similitud amb el de Pedro S\u00e1nchez \u00a0i l&#8217;independentisme per raons diferents. Molts dem\u00f2crates en parlen amb odi i \u00e9s evident que els progres no van guanyar res a l&#8217;elecci\u00f3. El Partit Dem\u00f2crata no havia estat mai progressiu, sin\u00f3 liberal mes o menys centrista, a favor del creixement capitalista que portaria progr\u00e9s i felicitat a tothom. En Biden, un home de dretes bastant reaccionari fou for\u00e7at a seguir-los en un moment. Tot el que buscaven era millorar les condicions de vida de les capes baixes de la societat (seguiu llegint).<\/p>\n<p>Ha quedat unificat l&#8217;estat Nord-americ\u00e0?\u00a0 Hom diria que no i caldria t\u00e9mer un conflicte social potencialment molt greu. Diuen que la societat actual consisteix en un 40% de gent \u00a0que viuen b\u00e9 i un 60% que t\u00e9 problemes arribant a fins de mes, comprant menjar, pagant la targeta de cr\u00e8dit, pagant el lloguer o la hippteca, \u00a0pagant despeses exorbitants a la consulta d&#8217;un metge o la farm\u00e0cia. All\u00f2 que no tenim aqu\u00ed des de fa anys \u00e9s atur, que sovint \u00e9s inferior al 4% des de fa anys. El Govern Federal va introduir fa anys un sou m\u00ednim de $7.25\/hora i el Congr\u00e9s s&#8217;ha negat sempre\u00a0 a millorar-lo, no obstant que fa dif\u00edcil viure i alimentar una fam\u00edlia. La llei del m\u00ednim federal no prohibeix ni als estats ni a les ciutats introduir-ne un altre de millor i de fet a molts llocs es cobren com a m\u00ednim $15 i ara fins i tot a bones feines $20 o m\u00e9s. No obstant, el m\u00ednim federal subsisteix generalment encara a estats pobres o agr\u00edcoles. Per sobreviure, potser cal rebre contribucions ben\u00e8fiques. \u00c9s un crim intentar millorar aquesta situaci\u00f3, com volen els progressistes?<\/p>\n<p>I cal parlar tamb\u00e9 de l&#8217;altre 40% de la poblaci\u00f3. Inclou al capdemunt de tot els consellers \u00a0delegats i propietaris que cobren molt m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 de $ a l&#8217;any. El director general d&#8217;una firma que em paga a mi una renda guanya un sou d\u2019una mica m\u00e9s de 16 milions a l&#8217;any i es queixa que la companyia no guanya prou i ha de fer coses per fer-la rentable, com ara introduir noves deduccions. Perqu\u00e8 s&#8217;hauria de queixar ning\u00fa si ja en reben prou? Els seus 16 milions (que aquest any probablement augmentaran) no es poden tocar i la companyia troba formes de fer deduccions als petits clients per financiar els diversos sous de molts milions a tota l\u2019administraci\u00f3. Tireu endavant i n&#8217;hi ha de molt pitjors i extrems que passen dels 20-25\u00a0 milions de $ a l&#8217;any, fins arribar a Elon Musk amb els seus 500 milions. Com gosaria ning\u00fa posar en dubte el sou o els drets dels empleats? \u00a0Els que manen es pensen que l&#8217;objectiu de la companyia que dirigeixen \u00e9s nom\u00e9s guanyar diners i no es preocupen dels empleats (sempre que sigui possible substituir-los pel mateix salari). Elon Musk ja diu que cal acomiadar en l&#8217;acte qualsevol treballador que faci una vaga. No hi ha ni ombra de solidaritat social ni dec\u00e8ncia, perque aquesta gent, per molt que la llei els empari, no tenen dret a fer el mal que estan fent.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 naturalment no s\u00f3n sols els membres del 40 % que viuen b\u00e9 o decentment, sin\u00f3 que el grup inclou molta gent molt per damunt del $7.50 i inclou tota una escala de sous. El salari mig d&#8217;un metge \u00e9s al voltant dels $ 300-350,000, una infermera diplomada guanya uns $90,000 i hi ha les assistentes auxiliars que ajuden al metge a veure malalts i poden escriure receptes, que cada dia n&#8217;hi ha m\u00e9s, que passen molt dels $100,000. Hom podria anar per totes les professions i veure el mateix: hi ha molts empleats que es guanyen b\u00e9 o molt b\u00e9 la vida i despr\u00e9s van baixant a nivells molt modestos, on troben problemes amb vacances, el lloguer o compra de la casa o el pis, grans despeses inesperades, l&#8217;educaci\u00f3 dels nens a bones universitats, i altres coses. Ja no s\u00f3n rics.<\/p>\n<p>La separaci\u00f3 entre el 40% benestant i el 60% que no n&#8217;\u00e9s est\u00e0 augmentant degut probablement \u00a0a l&#8217;agressivitat creixent dels grans milionaris que estan concentrant a les seves butxaques els diners que serien necessaris per assegurar la pau social, perqu\u00e8 fa encara relativament pocs anys, la gran majoria del poble americ\u00e0 vivia molt b\u00e9 i el nivell de vida era envejat per tot el m\u00f3n. \u00a0Aquesta situaci\u00f3 en els ulls de molts observadors podria ser el pitjor problema patit pels EUA avui en dia, la causa verdadera de la vict\u00f2ria trumpista i no es pot trobar ning\u00fa que vulgui o s\u00e0piga fer res per millorar-la. El Partit Dem\u00f2crata \u00e9s m\u00e9s aviat el dels super-rics per\u00f2 amb certa consideraci\u00f3 humanit\u00e0ria. Els Republicans acaben de guanyar alineant-se \u00a0incondicionalment darrere els rics pero fent promeses de millores i felicitat al 60% m\u00e9s pobre que s&#8217;ho ha cregut.<\/p>\n<p>L&#8217;afinitat entre els grups treballadors i l&#8217;extrema dreta \u00e9s ben coneguda i rarament discutida. Ja va passar amb Hitler i Mussolini i ara es reprodueix a molts pa\u00efsos benestants a Europa, igual que amb en Trump. Qui es recorda de la doctrina i les esperances del socialisme? On ens dur\u00e0 tot aix\u00f2? Coneix alg\u00fa la resposta? Com acabarem?<\/p>\n<p>Tornant a la infortunada Kamala Harris. Qu\u00e8 li va passar? L&#8217;electorat nord-americ\u00e0, a un pa\u00eds amb m\u00e9s de 330,000 milions de residents, inclou molts grups socials que sovint viuen barrejats per\u00f2 s\u00f3n molt diferents. Comencem amb els anomenats Hispans, o Latinos o Latinx o com el lector vulgui. Van votar en grans percentatges CONTRA la Sra Harris i esdevingueren els m\u00e9s notables fent-ho. En Trump seguia insultant els nous immigrants, sovint sud-americans, que serien tots lladres, violadors, \u00a0presidiaris fugits, negociants de drogues&#8230; Trump afegia sempre l&#8217;absurditat verdaderament absurda que en Biden els deixava entrar (van ser uns 4 milions el darrer any) per fer-los votar contra Trump. One even does not know how to respondre, there are no words. Aix\u00f2 seria completament impossible! Per\u00f2 Trump ho repetia cada dia. Vaig veure un periodista que preguntava a un mexic\u00e0 d\u2019origen nacional i votant si no se sentia solidari amb la gent que Trump insultava i volia deportar massivament. El mexic\u00e0 va riure, tocant-se la pell de la cara i respongu\u00e9 &#8220;Nosaltres tenim la cara molt dura i sabem com arreglar i aguantar-ho tot.&#8221; La Sra Harris no era una dona dura que parl\u00e9s tan clarament com en Trump. Amb els negres Americans de naixement va passar una cosa semblant: la majoria van votar per Trump.<\/p>\n<p>I els religiosos, sobretot de l&#8217;esgl\u00e9sia baptista del Sud? Massivament a favor de Trump, no obstant que sigui un pecador tan evident. Tamb\u00e9 agra\u00efen molt a D\u00e9u que l&#8217;hagu\u00e9s salvat durant l&#8217;atemptat. I els musulmans? Van van rebre la Harris a Michigan on n&#8217;hi ha un mig mili\u00f3, amb gran alegria i saluts amistosos, per\u00f2 tots van votar contra ella per Biden i l&#8217;horror de Gaza. I les dones, sempre tan entusiastes per la lluita a favor de la llibertat sexual i dels drets de les dones? Que els lectors es preparin que hi ha curves: la Tamala va treure molts menys vots que amb Biden o la primera elecci\u00f3 de Trump i fins i tot Obama. La gent pobre, els que segons la candidate s&#8217;ajudarien i estimarien mutuament i obtindrien millors sous lluitant amb solidaritat amb la seva Presidenta? Van anar a votar? No conec cap informaci\u00f3. I els sindicats, que Trump odia tant? No est\u00e0 gens clar. Hi va haver molts pocs que es declaressin per Harris.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 va passar tot aix\u00f2? En gran part fou la falta i ambicions absurdes de Joe Biden. S\u2018ho\u00ad mereixia la candidata que anava pel m\u00f3n predicant solidaritat, fam\u00edlia, respecte als ve\u00efns, lluita per un futur i un clima millor? Una dona que sempre reia i mai insultava, que havia guanyat l&#8217;\u00fanica disputa contra Trump? A m\u00e9s a m\u00e9s, com es van poder equivocar tants pollsters que donaven l&#8217;elecci\u00f3 per empatada? Em recorda una escena familar amb un fillet petit que t\u00e9 lloc a una casa a Catalunya. El nen t\u00e9 una pilota i de sobte pregunta: &#8220;Avi, que podria ser jo jugador del Bar\u00e7a quan sigui gran?&#8221; I l&#8217;avi, somrient, respon que s\u00ed, \u00a0que ell ser\u00e0 un gran jugador. El que molts votants treballadors volen \u00e9s un home fort i dur que prometeixi coses clares i realitzables. I potser no era temps encara per tenir una Presidenta, una dona tan fluixa. Per\u00f2 la gent va passar-s&#8217;ho b\u00e9 anant als seus m\u00edtings, veient-la i sentint-la parlar. Res m\u00e9s.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les moltes difer\u00e8ncies entre els sistemes americ\u00e0 i europeu es la fixaci\u00f3 en temps de la durada del nou President i del Congr\u00e9s. A Europa estem acostumats a veure destitu\u00efts \u00a0governs que s\u2019han ficat en un embolic i han de convocar noves eleccions. A m\u00e9s el sistema europeu generalment permet un nombre de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,34529,34531,34530,34532],"tags":[],"class_list":["post-4855","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-kamala-harris","category-sous-milionaris","category-sous-minims","category-tensions-socials"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1gj","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4855"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4867,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855\/revisions\/4867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}