Malgrat petites difer\u00e8ncies regionals, els quatre noms del t\u00edtol (DANA, Hurac\u00e0, Tif\u00f3, Cicl\u00f3) designen la mateixa trag\u00e8dia de la natura, per\u00f2 apareixen al m\u00f3n amb gran difer\u00e8ncia de freq\u00fc\u00e8ncia. Probablement \u00e9s la Xina qui\u00a0 m\u00e9s sovint pateix d’huracans, per\u00f2 aqu\u00ed, els EUA com M\u00e8xic i les illes Caribenyes (com la pobre Cuba) son sobretot els espais on huracans es presenten\u00a0 mes sovint. En qualsevol cas, la illa de Taiwan est\u00e0 patint tamb\u00e9 un hurac\u00e0 molt greu ara mateix.
\nNo hi ha cap defensa de cap mena contra un hurac\u00e0, que \u00e9s literalment un fenomen planetari intocable, per\u00f2 tenint la informaci\u00f3 que un est\u00e0 en cam\u00ed i a punt d\u2019arribar (informaci\u00f3 que ning\u00fa va rebre a Val\u00e8ncia) hi ha dues coses molt \u00fatils que es poden i cal fer: 1) \u00a0avisar a temps a tothom que un d\u2019aquests desastres s\u2019acosta implacablement i 2) protegir la poblaci\u00f3 (i evacuar quan cal) per limitar tant com es pugui el nombre de v\u00edctimes i reduir la destrossa que en resultar\u00e0. Aquestes dues coses, que no semblen haver existit al Pa\u00eds Valenci\u00e0 estan molt ben desenvolupades als Estats Units des de fa anys, amb investigaci\u00f3 molt aven\u00e7ada gr\u00e0cies a dues organitzacions federals: 1) la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) en c\u00e0rrec de la vigil\u00e0ncia del temps en totes les formes i detalls i t\u00e9 un Centre Nacional dels Huracans, a m\u00e9s de fer tots els resums meteorol\u00f2gics diaris que surten als diaris, la radio i la TV. La Administraci\u00f3 Central (que \u00e9s l\u2019adre\u00e7a postal) est\u00e0 oficialment a Washington DC, per\u00f2 en realitat a Silver Spring, el suburbi de Washington a l\u2019estat de Maryland on jo visc. Tenen dividit el pa\u00eds en regions i mantenen centres de treball amb laboratoris, especialistes i cient\u00edfics famosos a tot el pa\u00eds. 2) la FEMA, la branca del Departament de Seguretat Nacional amb els empleats, maquin\u00e0ries i diners necessaris per presentar-se en l\u2019acte per endavant a qualsevol lloc on hi hagi o estigu\u00e9s a punt de passar qualsevol desgr\u00e0cia i mirar d’ajudar. Els recents huracans Milton i Helene a la Florida i Carolina del Nord van fer mal molt similar a la DANA, i van acabar amb grans danys materials i m\u00ednimes p\u00e8rdues humanes, moltes menys que en temps antics gr\u00e0cies \u00a0sens dubte a la vigil\u00e0ncia i ci\u00e8ncia de la NOAA. La FEMA sap com organitzar refugis amb llits, evacuar gent massa exposada, repartir aigua i menjar, treballar en les runes netejant-les, enviar als Hospitals els malalts i ferits,\u00a0 pagar necessitats immediates, muntar cases temporals, si cal al final adquirir en propietat cases destrossades sense remei dels damnificats i pagar alguns diners a totes les v\u00edctimes. Els treballadors de FEMA saben fer de tot, per\u00f2 si cal, el Governador pot mobilitzar \u00a0la Gu\u00e0rdia Nacional sota les seves ordres i enviar soldats a ajudar en la neteja. \u00c9s trist i preocupant que no sembli que la Uni\u00f3 Europea tingui res d\u2019aix\u00f2 perqu\u00e8 la natura seguir\u00e0 causant desastres. Hom podria dir que tot aix\u00f2 \u00e9s massa car per un estat amb pocs huracans, per\u00f2 n\u2019hi ha molts m\u00e9s a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
COM ES FORMA UN HURAC\u00c0<\/p>\n
Huracans gaireb\u00e9 nom\u00e9s existeixen a l\u2019hemisferi nord de la terra (de l’equador fins el Pol Nord) amb una petita excepci\u00f3 per uns quants que rarament poden escapar de l’equador cap al Sud. Hi ha grans difer\u00e8ncies geogr\u00e0fiques en la seva freq\u00fc\u00e8ncia. La majoria dels huracans arriben comen\u00e7ant potser el Juny (rarament) i acabant al voltant de Nadal (excepte quan ignorant la regla es formen fora del per\u00edode, perqu\u00e8 la Natura fa com vol). Que el lector imagini mentalment com la Terra gira al voltant dels seu eix 24 hores mentre es despla\u00e7a al voltant del Sol en un cicle de 365 dies i cal pensar en l\u2019efecte que desencadenen els raigs i la calor solar sobre l’atmosfera gasosa que il.luminen i escalfen i la superf\u00edcie terrestre del planeta, sobretot en certs temps com ara. Principalment en aquesta \u00e8poca de l\u2019any hi ha una porci\u00f3 de la superf\u00edcie de gasos que rep un escalfament excessiu que estar\u00e0 a l\u2019arrel d’un nou hurac\u00e0. L\u2019aire en contacte amb aquest escalfament pot esdevenir massa calent i al\u00e7ar-se de la terra i creant al lloc evacuat una \u00e0rea de pressi\u00f3 massa baixa que s\u2019al\u00e7a cap amunt com un v\u00e0cuum atraient\u00a0 l\u2019aire i la humiditat de tot l\u2019espai envoltant, menys escalfat, on aviat apareixen n\u00favols que es troben i penetren fent pinya dintre la zona de depressi\u00f3. Amb aix\u00f2 la irregularitat tropical pr\u00e8via, que \u00e9s molt freq\u00fcent, ja ha esdevingut oficialment \u00a0una depressi\u00f3 tropical i es la porta oberta per crear un nou hurac\u00e0. Cal afegir, no obstant, que aquesta evoluci\u00f3 \u00a0descrita m\u00e9s amunt passa molt sovint i la majoria d’aquestes depressions desapareixen totes soles (excepte les que no desapareixen, com passa sempre). L’origen ha tingut lloc en general damunt de l’equador, m\u00e9s o menys. Ara la depressi\u00f3 ha de comen\u00e7ar la cursa i pujada cap al nord. De quina manera aix\u00f2 s\u2019aconsegueix ha estat discutit sovint per molts cient\u00edfics per\u00f2 hi ha una llei descrita el segle XVIII que no \u00e9s possible discutir. \u00c9s evident que la Terra es gira a la mateixa velocitat tant a l’equador com al Pol Nord, per\u00f2 la llarg\u00e0ria de les l\u00ednies paral\u00b7leles entre els cercles no coincideixen perqu\u00e8 l’equador es sempre molt m\u00e9s llarg que el Cercle Polar. Ara cal imaginar-se la depressi\u00f3 tropical carregada de n\u00favols i aigua que ha sortit\u00a0 disparada cap al pol nord des de l’equador. Quan va pujant, la superf\u00edcie terrestre rotant veu la depressi\u00f3 emigrant cap amunt a velocitats variables degut a la reducci\u00f3 progressiva \u00a0del per\u00edmetre del planeta. El resultat \u00e9s que les corrents d\u2019aire acaben empenyent la depressi\u00f3 en una altra direcci\u00f3 corbada, que empeny fins al lloc on els huracans s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents, generalment sempre els mateixos com ara el Carib, per\u00f2 certament no el Pais Val\u00e8ncia que va tenir molt mala sort.<\/p>\n
Cal recordar que com queda dit, que la majoria d\u2019aquestes depressions amb sort no faran res i desapareixeran. N’hi ha altres que s\u00ed que es transformen en huracans per\u00f2 no arriben a tocar terra i desapareixen al mar.\u00a0 Al final, ja prop de la terra, els n\u00favols dels huracans exitosos es fonen i una quantitat enorme d\u2019aigua associada amb un vent fort\u00edssim comen\u00e7a a treballar, seguint baixant i acostant-se a terra firm com una coberta enorme. El centre de la transformaci\u00f3 es relativament prim per\u00f2 est\u00e0 envoltat per un nombre molt gran de n\u00favols addicionals que son els que importen m\u00e9s aigua. A m\u00e9s, gaireb\u00e9 sempre es formen tornados a la perif\u00e8ria. Si \u00e9s al Carib on aix\u00f2 est\u00e0 passant, ara ja tot el Centre Nacional d\u2019Huracans no deixa de vigilar dissenyant el trajecte que l\u2019hurac\u00e0 seguir\u00e0 fins arribar a terra ferma i quant temps trigar\u00e0 a fer-ho i tamb\u00e9 quina intensitat tindr\u00e0, i aquesta informaci\u00f3, un av\u00eds molt clar, apareixer\u00e0 a tots els diaris, r\u00e0dio i TV mentre tots els serveis d\u2019emerg\u00e8ncia es mobilitzen. Alguna vegada la policia circula en cotxe pels carrers fent anuncis. Com que un hurac\u00e0 no pot ser aturat, el que fan \u00e9s preparar-se a salvar i protegir tanta gent i tantes coses com sigui possible. El governador freq\u00fcentment \u00a0mana l\u2019evacuaci\u00f3 obligat\u00f2ria de les zones m\u00e9s \u00a0perilloses i hom prepara refugis amb begudes i menjar i sovint distribuci\u00f3 de gasolina i comencen els plans per a la reconstrucci\u00f3. Ni el pa\u00eds m\u00e9s ric podria fer res m\u00e9s, per\u00f2 D\u00e9u-n\u2019hi do.<\/p>\n
Una altra cosa molt perillosa als llocs costaners \u00e9s l\u2019al\u00e7ament del nivell d\u2019aigua oce\u00e0nic creant all\u00f2 que la gent anomena un tsunami, que podria destruir-ho tot en molta dist\u00e0ncia a l\u2019interior m\u00e9s enll\u00e0 de la platja i \u00e9s molt mort\u00edfer. Als EUA els cient\u00edfics del NOAA ho van t\u00e9mer i avisar en un dels dos casos recents, per\u00f2 el tsunami per fortuna va ser molt baix i no va fer gaire mal. Els Tsunamis grans estan m\u00e9s associats amb terratr\u00e8mols mar\u00edtims per\u00f2 s\u00f3n possibles.<\/p>\n
La classificaci\u00f3 dels huracans \u00e9s senzilla i en general est\u00e0 basada en la velocitat del vent. Cal saber que el servei de vigil\u00e0ncia, la NOAA, arriba a l\u2019extrem, a m\u00e9s de tenir grans ordinadors i m\u00e0quines d\u2019investigaci\u00f3, d\u2019enviar avions a l\u2019interior de l\u2019hurac\u00e0 en progr\u00e9s. Sembla una bogeria que fa por a tothom, per\u00f2 no han perdut mai cap avi\u00f3 especial, que recull i genera informaci\u00f3 important\u00edssima per predir qu\u00e8 passar\u00e0. Fa un parell d\u2019anys van permetre a un periodista amb una c\u00e0mera entrar a l\u2019avi\u00f3 i veure l\u2019hurac\u00e0 molt de prop (pobre home). \u00a0S\u00ed que feia por, i tant, per\u00f2 els pilots hi estan avesats i com queda dit no ha passat mai res. Vet aqu\u00ed finalment la classificaci\u00f3 senzilla basada nom\u00e9s en la velocitat del vent (cal tenir en compte que molts pa\u00efsos tenen classificacions i velocitats diferents i que l\u2019original \u00e9s nord-americ\u00e0 i est\u00e0 escrit en milles enlloc de qm) A m\u00e9s, \u00a0classificar els huracans per volum d’aigua caiguda no seria pr\u00e0ctic, perqu\u00e8 \u00e9s impossible de mesurar:<\/p>\n
1) Tempesta Tropical. Vents al voltant de 62-88 qm\/hora. Relativament poc perillosa per\u00f2 cal pagar atenci\u00f3.<\/p>\n
2) Hurac\u00e0 1: 119-153 qm\/hora<\/p>\n
3) Hurac\u00e0 2: 154-177 \u00a0qm\/hora<\/p>\n
4) Hurac\u00e0 3: 178-208 qm\/hora<\/p>\n
5\/ Hurac\u00e0 4: 209-211 qm\/hora<\/p>\n
Hi ha cient\u00edfics que han pronosticat Huracans nivell 6 i fins i tot 7: no n\u2019hi ha hagut cap fins ara i que D\u00e9u ens en guardi. Un dels dos huracans darrers catastr\u00f2fics als EUA va ser un 5, cosa molt rara\u2026 fins ara. El canvi clim\u00e0tic no augmenta el nombre d\u2019huracans anuals, que ha estat sempre tan variable com dif\u00edcil de predir, per\u00f2 l\u2019augment de la temperatura de l\u2019aigua permet als huracans assolir i incorporar m\u00e9s energia i esdevenir molt m\u00e9s amena\u00e7adors. Diuen no obstant que l\u2019escalfament global podria alentir la rotaci\u00f3 o canviar la inclinaci\u00f3 de l\u2019eix de rotaci\u00f3 de la terra, que si fos veritat tindria conseq\u00fc\u00e8ncies molt greus.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Malgrat petites difer\u00e8ncies regionals, els quatre noms del t\u00edtol (DANA, Hurac\u00e0, Tif\u00f3, Cicl\u00f3) designen la mateixa trag\u00e8dia de la natura, per\u00f2 apareixen al m\u00f3n amb gran difer\u00e8ncia de freq\u00fc\u00e8ncia. Probablement \u00e9s la Xina qui\u00a0 m\u00e9s sovint pateix d’huracans, per\u00f2 aqu\u00ed, els EUA com M\u00e8xic i les illes Caribenyes (com la pobre Cuba) son sobretot els […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34525,816,34526],"tags":[],"class_list":["post-4815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dana","category-general","category-moviments-de-la-terra"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1fF","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4815"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4827,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4815\/revisions\/4827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}