Jo sento una gran feblesa per les orquestres grans, que en el cas de Carnegie Hall tamb\u00e9 vol dir les grans orquestres. Carnegie Hall no t\u00e9 orquestra pr\u00f2pia des de fa molts anys, per\u00f2 els millors artistes del m\u00f3n fan cua per venir a tocar. Els Filharm\u00f2nics de Viena, aquest cop dirigits pel gran Daniel Barenboim tornen a donar tres concerts com cada any. Tant de deb\u00f2 pogu\u00e9s anar als tres, per\u00f2 almenys una vegada he d’anar-hi.<\/p>\n
A \u00c0ustria, els Filharm\u00f2nics, una de les orquestres m\u00e9s velles i importants del m\u00f3n, s\u00f3n una instituci\u00f3 p\u00fablica important\u00edssima amb un estil propi, molt espl\u00e8ndid i luxuri\u00f3s, dedicada sobre tot a enaltir i protegir els grans moments de la tradici\u00f3 vienesa. Fins i tot la gent com\u00fa del carrer parla dels seus problemes. Si passa alguna cosa o es tornen a barallar amb alg\u00fa, \u00e9s perfectament possible que surtin a la primera plana dels diaris. Diuen que els professors titulars guanyen d’entrada com a m\u00ednim uns 150,000 Euros. Per\u00f2 ser adm\u00e8s no t\u00e9 res de f\u00e0cil. Com diem els catalans, hi ha bufetades.<\/p>\n
Daniel Barenboim<\/strong><\/p>\n En Barenboim \u00e9s el Director titular de la Deutsche Oper Unter Den Linden, i de la Staaskapelle de Berl\u00edn, per\u00f2 incre\u00efblement troba el temps per passejar-se pel m\u00f3n. Molta gent el va veure a la TV al Concert d’Any Nou fent bromes amb els m\u00fasics que se n’anaven de l’escenari. No \u00e9s que sigui una cosa nova perqu\u00e8 li ha agradat fer el pallasso sempre, per\u00f2 ara es veu que est\u00e0 decidit a encetar una nova carrera de c\u00f2mic. Un home com ell pot fer com vulgui i tothom li riur\u00e0 les gr\u00e0cies.<\/p>\n L\u00b4he vist moltes vegades en persona, per\u00f2 la darrera vegada,fa unes setmanes, va ser a la sala de projeccions del Symphony Space\u00a0<\/em> a la Upper West Side, on feien (per nom\u00e9s $25) la transmissi\u00f3 directa de l’apertura de l’Scala de Mil\u00e0, amb una nova Carmen <\/em>interessant\u00edssima cantada per una mezzo soprano nova georgiana de la cantera local que tenia una veu fabulosa. El bon Daniel Barenboim sortia al comen\u00e7ament dels actes dirigint les obertures i \u00a0 el qual sabent-se davant la c\u00e0mera no podia resistir la temptaci\u00f3 de fer el ximple amb al\u00b7lusions a la seva edat aven\u00e7ada. La primera actuaci\u00f3 extramusical fou la q\u00fcesti\u00f3 de la banqueta d’esquena al p\u00fablic on seia. Despr\u00e9s d’instal\u00b7lar-s\u00b4hi va comen\u00e7ar a fer cara d’estar inc\u00f2mode amb els pantalons i la cua del frac, estirant-los, i despr\u00e9s, com si el molest\u00e9s alguna cosa al darrere va comen\u00e7ar a fer bellugar en cercles la part inferior del seu cos fregant contra la cadira com si el molest\u00e9s alguna cosa. El p\u00fablic novaiorqu\u00e8s, consistnt en gran part de jubilats, perqu\u00e8 la transmissi\u00f3 en directe era a migdia hora local, va esclatar en rialles. Noi, quina sensibilitat tan fina. Ll\u00e0stima que aquesta mitja part no es vei\u00e9s a Mil\u00e0. Despr\u00e9s al comen\u00e7ament de la darrera obertura, l’orquestra va comen\u00e7ar a tocar tota sola i en Barenboim va fer com si estigu\u00e9s dormit i no ho sent\u00eds. Quan l’orquestra inesperadament va pujar, en Barenboim, fent cara d’espantat va obrir els ulls i bellugar el bast\u00f3. Un altre cop, els espectadors locals no van poder resistir. El p\u00fablic a Mil\u00e0, est\u00e0 clar tampoc veia res d’aix\u00f2. Quan aquest senyor (per a mi el conductor i pianista m\u00e9s gran que hi ha) surt al programa, alguna cosa passar\u00e0. No m\u00b4ho havia pensat mai que la Carmen fos una \u00f2pera c\u00f2mica.<\/p>\n Carnegie Hall, ple de gom a gom<\/strong><\/p>\n Com de costum. Hi ha sempre gent del pa\u00eds dels int\u00e8rprets.\u00a0 Aquest vespre, a m\u00e9s del japon\u00e8s, franc\u00e8s i itali\u00e0 (i ang\u00e8s) se sentia molt l’alemany amb el divertit accent austr\u00edac. Davant meu seu un matrimoni gran amb un accent austr\u00edac terrible que parla amb una altra senyora americana . Els accents s\u00f3n sempre terribles. Nom\u00e9s les orquestres poden tenir un so personal i distingit. Feu cas de qui us parla…<\/p>\n Quin miracle! M\u00b4han venut una butaca al rengle B, el segon, una miqueta a l’esquerra. Fa anys vaig veure una vegada en James Levine, el Director del Met, assegut a aquest lloc amb la seva dona. Ara podr\u00e9 veure en Barenboim a un pam de nassos i amb l’angle podr\u00e9 tamb\u00e9 veure la seva cara quan est\u00e0 dirigint d’esquena al p\u00fablic. Super!, com diuen els Americans.<\/p>\n Vigilen<\/strong><\/p>\n A la meva esquerra seu una una senyora americana d’uns cinquanta que no diu res per\u00f2 es queda dormida. Al final, oh horror, comen\u00e7a a roncar en veu baixa. El senyor de la dreta i uns de darrere se la miren espantats. Jo tamb\u00e9 tinc por. En Barenboim la podria sentir. I si es gira, es pensa que s\u00f3c jo i em tira la batuta pel cap? Estem massa a prop. Hauria hagut de considerar els perills. El soroll augmenta, amena\u00e7ador. Per sort la m\u00fasica tamb\u00e9 i ho tapa. \u00c9s com una cursa. Qui guanyar\u00e0? El programa em rellisca de la m\u00e0. Els seients s\u00f3n m\u00e9s aviat estrets i inc\u00f2modes. Va a parar a la faldilla de la bella dorment. M’atreveixo a recuperar-lo o no? M’agradaria poder demanar altres opinions abans d’actuar, per\u00f2 no es pot parlar. Som-hi, m’atreveixo. Avan\u00e7o la m\u00e0 lentament cap a la senyora. Sorpresa! Un mig segon abans que la meva m\u00e0 hi arrib\u00e9s, la m\u00e0 dreta de la senyora se m’adelanta, pren el programa i me’l ofereix sense bellugar ni dir res m\u00e9s. Noi, no ho hauria dit mai. Em recupero. Em porto la m\u00e0 al nas. Ara \u00e9s el senyor de la dreta qui gira el cap, visiblement espantat, en la meva direcci\u00f3. Es temia que anava a burxar-me el nas. No, senyor no, que jo em vaig educar a una escola molt bona a Barcelona i ja s\u00f3c gran.<\/p>\n Ser\u00e0 el primer atac de paranoia? Quan en Barenboim entrava, els seus ulls passejant-se per l’audi\u00e8ncia es van fixar en els meus per un segon, com si em reconeix\u00e9s. L\u00b4he vist moltes vegades, potser hauria d’anar a saludar-lo a la mitja part.<\/p>\n Hi ha tamb\u00e9 senyores professores a Viena?<\/strong><\/p>\n Noi, quina pregunta! Per\u00f2 els Filharm\u00f2nics s\u00f3n molt especials. Quan hi ha una vacant a la plantilla titular, en general aquesta feina tan cobejada la donen a un m\u00fasic que ja coneixen per haver fet supl\u00e8ncies i els professors es presenten a les audicions i despr\u00e9s voten entre ells a qui volen prendre. La direcci\u00f3 es guardaria molt de contrariar-los. I als professors no els agrada tenir dones a l’orquestra. A moltes orquestres es veuen m\u00e9s dones que homes per\u00f2 a Viena es veu que no hi ha res a fer. Fa anys al final en van admetre unaper primera vegadaen laseva hist\u00f2ria centen\u00e0ria, cosa que va sortir a tots els diaris (fins i tot al NYTimes) com una sensaci\u00f3. L’\u00faltima vegada que els vaig veure, en tenien tres de dones, per\u00f2 no se sap mai si eren titulars o suplents. Abans de comen\u00e7ar, quan els m\u00fasics ja estan asseguts, sento com el senyor austr\u00edac del davant li explica la hist\u00f2ria a la seva muller. Caram, \u00e9s austr\u00edaca i no ho sabia? El senyor diu que avui n\u00b4ha contat dues. No \u00e9s veritat. Em fico a la conversa en alemany, cosa que els sorpr\u00e8n. No senyor. N\u00b4hi ha quatre, tres violins i un clarinet. Per\u00f2 probablement toquen igual de b\u00e9, no s’amo\u00efni. .Amb aquesta informaci\u00f3 tan crucial, la parella es tranquil\u00b7litza. Em donen les gr\u00e0cies. El nombre total de m\u00fasics varia segons la pe\u00e7a que toquen, per\u00f2 jo crec que deuen ser al voltant dels 80. \u00c9s curi\u00f3s que passi aix\u00f2 a \u00c0ustria, que \u00e9s una mena de cos\u00ed germ\u00e0 dels alemanys i que a Alemanya sigui on viuen les dones m\u00e9s alliberades del continent. Que provin a fer-ho aix\u00f2 a Berl\u00edn.<\/p>\n Ser m\u00fasic pot ser perill\u00f3s<\/strong><\/p>\n Veig un senyor jove que toca el cello i seu al darrer rengle de l’orquestra, davant meu. T\u00e9 al davant la partitura que comparteix amb un altre cello. En Barenboim dirigeix de mem\u00f2ria, per\u00f2 aquest senyor \u00e9s encara jove i es veu que no pot. Sovint nom\u00e9s toca les cordes de l’instrument amb la m\u00e0 esquerra, per\u00f2 a vegades colpeix les\u00a0 cordes amb l’arc, com si fos un martell i alguna vegada, ben poques, frega amb l’arc. De sobte…. Ai, ai, pobret. S\u00b4ha empatollat amb la m\u00e0 i l’arc o potser no pagava prou atenci\u00f3 a la partitura, per\u00f2 ha anat a girar el full i l’arc ha tocat lleugerament el pedestal i ha fet soroll. L\u00b4he sentit perfectament. Era poquet, per\u00f2 m’estranyaria que el gran home no l’hagu\u00e9s sentit tamb\u00e9. El m\u00fasic se\u00b4l mira espantat per\u00f2 Barenboim l’ignora. El jove fa com si s’estigu\u00e9s concentrant per\u00f2 segueix mirant el Director de re\u00fcll. Es veu que no passa res, per\u00f2 hi ha el descans… Deu ser un substitut. Ai, quan votin per tu…<\/p>\n El segon incident no l’entenc. No s\u00e9 de qu\u00e8 va.\u00a0 No en s\u00e9 prou de m\u00fasica. El p\u00fablic no ho pot veure, per\u00f2 jo estudio la cara de Barenboim\u00a0 girat a l’orquestra i les coses que fa. De sobte se’l veu molt enfadat. Amb la m\u00e0 dreta segueix dirigint per\u00f2 la seva m\u00e0 esquerra ha quedat imm\u00f2bil en l’aire, els cinc dits separats i r\u00edgids, en un caire clarament amena\u00e7ador, apuntant en una direcci\u00f3. No puc veure qui \u00e9s que l’ha of\u00e8s perqu\u00e8 no est\u00e0 a l\u00e9ndavant, per\u00f2 la m\u00e0 acusadora segueix imm\u00f2bil. Ja passaran comptes. Al final, oh horror, la seva boca s’obre i diu alguna cosa en veu baixa de cara al pecador, amb ulls mig tancats de r\u00e0bia. Qu\u00e8 deu haver fet el desventurat senyor? I ara on ha anat a parar aquell vellet petit i grass\u00f3 tan simp\u00e0tic que feia tanta broma?<\/p>\n En Barenboim segueix dirigint, alguna vegada amb els llavis. Els forma com una O, com si s’admir\u00e9s, i el to puja. Fa relliscar el llavi superior sobre l’inferior i la m\u00fasica baixa…\u00a0 Noi, quin poder tan gran.\u00a0 Quan jo ho provo\u00a0 no passa res.<\/p>\n Programa<\/strong><\/p>\n Els programes dels Filharm\u00f2nics no sempre s\u00f3n f\u00e0cils, per\u00f2 avui comencen amb la Pastoral (la sisena simfonia) de Beethoven. Aix\u00f2 \u00e9s un goig molt gran per a tothom, sense qualificatius. Qui diu que l’art de deb\u00f2 no est\u00e0 a l’abast de la gent senzilla sense estudis? Noi, quins solistes t\u00e9 aquesta orquestra! Sentint aquesta simfonia deliciosa, ho veiem tot, els pastors saltant alegrement entre els camps verds, la tempesta amb trons i llamps, la reuni\u00f3 i el cant al costat de la riera…<\/p>\n Molt ben fet, Daniel.<\/p>\n La segona pe\u00e7a \u00e9s el Liebestod, una adaptaci\u00f3 orquestral molt popular de la obertura i l’escena final de Tristan i Isolda. Aquesta \u00f2pera t\u00e9 una hist\u00f2ria curiosa. En Wagner no tenia ni cinc (vivia explotant dones grans que l’admiraven) i se li va acudir que podia aprofitar-se de l’anomenada que ja tenia escrivint una \u00f2pera senzilleta sobre un tema popular que fos barata de representar. Per\u00f2\u00a0 el Tristan va acabar essent una de les seves obres m\u00e9s complexes i a vegades dif\u00edcils i va trigar sis anys per trobar qui li estren\u00e9s.<\/p>\n Per\u00f2 a Israel encara no volen\u00a0 saber res ni escoltar en Wagner perqu\u00e8 era un antisemita molt gran. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat. Ho va deixar ben clar per escrit. En molts altres sentits en Wagner era una mala b\u00e8stia per\u00f2 aix\u00ed i tot l’home ja fa molt de temps que \u00e9s mort i les seves obres s\u00f3n el que s\u00f3n. En Barenboim, un jueu argent\u00ed que sempre ha estat a favor d’una resoluci\u00f3 justa del problema palest\u00ed, un dia dirigint l’Orquestra Nacional Israeliana va posar una composici\u00f3 de Wagner al programa. Hi va haver l’explosi\u00f3 d’invectives i articles insultants de diari que eren d’esperar. En Barenboim nom\u00e9s va anunciar que hi hauria una discussi\u00f3 amb el p\u00fablic dirigida per ell abans de tocar, cosa que va fer. Despr\u00e9s de sentir tota mena de crits i protestes al final no es van posar d’acord i ell va dirigir la pe\u00e7a. Alguns van sortir de la sala. Wagner fou interpretat a Israel per primera vegada.<\/p>\n Al final del programa, Barenboim fa la seva gr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n L’\u00faltim component del programa era un recull de composicions orquestrals dodecaf\u00f2niques d’Arnold Sch\u00f6nberg. \u00c9s una hist\u00f2ria molt complicada. La gent sovint no pot aguantar ni la m\u00fasica atonal ni la dodecaf\u00f2nica, totes dues inventades pel vien\u00e8s Sch\u00f6nberg, un gran mestre de la teoria musical. Ara b\u00e9: els m\u00fasics de carrera insisteixen que Sch\u00f6nberg fou l\u00b4home m\u00e9s original, creatiu i meritori del segle XX i insisteixen a tocar-lo per fer-nos empassar-lo tant si volem com si no. De fet els tres concerts dels Filharm\u00f2nics d’aquest any acaben amb peces de\u00a0 Sch\u00f6nberg, que els vienesos veuen com part integral de la seva her\u00e8ncia. \u00c9s una mica com quan la mare vol fer prendre una purga als nens, que se l\u00b4han de prendre perqu\u00e8 es bona per a la salut tant si volen com si no. Hi ha gent que es pensa que la m\u00fasica de Sch\u00f6nberg i els seus c\u00f2mplices \u00e9s moderna. Estan de broma: ja t\u00e9 uns cent anys d’edat i la baralla no s’acaba. M’ha alegrat molt que el cr\u00edtic del NYTimes tamb\u00e9 s’ha sortit amb els cent anys, perqu\u00e8 jo ho dic sovint. Alguns compositors van aconseguir programar un concert exclusiu (“el concert de l’esc\u00e0ndol”) a una de les millors sales de Viena al voltant dels anys 20′. El p\u00fablic justament enrabiat posant-se dempeus i enfilant-se a les cadires va interrompre la funci\u00f3 i alguns ciutadans ofesos van empaitar els compositors (si se\u00b4n podia dir aix\u00ed) fora del temple de la m\u00fasica pels carrers de Viena. M\u00b4hi afegeixo espiritualment. No es va resoldre res ni s\u00b4ha resolt encara.<\/p>\n Com passa sempre, durant la interpretaci\u00f3 uns quants espectadors se\u00b4n van anar a mig concert, uns altres abans i hi va haver al final molt poc aplaudiment. En Barenboim va saludar, com ho fa sempre, una mica irritat i indiferent. No li agraden les ovacions ni les necessita. De sobte va assenyalar a l’orquestra que volia tocar una pe\u00e7a extra, un encore. I girant-se cap al p\u00fablic, va dir en un angl\u00e8s molt correcte: “I ara vull tocar una pe\u00e7a per enrabiar tots els que s’en van anar a mig Sch\u00f6nberg que s\u00b4ho perdran: Una polka vienesa de Johann Strauss”<\/p>\n Encara va acabar b\u00e9<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jo sento una gran feblesa per les orquestres grans, que en el cas de Carnegie Hall tamb\u00e9 vol dir les grans orquestres. Carnegie Hall no t\u00e9 orquestra pr\u00f2pia des de fa molts anys, per\u00f2 els millors artistes del m\u00f3n fan cua per venir a tocar. Els Filharm\u00f2nics de Viena, aquest cop dirigits pel gran Daniel […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[5691,5689,5690,255,32245],"class_list":["post-48","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-arnold-schonberg","tag-carnegie-hall","tag-daniel-barenboim","tag-musica","tag-nova-york"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-M","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=48"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=48"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}