Amb l’excepci\u00f3 notable del Bar\u00e7a, les coses van malament, no cal dir-ho. Ja hi ha gent que voldria trobar els culpables i oferir al poble una explicaci\u00f3 simple de tanta mis\u00e8ria. Diuen que l’inefable President Bush s’emprenyava molt i picava un cop de puny a la taula quan un conseller li responia que un cert problema era complicat. Quan passa alguna cosa, el poble demana identificar i castigar els responsables. Hauria de ser alg\u00fa f\u00e0cil d’identificar, de mala reputaci\u00f3 i amb pocs amics. En la subversi\u00f3 comunista ja no creu ning\u00fa. Fa un segle, en aquests casos sempre hi havia els jueus, per\u00f2 ara, despr\u00e9s de l’Holocaust, ja no es fa. Que l’economia \u00e9s complicada? No, nom\u00e9s hi ha qui s’ho pensa. Hi ha gent rica i pobre. Hi ha gent que muny la vaca, roba, explota i menteix, i prou.<\/p>\n
Moody, Standard & Poor, i Fitch fan la seva feina<\/strong><\/p>\n <\/strong>L’altre dia vaig passar davant la central de Standard & Poor <\/strong>a Nova York. Est\u00e0 al districte financer, a la punta sud de Manhattan i \u00e9s un edifici lleig i mediocre, no gaire alt. Vaig quedar sorpr\u00e8s de veure que no tenien protecci\u00f3 policial.\u00a0A la guillotina! Diuen molts ciutadans i les seves televisions que les “rating agencies” (ag\u00e8ncies de notaci\u00f3<\/em>, en catal\u00e0) s\u00f3n vils instruments dels mercats i dels grans bancs, que els ajuden a escanyar el poble. Rebaixen el cr\u00e8dit a un pa\u00eds que est\u00e0 treballant amb \u00e8xit i fent sacrificis per reduir el d\u00e8ficit i degut a aix\u00f2 tot un pa\u00eds va a la ru\u00efna i ha ser intervingut i els treballadors perden la feina i cauen en la mis\u00e8ria i la pau social es trenca. \u00a0 Cal tenir m\u00e9s proves?<\/p>\n No fa gaire, un periodista franc\u00e8s va investigar coses de les que cap equip de lideratge vol parlar. La m\u00e9s evident, que potser sorprendr\u00e0 a molts lectors \u00e9s que aquestes ag\u00e8ncies s\u00f3n pagades principalment pels governs i bancs centrals que semblen patir m\u00e9s pels seus dictats. \u00c9s Espanya qui paga a les tres ag\u00e8ncies que li rebaixen el cr\u00e8dit, perqu\u00e8 si no, seria impossible vendre obligacions de l’estat.<\/p>\n Tothom que ha sol.licitat un pr\u00e9stec sap que el banc no li donar\u00e0 mai ni un c\u00e8ntim sense assegurar-se que el sol.licitant t\u00e9 bon cr\u00e8dit i per tant ser\u00e0 capa\u00e7 de tornar els diners. En el cas dels negocis petits, la forma de fer-ho \u00e9s f\u00e0cil: peritatge de la v\u00e0lua de propietats, mirar els llibres, hist\u00f2ria de pagaments, comentaris de socis o clients, etc. Si compres una casa als EUA el banc envia un p\u00e8rit a comprovar que el preu estigui b\u00e9 i a assegurar-se que la propietat est\u00e0 ben conservada i parlen amb el teu cap a la feina. Per\u00f2 amb estats i grans bancs, com es fa aix\u00f2? Les obligacions de l’estat es compren sovint per coses com garantir les pensions de la seguretat social d’un altre pais i els inversors s\u00b4ho han de pensar molt abans de comprar i acceptar els interessos oferts. I sense l’avaluaci\u00f3 d’aquestes ag\u00e8ncies ning\u00fa les compraria i ning\u00fa sabria quins interessos cal pagar.<\/p>\n Quan l’ag\u00e8ncia envia la darrera avaluaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Les ag\u00e8ncies no s\u00f3n especialment secretives i mantenen relacions constants amb les entitats o governs que vigilen. Molts diaris escriuen que l’actuaci\u00f3 de les ag\u00e8ncies \u00e9s fosca, misteriosa i gens transparent, suggerint manipulacions especulatives grolleres o robatoris. \u00c9s molt possible que els inversors a vegades siguin especuladors sense escr\u00fapols, per\u00f2 no pas les ag\u00e8ncies, que fan diners cobrant de les entitats examinades i tamb\u00e9 dels inversors per la informaci\u00f3 que venen, i es limiten a divulgar dades que haurien de ser p\u00fabliques. \u00a0Ells nom\u00e9s s\u00f3n examinadors de comptes. Aquesta promin\u00e8ncia que tenen ara i els resultats pol\u00edtics s\u00f3n una cosa nova, \u00a0deguda a circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries que ni han buscat ni s\u00f3n culpa seva.<\/p>\n Els funcionaris responsables, per inter\u00e8s propi, mantenen contactes amb els governs o bancs que vigilen. La notificaci\u00f3 d’un \u00a0“rating” diferent de l’anterior va sempre precedida de comunicacions personals i alguna discussi\u00f3, i arriba per escrit, firmada per dos empleats (que a Europa sempre treballen a pa\u00efsos diferents) que donen els seus n\u00fameros de tel\u00e8fon i inclouen una explicaci\u00f3 detallada de les seves raons pel canvi. La metodologia que utilitzen per arribar a un rating concret, \u00e9s, com la f\u00f3rmula de la Coca-Cola, un secret. Els ratings de les tres ag\u00e8ncies deuen estar ben fets, per la gran semblan\u00e7a que tenen, amb petites difer\u00e8ncies. El servei \u00e9s pagat i es fa pel benefici exclusiu des emissors i inversors d’obligacions de pa\u00efsos sobirans, no del poble i fins ara ha funcionat b\u00e9 i ha esdevingut una necessitat.<\/p>\n Els Americans tamb\u00e9 hem d’aguantar a casa ag\u00e8ncies de cr\u00e8dit<\/strong><\/p>\n <\/strong>Per al govern, hi ha tamb\u00e9 als EUA les mateixes ag\u00e8ncies que a Europa, per\u00f2 els ciutadans en tenim tres de diferents que serveixen per determinar si ens podem permetre una targeta de cr\u00e8dit, comprar un cotxe o una casa, o una nevera a terminis. Aquestes tres ag\u00e8ncies mantenen arxius amb el n\u00famero de la Seguretat Social de tots els ciutadans i reben c\u00f2pies de totes les transaccions de cr\u00e8dit fetes per un ciutad\u00e0. Despr\u00e9s apliquen a tota aquesta informaci\u00f3 un algoritme i produeixen un n\u00famero de tres xifres anomenat el “FICO score” del que dep\u00e8n quina casa o nevera et deixen comprar: amb 600 o 700 est\u00e0s b\u00e9, amb 300 o 400 et faran patir molt. Aquesta informaci\u00f3 abans nom\u00e9s la donaven als bancs o botigues per\u00f2 no als ciutadans que n’eren l’objecte per\u00f2 ara ja la pot veure tothom amb certes dificultats o contra pagament. Si no est\u00e0s d’acord amb ells, \u00e9s poc probable que canvi\u00efn el rating, per\u00f2 et permeten afegir una nota amb una explicaci\u00f3 que anir\u00e0 a tothom que t’estigui considerant. Per exemple: fa dos anys no vaig poder pagar cada mes els rebuts perqu\u00e8 no tenia feina o la dona estava malalta, no per ser irresponsable. Hi ha queixes, a vegades fortes, per\u00f2 el sistema funciona for\u00e7a b\u00e9, no obstant la seva magnitud. Sobretot, seria molt dif\u00edcil de canviar. Es pot lluitar per millorar els drets dels consumidors, per\u00f2 les ag\u00e8ncies tenen molts diners i lobbystes tant a les capitals dels estats com a Washington.<\/p>\n La pronuncia americana i Standard & Poor<\/strong><\/p>\n <\/strong>Jo em miro sovint pel sistema de TV per cable de Time Warner les not\u00edcies i tert\u00falies del Canal 24h de TVE i tamb\u00e9 per l’internet programes de TV3. Els locutors pronuncien tan malament molts noms anglesos i un americ\u00e0 no els entendria per\u00f2 no he sabut mai on queixar-me. El pa\u00eds hauria de saber aprofitar els serveis dels Catalans al m\u00f3n.<\/p>\n No deixo de recon\u00e8ixer la severitat del problema. Els peninsulars, sobretot fora de Catalunya, com els francesos, estan acostumats a veure la llengua com a un instrument propietat del govern que ho regula tot: gram\u00e0tica, vocabulari, pronuncia… Tot est\u00e0 sotm\u00e8s a regles estrictes i obligat\u00f2ries dictades per algun \u00f2rgan estatal i per aix\u00f2 els espanyols es pensen que \u00e9s igual a tot arreu, per\u00f2 no ha estat mai veritat per l’angl\u00e8s. I la pronuncia? La pronuncia \u00e9s un problema \u00fanic i especial per l’angl\u00e8s. Quan un ciutad\u00e0 sent una paraula per primera vegada, no ha de saber necess\u00e0riament com s’escriu i si veu una paraula escrita per primera vegada, tampoc ent\u00e9n \u00a0necess\u00e0riament com cal pronunciar-la. Per\u00f2 cada dia surten noves paraules. \u00c9s per aix\u00f2 que els diccionaris americans, altrament que els catalans o espanyols, sempre indiquen despr\u00e9s de la paraula la pronunciaci0 en signes fon\u00e8tics (explicats amb exemples al comen\u00e7ament del diccionari). I quan hi ha dubtes, com es resolen? I l’accent, on es pronuncia? En aix\u00f2, fins i tot els veterans la pifiem de tant en tant. Els diccionaris tamb\u00e9 ensenyen on est\u00e0 l’accent.<\/p>\n Gran sorpresa per a les Reial Acad\u00e8mies del m\u00f3n: el poble ho decideix tot. La regla oficial \u00e9s que la pronuncia correcta \u00e9s la de ciutadans que tenen l’anomenada de pronunciar b\u00e9. En la pr\u00e0ctica, com es resol? No ho s\u00e9, per\u00f2 jo veig els consultants de pronunciaci\u00f3 de les grans cadenes de televisi\u00f3 (gent important\u00edssima) trucant un nombre de gent coneguda demanant una opini\u00f3 i acceptant la resposta majorit\u00e0ria. L’acad\u00e8mia de la llengua ha parlat. La gent com\u00fa en general va pel principi de l’analogia. Quan veuen un mot desconegut, miren si t\u00e9 components o si se sembla a alguna paraula que el lector ja coneix. Un locutor de TV desesperat probablement faria el mateix.<\/p>\n Per\u00f2 el problema per a estrangers \u00e9s molt dif\u00edcil. Penseu si no en el cas tr\u00e0gic del verb “read”. Es pronuncia “rE<\/em>d” en el pret\u00e8rit (vaig llegir) per\u00f2 “rI<\/em>d” en el present (llegeixo), per\u00f2 s’escriu igual. I el fam\u00f3s “oo” ha martiritzat molts estudiants i tots els locutors de r\u00e0dio i televisi\u00f3 catalans. Ara al final arribem a Standard i Poor, que era el meu tema.<\/p>\n Standard & PO (or), <\/em>no Standard & PUr<\/em><\/strong><\/p>\n Es horror\u00f3s haver de sentir cada dia gent dient Standard & Pur. Si mireu a la Wikip\u00e8dia anglesa l’entrada de “oo” pronunciation, ja veureu les variants que hi ha. En el cas de Moody, s\u00ed que es diu Mudy<\/em> per\u00f2 Poor en canvi es pronuncia amb una una “o” llarga seguida d\u00fana brev\u00edssima i lleugera “r”, m\u00e9s o menys Po(or)<\/em>. I tamb\u00e9 hi ha casos quan “oo” \u00e9s una “o” brev\u00edssima o se sembla a una “a”. Sobretot Blood (sang) es pronuncia m\u00e9s aviat com a A, o potser una O que se sembla a una A. Sobretot, per favor, locutors, dieu Blad <\/em>m\u00e9s o menys, <\/span> no dieu BLUT perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s alemany.<\/p>\n El vostre<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb l’excepci\u00f3 notable del Bar\u00e7a, les coses van malament, no cal dir-ho. Ja hi ha gent que voldria trobar els culpables i oferir al poble una explicaci\u00f3 simple de tanta mis\u00e8ria. Diuen que l’inefable President Bush s’emprenyava molt i picava un cop de puny a la taula quan un conseller li responia que un cert […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-7I","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=478"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":485,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/478\/revisions\/485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nMolts a casa tenen la idea absurda que el mot “dialecte” expressa menysteniment i menyspreu intencional d’una llengua o de la gent que el parla. Per\u00f2 un dialecte \u00e9s simplement una variant d’una llengua que els parlants de la llengua principal poden entendre sense haver-la d’estudiar. L’angl\u00e8s nord-americ\u00e0 que parlem tots aqu\u00ed \u00e9s un grup de dialectes de l’angl\u00e8s original, que nom\u00e9s difereix en accent i vocabulari, mentre que les difer\u00e8ncies en ortografia i gram\u00e0tica s\u00f3n m\u00ednimes, i que qualsevol angloparlant ent\u00e9n f\u00e0cilment. Una cosa molt sorprenent de l’angl\u00e8s nord-americ\u00e0 \u00e9s que sigui tan homogeni a tot el territori. Nom\u00e9s hi ha difer\u00e8ncies d’accent per\u00f2 ens entenem tots i escrivim igual. Al segle XIX la q\u00fcesti\u00f3 de la natura de la llengua dels EUA fou discutida i en Daniel Webster, un fil\u00f2leg molt important va publicar el primer Webster per substituir l’Oxford,, que fins als nostres dies \u00e9s el diccionari nord-americ\u00e0 amb m\u00e9s autoritat. En Webster deia que la llengua local havia evolucionat tant que es podia parlar d’un dialecte unitari americ\u00e0 separat de l’angl\u00e8s diguem-ne acad\u00e8mic, i que ell potencialment veia el dialecte americ\u00e0 com una possible llengua nacional. La cosa es va quedar sense resoldre per\u00f2 ni el Govern federal ni la Constituci\u00f3 federal han declarat mai una llengua oficial. S\u00ed que ho han fet en canvi uns 28 dels 50 estats de la Uni\u00f3, en general com a reacci\u00f3 contra els immigrants.<\/p>\n