{"id":4636,"date":"2024-07-08T18:26:55","date_gmt":"2024-07-09T00:26:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4636"},"modified":"2024-07-13T11:51:39","modified_gmt":"2024-07-13T17:51:39","slug":"jocs-florals-de-la-llengua-catalana-llibertat-i-llengua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2024\/07\/08\/jocs-florals-de-la-llengua-catalana-llibertat-i-llengua\/","title":{"rendered":"Jocs Florals de la Llengua Catalana: Llibertat i Llengua"},"content":{"rendered":"

\"\"Patriotisme i llengua han estat fortament lligats a molts pa\u00efsos com el nostre, com demostra el desenvolument centenari del Jocs Florals de la Llengua Catalana, dels quals el que us escriu, treballant en aquell temps a Berna (Su\u00efssa), de forma molt poc mereixedora fou nomenat Protector l\u2019any 1968 en plena dictadura feixista. Els jocs florals van ser iniciats\u00a0 poc abans de la Renaixen\u00e7a a la cort de Tolosa del Llenguadoc, a la part Sud d\u2019Occit\u00e0nia (al Nord hi havia Aquit\u00e0nia) i van durar la primera vegada de 1323 fins 1484. Segons sembla el certamen annual es derivava d\u2019un festival literari rom\u00e0 dedicat a la deessa Flora. Els jutges recompensaven l\u2019autor de la millor poesia presentada a la Gaia Festa nom\u00e9s amb una flor, una \u201evioleta de l\u2018or m\u00e9s fi\u201c. Potser \u00e9s el moment d\u2019aclarir que en vell proven\u00e7al i catal\u00e0 \u201cgai\u201d nom\u00e9s vol dir \u201calegre\u201d i no t\u00e9 de cap manera un altre significat m\u00e9s modern. Un mot curi\u00f3s que inesperadament es faria fam\u00f3s per tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Encara que sembla que trobadors catalans hi participaven, la llengua\u00a0 inicial fou el proven\u00e7al, tamb\u00e9 anomenat occit\u00e0 i cal estudiar ling\u00fc\u00edstica per esbrinar la relaci\u00f3 entre les dues lleng\u00fces. Despr\u00e9s de l\u2019atur, en 1393 els Jocs Florals foren refundats en catal\u00e0 al Sal\u00f3 de Cent de la ciutat de Barcelona amb el t\u00edtol \u201cJocs Florals de Barcelona\u201d i van comen\u00e7ar a estendre\u2019s per molts llocs durant anys, fins al final del segle XV. En algun moment hom introdu\u00ed un canvi important: la competici\u00f3 consistiria en tres parts guardonades amb diferents flors: la Flor Natural a la millor presentaci\u00f3 sobre l\u2019Amor, l\u2019Englantina, sobre q\u00fcestions patri\u00f2tiques i la Viola, religiosa. Si un poeta aconseguia guanyar les tres es feia mereixedor del t\u00edtol \u201cMestre en Gai Saber\u201d. Per\u00f2 \u00a0poc a poc, la pol\u00edtica va anar reapareixent, mentre que els Jocs s\u2019escampaven per moles ciutats ib\u00e8riques, sobretot Val\u00e8ncia i fins i tot el Pa\u00eds Basc. Hi va haver com a m\u00ednim tres corrents exigint l\u2019\u00fas or return de la llengua catalana anterior tal com es parlava i escrivia en segles previs, una q\u00fcesti\u00f3 complicada i divisiva, sempre de dif\u00edcil resoluci\u00f3.<\/p>\n

La pol\u00edtica i la poesia catalanes de la Renaixen\u00e7a representada pels Jocs van tornar triomfalment al Sal\u00f3 de Cent el primer diumenge de 1858 per ser prohibides temporalment durant la dictadura del General Primo de Rivera. La pol\u00edtica nacionalista s\u2019hi havia ficat a fons, per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019acceptar una variant dial\u00e8ctica per damunt de les altres semblava intractable. La m\u00e9s grossa, fou la negativa dels Jocs en 1914 d\u2019acceptar plenament la reforma ling\u00fc\u00edstica i ortografia de \u00a0Pompeu Fabra, q\u00fcesti\u00f2 molt conflictiva que (qui vulgui pot riure) al final va resoldre Lo Rat Penat de Val\u00e8ncia. Al final el concurs va comen\u00e7ar a crear i distribuir premis territorials, encara que no en van faltar alguns en un altre idioma i els Jocs van durar anys.<\/p>\n

Per\u00f2 aleshores, ai las, la Guerra Civil va arribar el 1936 i \u00a0com era natural i confirmatori de la import\u00e0ncia alhora pol\u00edtica com cultural i catalanista caracter\u00edstics dels Jocs Florals. \u00a0el Dictador Franco Bahamonde els va prohibir, encara que alguns hi van continuar fent sessions clandestines. No fou el final, perqu\u00e8 molts patriotes havien aconseguit fugir a pa\u00efsos llibres (i tamb\u00e9 que al cap d\u2019anys tamb\u00e9 molts emigrants comuns Catalans s\u2019hi afegirien) i van decidir organitzar Jocs Florals annuals a capitals estrangeres, la primera en 1941 a Buenos Aires, seguida de 36 m\u00e9s annuals, sense interrupci\u00f3, ni tan sols durant la Guerra Mundial. A m\u00ed em va tocar fer una modesta donaci\u00f3 sense altres m\u00e8rits en 1968 a Su\u00efssa quen encara ens quedaven vint-i-tants anys de Dictadura \u00a0i em van nomenar Protector. No he volgut perdre mai el diploma. El sistema va continuar a ser organitzat annualment a l\u2019exterior a tantes grans ciutats, incre\u00efble com pot semblar a tothom, per 36 anys sense atur final en 1977 a la ciutat de M\u00fanic. No s\u00e9 si era veritat o no per\u00f2 vaig llegir a un diari que el 1977 enmig de la \u00a0gran estupefacci\u00f3 dels bavaresos locals, nombrosos Catalans van envair la Pla\u00e7a Central de Santa Maria cantant i ballant mentre alguns cridaven \u201cL\u2019any que ve a Barcelona\u201d. Trenta-sis anys pel m\u00f3n sense perdre la fidelitat a la naci\u00f3 i la llengua catalanes. Caldria recordar-se\u2018n. Fou un gran esfor\u00e7 catal\u00e0.<\/p>\n

De fet la festa va tornar a la Sala del Consell de Cent, per\u00f2 els temps, l\u2019inter\u00e8s i la situaci\u00f3 havien canviat. Els Jocs Florals no havien mort, per\u00f2 s\u2019havien canviat \u00a0de roba. I fins ara. El guanyador s\u2019anomenaria Poeta de la Ciutat de Barcelona.<\/p>\n

Records entre c\u00f2mics i sinistres<\/b><\/p>\n

Havia prohibit el Dictador els Jocs Florals? Ja era extraordinari que sab\u00e9s qu\u00e8 eren, per\u00f2 no els havia oblidat. Va fundar una mena diferent de Juegos Florales en Castell\u00e0 amb participaci\u00f3 i direcci\u00f3 de les autoritats militars i probablement de gent af\u00ed poc coneguda. El sistema \u00a0era sempre el mateix. Els Jocs que jo recordo tenien lloc al Teatre Grec i estaven presidits, al menys sovint, pel Capit\u00e1n General de la Cuarta Regi\u00f3n Militar. \u00a0Hi feien sortir elegida, vestida de blanc i coronada de Reina una filleta del Capit\u00e0 General que havia de seure a un tro mentre poetes desconeguts llegien poemes dolents i alguns eren guardonats amb flors. Era emocionant, veure com la Dictadura promovia la cultura a Catalu\u00f1a. Sortia a totes les not\u00edcies de Radio Nacional de Espa\u00f1a i algun cop del No-Do. Potser ho haurien hagut d\u2019haver fet a algun local del Paral\u00b7lel.<\/p>\n

Recordo una altra curiositat, m\u00e9s c\u00f2mica encara, per molt que fes plorar a molta gent. Entre els anys quaranta i probablement cinquanta o seixanta (no es va anunciar mai) la censura prohibia terminantmant l\u2019\u00fas de la paraula impressa \u201cCatalu\u00f1a\u201d designant el nostre pa\u00eds enlloc. Se n\u2019havia de dir sempre \u00a0tant als t\u00edtols com dintre dels articles exclusivament \u201cla Cuarta Regi\u00f3n Militar\u201d. Alg\u00fa no s\u2019ho creu? Busqueu els titulars de la Vanguardia. Els de la meva terra vam esdevenir \u201eCuartaregi\u00f3nistes\u201c de naixement.<\/p>\n

Quan jo estudiava, per treure el diploma del Batxillerat, calia perqu\u00e8 tel donessin anar primer a una oficina de la Falange al Passeig de Gr\u00e0cia, pagar unes pessetes i et donaven un paper dient que no constava res contrari als principis del Glorioso Movimiento Nacional (es veu que els devia tenir amagats). Ni tan sols ho buscaven enlloc. Igual poc despr\u00e9s caldria tornar-hi per treure un altre certificat i poder matricular-me a la Facultat de Medicina (on calia estudiar, aguantar les classes durant tres anys i examinar-se de \u00a0Formaci\u00f3n Nacional per poder passar al quart any de la Facultat) i igual per treure el Diploma de Llicenciat. Pel Doctorat ja sembla que ho havien deixat c\u00f3rrer.<\/p>\n

All\u00f2 que no he oblidat mai, fou una classe d\u2019un professor feixista explicant amb entusiasme als alumnes com un personatge molt admirat durant la Rep\u00fablica havia fet un discurs fant\u00e0stic i exemplar sobre una elecci\u00f3 imminent. \u201eSi el resultado de les urnas fuere completamente contrario a los destinos de Espa\u00f1a, lo reducir\u00edamos al \u00faltimo lugar del menosprecio con el acero caliente de nuestras pistolas\u201d<\/p>\n

Hauran canviat en els nostres dies?<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Patriotisme i llengua han estat fortament lligats a molts pa\u00efsos com el nostre, com demostra el desenvolument centenari del Jocs Florals de la Llengua Catalana, dels quals el que us escriu, treballant en aquell temps a Berna (Su\u00efssa), de forma molt poc mereixedora fou nomenat Protector l\u2019any 1968 en plena dictadura feixista. Els jocs florals […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34494,34492,34495,34493,34496],"class_list":["post-4636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-jocs-florals-a-lestranger","tag-jocs-florals-de-la-llengua","tag-jocs-florals-franquistes","tag-mestre-de-gai-saber","tag-records-dels-temps-franquistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1cM","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4636"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4659,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4636\/revisions\/4659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}