Es dona el cas repetitiu que tots complim anys el mateix dia de l\u2019any, cosa que de tant en tant sorpr\u00e8n. Jo arribar\u00e9 la setmana pr\u00f2xima als 84. Abans ning\u00fa treballava en res a aquesta edat, per\u00f2 la capacitat de seguir fent o escrivint coses \u00fatils sembla haver-se allargat tamb\u00e9. En qualsevol cas, hom veu a la TV persones admirables molt petites exactament de la meva edat (la quinta del 1940) com el fam\u00f3s metge Dr Anthony Fauci, director per 30 anys d\u2019un dels Instituts m\u00e9s importants del NIH que durant els anys del COVID va aguantar de valent a tot arreu com un lle\u00f3 els insults, mentides i amenaces del President Trump, com si fos un home jove. La Ex Speaker (PRESIDENTA) dels Representants Nancy Pelosi, que segueix sent Diputada, t\u00e9 tamb\u00e9 la mateixa edat. M\u2019ha semblat oport\u00fa repetir aqu\u00ed tres incidents, patinades o bromes p\u00fabliques atribu\u00efbles a tres Presidents molt diferents dels Estats Units. S\u00f3n exemples per riure? No n\u2019estic segur, que cadasc\u00fa decideixi.<\/p>\n
Una Recomanaci\u00f3 Recent de Donald J. Trump.<\/b><\/p>\n
Trump \u00e9s el candidat que en aquest moment sembla ser el m\u00e9s afavorit per guanyar l\u2019elecci\u00f3 de Novembre. Quan no est\u00e0 declarant davant d\u2019un jutge, tribunal o fiscal, fa campanya electoral a tot arreu seguit per membres entusiastes, cridaners, irracionals, poc educats i incondicionals de gent massa similar i tan perilloss com els neofeixistes europeus. L\u2019altre dia, sense voler admetre que ell podria perdre l\u2019elecci\u00f3, cosa inimaginable, se li va escapar que si el declaraven perdedor correria la sang. Per\u00f2 la broma que vull citar \u00e9s molt m\u00e9s recent: \u201cEl govern no t\u00e9 dret a donar subvencions i facilitar la construcci\u00f3 d\u2019autos el\u00e8ctrics mentre no s\u2019hagi acabat la gasolina que actualment ofereix la ind\u00fastria petroliera. Hi ha inversors i capitalistes que han gastat molt\u00edssims diners en buscar i excavar pous i \u00a0territoris petroliers nous per tal d\u2019 industrialitzar i facilitar els viatges automobil\u00edstics a la poblaci\u00f3. Ara aquests empresaris tan importants, tenen dret a recuperar les inversions. No hi ha dret que els volguin arruinar amb cotxes el\u00e8ctrics. Cal esperar que la hist\u00f2ria del clima millori o el petroli s\u2019acabi i aleshores s\u00ed que el govern pot ajudar la producci\u00f3 el\u00e8ctrica\u201d Se li hauria acudit a algun lector? Cal recordar que Biden combat l\u2019escalfament global per\u00f2 ha autoritzat moltes exploracions petrolieres noves al Cercle \u00c0rctic.<\/p>\n
Les Esperances de Joe Biden<\/b><\/p>\n
Biden va haver d\u2019aguantar per m\u00e9s d\u2019un any els insults constants de Donald Trump que l\u2019anomenava un vell dement que no podia caminar com cal ni parlar ni fer-se entendre, que \u00e9s massa vell (crec que t\u00e9 tres o quatre anys m\u00e9s que Trump, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s jove que jo que tinc 2 1\/2 anys m\u00e9s que Biden) i que hauria de plegar i ficar-se a algun lloc per<\/p>\n
. Trump mai parla amb respecte i bona educaci\u00f3 de cap adversari. Ara Biden sovint fa discursos sorprenents en una veu alta i ferma que abans no semblava tenir. Com ha anat? La veritat \u00e9s que si ell no ho explica, els metges no tenen dret a fer-ho, per\u00f2 hi ha al mercat un nombre de drogues, subst\u00e0ncies i medicaments que estimulen l\u2019activitat cerebral comen\u00e7ant pel caf\u00e8 i arribant a les amphetamines i m\u00e9s enll\u00e0. Aquests medicaments nom\u00e9s estan prohibits quan els metges es neguen a receptar-los i fins i tot n\u2019hi alguns que es poden utilitzar en el tractament de nens. \u00c9s nom\u00e9s una sospita que no es confirmar\u00e0 mai si els interessats no ho volen. Les amphetamines, almenys les farmac\u00e8utiques, que tenen poca mortalitat, rarament s\u00f3n tan perilloses com les que venen pel carrer, que ning\u00fa sap de segur ni qu\u00e8 s\u00f3n ni com estan de concentrades.<\/p>\n
I ara les bromes del Sr Biden. Quan va inaugurar la seva campanya electoral va fer un emocionant discurs afirmant que la seva ra\u00f3 per tornar era defensar i salvar la democr\u00e0cia nord-americana de Donald Trump. En sentint aix\u00f2, tots els professionals electorals se li van tirar al damunt, dient que amb aix\u00f2 no es pot guanyar cap elecci\u00f3, sin\u00f3 que cal obrir les mans oferint coses atractives com ara menjar millor, o trobar bons habitatges o millors escoles o cobrar millors sous, no pas ideologies que poca gent considera importants. En Biden es va corregir alguna vegada, per\u00f2 hi torna sovint perqu\u00e8 \u00e9s un home tossut. I ara, all\u00f2 que jo trobo inacceptable: una periodista li va preguntar perqu\u00e8 no demanava que els metges o psic\u00f2legs competents li fessin tests per saber si pateix d\u2019Alzheimer o alguna altra dem\u00e8ncia. Molt empitat, Biden respongu\u00e9 que no volia perqu\u00e8 no es necessitava! Doncs no Senyor. S\u2019equivoca molt\u00edssim. En una persona com vost\u00e8, a la seva edat, amb la forma de caminar, la veu i les dissociacions, canvis d\u2019opini\u00f3 freq\u00fcents i fallides de mem\u00f2ria ning\u00fa t\u00e9 el dret, sense ser metge, de tractar-lo de dement i ning\u00fa en pot estar segur com feia Trump, per\u00f2 qualsevol persona de seny t\u00e9 el dret a exigir un test, per veure si est\u00e0 capacitat per tenir quatre anys m\u00e9s a la Casa Blanca amb poder absolut de tirar bombes i fer guerres. Aix\u00f2, Sr Biden, un examen m\u00e8dic competent, s\u00ed que hauria fet falta i tots els ciutadans tindrien el dret d\u2019exigir-lo, perqu\u00e8 cal molta empenta per servir quatre anys de President. Ja hi ha molts que demanen un l\u00edmit a l\u2019edat per tothom, no sols Biden, perqu\u00e8 Trump no \u00e9s gaire m\u00e9s jove.<\/p>\n
El Gran President Franklin Delano Roosevelt (FDR) i el Drama de l\u2019Or<\/b><\/p>\n
Sens dubte, FDR fou un dels Presidents m\u00e9s importants del Segle XX Americ\u00e0. Ell va resoldre la Gran Recessi\u00f3, va re-obrir els bancs, va restaurar la tranquilitat social i al final l\u2019economia, reduir el crim, va crear la Pensi\u00f3 de la Seguretat Social, va millorar bastant el nivell de vida, esdevenint l\u2019\u00fanic President progressiu que Am\u00e8rica ha tingut, i al final de la seva vida va aconseguir entrar a la II Guerra Mundial i contribuir molt a la desfeta del feixisme. Recorda alg\u00fa la seva dita quan va prendre possessi\u00f3 \u201cNo heu de tenir por de res, sin\u00f3 de la por mateixa\u201d\u00b7 Es va quedar sense veure la fi de la guerra per poc temps i va deixar al seu successor Truman la responsabilitat d\u2019acabar la guerra amb el bombardeig at\u00f2mic del Jap\u00f3 usant les bombes que FDR havia fet desenvolupar. FDR no fou un home perfecte, perqu\u00e8 n\u2019hi ha pocs, i algunes coses li van sortir malament, una d\u2019elles la quasi trag\u00e8dia de la devaluaci\u00f3 de l\u2019or.<\/p>\n
Hi havia una inflaci\u00f3 horrorosa juntament amb devaluaci\u00f3 de l\u2019or, que tothom podia bescanviar o canviar per bitllets. L\u2019or ja no semblava guarantir la v\u00e0lua del d\u00f2lar. La gent estava desesperada. Ho perdien tot. Aleshores van apar\u00e8ixer dues escoles d\u2019economistes de punts de vista oposats: uns que volien arrencar l\u2019or de la propietat privada devaluant l\u2019or i encara m\u00e9s el d\u00f2llar, abaratint la inflaci\u00f3 i transformant la moneda en un tros de paper de v\u00e0lua simb\u00f2lica; altres ho veien amb molta ra\u00f3 com un disbarat pel que caldria pagar molt car. Les reunions a la Casa Blanca acabaven a crits i amb insults. Injustament, FDR consideraven en aquest cas els financers i bankers com culpables de voler aturat una nova manobra per evitar un \u00e8xit i, molt disgustat va treure fora els adversaris del plan, introdu\u00efnt i encarregant als seus amics la compra obligat\u00f2ria i devaluaci\u00f3 de l\u2019or, cosa que al final es va poder resoldre m\u00e9s o menys per\u00f2 amb disgustos i recriminacions.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed com un estudiant d\u2019economia jove que nom\u00e9s volia ajudar i aprendre es va haver d\u2019empassar una de les brometes de FDR, un home d\u2019arrels aristocr\u00e0tiques i gran riquesa, paralitzat i a una cadira de rodes per la polyomyelitis que va patir d\u2019adult als 39 o 40 anys. Li agradaven les bromes. Per\u00f2 s\u00f3n totes les bromes per fer riure? I si hi ha diferent versions i tothom s\u2019ho pren seriosament?<\/p>\n
Havent decidit la retirada de l\u2019or en mans privades, FDR va encarregar el comen\u00e7ament al seu amic (ve\u00ed a casa seva) Henry Morgenthau, a qui va nomenar Secretari (Ministre) del Tresor, un home que el va seguir fidelment fins la mort de FDR i esdevingu\u00e9 un dels economistes americans m\u00e9s importants. A Morgenthau la feina no li va agradar i quan un pare enxufat li va demanar una pla\u00e7a d\u2019intern per a un fill molt intel\u00b7ligent que estava estudiant economia, el Secretari el va acceptar proposant-li que podria aprendre sota la seva direcci\u00f3 tot el que cal saber per dirigir, manar i coordinar l\u2019operaci\u00f3 de la compra i retirada de l\u2019or. El noi va acceptar immediatament i el Secretari va passar temps ensenyant-li com calia fer i preparar-ho tot seguint les ordres mensuals que li donava FDR quan el rebia al mat\u00ed durant l\u2019esmorzar. Per\u00f2 l\u2019estudiant nom\u00e9s s\u2019interessava per una cosa: quins eren els interessos de la naci\u00f3? Com sabia ning\u00fa quant or calia comprar i a quin preu desvaluar-lo? El Secretari Morgenthau tampoc ho sabia i no semblava preocupar-se\u2019n o voler parlar-ne. De fet ell anava a esmorzar amb FDR acompanyat de gent que volien parlar-ne i discutir amb el President, per\u00f2 Morgenthau no obria la boca.<\/p>\n
I un dia, una cosa meravellosa va passar. El Secretari va cridar l\u2019intern i li va dir que ell hauria de trobar-se amb el President als poc dies per\u00f2 li era completament impossible fer-ho. Havia decidit parlar-ne i demanar perm\u00eds a la Casa Blanca per permetre a l\u2019intern anar a l\u2019esmorzar amb FDR en persona i rebre del President mateix les instruccions per comprar l\u2019or el mes seg\u00fcent. El pobre intern va botar d\u2019alegria. Renoi! Quina ocasi\u00f3!<\/p>\n
Pocs dies despr\u00e9s, va arribar molt d\u2019hora i el van acompanyar a la taula on FDR esmorzava. El Presibent ja havia arribat abans i seia al costat d\u2019un senyor desconegut amb qui estava parlant en veu molt alta i irritada. El pobre intern, que estava sent ignorat pels dos altres comensals, no entenia ni una sola paraula i s\u2019havia de concentrar en beure caf\u00e8 i menjar els ous que hi havia a a taula. El temps va anar passant i ning\u00fa es preocupava d\u2019ell. Al final, en FDR, sempre assegut a a cadira de rodes, va manar a un criat que el dugu\u00e9s al seu despatx. Ja s\u2019havia menjat tots els ous. En aquest moment, l\u2019intern es va al\u00e7ar indignat.\u201dSenyor President, \u00e9s que jo he vingut enlloc de Secretari Morgenthau a recollir les seves ordres sobre si comprar or o no aquest mes\u201d<\/p>\n
\u201cAh, s\u00ed. Es veu que ja \u00e9s el temps\u201d, va respondre FDR fregant-se la barbeta d\u2019una manera que tots els qui el coneixien sabien que era amena\u00e7adora. \u201cSaps qu\u00e8? S\u00ed, compreu l\u2019or que fa falta una altra vegada\u201d I va assenyalar al criat que volia marxar a l\u2019oficina.<\/p>\n
\u201dPer\u00f2 Sr President, quina quantitat d\u2019or hem de comprar?\u201d<\/p>\n
En FDR es va tornar a aturar. \u201cMira, saps qu\u00e8? Igual que el mes passat.\u201d<\/p>\n
\u201dPer\u00f2, per\u00f2, Sr President, a quin descompte hem de comprar?\u201d<\/p>\n
FDR, indignat, va mirar al sostre: \u201cCom sempre, 21 c\u00e8ntims per cada barra d\u2019or\u201d<\/p>\n
Ara, el desventurat intern es va posar a mig tremolar. \u201cPerdoni\u2019m, per\u00f2 em podria explicar com s\u2019ha arribat a aquesta quantitat? Quins c\u00e0lculs s\u2019han fet?\u201d<\/p>\n
Ara en FDR estava disgustat. \u201cC\u00e0lculs? Jo ho faig en record de la meva difunta tieta que sempre jugava a la combinaci\u00f3 7×3=21 que a tots ens agradava perqu\u00e8 porta bona fortuna. Tres vegades set sempre va b\u00e9.\u201d<\/p>\n
La hist\u00f2ria no s\u2019acaba del tot aqu\u00ed. L\u2019estudiant ho va explicar tot en detall al Secretari Morgenthau que s\u2019ho va prendre seriosament (!) i no ho va veure com una broma. Ell escrivia cada dia un memor\u00e0ndum explicant qu\u00e8 havia fet cada dia i aquesta vegada va dir que si alg\u00fa sab\u00e9s com es fixa el preu de l\u2019or combinant preus que porten bona fortuna, s\u2019espantaria. Al final va acabant entenent-ho. FDR seguia una t\u00e0ctica descrita per dos economistes. Per\u00f2 era una broma o no? Coneixent el car\u00e0cter d\u2019FDR probablent era una broma, per\u00f2 qui sap?<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es dona el cas repetitiu que tots complim anys el mateix dia de l\u2019any, cosa que de tant en tant sorpr\u00e8n. Jo arribar\u00e9 la setmana pr\u00f2xima als 84. Abans ning\u00fa treballava en res a aquesta edat, per\u00f2 la capacitat de seguir fent o escrivint coses \u00fatils sembla haver-se allargat tamb\u00e9. En qualsevol cas, hom veu […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32391,34491,34059,34490],"class_list":["post-4617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-donald-trump","tag-fdr","tag-joe-biden","tag-problema-de-lor-a-la-gran-recessio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1ct","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4617"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4629,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4617\/revisions\/4629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}