Hi ha gent que t\u00e9 mala mem\u00f2ria de la cacera de bruixes i la hist\u00e8ria anticomunista promoguda pel Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes de la Cambra de Representants (amb en Richard Nixon) i despr\u00e9s pel Comit\u00e8 McCarthy del Senat. Van fer molt de mal, tot plegat per res. Si veieu les pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood d’aquell temps fetes per gent que tenien molta por, ja veureu el problema: presentaven hist\u00f2ries d’una ama de casa completament normal, que fins i tot repartia galetes amb llet al nens del ve\u00efnat, per\u00f2 que era una comunista amagada, amb el cervell sota el control del partit. Un dia, la dona rebia una trucada telef\u00f2nica an\u00f2nima, feia cara de dolenta o de boja davant la c\u00e0mera, treia una pistola amagada, assassinava per ordres del Partit el seu marit i fills i intentava matar el Governador de l’Estat amb la intenci\u00f3 d’implantar la tirania comunista als Estats Units i enderrocar la Constituci\u00f3. Al final, algun ciutad\u00e0 heroic i creient en\u00a0 D\u00e9u salvava la p\u00e0tria i la comunista era morta a trets com un gos. Noi, quin realisme! Per\u00f3 cal afegir que aix\u00ed ho veien el McCarthystes. I molta altra gent pel mon, per dif\u00edcil que sembli creure-s’ho.<\/p>\n
Aquesta idea tan popular, que tots els militants comunistes havien sofert un rentat de cervell i eren com robots autom\u00e0tics molt perillosos sotmesos cegament a les ordres criminals del Partit per establir-ne el terror universal, va arribar a estar molt estesa. Fins i tot a Catalunya es deia. Si hagu\u00e9s estat possible aconseguir-ho, aix\u00f2 de poder dominar a dist\u00e0ncia la voluntat dels membres per fer-los obeir fins i tot contra al seva voluntat, segur que a l’Stalin (i molts altres cap s de partit en els nostres dies) li hauria interessat. Un amic em deia que li semblava mentida que els pol\u00edtics a vegades gosen dir coses que no poden ser veritat i que aix\u00f2 \u00e9s una ximpleria que els desprestigiaria. No s\u00e9. En aquells temps la CIA va anar al campus de la Universitat de Pensilv\u00e0nia a Filad\u00e8lfia i amb l’ajut d’un professor van distribuir ocultament LSD a estudiants que no en sabien res per veure si els podien fer obeir i seguir ordres. Al final van haver de pagar molts diners en concepte d’indemnitzaci\u00f3, per\u00f2 el cas demostra que hom pot escriure o dir en p\u00fablic qualsevol beneiteria i per absurda que sigui, sempre hi ha alg\u00fa que s’ho creu.<\/p>\n
En va haver molts de comunistes als EUA que en general eren simplement intel\u00b7lectuals i joves angoixats pel drama hum\u00e0 de la mis\u00e8ria durant la Gran Depressi\u00f3 que es reunien per parlar i a vegades feien manifestacions o escrivien articles, com era el seu dret ciutad\u00e0 sota la Constituci\u00f3, en un temps quan la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica era una aliada dels EUA contra el feixisme. Per\u00f2 la famosa conspiraci\u00f3 comunista per subvertir el govern dels EUA de la qu\u00e8 la dreta sempre parlava no va existir mai i la hist\u00e8ria, de la que molts es van aprofitar, va fer mal a molta gent\u00a0 que es van veure perseguits i inscrits a la llista negra establerta pel Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes. La posici\u00f3 demag\u00f2gica dels McCarthystes a l’opini\u00f3 publica era tan forta i estesa que les bestieses que deien es prenien com articles de fe. I als periodistes els semblava prudent callar i participar en el joc, si tenien fam\u00edlia per alimentar. Voldria recordar en aquest apunt com i amb quin coratge i nervi van actuar a la ciutat de Nova York dos antics amics, grans homes de b\u00e0ndols oposats: Elia Kazan i Arthur Miller.<\/p>\n
Elia Kazan<\/strong><\/p>\n Aquest director, el millor de meitat del segle XX als EUA era un grec nascut a la Turquia, immigrat de nen amb els pares i que va anar a l’escola a Nova York. Aviat va esdevenir\u00a0 primer un actor notable, co-fundador a Nova York de l’escola del fam\u00f3s “M\u00e8tode Stanislavsky” que va arrasar el m\u00f3n de la interpretaci\u00f3, despr\u00e9s un director d’escena genial que va estrenar a Broadway i dur a la fama mondial Tennessee Williams (A Streetcar named Desire<\/em>) i Arthur Miller\u00a0 (Death of a Salesman<\/em>) i un Director de film que va guanyar ell mateix tres Oscars al millor director per\u00f2 va dirigir pel\u00b7l\u00edcules que en van guanyar 21 i van ser nominades per m\u00e9s de 40. Com \u00e9s que no t\u00e9 una est\u00e0tua enlloc i que tanta gent el va odiar a mort intensament fins a la seva mort? Ai, la pol\u00edtica!<\/p>\n L’ex-comunista Kazan es penedeix i denuncia els seus companys<\/strong><\/p>\n \u00c9s que un home de la intel\u00b7lig\u00e8ncia de Kazan s’interessava de deb\u00f2 per la pol\u00edtica o nom\u00e9s volia seguir treballant i estava disposat a ballar qualsevol m\u00fasica que toquessin? Ell havia estat membre fundador d’un grup teatral molt progressiu a Nova York, el Group Theatre, tots els membres del qual eren simpatitzants o militants comunistes, incl\u00f2s l’Elia Kazan mateix. El Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes ja havia fitxat aquest grup com a subversiu i perill\u00f3s. En qualsevol cas, el Comit\u00e8 inquisitorial ja tenia els noms de tothom quan van cridar a Elia Kazan a donar testimoni.<\/p>\n El gran director es va baixar els pantalons confessant els seus errors passats i demanant perd\u00f3. I a difer\u00e8ncia de molts altres que havien callat orgullosament davant les acusacions disbaratades, va repetir o confirmar de fet o donat els noms dels seus companys comunistes al grup teatral, tots amics i col\u00b7laboradors de molts anys, demanant-ne el c\u00e0stig, la depuraci\u00f3 i la inscripci\u00f3 a la llista negra. A m\u00e9s hi va afegir dos noms m\u00e9s (i aix\u00f2 s\u00ed que molta gent s’ho va prendre malament) que havia reclutat pel comunisme ell mateix! Aquests s’ho van passar molt malament: foren denunciats, insultats, difamats i se’ls va fer impossible trobar feina.\u00a0 En Zero Mostel, un gran actor c\u00f2mic jueu\u00a0 va filmar molts anys despr\u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula interpretant una v\u00edctima del “blacklisting” que acaba su\u00efcidant-se quan ja no pot mantenir la seva fam\u00edlia. Va passar m\u00e9s d’una vegada. Si a alg\u00fa l’interessa, el nom dels inscrits a la llista negra es pot trobar a la Wikipedia principal.<\/p>\n L’odi de Hollywood contra Elia Kazan fou profund i silenci\u00f3s. No se’n podia parlar en p\u00fablic. Molts anys despr\u00e9s, el 2002 quan a punt de morir se li va concedir un \u00d2scar en reconeixement de la seva carrera, encara hi va haver manifestants amb pancartes al carrer fora del teatre demanant el seu cap pel que havia fet i per les vides i carreres que havia destru\u00eft, despr\u00e9s de prop de 50 anys.<\/p>\n Arthur Miller respon<\/strong><\/p>\n El\u00a0 m\u00e9s prudent era tancar la boca herm\u00e8ticament i mirar d’escapar-se sense fer soroll, per\u00f2 no seria pas l’escriptor teatral Arthur Miller qui seguiria aquest consell. Cal saber que Miller i Kazan havien estat amics \u00edntims, col\u00b7laboradors freq\u00fcents que s’entenien perfectament. Com queda dit abans, en Kazan havia dirigit les estrenes a Broadway de All my sons i The Death of a Salesman<\/em> i estava a punt de filmar un llibret d’Arthur Miller. Art\u00edsticament, aquests dos genis ho compartien tot.<\/p>\n Per\u00f2 en Miller era un intel\u00b7lectual d’esquerres orgull\u00f3s que no va poder pair les activitats de Kazan ni les den\u00fancies difamat\u00f2ries d’antics amics. Arthur Miller era novaiorqu\u00e8s,nascut al carrer E110, prop d’on est\u00e0 ara l’Hospital de Mount Sinai. Els seus javien estat gent benestant, jueus polonesos immigrats, que s’havien arru\u00efnat completament durant la crisi del 1929 i en Miller havia crescut molt pobre. L’\u00faltima vegada que Miller i Kazan van parlar, ja despr\u00e9s de les den\u00fancies, en Miller es va acomiadar de mala manera i va anar a Salem MA a investigar un incident de bruixes que havia passat al segle XVII (veieu m\u00e9s abaix qu\u00e8 en volia fer). No tornarien a trobar-se ni a parlar mai m\u00e9s, no obstant haver estat amics \u00edntims per molts anys i no obstant viure en Kazan a Manhattan i en Miller a Connecticut, un Estat que \u00e9s una mena de suburbi molt ric de la gran ciutat.<\/p>\n Arthur Miller passa a l’atac en p\u00fablic: Les Bruixes de Salem<\/em><\/strong><\/p>\n En general ser cr\u00edtic teatral <\/em><\/strong>a uns dels diaris o revistes de Nova York \u00e9s una feina molt agradable i de molt prestigi. Imagineu-vos l’horror i la consternaci\u00f3 d’aquests dissortats periodistes quan van assistir a l’estrena a Broadway de <\/strong>The Crucible<\/em>\u00a0 (tradu\u00efda a les lleng\u00fces ib\u00e8riques com a Les bruixes de Salem<\/em>). L’obra reprodueix un episodi m\u00e9s o menys aut\u00e8ntic de la primera \u00e8poca colonial a Massachussetts entre cristians integristes fan\u00e0tics. Un grup de nenes, per amagar una cosa que havien fet i per por de ser castigades, s’inventen que certes dones del poble tenien tractes amb el dimoni i havien proferit maleficis secrets per fer morir i patir als ciutadans creients del poble. La gent i l’Esgl\u00e9sia s’ho creuen: persones innocents s\u00f3n perseguides, torturades i executades per una mena de tribunal de la inquisici\u00f3, v\u00edctimes d’una mentida absurda i de la hist\u00e8ria generalitzada.<\/p>\n Suor freda va cobrir les fronts dels cr\u00edtics. Calia ser totxo per no entendre qu\u00e8 estava dient en Miller. Quin desgraciat! I ara ell qu\u00e8 volia que escriguessin als diaris? \u00c9s que els cr\u00edtics tenien fam\u00edlia i fills i una feina per protegir. No hi havia dret. L’endem\u00e0, els cr\u00edtics un\u00e0nimement van fer com si fossin retardats mentals: era una obra hist\u00f2rica interessant, parlant dels problemes de la societat d’immigrants i d’actituds religioses ja superades i sense import\u00e0ncia i prou. No calia parlar-ne mai m\u00e9s. L’obra no va tenir gaire \u00e8xit a Broadway per\u00f2 fou tradu\u00efda i representada a tot el m\u00f3n. A Barcelona la van fer en castell\u00e0 al Teatre Com\u00e8dia, a la cantonada Passeig de Gracia\/Gran-via. La censura del r\u00e8gim es veu que tampoc ho entenia. En qualsevol cas, l’expressi\u00f3 “Cacera de Bruixes” havia entrat i quedaria per sempre\u00a0 per sempre al discurs pol\u00edtic. The Crucible<\/em> no es la millor obra de Miller per\u00f2 segueix sent molt famosa i ha estat represa sovint tant a l’escena com a la pantalla.<\/p>\n Kazan respon i arrasa als \u00d2scars: On the Waterfront<\/em><\/strong><\/p>\n En Kazan es veu que es va prendre malament la bufetada que li havien administrat les bruixes i va voler respondre en la mateixa moneda. On the Waterfront<\/em>, un nom que no he sabut mai com es va traduir a l’estat, \u00e9s una de les millors pel\u00b7l\u00edcules de tots els temps, una obra mestra sobretot personalment de Kazan com a director i de Marlon Brando com a actor. En Brando va dir sempre que va tenir molt dubtes abans de participar per la seva ideologia\u00a0 per\u00f2 ell havia estat educat a l’escola del “M\u00e8tode” (que era l’art d’expressar emocions amb participaci\u00f3 de la veu i de tots els moviments del cos) mig creada per Kazan i es pensava (amb tota la ra\u00f3) que hi hauria oportunitats per a ell. En Marlon era un jove molt pr\u00e0ctic.<\/p>\n El film, rodat al port de Newark a Nova Jersey, davant de Nova York per\u00f2 a l’altre vora del riu Hudson, en part amb comparses reals, explicava la hist\u00f2ria d’un xicot crescut al si del Sindicat d’Estibadors (treballadors de c\u00e0rrega de vaixells al Port), que estava dominat per una mena de m\u00e0fia criminal (cosa que verdaderament passava amb aquest sindicat). Els membres del sindicat li recorden que tant ell com la seva fam\u00edlia s\u00f3n companys de tota la vida, crescuts junts, que el seu sistema est\u00e0 basat en la lleialtat de la que tots viuen i que li calia callar encara que no vulgu\u00e9s participar en els crims. Amb grans sacrificis i voluntat de ferro, en Brandon els planta cara i va a la policia i a declarar al jutjat a ensorrar-los jugant-s’ho tot. M\u00e9s clar, aigua…<\/p>\n L’Elia Kazan es va quedar descansat despr\u00e9s de dir aix\u00f2. Com est\u00e0 escrit m\u00e9s amunt, l’\u00e8xit fou grandi\u00f3s. En Brandon va quedar consagrat com el gran actor de “m\u00e8tode”. Hi ha qui el veu com el millor actor de tots els temps, sense especificacions. Fou capa\u00e7 d’anar-se del pisset petit on vivia a l’edifici de Carnegie Hall (prop de Robert Redford) i va encetar una carrera gloriosa a Hollywood.<\/p>\n Arthur Miller torna a la c\u00e0rrega: A View from the Bridge<\/em><\/strong><\/p>\n No ha estat mai una de les millors obres de Miller, potser perqu\u00e8 fou escrita i estrenada a corre-cuita, primer en un acte, despr\u00e9s en dos per\u00f2 va demostrar la voluntat indomtable de l’escriptor,. L’obra, ara convertida en una dels \u00f2peres americanes mes exitoses dels anys recents i crec que ara fins i tot en una pel\u00b7l\u00edcula a punt de ser estrenada, explica la hist\u00f2ria d’un xicot a Brooklyn que pateix la temptaci\u00f3 de voler separar-se de la seva gent i anar-se’n per sempre a trav\u00e9s del pont cap a Manhattan, per\u00f2 que al final tria la lleialtat als companys de tota la vida i es queda amb ells. Explicat sense embuts.<\/p>\n Esdeveniment inesperat: Marilyn Monroe entra en acci\u00f3 i salva a Arthur Miller<\/strong><\/p>\n A Hollywood la Marilyn, un gran s\u00edmbol sexual era el prototip de les dones rosses ben desenvolupades i tontetes que nomes sabien fer b\u00e9 una cosa que no anomenar\u00e9. Per\u00f2 potser caldria recordar que el paper de tonta era nom\u00e9s el que la Marilyn Monroe feia davant les c\u00e0meres de cinema. La Marilyn, ja en els seus trenta-tants, havia estat una noia pobre amb molt poca educaci\u00f3 formal, per\u00f2 cal distingir entre falta d’instrucci\u00f3 i estupidesa o banalitat que s\u00f3n dues coses molt diferents. Ella tenia els seus principis i els seus neguits. Es va dir sempre, tant si es veritat com si no, que en els bons temps de l’amistat entre Elia i Arthur ella era compartida per tots dos i que els tres s’entenien molt b\u00e9.<\/p>\n Al poc temps de l’estrena de la View\u00a0 from the Bridge<\/em>, en Miller estava arru\u00efnat i ensorrat i no trobava feina. Vivia de fet dels diners de la Marilyn, que sense dubtar un segon s’havia posat al seu costat malgrat el perill transparent. L’hora de passar comptes amb el descarat Arthur Miller s’acostava i Miller va rebre l’ordre de presentar-se davant Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes. Va acceptar amb la condici\u00f3 que no li demanessin noms i es va presentar acompanyat inesperadament per la Marilyn que feia gr\u00e0cies i guinyols a tothom i la sessi\u00f3 esdevingu\u00e9 un circ. Quin homenot era aquell Arthur Miller! Tothom vivia terroritzat pel Comit\u00e8, que podia fer tant de mal per\u00f2 en Miller es va presentar a burlar-se d’ells en p\u00fablic davant les c\u00e0meres de TV i els micr\u00f2fons de r\u00e0dio. El cas havia d’acabar molt malament perqu\u00e8 ell no estava disposat a col\u00b7laborar en res. El Comit\u00e8 tenia el poder d’enviar-lo a la pres\u00f3. Li havien prom\u00e8s que no demanarien noms, per\u00f2 es exactament el que van fer amb gran indignaci\u00f3 d’Arthur Miller que es va negar a cantar res. Arthur Miller, que sense els diners de la Monroe ni tan sols tenia els mitjans de defensar-se perqu\u00e8 era gaireb\u00e9 indigent, fou sentenciat a un m\u00ednim de 30 dies de pres\u00f3 i a la llista negra. Va apel\u00b7lar a un jutge per\u00f2 la cosa es veia tan negra com la llista a la qu\u00e8 havia quedat inscrit.<\/p>\n Marilyn, Marilyn, temptaci\u00f3 i somni de tants homes! Per casualitat la Marylin estava divorciada en aquell moment, i es van casar tots dos a Nova York. A partir d’aquest moment els agents de relacions p\u00fabliques de la Monroe van prendre la direcci\u00f3 del contraatac medi\u00e0tic. La primera confer\u00e8ncia de premsa semblava com si hagu\u00e9s anat malament. La Monroe va repetir somrient i fent petonets\u00a0 com s’estimava a l’Arthur i que anirien de lluna de mel al Carib i serien tan feli\u00e7os. Els periodistes se’n burlaven, dient que potser passarien la lluna de mel a la pres\u00f3, si el Comit\u00e8 ho permetia. Per\u00f2 la Marilyn, que seguia pagant tots els comptes, sabia molt b\u00e9 el que feia i com fer-ho. Es va limitar a seguir interpretant el mateix paper d’estrella tonteta i enamorada: donava entrevistes explicant com tots dos s’estimaven i quant la feien patir per coses que no tenen res a veure. Una vegada i una altra i una altra… L’opini\u00f3 p\u00fablica al final va comen\u00e7ar a girar-se contra el Comit\u00e8 i a favor de la parelleta de coloms.\u00a0 En aquest clima, el jutge va donar la ra\u00f3 en tot a Arthur Miller que no va anar a la pres\u00f3. El seu nom fou esborrat de\u00a0 la llista.\u00a0 Ning\u00fa va haver d’anar a la pres\u00f3. Al Comit\u00e8 tamb\u00e9 li va semblar que m\u00e9s valia aquesta sortida, que ja tenien altres preocupacions.<\/p>\n En Miller i la Monroe no van durar gaire. Van anar a Hollywood a filmar la pel\u00b7l\u00edcula The Misfits <\/em>escrita per ell i interpretada per ella. El rodatge va esdevenir un malson. El film fou dolent en tots els sentits i tot va acabar malament. Es van divorciar aviat. Dinou mesos despr\u00e9s la Marilyn Monroe es va su\u00efcidar quan encara era\u00a0 jove i estava en tractament psiqui\u00e0tric.<\/p>\n Conclusions<\/strong><\/p>\n A difer\u00e8ncia d’altres apunts que he escrit en aquest bloc, aquesta vegada no hi ha finals inesperats. La cosa es va acabar com queda dit abans. Al final els McCarthystes i el Comit\u00e8 van caure, la guerra freda i la hist\u00e8ria anticomunista tamb\u00e9 es van aturar i els membres de la llista negra que van sobreviure van tornar a treballar. La llista negra, una violaci\u00f3 gaireb\u00e9 inconcebible de proc\u00e9s degut i de tots els drets constitucionals, havia estat feta pel Govern i fou p\u00fablica i oficial fins que un jutge la va declarar\u00a0 il\u00b7legal manant que quelcom que la observ\u00e9s quedaria obligat a pagar indemnitzacions econ\u00f2miques als llistats. Alguns es van recuperar, per\u00f2 no pas tots i havien passat desgr\u00e0cies personals que no es podien resoldre.\u00a0 I les ames de casa sota control del Partit amb designis secrets d’assassinar el President dels EUA tamb\u00e9 van desapar\u00e8ixer de la pantalla. Nom\u00e9s el Manchurian Candidate <\/em>ha sobreviscut fins als nostres dies.<\/p>\n Com cal jutjar l’Elia Kazan? Perqu\u00e8 va denunciar i vilificar amics i companys de tota la vida ensorrant-los i posant-los en una situaci\u00f3 tan greu? \u00c9s que era un home de dretes i es pensava de deb\u00f2 que els denunciats representaven un perill per a les llibertats p\u00fabliques i pol\u00edtiques del poble Americ\u00e0, com pretenia el Comit\u00e8? Potser la bestiesa era massa grossa per a un home amb el seu intel\u00b7lecte. Com podia ser ell tant de dretes si havia militat lliurement al Partit Comunista per anys i fins i tot havia reclutat gent? Era un vulgar oportunista? Ric i poder\u00f3s com era, havia de tenir tanta por del Comit\u00e8? La natura humana es molt dif\u00edcil de copsar. Al m\u00f3n a vegades hi ha topades molt fortes que fan mal a gent innocent. Quan el conflicte s’acaba, resulta sempre que gent innocent van patir per res, que molts van prendre partit per coses que no eren importants i es van emocionar i van acabar lluitar per causes sense m\u00e8rit. La pol\u00edtica sempre ha estat molt m\u00e9s emocional que racional. Ves a saber que creu la gent! Una ra\u00f3 molt gran per adherir-se al pacifisme.<\/p>\n Que parlin tant com vulguin els poderosos per\u00f2 que no facin guerres. Els morts no ressusciten. Els poderosos segueixen vivint i maldant<\/p>\n BON ANY 2010<\/strong><\/em><\/p>\n us desitja de tot cor<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha gent que t\u00e9 mala mem\u00f2ria de la cacera de bruixes i la hist\u00e8ria anticomunista promoguda pel Comit\u00e8 d’Activitats Antiamericanes de la Cambra de Representants (amb en Richard Nixon) i despr\u00e9s pel Comit\u00e8 McCarthy del Senat. Van fer molt de mal, tot plegat per res. Si veieu les pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood d’aquell temps fetes […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-46","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-K","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4776,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions\/4776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}