{"id":4590,"date":"2024-05-27T18:54:59","date_gmt":"2024-05-28T00:54:59","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4590"},"modified":"2024-06-01T10:30:47","modified_gmt":"2024-06-01T16:30:47","slug":"estiu-nord-america-primavera-de-darrer-dilluns-de-maig-a-primer-dilluns-o-dia-1-de-setembre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2024\/05\/27\/estiu-nord-america-primavera-de-darrer-dilluns-de-maig-a-primer-dilluns-o-dia-1-de-setembre\/","title":{"rendered":"L\u2018Estiu Nord-Americ\u00e0 dura del Dia de la Mem\u00f2ria al darrer Dilluns de Maig fins al Primer Dilluns de Setembre. (Festa del Treball)"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: left\">Aquesta \u00e9s la durada de l\u2019estiu i el temps annual de les vacances. No \u00e9s que sigui el mateix que el calendari oficial, per\u00f2 s\u2019hi sembla. El dia del comen\u00e7ament de la sessi\u00f3 estival, \u00e9s <b>la Festa Memorial\u00a0<\/b><strong>Nacional, (4th Dilluns de Maig)<\/strong> \u00e9s la data quan cal recordar aquells que van donar la vida defensant el seu pa\u00eds. A m\u00e9s dels discursos, molta de gent surt de vacances i s\u2019obren les piscines. El dia de \u00a0closure en setembre s\u2019anomena <strong>Labor Day, <\/strong>quan es tanquen les piscines i aviat caldr\u00e0 \u00a0tornar a l\u2019escola, per\u00f2 el Labor Day \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019entendre. \u00c9s degut la mania que tenen els pol\u00edtics americans de pensar que \u00a0\u00e9s una festa comunista i per aix\u00f2 cal celebrar-la un al altre dia, com el Congr\u00e9s i el President \u00a0van decidir durant la Guerra Freda. De deb\u00f2? Un petit detall: All\u00f2 que hom recorda el 1 de Maig \u00e9s l\u2019aniversari de la sublevaci\u00f3 o Albarot de la Pla\u00e7a Haymarket de Chicago (de la qu\u00e8 els treballadors lluitant per nom\u00e9s les 8 hores a la feina no en tenien cap culpa) que va tenir lloc en Maig de 1886, mentre que Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica no va arribar fins 1917, uns 30 anys despr\u00e9s. Tant els socialistes com els comunistes tamb\u00e9 s\u2019en vanten molt de la festa sense dret, perqu\u00e8 resulta que la fundaci\u00f3 dels primeres sindicats, cooperatives i la lluita obrera foren introdu\u00efdes als EUA per les unions anarco-sindicalistes, grups progresstius molt poc associats amb la mateixa viol\u00e8ncia de la qu\u00e8 la policia i els empresaris en feien constant \u00fas.<\/p>\n<p style=\"text-align: left\">Tornant a la Festa Nacional que inicia l\u2019estiu, un tema verdaderament extraordinari que va acabar amb un \u00e8xit inexpectat i fabul\u00f3s que havia salvat al pa\u00eds amb un gaireb\u00e9 miracul\u00f3s final d\u2019una guerra horrible als EUA fou el monument a les v\u00edctimes de la Guerra del Vietnam. Aquella atrocitat, que gaireb\u00e9 va acabar en una trag\u00e8dia, (potser en van haver moltes de trag\u00e8dies) i on la gu\u00e0rdia nacional va arribar a matar a trets estudiants pac\u00edfics, on Hollywood i la literature ensenyaven els soldats (encara en servei obligatori) com addictes a drogues, abusadors sexuals, assassins. El tema, desenvolupat molt lentament tant per r\u00e0dio com amb els ve\u00efns, partits i sindicats, i els ex-amics acabava amb baralles, insults, mentides i amenaces tant contra els uns com contra els altres, i havia esdevingut vergony\u00f3s \u00a0i indigne del poble Americ\u00e0 que acabava de sortir amb \u00e8xit dubt\u00f3s de la guerra contra Xina i Korea, per no parlar de la Guerra Mundial i potser tenien un Ex\u00e8rcit m\u00e9s optimista del qu\u00e8 caldria. En qualsevol cas \u00a0la guerra del Vetnam no semblava acabar-se mai i molta gent, tant pares i familiars com ex-combatents i fam\u00edlies dels ferits i mutilats semblaven odiar-se a mort. Tot va comen\u00e7ar quan Vietnam, una ex-col\u00f2nia francesa, va derrotar a Dien Bien Fu espectacularment els seus colonitzadors no-desitjats. Hauria semblat l\u00f2gic tornar la llibertat conquerida amb tant esfor\u00e7 als vietnamites potser amb algun ajut temporal, enlloc de passar la responsabilitat a un grup de les NU que va posar en c\u00e0rrec al President Eisenhower, que es va limitat a enviar-hi consellers militars i armes al Sud d\u2019un pa\u00eds arbitr\u00e0riament dividit en dos, el Nord i el Sud. La guerra va tornar a comen\u00e7ar aquesta vegada amb els Americans al favor del Sud. Per\u00f2 ay las com es va complicar. El nou President Kennedy es va atipar i va enderrocar la dictadura sudista de dretes (i segons certs autors va autoritzar l\u2019assessinat del President Sud-Vietnamita). A m\u00e9s va cometre l\u2019error insoluble i garrafal de fer desembarcar un ex\u00e8rcit americ\u00e0 complet al centre de Vietnam del Sud sense molestar-se a notificar el govern local. El seu successor Lyndon Johnson fou qui va veure m\u00e9s clarament i amb desesperaci\u00f3 en quin embolic s\u2019havia ficat. Tenia por que l\u2019una o l\u2019altre meitat del Congr\u00e9s el volgu\u00e9s destituir segons \u00a0qu\u00e8 intent\u00e9s fer. Cal recordar la cat\u00e0strafe del Golf de Vientien on la Casa Banca va afirmar que retaliava els Vietnamesos per una agressi\u00f3 \u00a0(poc digna de cr\u00e8dit) vietnamita, mentre diaris com el NYTimes aconseguien explicar la veritat, que Johnson havia mentit i que era ell l\u2019\u00fanic agressor. Johnson ja no es va poder fer reelegir per\u00f2 el Partit Dem\u00f2crat reunit a Chicago fou atacat per grups d\u2019estudiants i adversaris creant una altra trag\u00e8dia. Uns estaven a favor de tirar la guerra endavant i altres de tot el contrari. Com es podia arreglar? Johnson verdaderament havia de plegar. El President Nixon va continuar els bombardejos greus a Camb\u00f2dia i Laos i fins i tot el darrer American comandant general fou destituit. L\u2019anomenada sublevaci\u00f3 de l\u2019Any Nou dels Nordistes a tot el territori, fou guanyada pels americans tot i veient clarament que la guerra estava ben perduda. Fins i tot Richard Nixon havia decidit acabar amb la guerra. Un dificil\u00edssima Confer\u00e8ncia de Pau manada per Nixon i el seu recentment mort Henry Kissinger (secretary d\u2019Estat en aquells temps) van establir un Alt el Foc que tothom entenia que seria breu. Mesos despr\u00e9s, el govern de Hanoi al Nord va estudiar la situaci\u00f3 i el seu Cap de Govern va manar intentar una petita provocaci\u00f3 a veure qu\u00e8 passava. En Nixon ja havia hagut de plegar degut al Watergate i el nou President Gerald Ford estava al poder. Al \u00a0poc temps l\u2019ex\u00e8rcit nord-vietnamita de fet ja havia comen\u00e7at a entrar \u00a0a tot arreu. L\u2019Ambaixada Americana no estava preparada i el terror es va estendre per tot Saigon (Per cert, Saigon es diu ara Ho-Chi-Min City) Jo recordo molt b\u00e9 el discurs final del President Sudista tradu\u00eft a \u00a0l\u2019Angl\u00e8s: Que tots es seus soldats deixessin de disparar i resistir. I que en l\u2019hora de la seva vict\u00f2ria, que els nord-vietnamites recordessin amb pietat que eren tots germans. I que ell no fugiria, sin\u00f3 que els esperaria dintre del Palau presidencial. Aviat una columna de tancs es va posar en marxa en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n<p>Quin desastre tan gran! La gent no es volien reconciliar. Sembalava com si tots encara tinguessin set de venjan\u00e7a. Els soldats que tornaven eren acusats de ser assassins i addictes a dogues i no trobavan feina i sovint eren insultats. Al final un grup va decidir construir un monument a les v\u00edctimes de la guerra (58,312! morts i 265,000 ferits) amb diners p\u00fablics i una recompensa de 20,000 i que el concurs quedava obert. Es construiria al costat, un xic amagat, del monument a Lincoln. Es presentarien tants candidats com volguessin i en van rebre 1,400 submissions, totes d\u2019artistes desconeguts amb el nom amagat. En aquell moment un mestre d\u2019un College d\u2019Arquitectura elemental, es va fixar en una estudiant poc brillant nascuda als EUA d\u2019immigrants xinesos i estudiant a una escola poc coneguda a Ohio. Es deia (i es diu) Maya Lin,tenia 19 anys (ara en t\u00e9 64). El mestre li va dir que com semblava que ella s\u2019interessava molt per monuments i coses funer\u00e0ries, perqu\u00e8 no es presentava al concurs? Potser aprendria alguna coseta. El seu nom, per descomptat quedaria secret a manys que guany\u00e9s. La Maya s\u2019hi va interessar, per\u00f2 amb 14,000 sol\u00b7licitants, es pensava que no en sentiria parlar m\u00e9s.<\/p>\n<p>Tot el que est\u00e0 escrit al dest\u00ed, acaba passant. La Maya no n\u2019havia sentit parlar m\u00e9s. Gaireb\u00e9 tres anys anys despr\u00e9s quan la noia ja en tenia 21 anys i vivia a una petita cambra de l\u2019escola, un dia se li van presentar visitants. Venien a felicitar-la perqu\u00e8 acabava de gunyar els $20,000 i podria dirigir la construcci\u00f3. Ja li van dir que tamb\u00e9 els havia admirat veure l\u2018edat que tenia, per\u00f2 ja havia guanyat i prou.<\/p>\n<p>Sembla mentida que una noia de 19 anys sigui l\u2019\u00fanica capa\u00e7 d\u2019entendre qu\u00e8 vol i necessita el p\u00fablic. El sistema, que jo recomanaria \u00a0a tothom, no podia ser m\u00e9s senzill. Consistia en bastir dues parets negres formant un angle amb els noms de tots els els morts en l\u2019ordre que van morir ocupant tota la paret. Els seus noms estanven gravats de forma que era possible venir amb paper i llapis per calcar el nom i endur-se\u2019l a casa. Hi havia tamb\u00e9 molt espai per deixar-hi cartes, petits obsequis o records. Els visitants en deixaven tants que calia recollir-los cada dia. Al comen\u00e7ament van venir pocs relatius o amics per\u00f2 el nombre de visitants va pujar r\u00e0pidament. La gent es posava a plorar, a embra\u00e7ar-se, volien sempre calcar el nom del difunt, s\u2019ajudaven els uns als altres, s\u2019explicaven hist\u00f2ries\u2026 La Guerra s\u2019havia acabat. Al menys les hostilitats obertes s\u2018havien acabat<\/p>\n<p>No \u00e9s que tots es membres del tribunal o altres visitants s\u2019ho prenguessin b\u00e9, ben al contrari. Hi havia gent que volien escenes heroiques de guerra i banderes. El milionari que havia ofert els 20,000 se\u2019ls va quedar. Al final van afegir dues est\u00e0tues en aquest estil guerrer als dos costats de l\u2019entrada, com si fossin dos gu\u00e0rdies.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la Maya va esdevenir molt famosa, va obrir un taller especialitzat a Nova York i jo crec que encara va guanyant diners.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquesta \u00e9s la durada de l\u2019estiu i el temps annual de les vacances. No \u00e9s que sigui el mateix que el calendari oficial, per\u00f2 s\u2019hi sembla. El dia del comen\u00e7ament de la sessi\u00f3 estival, \u00e9s la Festa Memorial\u00a0Nacional, (4th Dilluns de Maig) \u00e9s la data quan cal recordar aquells que van donar la vida defensant [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34489,34487,34488,34486],"class_list":["post-4590","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-labor-day","tag-maya-lin","tag-memorial-day","tag-vietnam-monument"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1c2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4590"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4609,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4590\/revisions\/4609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}