El Govern Federal (m\u00e9s sovint anomenat Govern dels Estats Units<\/i>, que vol dir el mateix que Federal) <\/i>no organitza mai vots. Quan cal triar un nou President com aquest any, els \u00fanics que ho fan s\u00f3n els 50 estats, que voten individualment el mateix primer dimarts de novembre triant el seu respectiu nombre fixe de representants que envien cada quatre anys el 6 de Gener al Congr\u00e9s amb els resultats finals de cada estat certificats. Aquests s\u00f3n lliurats al Vice-President del Senat federal i dels EUA encara en funcions, \u00a0el qual fa els comptes i proclama quins esdevindran uns deu dies despr\u00e9s els nous President i \u00a0Vice-President. En uns 250 anys l\u2019ex-President Donald Trump \u00e9s l\u2019\u00fanic que va intentar pervertir per for\u00e7a aquest proc\u00e9s tan simple i suplantar sense dret el President elegit, violant la venerable Constituci\u00f3 nord-americana. La campanya Presidencial \u00e9s sempre incomparablement m\u00e9s cara que la dels candidats al Congr\u00e9s perqu\u00e8 l\u2019han de fer a tots els 50 estats i no sols a un com tots els altres. Per exemple, en aquest moment a set mesos de novembre en Joe Biden ja ha recollit donacions per 190 milions de $, mentre que en Donald Trump, for\u00e7at a gastar quantitats inconcebibles de centenars de milions en advocats, multes i indemnitzacions, sembla no tenir en m\u00e0 gaire m\u00e9s de 30 milions. Pobret. Que consti, no obstant, que els diners no sempre han guanyat eleccions ni per Presidents ni per altres candidats.<\/p>\n
Com que aix\u00f2 no pot ser comparat amb Catalunya, cal considerar altres eleccions limitades a cada estat, que \u00a0es fan cada dos anys tant per triar els Representants (diputats) que aniran a lluir-se per dos anys a Washington (en nombres variables per cada estat) com els que es quedaran a la Cambra Baixa del Parlament local. Cap Congr\u00e9s ha estat mai dissolt o elegit a temps different del manat, ni en temps de guerra. \u00a0Els Senadors, membres de les Cambres Altes tant estatals com federal (sempre dos senadors per estat) \u00a0reben mandats de sis anys, o sigui que hi ha alguna elecci\u00f3 on no s\u2019en presenta cap. Com queda dit, els dos Senadors que van a Washington s\u00f3n elegits per l\u2019estat que representen, mentre que els Senadors que es queden a la capital del seu estat, no he sabut mai de segur com s\u00f3n triats, per\u00f2 crec que representen els Comtats (Counties<\/i>, una mena de Districtes o potser Prov\u00edncies, perqu\u00e8 n\u2019hi ha de molt grans – el nom County<\/i> va sortir d\u2019Anglaterra i Irlanda, encara que els t\u00edtols aristocr\u00e0tics estiguin prohibits aqu\u00ed per la Constituci\u00f3). Cal a m\u00e9s tenir en compte que des de fa molts anys nom\u00e9s hi ha dos partits que lluitin per les eleccions i s\u2019ho reparteixin tot entre ells: els Dem\u00f2crates i els Republicans. No \u00e9s que altres estiguin prohibitis o no existeixen, \u00e9s que ni remotament tenen prous diners per competir amb els dos gegants i els seus donants multimilionaris, encara que de tant en tant surt algun nou parlamentari independent o d\u2019un tercer partit. Tamb\u00e9 hi ha hagut multimilionaris que han intentat fer-se elegir exclusivament amb diners de la seva butxaca i acaben gaire sempre ensorrats i fent el rid\u00edcul.<\/p>\n
El que queda dit no \u00e9s comparable amb Catalunya, per\u00f2 encara hi ha una altra cosa m\u00e9s incompatible: que les eleccions a districtes locals sempre permetin guanyar a un sol candidat individual no sempre triat per un partit, i no pas als grups de candidats m\u00faltiples presentats per cada partit, i que per guanyar l\u2019elecci\u00f3 calgui obtenir una bossa de diners \u00a0sovint enorme, de milions o en qualsevol cas de milers de d\u00f2lars, que nom\u00e9s recaptacions \u00a0populars o donacions multimilion\u00e0ries o totes dues coses poden oferir. No \u00e9s tampoc ben conegut que no cal ser membre d\u2019un partit per presentar-se a una prim\u00e0ria i aspirar a qualsevol c\u00e0rrec. Un exemple recent \u00e9s l\u2019admirat Senador progressiu Federal Bernie Sanders, dues vegades candidat seri\u00f3s a la Presid\u00e8ncia, que no ha estat mai afiliat amb el Partit Dem\u00f2crata. En els nostres dies Donald Trump \u00e9s l\u2019\u00fanic que ha aconseguit dominar totalment el Partit Republic\u00e0, sens dubte pel seu control dels diners per a la reelecci\u00f3. Els dos grans Partits no tenen direcci\u00f3 permanent sin\u00f3 que estan com els seus Consells Nacionals en mans dels ja elegits al poder pol\u00edtic (jo m\u2019he preguntat sempre si els partits tenen autoritat pr\u00f2pia o s\u00f3n simplement grups d\u2019amics registrats amb ideals semblants). Els Consells Nacionals dels dos partits tenen sempre alguns diners, per\u00f2 sobretot ofereixen, o no, recomanations de gent rica disposada a financiar la campanya a un districte, no rarament en l\u2019esperan\u00e7a mai escrita o promesa de guanyar acc\u00e9s a alg\u00fa o alguna oficina que el donant gener\u00f3s necessita pels negocis. Els qui no semblen al Consell Nacional bons xicots(es) han de buscar els diners tots sols sense ajut del Consell Nacional, cosa dif\u00edcil per\u00f2 no sempre impossible. Un resultat inesperat d\u2019aquest sistema \u00e9s que sembla existir poca corrupci\u00f3 en el sentit europeu (volent dir de gent que es vol ficar diners a la butxaca, com passa tant a la pen\u00ednsula) sin\u00f3 que la verdadera corrupci\u00f3 innegablement present consisteix en acceptar diners per a una campanya d\u2019elecci\u00f3 o reelecci\u00f3 de gent rica que a m\u00e9s d\u2019idealisme necessita influ\u00e8ncia per assolir certs objectius, cosa sempre legal, o certes connexions o favors. Un cas ben conegut fou el de la Sra Hillary Clinton, per\u00f2 s\u2019en coneixen molt\u00edssims tots \u00a0estrictament dintre de la llei, com cal repetir sempre. Un altre punt diferent \u00e9s que aqu\u00ed no hi ha dies de reflexi\u00f3 i que si el candidat t\u00e9 diners pot seguir fent campanya el dia mateix de l\u2019elecci\u00f3 o fins i tot davant dels col\u00b7legis de vot, sempre no obstant a certa dist\u00e0ncia de l\u2019entrada. La policia a alguns llocs marca la dist\u00e0ncia de l\u2019entrada on ni ell els \u00a0seus empleats de campanya poden distribuir literatura (ho fan unes passes abans). Molts estats ja permeten el vot adelantat dies abans, enviant el vot per correu, anant a certs col\u00b7legis electorals oberts dies abans, o dipositant \u00a0el vot a caixes met\u00e0l\u00b7liques vigilades dies abans o fins i tot un mes abans. Una altra difer\u00e8ncia, \u00e9s que a Catalunya com a tota Europa, hi ha molts m\u00e9s partits i que els Partits tenen molta m\u00e9s autoritat.<\/p>\n
Una cosa tenen en com\u00fa els candidats electorals de tots els pa\u00efsos lliures, tant dels EUA com de Catalunya. Vet aqu\u00ed un exemple: el President Biden va obrir fa uns mesos la seva campanya de reelecci\u00f3 anunciant que ell es presentava per salvar la Democr\u00e0cia d\u2019un segon mandat de Donald Trump (cosa que segueix repetint sempre que pot) i que aix\u00f2 seguia essent el seu motiu personal m\u00e9s important. Molts professionals, la gent que guanyen una fortuna dirigint i organitzant les campanyes de qui els pagui els salaris que cobren, van protestar immediatament. La declaraci\u00f3 de Biden estava mal feta i no atreuria cap votant: la gent NO ES PREOCUPA D\u2019IDEALS, sin\u00f3 de les coses que en aquell moment els perjudiquen o els fan por. Aix\u00f2 als EUA s\u00f3n per exemple la Immigraci\u00f3 il\u00b7legal (sovint la preocupaci\u00f3 principal), l\u2019economia, la inflaci\u00f3, el preu del combustible, el crim i la inseguretat pel carrer, l\u2019asseguran\u00e7a de malaltia, les tensions racials, les pensions, les armes de foc, el perill d\u2019atur, l\u2019ensenyament escolar, sens dubte tamb\u00e9 la preservaci\u00f3 de la democr\u00e0cia (per\u00f2 no en primer lloc). Despr\u00e9s de cada elecci\u00f3 es publiquen enquestes ensenyant per quina ra\u00f3 la gent de cada grup social i posici\u00f3 socioecon\u00f2mica ha votat com ha votat.<\/p>\n
Per for\u00e7a, aix\u00f2 tamb\u00e9 ha de ser veritat pels Catalans i els partits haurien d\u2019examinar-ho millor. Demanant el vot per amor a Catalunya, la seva llibertat, llengua i futur? \u00a0Aquest autor no t\u00e9 cap dubte que hi haur\u00e0 votants que respondrien a aquest argument, per\u00f2 no pas prous per guanyar. Potser algun socialista que recorda els temps passats quan el PSC era un magn\u00edfic partit catalanista amb l\u00edders excel\u00b7lents, mentre ara ha quedat reduit a una agrupaci\u00f3 provincial del PSOE dirigida per un supervisor biling\u00fce a les ordres de Madrid, un ex-ministre destitu\u00eft que gosa aspirar a ser President de la Generalitat? Doncs ni aix\u00f2 tampoc per una majoria. Aquest autor no t\u00e9 prou coneixement actual dels Catalans pel carrer, de qualsevol llengua, per saber qu\u00e8 desitgen o esperen m\u00e9s que qualsevol altra cosa, probablement allunyats i indiferents als Ideals formulats per alguns partits. Hi deu haver gent, no obstant, que s\u00ed que saben com assabentar-se\u2019n.<\/p>\n
Desitjant la millor fortuna al Partits verdaderament Catalans, les aliances que puguin arribar a formar, i els desitjos que quedin satisfets,<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Govern Federal (m\u00e9s sovint anomenat Govern dels Estats Units, que vol dir el mateix que Federal) no organitza mai vots. Quan cal triar un nou President com aquest any, els \u00fanics que ho fan s\u00f3n els 50 estats, que voten individualment el mateix primer dimarts de novembre triant el seu respectiu nombre fixe de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2317,34480,34483,34481,34482],"class_list":["post-4554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-eleccions-americanes","tag-eleccions-catalanes","tag-ex-president-donald-trump","tag-motius-dels-votants","tag-president-joe-biden"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1bs","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4554"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4571,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4554\/revisions\/4571"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}