{"id":4519,"date":"2024-04-04T12:26:03","date_gmt":"2024-04-04T18:26:03","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4519"},"modified":"2024-04-05T16:06:24","modified_gmt":"2024-04-05T22:06:24","slug":"1920-el-canvi-constitucional-que-va-permetre-el-vot-de-les-dones-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2024\/04\/04\/1920-el-canvi-constitucional-que-va-permetre-el-vot-de-les-dones-als-eua\/","title":{"rendered":"1920: el canvi Constitucional que va permetre el vot de les dones als EUA"},"content":{"rendered":"
\"\"

Somni de les dones enlloc de…<\/p><\/div>\n

\"\"

Dones lluitadores pel sufragi honorades a segells dels USA<\/p><\/div>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"

Suffragists parade down Fifth Avenue, 1917.
Advocates march in October 1917, displaying placards containing the signatures of more than one million New York women demanding the vote.
The New York Times Photo Archives<\/p><\/div>\n

Per fer un canvi, aquest post ofereix la hist\u00f2ria del final victori\u00f3s per\u00f2 extraordinari de la dura lluita de les organitzacions femenines americanes per obtenir el dret al vot. Est\u00e0 basat en articles i reportatges de televisi\u00f3 poc coneguts, per\u00f2 tot el que surt aqu\u00ed va passar de deb\u00f2, per sorprenent com sembli. Despr\u00e9s d\u2019esfor\u00e7os heroics per obtenir el dret al vot, el 18 Agost 1920, un petit i poc conegut Estat nord-americ\u00e0 va ratificar contra totes les expectacions el canvi constitucional que faria possible i obligatori el vot femen\u00ed per sempre a totes les jurisdictions nord-americanes: l\u2019ESMENA XIX<\/b> de la Constituci\u00f3 Federal dels EUA. Com que el tema de reformar les Constitucions sembla interessar molta gent a Catalunya, potser alg\u00fa voldria saber com es pot fer amb \u00e8xit \u00a0a aquest pa\u00eds d\u2019en\u00e7\u00e0 del 4 Mar\u00e7 1789.\u00a0 Les dones “sufragistes” havien ent\u00e8s que per guanyar i obtenir el dret a votar, calia canviar la Constituci\u00f3 i ho van aconseguir. El lector quedar\u00e0 conven\u00e7ut que canviar la Constituci\u00f3 \u00e9s extraordin\u00e0riament dif\u00edcil, per\u00f2 possible. Despr\u00e9s de la gran Revoluci\u00f3 de 1776 contra la Monarquia Brit\u00e0nica i la subseq\u00fcent vict\u00f2ria i independ\u00e8ncia, hom va instal\u00b7lar a les 13 prov\u00edncies originals americanes governs semi-independents amb una mena de lligam molt feble, una Confederaci\u00f3,\u00a0 representada per un Parlament i un President amb mandat per un any (tots dos a Nova York). \u00a0El desastre que va seguir es va fer pal\u00e8s immediatament per\u00f2 fins 1789 els pares fundadors no van aconseguir reunir a Filad\u00e8lfia representants de tots els 13 estats que hi havia en aquell temps per poder formar una Assemblea Constituent, de la qu\u00e8 va sortir la tan estimada, primera i darrera Constituci\u00f3 dels EU existent fins el dia d\u2019avui. Els estats seguirien essent no pas independents, per\u00f2 lliures i co-sobirans amb el nou govern federal. Tots van votar lliurement i sense coerci\u00f3 per acceptar-ho enlloc dels Estats Confederats d\u2019Am\u00e8rica clarament fallits.<\/p>\n

Ara b\u00e9: el m\u00f3n es gira molt de pressa i probablement arribarien amb el temps coses noves i perilloses encara desconegudes l\u2019any 1789. On trobar l\u2018autoritat per regular-les?\u00a0 Van decidir que el text original no es tocaria mai, per\u00f2 van introduir un sistema en forma d\u2018Esmenes identificades amb n\u00fameros llatins que es podrien afegir o treure, <\/b>cosa que permetria anar clarificant o introduint a la Constituci\u00f3 coses noves per\u00f2 sense haver de tocar mai el text original. Aquestes Esmenes esdevindrien per tots els efectes parts integrals de la Constituci\u00f3. \u00a0Van comen\u00e7ar aviat. Un dels pares fundadors de la nova Constituci\u00f3 havia determinat que el text no oferia prous garanties individuals per protegir els ciutadans del poder excessiu dels jutges, policies, governs\u2026 i els diputats que gaireb\u00e9 eren els mateixos que acabaven d’escriure la Constituci\u00f3 original, hi van introduir ben de pressa les ESMENES<\/b>\u00a0I<\/b> fins X<\/b>, col\u00b7lectivament designades BILL of RIGHTS,<\/b> en els nostres dies el centre sacrosant del Constitucionalisme i la devoci\u00f3 dels Americans a la llibertat descrita a la seva Constituci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil aprovar una Esmena. La que va atorgar finalment el vots a les dones seria l\u2019ESMENA XIX. <\/b>El dia d’avui n\u2019hi ha nom\u00e9s XXVII<\/b>\u00a0 a la Constituci\u00f3. Els Congressistes no s\u2019han privat mai de proposar cont\u00ednuament noves Esmenes. Imagineu l\u2019\u00e8xit que podrien tenir! Des del Segle XVIII han introdu\u00eft al Congr\u00e9s 11,848 propostes d’Esmenes noves, pero \u00e9s molt dif\u00edcil conv\u00e8ncer els Congressistes. Per cloure el tema, nom\u00e9s cal exposar qu\u00e8 cal fer per ratificar una nova Esmena, \u00a0cosa tan dif\u00edcil que molts decideixen deixar-ho c\u00f3rrer. I de pas, fer notar que fins el dia d\u2019avui, nom\u00e9s una sola Esmena, la XVIII, que molt absurdament havia prohibit als ciutadans beure begudes alcoh\u00f2liques, ha estat mai eliminada.<\/p>\n

De primer, cal presentar el text de la futura Esmena breument escrit i en bon Angl\u00e8s a les dues Cambres del Congr\u00e9s dels EUA, el Senat i la Cambra de Representants. (Cal notar i recordar aqu\u00ed que els Congressos (Parlaments) dels Estats individuals s\u00f3n tamb\u00e9, amb una sola excepci\u00f3, bicamerals i funcionen de forma semblant). Aleshores comen\u00e7a la regla dels 2\/3: cadascuna de les dues c\u00e0meres tant les federals com les estatals han d\u2019aprovar l\u2019esmena amb una majoria de 2\/3, i cal recordar que cap congr\u00e9s estatal t\u00e9 cap obligaci\u00f3 d\u2019examinar i votar l\u2019esmena sin\u00f3 que poden llen\u00e7ar-la a les escombraries, per\u00f2 si accepten votar per ratificar tamb\u00e9 han de treure 2\/3 der vots positius per separat dels vots tant dels senadors com dels representants. Aix\u00f2 es repeteix amb cadascun dels 50 estats que hi ha actualment (en 1920 n’hi havia menys). Per declarar l\u2019Esmena ratificada, necessita sumar una altra vegada\u00a0 2\/3\u00a0 ratificacions de tots els 50 estats, no sols del que s\u2019havien dignat votar. Hi ha un per\u00edode m\u00e0xim de 7 anys i si una Esmena no ha pogut ser ratificada en aquest temps, ja ha fracassat (hi ha Estats que no accepten aquest l\u00edmit de 7 anys). Una petita nota: enlloc de fer votar a les dues Cambres de cada estat fins arribar als 2\/3, tamb\u00e9 seria possible convocar un parlament constituent per acceptar l’Esmena, com el que va escriure la primera Constituci\u00f3, per\u00f2 ning\u00fa ha gosat mai fer-ho. Ni probablement gosar\u00e0. Qui sap qu\u00e8 decidiria fer una Assemblea constituent?<\/p>\n

\"\"

Jo no vull que la meva filla es faci votant<\/p><\/div>\n

La lluita per permetre votar a totes les dones: comen\u00e7ament.<\/b><\/p>\n

La lluita va comen\u00e7ar fa molt de temps, sens dubte ja al segle XVII, molt durament per\u00f2 amb \u00e8xit molt limitat i oposici\u00f3 general de la majoria de governs i ciutadans, contents de poder seguir dominant les seves dones. Els primers<\/p>\n

<\/p>\n

grans \u00e8xits van tenir lloc a la Gran Bretanya m\u00e9s que als EUA. La ra\u00f3 per la qual els moviments de dones van trigar massa a impossar-se als segle XIX era molt clara: la falta d\u2019unitat al voltant d\u2019un sol problema. Resultava que cada grup es preocupava per coses massa diferents: l\u2019esclavitud sobre tot, les immigracions d\u2019estrangers no blancs, la condici\u00f3 dels treballadors industrials, els nens, la salut p\u00fablica, les guerres, i no podien posar-se d\u2019acord en nom\u00e9s un sol problema, encara que les desfilades de dones ben vestides o amb carrosseries eren les que despertaven m\u00e9s inter\u00e8s p\u00fablic com formes d’entreteniment. Tamb\u00e9 era f\u00e0cil imaginar qu\u00e8 deien sovint els homes: que no, perqu\u00e8 per damunt de tot, un marit i una dona eren una unitat inseparable que quedaria destru\u00efda si tots dos votaven, que no tindrien temps per cuidar els menuts que en patirien molt, que aquestes mares irresponsables no cuidarien la casa com cal ni sabrien cuinar b\u00e9, que les dones no tenien suficient aprenentatge per entendre problemes pol\u00edtics (potser afegint que la majoria eren tontes), que les marxes demostraven les males maneres i falta d\u2019educaci\u00f3, que atacaven els policies que nom\u00e9s volien protegir-les, que calia vigilar-les per falta de moral sexual, … sempre igual, sempre el mateix, defensant punts de vista expressats a diaris, llibres i confer\u00e8ncies que eren inatacables i invencibles. Les dones manifestants, sovint anomenades sufragettes<\/em> organitzaven tamb\u00e9 sessions informatives, confer\u00e8ncies, articles i contestaven, per\u00f2 acabaven sempre perdent malgrat tots els esfor\u00e7os. Per\u00f2 estava clar que el moviment malgrat totes les baralles internes no afluixava i era molt fort. Calia esperar i seguint fent el mateix, al comen\u00e7ament de forma molt feble i respectuosa, al final al\u00e7ant la veu, usant pancartes i fins i tot anant a la pres\u00f3. Tenien ra\u00f3:\u00a0 l\u2019obligaci\u00f3 seva era acabar guanyant i no hi havia cap altra opci\u00f3. Cal recon\u00e8ixer tamb\u00e9 que hi va haver grups pol\u00edtics que s\u00ed que van acceptar molt aviat la igualtat dels sexes. Als EUA sembla ser veritat que les dones ja van participar a les primeres eleccions despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 anti-brit\u00e0nica, per\u00f2 es veu que van perdre el dret. Certes regions a Europa i als EUA tamb\u00e9 van acceptar la igualtat f\u00e0cilment (molts estats com ara Calif\u00f2rnia o Kansas i alguns altres). Al final de la Primera Guerra Mundial les dones prominents del grup (la gran Susan B. Anthony, (foto adjunta) Elizabeth Cody Stanton i Lucretia Mott) van obrir el cam\u00ed proposant una esmena constitucional que atorgaria el dret sagrat i permanent de votar. Van trobar Congressistes simpatitzants a les dues cambres del Congr\u00e9s dels EUA, un text fou sotm\u00e8s al Congr\u00e9s i un primer trist vot per la ratificaci\u00f3 en un sinistre i poc-amist\u00f3s Washington DC de l\u2019any 1918 va tenir lloc sense suport del President Wilson. \u00a0Ai las, quina nova batzacada tan forta van tornar a rebre!<\/p>\n

La Batalla memorable per la Ratificaci\u00f3 de l\u2019Esmena XIX<\/b> va esclatar. Es veu que no s\u2019ho van prendre seriosament ni els Congressistes de Washington ni el President Woodrow Wilson, que es va declarar en contra i la proposta fou rebutjada per les dues cambres amb poca discussi\u00f3. Al final el Comit\u00e8 de les dones va aconseguir que el projecte fos sotm\u00e8s una altra vegada i acceptat pels 2\/3 de les dues Cambres i enviat als Parlaments dels Estats a veure si el ratificaven (o no, com es pensava tothom). En un moment donat, les dirigents dels grups de les dones van aconseguir ser rebudes per Wilson, que es va disculpar per la seva actitud l\u2019any anterior, per\u00f2 que ara ja les suportava sense dubtes. En qualsevol cas, la proposta d\u2019Esmena XIX<\/strong> havia estat introdu\u00efda formalment i el Congr\u00e9s dels EUA havia tornat a votar ratificant-la la aquesta segona vegada per 2\/3 parts dels Senat i tamb\u00e9 de la Cambra de Representants i ja estava en marxa i tots els Estats que volguessin podien votar per ratificar-la (o no) i ja estava en marxa. Ja havien comen\u00e7at i tot seria un problema d\u2019aconseguir que 2\/3 dels Estats votessin per la Recomanaci\u00f3 aprovada per 2\/3 dels membres com alguns ja havien fet i ja estava. En realitat tot anava molt malament. En aquell moment hi havia menys Estats que ara, per\u00f2 per tenir 2\/3 en calien 36<\/b>, que va esdevenir el n\u00famero m\u00e0gic per\u00f2 eren molts Estats tal com estava el clima. De fet, les senyores van fer notar al Sr. President que Delaware acabava de rebutjar la ratificaci\u00f3 com havien fet recentment altres (comen\u00e7ant amb Ge\u00f2rgia i Alabama) \u00a0i 3 estats (Florida, Vermont i Connecticut) simplement es van negar a votar com era el seu dret per tal d’evitar baralles internes. Les senyores amb les seves grans discussions, actes p\u00fablics i diverses accions havien aconseguit 35 ratificacions d\u2019estats per\u00f2 \u00e9s que en calien 36<\/b> i si no en treien una m\u00e9s, anys de lluita i esfor\u00e7 s\u2019anirien d\u2019orris. I sap qu\u00e8, Sr President Wilson, ara ja no queden m\u00e9s que dos estats per votar, Carolina del Nord i Tennessee, on tothom ens veu com perdedores i aix\u00ed s\u2019acabar\u00e0 tot despr\u00e9s d\u2019anys de lluita, empresonaments i diners. Qu\u00e8 hem de fer, Sr President?<\/p>\n

El Pr. Wilson va recon\u00e8ixer que la situaci\u00f3 era delicada, per\u00f2 va proposar que les lluitadores anessin a Tennessee, on els seus Dem\u00f2crates tenien la majoria. Les dones es van molestar. Tennessee era un estat del Sud, sempre en contra d\u2019elles, on totes les enquestes sortien en contra, on no hi hauria res a fer. I a Carolina del Nord seria encara pitjor. D’on traurien l’Estat n\u00famero 36 que calia per salvar-ho tot, Sr. President? No se li acudia res m\u00e9s? \u00c9s que Wilson acabava de guanyar la Guerra Mundial. Segur que el Sr President Wilson les va acomiadar desitjant\u00a0 bona sort i bon viatge cap a Nashville, capital del gran Estat de Tennessee, on potser ja les estaven esperant, perqu\u00e8 volien votar. Les esperava una guerra sense perd\u00f3 ni treva, perqu\u00e8 en qualsevol cas es tractava del final de la lluita pel vot femen\u00ed tant si guanyava com si perdia, i tothom ho havia ent\u00e8s.<\/p>\n

\"\"

Homes en contra<\/p><\/div>\n

\"\"<\/p>\n

No seria una guerra violenta, perqu\u00e8 les dones aix\u00f2 no ho feien, per\u00f2 s\u00ed que seria una guerra. Van llogar habitacions a un bon Hotel. Faltaven pocs dies pel vot. El Senat va votar aviat donant una gran majoria per S\u00ed, per\u00f2 el problema no era el Senat sin\u00f3 la Cambra dels Representants, que eren els representants directes d’un poble que estava molt dividit. No arribarien mai als 2\/3. Les senyores van organitzar marxes amb uniforms i m\u00fasica pel carrer, van donar confer\u00e8ncies, van discutir amb qui ho volgu\u00e9s. Els venedors de flors, per fer diners, havien inventat vendre roses vermelles als homes que afavorien la ratificaci\u00f3, roses blanques als que estaven en contra. No es parlava de res m\u00e9s a la ciutat per\u00f2 hi havia qui pujava el to, cosa que les senyores tamb\u00e9 feien. Es van pensar que tot anava b\u00e9 i que potser se\u2019n sortirien, per\u00f2 aleshores un grup de senyores advers\u00e0ries d’una societat femenina contr\u00e0ria al vot de les dones (que havia existit tamb\u00e9 des de feia anys) es va presentar a un altre Hotel. Feia unes poques setmanes per casualitat que una altra esmena (la XVIII) havia estat aprovada\u00a0 establint (absurdament) la llei seca amb prohibici\u00f3 absoluta de vendre i beure alcohol, cosa contra la qual estava tothom i desvergonyides com eren, aquelles donotes van organitzar una mena de bar al seu Hotel oferint begudes alcoh\u00f2liques prohibides de franc a tots els parlamentaris que estiguessin contra la ratificaci\u00f3, cosa completament il\u00b7legal que no obstant comptava amb suport universal. Fou un cop molt dur. Els comptes de les dones indicaven que nom\u00e9s els faltaven dos miserables vots<\/b> a la Cambra Baixa per guanyar finalment l’Estat Nr. 36, per\u00f2 no hi havia forma de conv\u00e8ncer els Srs Representants. Amb les baralles i queixes, el vot fou retardat 9 dies, per\u00f2 aquell 18 d\u2019Agost de 1920,<\/strong> el de la trobada amb el dest\u00ed (que acabaria sent qualificat de tragic\u00f2mic) va arribar. Les dones van seure a la tribuna amb cares molt llargues. Que el Senat ja hagu\u00e9s votat S\u00ed amb 2\/3 de majoria no interessava a cap Diputat de la Cambra Baixa. Eren ells qui tindrien la darrera paraula sense remei. Les visitants sabien que perdrien\u2026 per dos vots i eren impotents per fer res. Ja ho havien provat tot. \u00a035 estats havien ratificat, per\u00f2 ara el que feia falta s\u2019hi negava nom\u00e9s per 2 vots de la Cambra de Representants i l\u2019esfor\u00e7 i les ll\u00e0grimes de tants anys serien per res. Tants anys de feina perduts nom\u00e9s per dos vots a l’Estat Nr. 36. No hi havia dret.<\/p>\n

Havia passat una cosa de la qu\u00e8 elles no en sabien res. Un dels representants hostils era un xicot jove de 24 anys que parlava amb convicci\u00f3 i al\u00e7ava molt la veu, i aquell dia acabava de rebre una carta de la seva mare que vivia al camp. Segons sembla, li deia que ella ja havia llegit als diaris que el seu fill, que ella es pensava que estimava la mare, s’havia pronunciat contra el vot de les dones i que era un fill desvergonyit que insultava la seva mare i volia dir que dones no tenien els mateixos drets com homes, i que ella no s\u2019havia esperat aquest tracte i no calia que torn\u00e9s mai m\u00e9s a casa, fill desagra\u00eft. El parlamentari es va passar hores mirant de digerir aquesta carta, per\u00f2 al final va decidir obeir. Ell va votar inesperadament que s\u00ed a la ratificaci\u00f3. Les dones espectadores ho van celebrar molt, per\u00f2 no quedava res resolt perqu\u00e8 encara els faltava un sol vot, nom\u00e9s un, o anys de treball i devoci\u00f3 quedarien perduts per sempre. La votaci\u00f3 en veu alta va continuar. Quan es va acabar finalment, \u00a0les dones van entendre que havien perdut i que el dret a votar trigaria molts anys a arribar, degut a la manca d\u2019un sol vot entre 36 Estats! Quina tristor i quina angoixa, potser amb ll\u00e0grimes. Per\u00f2 aleshores\u2026 Hi ha coses (poques) que el Cel no permet.<\/p>\n

Miracle, miracle, miracle!<\/b> L\u2019Speaker de la Cambra Baixa, que havia presidit durant el vot, es va al\u00e7ar abans de tancar la Sessi\u00f3, com es fa sempre, preguntant si tots els diputats havien tingut l\u2019oportunitat de votar, que \u00e9s una rutina despr\u00e9s d\u2019un vot a veu al\u00e7ada. \u00a0Un dels Representants adversaris al vot femen\u00ed, que semblava molt despistat, va aixecar la m\u00e0. No. Ell no havia pogut votar i volia fer-ho. S\u2019ho havia pensat molt i havia decidit votar S\u00cd<\/strong> a favor de la ratificaci\u00f3. No hi ha naturalment cap enregistrament electr\u00f2nic, per\u00f2 segur que el crit d\u2019estupefacci\u00f3 i joia de les noies i dones presents en aquell moment va arribar i potser perforar el Cel. Desesperaci\u00f3 i triomf apocal\u00edptic separats nom\u00e9s per un minut! L\u2019Esmena XIX de la Constituci\u00f3 federal<\/strong> havia quedat ratificada pel 36\u00e8 Estat, com manava la Constituci\u00f3. El cas quedava tancat i les dones Americanes acabaven de guanyar per sempre el dret a votar.<\/p>\n

Final. <\/strong>Molta gent es pensa que el Secretari d\u2019Estat de Washington nom\u00e9s s\u2019ocupa dels Afers Estrangers, per\u00f2 hi ha Secretaris d\u2019Estat a tots els Estats i tenen la responsabilitat de vigilar les eleccions. Una setmana despr\u00e9s de l\u2019esdeveniment, el 26 d\u2019Agost de 1920 el Secretari d’Estat Bainbridge Colby va invitar al seu despatx oficial les vencedores triomfants principals a fer-se una foto amb ell i la Proclamaci\u00f3.\u00a0 Duia a la m\u00e0 un document gran molt maco amb lletra elegant i dibuixos fent saber a tot el pa\u00eds que l\u2019Esmena XIX, havent estat ratificada com demana la Constituci\u00f3 dels EUA, totes les dones de nacionalitat \u00a0nord-americana havien adquirit el dret inviolable i il\u00b7limitat de votar a totes les eleccions que tinguessin lloc als Estats i Territoris de la naci\u00f3. Va firmar en p\u00fablic l\u2019ordre afegint-hi a m\u00e9s un gran segell amb relleu. Deu estar a l\u2019Arxiu Nacional. Era encara el mes d’Agost, pero el Novembre amb la primera elecci\u00f3 ja estava a la cantonada.<\/p>\n

\"\"

L’hora de la Victoria Final<\/p><\/div>\n

Tot no quedava resolt, per\u00f2 les autoritats podrien anar resolvent-lo amb el temps. Per exemple, aquestes lluitadores pel dret a votar, com despr\u00e9s les que ho van fer pels drets de les dones en general, s’havien oblidat de les dones negres. De fet, hi va haver llocs on no obstant el canvi constitucional\u00a0 no deixaven entrar a votar a les negres, hispanes, xineses o japoneses. Igual amb les dones ind\u00edgenes nord-americanes, malgrat que tots els membres de les nacions ind\u00edgenes estaven a punt de ser finalment reconeguts com a membres i ciutadans de la societat americana, com tamb\u00e9 era el seu dret.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per fer un canvi, aquest post ofereix la hist\u00f2ria del final victori\u00f3s per\u00f2 extraordinari de la dura lluita de les organitzacions femenines americanes per obtenir el dret al vot. Est\u00e0 basat en articles i reportatges de televisi\u00f3 poc coneguts, per\u00f2 tot el que surt aqu\u00ed va passar de deb\u00f2, per sorprenent com sembli. Despr\u00e9s d\u2019esfor\u00e7os […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34478,34476,34479,34477,32710],"class_list":["post-4519","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-esmenes-constitucionals","tag-lluita-pel-vot-de-les-dones","tag-president-wilson","tag-reforma-de-la-constitucio","tag-tennessee"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1aT","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4519","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4519"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4519\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4527,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4519\/revisions\/4527"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}