Al Nord, Central Park acaba al carrer 110th, que \u00e9s el primer del Harlem oficial. Hi ha molts turistes, probablement enganyats per hist\u00f2ries de com eren abans les coses, que tornen a casa explicant a tothom que la visita a Harlem va ser molt perillosa i que van veure escenes de mis\u00e8ria i opressi\u00f3 indescriptibles.<\/p>\n
No \u00e9s veritat en els nostres dies. Harlem \u00e9s el barri negre, encara que cap al Sud cada dia hi ha m\u00e9s senyals de “gentrificaci\u00f3” que aqu\u00ed vol dir invasi\u00f3 per gent acomodada que millora el barri i fa apujar els preus, for\u00e7ant la gent pobre al carrer. L’assumpte de les relacions racials a aquesta ciutat, sempre tan progressiva i oberta, \u00e9s una cosa complicada que ni vull ni podria descriure aqu\u00ed. Cal viure a Nova York molts anys per entendre-ho. Per\u00f2 a mi m’agrada passejar pels carrers de Harlem. He trobat sempre que col\u00b7lectivament i en general els negres s\u00f3n gent m\u00e9s alegre i divertida i llampant que molts altres. I el Nord de Central Park \u00e9s un pulm\u00f3 magn\u00edfic per als nens, els vellets i els joves del barri. I caminar per Harlem \u00e9s menys perill\u00f3s que fer-ho pel Raval: amb sentit com\u00fa no ha de passar res. El crim ara ja fa temps que \u00e9s molt baix a la ciutat, sobretot a Manhattan.<\/p>\n
A l’Est de Central Park Nord Voldria recomanar a tothom el Conservatory Garden<\/em>\u00a0 que ha sortit a tants films i escenes publicit\u00e0ries, un oasi meravell\u00f3s de serenitat i bellesa, probablement el meu lloc predilecte a l’illa. L’entrada est\u00e0 a la Cinquena Avinguda\u00a0 a l’altura del carrer 105th, al nord de l\u00b4Hospital de Mount Sinai i del Museu de la Ciutat. S\u00b4hi entra per una gran porta de ferro, treta d’una mansi\u00f3 enderrocada a un altre lloc, i consisteix en dos jardins, Nord i Sud, cadascun amb una font centrada per est\u00e0tues delicioses i voltat de plantes florals i jardins molt ben cuidats per voluntaris. Entre els dos jardins hi ha una gespa verda amb una plataforma elevada al fons. Em sap greu que les fotos em surtin tan malament a\u00a0 aquest bloc, perqu\u00e8 aqu\u00ed caldria una. El meu catal\u00e0 no \u00e9s prou bo per retre homenatge al lloc.<\/p>\n Sortint del jard\u00ed pel Nord, s’arriba a un llac anomenat Harlem Meer. <\/em>Meer! Quina exageraci\u00f3! No \u00e9s molt gran per\u00f2 t\u00e9 moltes coses i alguna platja petiteta perqu\u00e8 els nens puguin arribar a l’aigua. Hi ha molts peixos i a l’estiu deixen pescar als nens… a condici\u00f3 que tornin a deixar lliures immediatament les pobres b\u00e8sties. Aquest sistema es diu “catch and release”. Qu\u00e8 en deuen pensar els pobres peixos?<\/p>\n Camino un bon dia per la vora nord del llac. Hi ha \u00e0necs i cignes molt grassos. Deuen ser els residents que els alimenten i no pas la ciutat. Al darrera es veu l’altre vora, ondulant, amb molta vegetaci\u00f3. Hi ha un cam\u00ed. Es pot la volta al Meer a peu. Sec a un banc prop de la caseta que fa de centre de visitants. Al costat meu hi ha una senyora grassa d’uns cinquanta anys, vestida pobrament, que no deixa de sospirar i gemegar. No deu ser pas per falta de menjar perqu\u00e8 de sobte es treu alguna cosa i comen\u00e7a a alimentar els \u00e0necs. Al davant hi ha un paisatge d’una gran serenitat, al darrere el tr\u00e0fic infernal i els autobusos del carrer 110th. La senyora segueix gemegant mirant el cel que no sembla escoltar-la, per\u00f2 els \u00e0necs estan contents de la visita. Se m’acosten per\u00f2 no tinc res. Rondinen. Nyec, nyec, nyec. Em sap greu. A mi tamb\u00e9 em vindria de gust menjar per\u00f2 ara no puc.<\/p>\n Al davant meu,\u00a0 a la dreta veig el bunyol arquitect\u00f2nic horror\u00f3s del Lasker , que a l’estiu \u00e9s una piscina enorme i a l\u00b4hivern t\u00e9 unes tres pistes de patinatge sobre gel. Si encara viu, caldria afusellar l’arquitecte per dessacralitzar el Parc. Nom\u00e9s veig dos nens patinant per\u00f2 a una de les pistes el Zamboni est\u00e0 aplanant la superf\u00edcie del gel a una pista. M\u00b4ho miro una estona i veig que la panxa tan gran de la m\u00e0quina s’omple del gel arreplegat de la pista de patinatge. Aleshores baixa cap a la vora de l’aigua i buida la c\u00e0rrega deb gel al costat, fent una pila blanca que vista de lluny a ning\u00fa se li acudiria que \u00e9s gel triturat, com un cocktail d’estiu. Com que fa fred, segur que la pila durar\u00e0 molta estona.<\/p>\n A l’Oest <\/strong><\/p>\n No em cal caminar gaire per arribar-hi. La frontera oest del Park \u00e9s Central Park West, que m\u00e9s abaix esdev\u00e9 una adre\u00e7a molt cara i prestigiosa on viuen molts milionaris famosos que paguen per la vista al parc.<\/p>\n El que m\u00e9s gr\u00e0cia em fa \u00e9s l’escala de l’entrada anomenada “Portal dels Forasters” (Strangers Gate) que obre el pas a una escala de molta altura davant del carrer 106th. Ara fa poc es va fer famosa amb una pel\u00b7l\u00edcula de la Jodi Foster on es veia com ella i el seu amic s\u00f3n agredits per una banda de desgraciats, que assassinen l’home (cosa poc probable en els nostres dies) i la Jodie es compra una pistola i comen\u00e7a a matar a trets gent dolenta que troba pels carrers. Pujant l’escala s’arriba al cim del Great Hill<\/em>, la muntanyeta on els catalans vam celebrar la Diada fa uns anys. \u00c9s un camp de gespa voltat d’arbres. El prop\u00f2sit de l’\u00e0rea \u00e9s que recordi la natura. Cal una mica d’imaginaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que la recorda.<\/p>\n Molt a prop, pujant i baixant per caminets i evitant els cavalls que s\u00b4hi passegen, s’arriba al Pool<\/em>, un estany alimentat per una riera, el Rivulet<\/em> que es veu que ja hi era quan van construir Central Park. El Pool desemboca a una caiguda d’aigua. Fa uns anys, tot passejant-m\u00b4hi vaig trobar l’equip de Sesame Street<\/em>. L’ocellot groc, el Big Bird, estava intentant beure agua a galet de la cascada, que no li sortia b\u00e9, mentre dos monstres desconeguts se\u00b4l miraven rient. Seguint la riera es pot arribar aviat o a la civilitzaci\u00f3 tan bruta i incivilitzada del carrer 110th, o a la dreta a molts camps de joc de b\u00e8isbol.<\/p>\n Al costat d’un dels caminets prop d’una carretera va tenir lloc el crim.<\/p>\n 19 d’Abril de 1989: una dona “jogger” de 28 anys cau<\/em><\/strong><\/p>\n Me\u00b4n recordo molt b\u00e9 del lloc: a l’estil de Nova York, gent desconeguda hi havia erigit un monument espontani recordatori amb flors, estampetes, cintes de colors, targetes fetes a m\u00e0 animant la v\u00edctima…<\/p>\n La jove en q\u00fcesti\u00f3 era una dona blanca de carrera amb molt d’\u00e8xit. De professi\u00f3 era una “investment banker” que no he sabut mai com es tradueix per\u00f2 que s\u00f3n gent que aconsellen grans empreses amb problemes financers i cobren molts d\u00f2lars. Patia d’anor\u00e8xia nerviosa i com sovint aquests malalts era molt treballadora, seriosa i compulsiva. La trag\u00e8dia va passar perqu\u00e8 vivia a la West Side, molt amunt, potser massa i tot. Era de ra\u00e7a blanca i tenia el costum que endur-se feina a casa els vespres i despr\u00e9s de sopar treballar fins a les 10 o les 11. Aleshores es canviava al vestit de jogger i sortia al carrer, fent un tomb per Central Park Nord als voltants de mitja nit.<\/p>\n Aqu\u00ed caldria aturar-se i dir-li a la senyora que aix\u00f2 era una bestiesa que li podria costar molt cara, sobretot en aquells anys, perqu\u00e8 a aquestes hores el parc estava desert sense policia i era molt gran. Ni a Nova York, ni a Barcelona ni a Palautordera. Per\u00f2 ella ho havia estat fent cada vespre per anys i no li havia passat mai res i no tenia cap por. A m\u00e9s era un lloc p\u00fablic perqu\u00e8 Central Park no es tanca mai i els ciutadans tenen dret anar-hi tant com volguin a qualsevol hora.<\/p>\n La dona en q\u00fcesti\u00f3 fou trobada per uns nens d’escola l’endem\u00e0 molt d’hora. Tant ells com els primers policies que van arribar la van donar per morta, per\u00f2 vivia. Estava estesa entre les mates prop de la carretera en una gran taca de sang, mig despullada amb una ferida oberta molt gran al cap on es veia el cervell, feta amb un roc que hi havia al costat.<\/p>\n El tractament dels traumes cranials \u00e9s una ci\u00e8ncia que ha aven\u00e7at molt els darrers anys. Morta com semblava, la van dur a temps a un centre especialitzat i contra tot pron\u00f2stic va millorar, va recuperar el coneixement als 12 dies i es va recuperar. S\u00b4ha quedat amb problemes visuals i de pensament, per\u00f2 viu. El problema \u00e9s que no recordava l’assalt i no podia ajudar la policia.<\/p>\n Un mal moment: el clima racial a Nova York<\/strong><\/p>\n Anaven malament les coses. Hi havia un predicador negre demag\u00f2gic i fals anomenat Al Sharpton (que ara s’ha tornat seri\u00f3s) dient bestieses provocant i organitzant manifestacions i vivint de la den\u00fancia di\u00e0ria de discriminacions racials, tant reals (que n\u00b4hi havia) com imaginades. I hi havia una campanya electoral amb un alcalde negre que estava sota atac (era molt bon home, per\u00f2 ho havia fet malament) amb el Giuliani fent les seves insinuacions racistes impl\u00edcites. I hi havia un augment del crim i gent que es queixava de ser molestada al parc per grups de joves negres. Alg\u00fa havia de rebre per trencar la tensi\u00f3 creixent.<\/p>\n Aviat cinc nois negres teenagers (15, 16 anys) van ser detinguts i acusats de la violaci\u00f3 i intent d’assassinat d’una dona blanca. La cosa aviat va prendre tons racials. Mentre que la premsa majorit\u00e0ria es negava a publicar el nom de la v\u00edctima, els diaris de la minoria denunciaven el seu nom en lletres capitals: una blanca era igual com una negra i no s’havia de tolerar cap tracte diferent. Hi havia tantes violacions, per\u00f2 nom\u00e9s se\u00b4n parlava quan la v\u00edctima era blanca. Era veritat.<\/p>\n Els cinc nois aviat van confessar. Eren\u00a0 de bona fam\u00edlia mitjana i amb certa educaci\u00f3 que no tenint res m\u00e9s a fer es dedicaven a fer una cosa nova que ells anomenaven “wilding”, derivat de “wild”, en aquest cas significant br\u00e8tol o gamberro, que volia dir anar en grup pel parc fent bestieses i molestant la gent. Aix\u00f2 del “wilding” va acabar d’exasperar els ciutadans respectables de Nova York. Ja n\u00b4hi havia prou. Calia actuar amb m\u00e0 dura.<\/p>\n Considerant que eren tan joves i que van confessar els detalls del crim i demanat perd\u00f3, van rebre sent\u00e8ncies entre cinc i dotze anys i van ser enviats a la pres\u00f3. Poc a poc la pau va tornar a la ciutat. La v\u00edctima vivia i els negres dolents estaven a la pres\u00f3. En Giuliani havia comen\u00e7at el seu regne amb ma dura.<\/p>\n S\u00b4havia acabat el cas?<\/p>\n No, nom\u00e9s era un entreacte que duraria 13 anys.<\/p>\n Un jove molt dolent anomenat Mat\u00edas Reyes<\/strong><\/p>\n En Matias Reyes era un porto-riqueny de naixement, que nom\u00e9s tenia 17 anys el temps del crim. Era (\u00e9s vull dir, perqu\u00e8 encara viu) un psic\u00f2pata criminal, que s\u00f3n la gent que neixen amb algun cargol mal collat al cervell sense sentit de pietat ni de moral, incapa\u00e7os de tenir emocions, que maten i fan mal per distreure\u00b4s, sense cap ra\u00f3, igual com altres van de cacera o juguen a les cartes. No hi ha res a fer, ni redempci\u00f3 i segueixen fent mal i burlant-se de la policia fins que els fiquen a una g\u00e0bia. La gent no entenen b\u00e9 aquests criminals. En general s\u00f3n gent intel\u00b7ligent,\u00a0 d’aspecte i formes socials agradables, que passen desapercebuts o s\u00f3n molt benvinguts a grups socials. Hi ha qui diu que haurien de ser tancats a un manicomi i no a la pres\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n malalts, per\u00f2 \u00e9s com una deformitat que dura tota la vida: si no s\u00f3n tancats tornaran a fer el mateix una i una altra vegada.<\/p>\n En Matias Reyes era responsable d’un seguit d’atacs violents a dones a East Harlem (prop de Central Park) que va arribar almenys a 8 violacions i un assassinat. Se\u00b4n va parlar poc perqu\u00e8 gaireb\u00e9 totes les v\u00edctimes eren negres o hispanes. Probablement va fer coses pitjors que no podien ser provades.<\/p>\n Va acabar sentenciat a 33 anys de presidi a una instituci\u00f3 d’alta seguretat, una anomenada Super Max<\/em> (molt mal lloc per viure-hi) a la frontera canadenca. Diuen que quan el van arrestar ja va dir a alg\u00fa que era ell el culpable del cas de la dona jogger de Central Park per\u00f2 ning\u00fa li va fer cas perqu\u00e8 aquell cas ja estava ben resolt. Quin mentider!<\/p>\n Per\u00f2 li haurien hagut de fer cas perqu\u00e8 malgrat les confessions tan detallades dels cinc xicots del “wilding” l’\u00fanica mostra d’ADN trobada per la policia no corresponia a cap dels cinc. La cosa hauria hagut de sorprendre: violacions repetides i l’ADN pertany a un desconegut que no es entre els violadors? Molt estrany.<\/p>\n L’any de gr\u00e0cia de 2002, l’\u00faltim noi del “wilding” havent complert els 12 anys va sortir de la pres\u00f3. Poc temps despr\u00e9s en Reyes va espetar a alg\u00fa que era ell i no els cinc nois qui havia violat i malferit la dona blanca al parc. El termini per perseguir criminalment una violaci\u00f3 (statute of limitations<\/em>) casualment havia expirat o sigui que la llei ja no podia fer-hi res.<\/p>\n Hom es pensaria que nom\u00e9s sentir aix\u00f2 tota la policia i els fiscals de Nova York es van mobilitzar. No, no. La cosa va arribar no obstant a les orelles d’un senyor que coneixia b\u00e9 i estimava les fam\u00edlies dels cinc nois (tots vivien al mateix edifici) i van decidir\u00a0 contractar un detectiu privat perqu\u00e8 an\u00e9s a la pres\u00f3 amb una c\u00e0mera de TV a prendre declaraci\u00f3 al Reyes. Veient aquesta declaraci\u00f3 filmada al final el fiscal s\u00b4hi va interessar.<\/p>\n En Reyes va ser portat a Manhattan i va reconstruir els detalls del crim. Els policies no s\u00b4ho creien: per\u00f2 si els negres havien confessat donant tota mena de detalls i no s’havien retractat mai! Als EUA hi ha una instituci\u00f3 anomenada “Projecte Innoc\u00e8ncia” que es dedica a pagar per an\u00e0lisis d’ADN per treure de la pres\u00f3 gent innocent i es van interessar pel cas. I si, l’ADN misteri\u00f3s trobat a la v\u00edctima pertanyia a Matias Reyes. El fiscal va demanar oficialment a un jutge l’exoneraci\u00f3 dels cinc joves. Per acusar en Reyes ja era massa tard per\u00f2 ell segueix tancat.<\/p>\n Van cobrar els joves una indemnitzaci\u00f3 per l’ empresonament? Probablement, per\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil. A la llei anglo-saxona hi ha una cosa que s’anomena “immunitat sobirana” que vol dir que el Rei sempre t\u00e9 ra\u00f3 i ning\u00fa es pot queixar sense perm\u00eds. Per querellar-se contra l’Estat de NY cal que el Parlament de l’Estat aprovi una llei particular autoritzant-ho. Es pot aconseguir. Es per aquestes coses que els parlamentaris tenen oficines al seu districte on reben ciutadans. Per\u00f2 no t\u00e9 res de f\u00e0cil. Probablement els van pagar volunt\u00e0riament alguns diners.<\/p>\n Perqu\u00e8 van confessar? D’on van\u00a0<\/strong> treure els detalls?<\/strong><\/p>\n Ara \u00e9s el moment d’introduir una altra expressi\u00f3 d’\u00fas corrent als EUA: railroading<\/em>, que \u00e9s el que la policia va fer als cinc nois. Literalment railroading invoca la imatge de posar alg\u00fa damunt una vagoneta amb rodes sobre el carril de tren\u00a0 i emp\u00e8nyer: despr\u00e9s de l’empenta la vagoneta corre tota sola. Hi havia pressi\u00f3 popular per donar una lli\u00e7\u00f3 sobretot a algun negre dolent (encara que no ho digu\u00e9s ning\u00fa, estava en l’aire). L’investigador principal, un home llegendari, era un mestre de la interrogaci\u00f3, un policia nascut a East Harlem que ho coneixia tot i parlava al mateix dialecte i entenia molt b\u00e9 a tothom i coneixia la situaci\u00f3 social i tots els costums. Sabia com inspirar confian\u00e7a, com fer-se passar per amic i extreure informaci\u00f3. Qu\u00e8 podien esperar? Hi havia proves contra ells. Si no confessaven tot seria pitjor. Ells no eren angelets sin\u00f3 que havien fet molt de mal i tra\u00eft els seus pares amb el wilding. Si demanaven perd\u00f3 el jutge donaria una bona sent\u00e8ncia. Si no… que no sabien com havien acabat tants amics? Era molt millor cantar. I els detalls? En part van sortir de la premsa sensacionalista i en part sens dubte de la policia que els va ajudar a formular-ho.<\/p>\n Railroading! Quantes vegades ha passat en aquest m\u00f3n? En Ner\u00f3 volia donar pa i circ al poble per satisfer-lo. A vegades el poble demana altres coses. I no \u00e9s sempre bo. Ai, si alguna vegada sents que demanen sang i \u00e9s la teva!<\/p>\n Joanot<\/strong><\/p>\n \u00e7<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al Nord, Central Park acaba al carrer 110th, que \u00e9s el primer del Harlem oficial. Hi ha molts turistes, probablement enganyats per hist\u00f2ries de com eren abans les coses, que tornen a casa explicant a tothom que la visita a Harlem va ser molt perillosa i que van veure escenes de mis\u00e8ria i opressi\u00f3 indescriptibles. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[5514,5515,32245,5516],"class_list":["post-45","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-central-park","tag-crim","tag-nova-york","tag-railroading"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-J","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=45"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=45"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=45"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=45"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n