{"id":4472,"date":"2024-03-01T17:03:36","date_gmt":"2024-03-01T23:03:36","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4472"},"modified":"2024-03-03T17:18:32","modified_gmt":"2024-03-03T23:18:32","slug":"las-vegas-estat-de-nevada-capital-americana-de-lexces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2024\/03\/01\/las-vegas-estat-de-nevada-capital-americana-de-lexces\/","title":{"rendered":"Las Vegas (estat de Nevada), capital de l\u2019exc\u00e9s"},"content":{"rendered":"

Las Vegas \u00e9s una ciutat mundialment famosa per\u00f2 sap tothom perqu\u00e8 i on est\u00e0? Amb un m\u00e0xim variable d’uns 620,000 habitants no \u00e9s massa gran per\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s gratacels i rep mes turistes que moltes metr\u00f2polis, amb un aeroport amb molt tr\u00e0fic. Est\u00e0 situada a la intersecci\u00f3 entre Nevada, California del Nord i Arizona,\u00a0geogr\u00e0ficament dintre el desert de Mojave i prop del gran Hoover Dam sobre el gran Riu Colorado. Qui vulgui, pot mirar un mapa m\u00e9s avall. Perqu\u00e8 van fundar una ciutat al mig d\u2019un desert tan gran? Potser per poder bastir i fer diners amb les atraccions per turistes? La seva hist\u00f2ria va comen\u00e7ar l\u2019any 1822, enmig de tensions ja creixents entre el Nord i el Sud dels EUA a un lloc que encara pertanyia a M\u00e8xic, gr\u00e0cies a un explorador mexic\u00e0 anomenat Rafael Rivera, <\/b>la mem\u00f2ria del qual \u00e9s molt celebrada a Las Vegas, que enviava dades sobre llocs que descobria i detalls geogr\u00e0fics a una nova societat geogr\u00e0fica nord-americana que publicava mapes d\u2019una regi\u00f3 molt poc coneguda. En el temps de la descoberta, en Rivera estava treballant per un comerciant de nacionalitat espanyola, co-fundador de la ciutat, Antonio Araujo <\/b>que es dirigia al cap d\u2019una caravana de 60 vagons carregats d\u2019articles comercials propietat seva a la costa californiana. Calia travessar tot sol una part del gran desert de Mojave, molt perill\u00f3s, i havia contractat en Rivera que sabia com arribar amb vida a la costa Pacifica californiana.<\/p>\n

Potser el lector es pregunta perqu\u00e8 calia en aquella regi\u00f3 organitzar caravanes tan grans carregades d’articles generals per vendre. Fins i tot despr\u00e9s que els Americans van adquirir de Fran\u00e7a l\u2019immens territori (Louisiana Purchase) comprat de Napole\u00f3, no hi havia encara cap o molt poques comunicacions entre els EUA a l\u2019Atl\u00e1ntic i la costa del Pac\u00edfic, no obstant els molts vaixells interessats en el comer\u00e7 que arribaven a tota la costa oest buscant i trobant articles rars i preuats, pels que pagaven be \u00ed que n\u2019hi havia molts. El problema el tenien els ja residents blancs i potser els ind\u00edgenes que trobaven moltes coses de tota mena per vendre molt cares als mariners negociants guanyant diners per\u00f2 malgrat omplir-se les butxaques no podien gastar els diners perqu\u00e8 no arribaven articles de l\u2019Est. No podien usar per res els diners que tenien. Per aix\u00f2 existien caravanes comercials interessades cap al Pac\u00edfic com la del Sr Araujo, esperant tamb\u00e9 omplir-se les butxaques.<\/p>\n

En Rafael Rivera cavalcant tot sol cap al Nord en llarg d\u2019un petit riu, va arribar a un lloc on el riu feia un meandre creant un lloc molt agradable amb aigua fresca, arbres, plantes i agricultura, cosa que els Castellans anomenen una Vega. En Rivera va trobar tamb\u00e9, com semblava en aquell temps molt m\u00e9s important,\u00a0 revifar, reobrir o establir camins nous o carreteres abandonades per\u00f2 segures per viatjants, obrint finalment l\u2019\u00e0rea a visitants i viatgers. Las Vegas estava habitada per molts residents de la naci\u00f3 ind\u00edgena Paiutes del Sud,<\/strong> que hi residien des de feia uns 10,000 anys, gent amb bona cultura agr\u00edcola i dom\u00e8stica que anirien desapareixent aviat, eren membres de l\u2019\u00e8tnia Pueblo<\/b> que inclo\u00efa la majoria ind\u00edgena del Sud-oest, i eren molt pac\u00edfics i treballadors. Aix\u00ed Las Vegas va apar\u00e8ixer als mapes i els ind\u00edgenes foren abandonats sense blancs per uns dos anys quan els colons van arribar i comen\u00e7ar a fer de les seves en una forma extraordin\u00e0ria que semblava resumir i explicar els grans conflictes americans dels segles XIX, XX i potser XXI.<\/p>\n

No \u00e9s f\u00e0cil estar segurs de com la invasi\u00f3 d’europeus va comen\u00e7ar, per\u00f2 probablement va ser la not\u00edcia que hom havia trobat or i plata a la regi\u00f3 (eren jaciments petits que aviat s\u2019esgotaven, pero encara queden algunes mines obertes a la regi\u00f3)). Amb aix\u00f2 van apar\u00e8ixer els primers nouvinguts, sempre homes solters, forts i durs, que aviat van trobar qui els ofer\u00eds esbarjo de la forma que ells esperaven. Algunes mines van quedar obertes i van seguir afavorint la ciutat que creixia cada dia m\u00e9s i rebia m\u00e9s miners buscant els entreteniments de sempre: jocs de fortuna i apostes, alcohol, m\u00fasica i teatres, companyia femenina, armes. Semblava una ciutat de l\u2019Oest com n\u2019hi havia moltes. Milionaris mormons d\u2019Utah van establir algunes l\u00ednies modestes de tren entre Salt Lake City i Las Vegas i bancs i la ciutat va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer seriosament.<\/p>\n

L\u2019any 1905 fou molt important per la inauguraci\u00f3 del servei d\u2019un ferrocarril californi\u00e0 que completava una xarxa ferrovi\u00e0ria important. L\u2019ocasi\u00f3 fou aprofitada per incorporar Las Vegas com un municipi de l\u2019estat de Nevada. La ciutat va organitzar per primera vegada la distribuci\u00f3 de l\u2019aigua (vivien a un desert!) i tot va millorar. Per\u00f2 parlant de l\u2019aigua, el Govern Federal en preparava una de molt grossa: la construcci\u00f3 prop de Las Vegas del Hoover Dam, la presa enorme situada dintre de l’estat d’Arizona, a uns 50 qm de Las Vegas considerada en aquell temps com una de les meravelles del m\u00f3n modern, que creava el llac artificial Meade i esdevenia l\u2019origen d\u2019un sistema de distribuci\u00f3 d\u2019aigua i d\u2019una central hidroel\u00e8ctrica molt important (actualment en crisi degut a l\u2019escalfament global; el Govern Federal, fart de les queixes i baralles constants de cinc estats sobre l\u2019aigua del Ri\"\"u Coloraels do va acomiadar de mala manera, assignant-los una quantitat fixa d\u2019aigua i dissolvent l\u2019entitat col\u00b7lectiva negociadora que tenien. Que se les arreglin entre ells com vulguin!). En qualsevol cas ja hi hauria finalment aigua per a tothom.\u00a0 Les obres del Hoover Dam van comen\u00e7ar en 1911 i van durar fins el 1931. Van canviar moltes coses. Van prohibir els casinos de joc per preservar els diners dels\u00a0 treballadors aliens que necessitaven fins el 1931 amb els resultats dubtosos que cal sospitar. \u00c9s que no tots els jocs d\u2019atzar s\u00f3n sempre d\u2019atzar.<\/p>\n

L\u2019arribada al Hoover de milers de treballadors joves solters que anaven a Les Vegas a la recerca de l\u2019entreteniment i relaxaci\u00f3 (les obres eren molt perilloses) que necessitaven van ajudar molt el negoci de la ciutat. La ciutat anava creixent. Despr\u00e9s de la II Guerra Mundial el Govern Federal va comen\u00e7ar a ficar-se en massa coses, per\u00f2 el turisme anava millorant. La Mafia atreta pel negoci (joc, dones, diners i moltes m\u00e9s oportunitats que a Nova York)\u00a0 va presentar-se i va acabar dominant la ciutat i els funcionaris i policies amb suborns. Ning\u00fa podia vigilar les sales de joc.\u00a0 Per primera vegada van comen\u00e7ar a construir alguns hotels grans, per\u00f2 no eren cap destinaci\u00f3 per fam\u00edlies. Ara que s\u00ed que tenien idees. Els federals despr\u00e9s de la guerra van comen\u00e7ar a fer experiments a l’aire lliure fent explotar bombes at\u00f2miques al desert a llocs visibles des de Las Vegas, i els encarregats del turisme en van fer propaganda per anys, anunciant els dies de la pr\u00f2xima explosi\u00f3 que es podia observar des de balcons. Per\u00f2 al final van ser prohibides per sempre \u00a0a l\u2019aire lliure, limitant-les a sota terra.
\nL\u2019any 1956 un home extraordinari, gran enginyer i multimilionari anomenat Howard Hughes va arribar com molts altres, per casualitat, a passar uns dies a un Hotel i s\u2019hi va quedar per sempre. Hughes, un senyor \u00a0bastant desequilibrat, per\u00f2 sempre molt bon home, un enginyer \u00a0fant\u00e0stic que va crear i dirigir una gran companyia aeroespacial encara important avui en dia, \u00a0i produ\u00efa armes de guerra, havia desenvolupat al final de la guerra l\u2019hidroavi\u00f3 aqu\u00e0tic m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria (es pot visitar a un dels ports de Los Angeles) i com que ning\u00fa gosava ficar-s\u00b4hi per fer de pilot, ho va fer ell mateix. Per primera i darrera vegada l’avi\u00f3 es va al\u00e7ar uns quants metres i va tornar a aterrir (o com es digui) sobre l\u2019aigua. Com que l\u2019Hotel Desert Inn on vivia li agradava, Hughes se\u2019l va comprar i s\u2019hi quedaria dintre l\u2019habitaci\u00f3 fins la seva mort, rebent molt poca gent, al final ning\u00fa. Sembla dif\u00edcil no trobar una certa similitud entre Howard Hughes i Elon Musk. Ai, quants casos d\u2019un espectre de l\u2019autisme amb intel\u00b7lig\u00e8ncia superior i incapacitat per fer contacte social hi ha pel m\u00f3n! Mentre tant Hughes va seguir treballant canviant el car\u00e0cter de la ciutat donant uns 300 milions (una fortuna immensa en aquells temps) volent fer-ne una ciutat cosmopolita i potser fins i tot atractiva per fam\u00edlies, amb un centre tur\u00edstic. Las Vegas va deixar de ser una altra ciutat de l\u2019Oest amb vicis. Era un nou cam\u00ed que va canviar moltes coses per\u00f2 fou acceptat nom\u00e9s a mitges. Hi havia qui volia fer m\u00e9s diners.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els grans Hotels van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer, el primer potser el fam\u00f3s Flamingo (que probablement ha desaparegut), bastit sota la direcci\u00f3 del temut\u00a0 Bugsy Siegel, un Mafi\u00f3s molt poder\u00f3s (tot aix\u00f2 s\u2019ha vist al cine, com gaireb\u00e9 tot en aquest article). S\u2019havia acabat la guerra Mundial i hi havia diners per tot arreu, inclosa la ind\u00fastria tur\u00edstica. Interessant \u00e9s tamb\u00e9 el cas de Frank Sinatra amb el seu Rat Pack. Ell, com altres artistes mundialment famosos, per molts anys s\u2019havia quasi retirat a Las Vegas treballant-hi exclusivament, com molts altres famosos per anys a petits locals (s\u00ed, petits) per\u00f2 explicant als empresaris que estaria b\u00e9 tenir m\u00e9s hotels grans amb sales de teatre o revista, restaurants cars, cambreres amb vestits atractius escaients i sales de joc i ja no li caldria quedar-s’hi per sempre. Al final molts hi van estar d\u2019acord i els grans hotels amb sales de joc i escenaris es van multiplicar com bolets. L\u2019Strip era una mena de suburbi d’entreteniment tocant a la ciutat. Las Vegas va intentar integrar-lo per\u00f2 l\u2019estat de Nevada li ho va fer impossible i segueix essent part del Comtat. \u00a0En l\u2019actualitat Elon Musk posseeix una companyia per perforar t\u00fanels, que n\u2019est\u00e0 completant un de directe per cotxes entre l\u2019aeroport i l\u2019Strip, per evitar el tr\u00e0fic i arribar m\u00e9s depressa. \u00a0Tornant a Sinatra, algun lector se sorprendr\u00e0 llegint que l\u2019home era un partidari molt fort i determinat de la igualtat entre negres i blancs, que havia adm\u00e8s al seu grup l\u2019artista negre Sam Davis i va muntar un cop un gran esc\u00e0ndol fins que el company de color fos adm\u00e8s a un hotel per blancs, i va acabar embolicat en altres incidents similars.<\/p>\n

Qu\u00e8 portaria el futur a la Ciutat ja esplendorosa i triomfant de Las Vegas? Potser un Camp de F\u00fatbol, o m\u00e9s piscines, o m\u00e9s reproduccions de la Torre Eiffel, la tomba de Tutankhamon, monuments romans, pir\u00e0mides o de Palaus Francesos? No cal anar enlloc per visitar tots aquests llocs culturals. Pujades i baixades (com la crisi econ\u00f2mica de despr\u00e9s de l’any 2,000 que els va fer molt de mal, perqu\u00e8 ning\u00fa tenia diners per anar a gastar-los? Passa cada vegada que hi ha una recessi\u00f3, que no es freq\u00fcent). Mireu tamb\u00e9 quina desgr\u00e0cia tan horrorosa i esfere\u00efdora fou coneguda a tot el m\u00f3n i va tenir lloc l\u2019Octubre de 2017. Un adult desgraciat, diguem-ne pietosament malalt del cap sense diagn\u00f2stic, va llogar una habitaci\u00f3 a l\u2019Hotel Mandalay Bay. A l\u2019exterior, m\u00e9s avall, a una mena de pati o jard\u00ed feien un concert de m\u00fasica moderna per molts turistes asseguts a cadires, els quals donaven l\u2019esquena a qui havia vingut a assassinar-los. \u00a0L\u2019home va desmuntar el vidre de la seva habitaci\u00f3 per poder apuntar millor i va treure de la maleta un fusell d\u2019assalt semiautom\u00e0tic com els que venen a les botigues, que vol dir que nom\u00e9s disparava una bala cada cop que es premia el gallet. L\u2019ex\u00e8rcit \u00a0havia aconseguit fer prohibir els fusells completament autom\u00e0tics que disparen r\u00e0fagues de trets sense aturar-se. L\u2019assass\u00ed, no obstant, havia aconseguit comprar un dispositiu (perfectament legal als EUA) que permet transformar un fusell semi-autom\u00e0tic en un de completament autom\u00e0tic com els que s’utilitzen a la guerra. L\u2019home va apuntar des de la finestra a les esquenes dels visitants del concert amb el seu autom\u00e0tic. En va matar 60 i en va ferir 867, tots gent que ell no coneixia ni li havien fet cap mal. Va durar nom\u00e9s minuts. Quan l\u2019home va sentir policies acostant-se a la porta de la seva habitaci\u00f3, va girar una arma i es va suicidar. Ning\u00fa va saber mai ni entendre res de res.<\/p>\n

La recepta evident sense paral\u00b7lel de la ciutat: l’ Exc\u00e9s temptador ofert per poc temps, a preus accessibles<\/b><\/p>\n

Penseu per un moment un home patint d\u2019una Diabetis greu i sotm\u00e8s a una dieta molt dura que anant pel carrer de sobte es troba cara a cara amb un aparador d\u2019un forn ple de dol\u00e7os meravellosos, \u00a0llaminadures, pastissos i patint no es pot aguantar veient davant seu la fruita prohibida tan accessible. Probablement molts lectors, sobretot els de certa edat han vist pel\u00b7l\u00edcules, programes de TV i llegit articles de revista o diari sobre Las Vegas, una ciutat on tothom pot satisfer els seus desitjos m\u00e9s amagats i foscos, potser prohibits o altrament impossibles sense avergonyir-se’n si vol, al costat mateix de la seva muller, on pot viure a una habitaci\u00f3 d\u2019hotel de somni, pujar a un monorail o un cavall, llogar un cotxe a la porta de l\u2019hotel i potser viatjar pel desert, veure gent famosa, banyar-se a les millors piscines, menjar \u00e0pats de somni, passejar-se per una sala de joc o una taula de restaurant codejant-se amb cambreres maques poc vestides, veure museus, veure o fumar coses de qualsevol preu, veure strip-tease, comprar vestits o roba interior escandalosa, qualsevol cosa en aquesta l\u00ednia, gaireb\u00e9 sense l\u00edmit, … sempre que pugui pagar el dia de la sortida. Fa uns anys hi havia a tot arreu cartells anunciant divorcis r\u00e0pids i casaments immediats oferts fins i tot a gent visiblement torrada. Sembla no obstant que l\u2019Estat de Nevada va recon\u00e8ixer problemes i queixes serioses amb aix\u00f2 del matrimoni i la seva dissoluci\u00f3, que t\u00e9 massa conseq\u00fc\u00e8ncies i ara hi ha restriccions, per exemple una obligaci\u00f3 d\u2019un per\u00edode (bastant breu) de resid\u00e8ncia abans del divorci. Nevada \u00e9s un dels pocs llocs a Am\u00e8rica on la prostituci\u00f3 \u00e9s legal i a vegades s\u2019havien vist edificis de la branca separats amb grans anuncis. I \u00e9s molt f\u00e0cil veure artistes famosos, o futbol com el Bar\u00e7a, o tenistes, o qualsevol altra cosa.<\/p>\n

I si alg\u00fa no pot resistir tantes temptacions, doncs ja sap, pero l\u2019exc\u00e9s no \u00e9s mai bo, sin\u00f3 m\u00e9s aviat perill\u00f3s i dura massa poc temps pels diners que\u00a0 costa. \u00a0L\u2019autor d\u2019aquest resum no ha visitat mai Las Vegas. A m\u00e9s, el vol \u00e9s molt llarg.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"Em permeto afegir una foto meva ensenyant a la m\u00e0 una c\u00f2pia de la meva darrera novel\u00b7la en angl\u00e8s, After the Water Level Rose\u00a0<\/em> (Despr\u00e9s de la Pujada del Nivell de l\u2019Aigua) per si a alg\u00fa l’interessa. Est\u00e0 molt b\u00e9 de preu i \u00e9s f\u00e0cil trobar-la, en paper o pantalla La primera de les set hist\u00f2ries \u00a0breus descriu qu\u00e8 passar\u00e0 a les ciutats inundades per l’escalfament global a una ciutat Costanera al segle XXII. Una altra hist\u00f2ria (verdadera) recorda qu\u00e8 li va passar (de deb\u00f2) a una parella despr\u00e9s de l’entrada dels franquistes a Barcelona el Gener de 1939<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Las Vegas \u00e9s una ciutat mundialment famosa per\u00f2 sap tothom perqu\u00e8 i on est\u00e0? Amb un m\u00e0xim variable d’uns 620,000 habitants no \u00e9s massa gran per\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s gratacels i rep mes turistes que moltes metr\u00f2polis, amb un aeroport amb molt tr\u00e0fic. Est\u00e0 situada a la intersecci\u00f3 entre Nevada, California del Nord i Arizona,\u00a0geogr\u00e0ficament dintre […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34472,34471,34468,34469,34470],"class_list":["post-4472","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-hoover-dam","tag-howard-hughes","tag-las-vegas","tag-mead-lake","tag-nevada"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1a8","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4472","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4472"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4472\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4500,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4472\/revisions\/4500"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4472"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}