{"id":44,"date":"2009-11-09T02:18:43","date_gmt":"2009-11-08T20:18:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/11\/09\/corrupcio-legal-i-illegal-a-la-ciutat-de-nova-york\/"},"modified":"2009-11-09T05:15:47","modified_gmt":"2009-11-08T23:15:47","slug":"corrupcio-legal-i-illegal-a-la-ciutat-de-nova-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/11\/09\/corrupcio-legal-i-illegal-a-la-ciutat-de-nova-york\/","title":{"rendered":"CORRUPCI\u00d3, legal i il.legal a la ciutat de Nova York"},"content":{"rendered":"

Casos actuals<\/strong><\/p>\n

En Benjamin Franklin, un dels pares fundadors de la Rep\u00fablica,\u00a0 deia que nom\u00e9s dues coses s\u00f3n segures a la vida, impostos i la mort. Jo n’afegiria una tercera: corrupci\u00f3 p\u00fablica, a la que tots els diaris han de dedicar espais regulars. Quants s’en surten? Probablement molts, perqu\u00e8 ning\u00fa escarmenta. El sistema que hi ha contra la corrupci\u00f3 \u00e9s una llei federal de protecci\u00f3 als “whistleblowers”, que s\u00f3n els que denuncien el cas. No sols estan protegits contra repres\u00e0lies, sin\u00f3 que a vegades cobren primes considerables. Pero no he sentit dir mai que hi hagi fiscals especials anti-xori\u00e7os<\/p>\n

En aquest moment corren dos processos judicials contra personatges molt notables. Un \u00e9s a Nova Jersey, que de fet en gran part \u00e9s un suburbi de Nova York i afecta un home poderos\u00edssim. Fa uns mesos van enxampar i detenir en front de les c\u00e0mares de TV uns 30 individus empatollats en un proc\u00e9s de pagaments il.legals. Un d’ells venia ronyons per transplants.<\/p>\n

Abans d’ahir l’infame Bernard Kerik es va declarar culpable davant el jutge. Va plorar sabent que aniria a la pres\u00f3. Pobret! En Kerik era un xulo muscular, un home sense educaci\u00f3 que havia pujat al poder fent primer de x\u00f2fer i guarda-espatlles a Rudy Giuliani abans de ser elegit alcalde. Despr\u00e9s va rebre ascensos sorprenents que sempre li permetien distribuir contractes de construcci\u00f3 mantenint sempre, aix\u00f2 s\u00ed, relacions impecables amb la M\u00e0fia: director de presons a la ciutat i fins i tot cap de la policia de Nova York durant l’episodi de les torres bessones. El van enviar a Bagdad a entrenar la policia local i en Bush el va anomenar pel c\u00e0rrec de Secretari (ministre federal) de Protecci\u00f3 Civil. Fou una equivocaci\u00f3 molt gran, perqu\u00e8 va ser quan la gent que el coneixia va comen\u00e7ar a parlar. El senyor ja tenia masses penques.<\/p>\n

Tammany Hall<\/strong><\/p>\n

Estava a punt d’anomenar l’alcalde irland\u00e8s O’Dwyer, empleat de tota la vida i servidor lleial d’una de les fam\u00edlies m\u00e9s importants de la M\u00e0fia novayorquesa, sobretot del Signore Anastasia, un assass\u00ed terrible. Quan les coses se li van posar negres, l’Administraci\u00f3 Truman el va anomenar Ambaixador a M\u00e8xic. No va ser el primer que va marxar al pa\u00eds ve\u00ed: no m’en recordo del nom, per\u00f2 un altre alcalde mes antic\u00a0 tamb\u00e9 es va escapar de Nova York cap a M\u00e8xic sense acomiadar-se de ning\u00fa, amb efectius a una maleta. Quin m\u00f3n!<\/p>\n

I despr\u00e9s hi va haver el famos\u00edssim Boss Tweed al Segle XIX, que ha esdevingut l’emblema oficial i sin\u00f2nim del mot “corrupci\u00f3”, pel caire extrem dels seus robatoris. Ell era el cap de Tammany Hall, que descriur\u00e9 breument abaix, que en aquell temps era un club democr\u00e0tic que controlava els vots i un cop al poder, es repartia els c\u00e0rrecs i els diners. Com que era impossible destituir-lo a Nova York, al final en Tweed fou acomiadat per una intervenci\u00f3 del parlament estatal a Albany, jutjat i empresonat. Es va escapar i va reapar\u00e8ixer a Madrid, on fou detingut una altra vegada. El “Boss” Tweed va morir finalment a la pres\u00f3.<\/p>\n

Parlem breument de Tammany Hall, que es mereixeria un apunt llarg a aquest bloc. Va existir entre el segle XVIII i mitjans del XX. Els seus c\u00e0rrecs prenien noms indis (de la llengua Lenape, de l’Est) per accentuar la seva dedicaci\u00f3 a valors locals. Despr\u00e9s d’uns anys van comen\u00e7ar a dedicar-se a l’ajut filantr\u00f2pic dels immigrants, que s’ho passaven molt pitjor que ara perqu\u00e8 no hi havia prestacions socials. La seva l\u00f2gica era que si Tammany Hall arribava al poder (a NY o a Albany) podrien ajudar als immigrants pobres i trobar-los feina i ajuts. I si que ho feien, per\u00f2… Aquesta explicaci\u00f3 innocent desperta mals pensaments (amb tota la ra\u00f3). Altrament Tammany Hall tamb\u00e9 lluitava per objectius leg\u00edtims del Partit Dem\u00f2crata. El fill mes glori\u00f3s de Tammany fou el gran Governador Al (Alfred) Smith, reformador de les administracions locals estatals i un dels millors pol\u00edtics novayorquesos del segle XX, el primer cat\u00f2lic que fou candidat a la Presid\u00e8ncia dues vegades. L’Smith fou qui va ensenyar com es fa una administraci\u00f3 moderna, per exemple amb el pressupost. Vull dir que Tammany Hall, que tenia locals socials a Union Square, fou un cas mixt i complicat de feina bona i \u00fatil i robatoris miserables, gaireb\u00e9 inconcebibles segons qui manes per\u00f2 la mem\u00f2ria popular que queda de Tammany Hall\u00a0 \u00e9s que van ser lladres. Pero per molts anys es cuidaven de la seguretat i la feina de grans grups de (votants) immigrants, els quals votaven per ells i els mantenien al poder. Molts altres que van seguir no s-han ocupat mai de la gent pobre. Una cosa que sempre feien era ocupar-se de les viudes dels seus homes quan aquests morien joves. Aix\u00f2 \u00e9s el tema dels dos casos notables que segueixen.<\/p>\n

Cuidant v\u00eddues prematures abans que hi hagu\u00e9s pensions<\/strong><\/p>\n

Tammany Hall a vegades funcionava, a nivell baix, com un sindicat o club d’ajuts mutus. Si els membres en podien treure una mica de seguretat, els importava poc qu\u00e8 fessin els capitostos. Hi ha una biografia d’un personatge important que explica quines coses es van trobar a les depend\u00e8ncies municipals una vegada que una Coalici\u00f3 de ciutadans honrats contra Tammany Hall havia aconseguit arribar temporalment al poder.<\/p>\n

En aquells temps entre les dues guerres, la gent sortia molt a peu i per aix\u00f2 hi havia molts m\u00e9s lavabos p\u00fablics que no pas ara, quan hom nom\u00e9s es pot refiar dels Starbucks. Sobretot a les avingudes al costat de Central Park, n\u00b4hi havia molts i en general eren estrets i molt llargs. La feina de janitor (encarregada o dona de la neteja) era una de les preferides per a viudes. Ni cal dir, que no s’esperava pas que treballessin, nom\u00e9s que es presentessin a les hores i estaven totalment protegides contra comiats per la Llei de Servei Civil.<\/p>\n

Doncs com que aquestes comunes, a vegades subterr\u00e0nies i a vegades a casetes a la superf\u00edcie, eren grans, moltes titulars del c\u00e0rrec es feien tancar la part de darrere, on cobrien els daixonses<\/em>, milloraven la ventilaci\u00f3 i hi ficaven cadires. Ho transformaven tot en una Saleta d’estar per rebre coneguts i fer festes i alguna vegada fins i tot per dormir-hi. A Central Park West hi va haver un lavabo on la dona nom\u00e9s havia respectat dos seients per visitants necessitats i al darrere, amagat de la vista p\u00fablic, hi havia posat un petit piano que se sentia tocar des del carrer.<\/p>\n

Un altre cas notable, no s\u00e9 si trist o repugnant, segons es miri, fou una dona que es van trobar als locals del Comissariat de Parcs. Estava asseguda a un balanci i feia mitja o cosia. El nou cap se li va acostar a preguntar quines obligacions tenia. La dona respongu\u00e9 que estava all\u00ed d’en\u00e7\u00e0 de la defunci\u00f3 del seu estimat i que ning\u00fa li havia donat mai feina. Nom\u00e9s faltaria despr\u00e9s de tant com havia fet el difunt. Sovint es portava feina de casa. A m\u00e9s li havien assegurat que podia seure tant com volgu\u00e9s al balanc\u00ed. Que hauria de dimitir? I un daixonses! Que no coneix vost\u00e8 les provisions de la Llei del Servei Civil? Jo em presento aqu\u00ed cada dia a les 9 i mentre no hi hagi altres ordres, sec al balanc\u00ed i vost\u00e8 no em pot tocar.<\/p>\n

Per\u00f2 si a la feina et volen fotre fora no hi ha res a fer. Va dimitir despr\u00e9s de ser assignada\u00a0 a depend\u00e8ncies municipals remotes i obligada a fer hores extres.<\/p>\n

L’Alcalde Mike Bloomberg i el (encara) Governador de Nova Jersey Jon Corzine<\/strong><\/p>\n

Que \u00e9s leg\u00edtim comprar c\u00e0rrecs p\u00fablics si s’\u00e9s molt ric? Comprar-los no, per\u00f2 fer-se elegir, s\u00ed. La llei prohibeix als candidats que reben subvencions p\u00fabliques excedir un cert l\u00edmit de despeses, encara que hagin tingut donacions per damunt del limit i tamb\u00e9 se’ls prohibeix usar el seus propi diners (que \u00e9s una burla perqu\u00e8 est\u00e0 perm\u00e8s prestar-se\u00b4ls ell mateix, un problema molt greu que va tenir la Hillary fa un any). O sigui que el cas est\u00e0 arreglat i ser ric no t\u00e9 cap avantatge.<\/p>\n

Ha, ha!\u00a0 Si alg\u00fa s\u00b4ho creu, n\u00b4hi ha per atipar-se de riure. El detall \u00e9s que el l\u00edmit nom\u00e9s compte QUAN EL CANDIDAT ACCEPTA AJUTS P\u00daBLICS, per\u00f2 si tot ho paga de la seva butxaca pot fer el que vulgui i no hi ha cap l\u00edmit.<\/p>\n

En Mike Bloomberg, es un bilionari de molt m\u00e8rit que s’ho ha guanyat tot ell mateix i \u00e9s molt caritatiu i solidari ($230 milions donats a obres de caritat el darrer any), t\u00e9 una fortuna d’uns 14,7 MIL milions i \u00e9s el 8\u00e8 americ\u00e0 m\u00e9s ric de la naci\u00f3 i est\u00e0 a la llista FORBES dels m\u00e9s rics del m\u00f3n (fa uns anys n’era el n\u00famero 4). Es propietari d’un avi\u00f3 i un helic\u00f2pter privats (l’altre dia el seu helic\u00f2pter es va empatollar amb la policia de Nova Jersey que gaireb\u00e9 va detenir el pilot). Doncs ara fa 8 anys estava avorrit i no sabia qu\u00e8 m\u00e9s fer i va decidir gastar-se-les en fer-se elegir alcalde. El seu adversari podia gastar el m\u00e0xim d’uns 8 milions perm\u00e8s per la llei i el super milionari s’en va gastar trenta-tants. Contra tots els pron\u00f2stics va aixafar l’adversari dem\u00f2crata (que havia comen\u00e7at amb 20 punts d-avantatge) i va inaugurar l’era Bloomberg que ara ja ha passat dels 8 anys.<\/p>\n

Quan una cosa semblant va tenir lloc per primera vegada hi va haver gent a qui li semblava malament. De fet gaireb\u00e9 cap candidat leg\u00edtim pot resistir una tirada d’anuncis negatius a la TV (tothom est\u00e0 contra els anuncis negatius, per\u00f2 sempre s\u00f3n efectius) Ni la Mare Teresa s’en sortiria amb reputaci\u00f3 intacta. Van anar als tribunals, despr\u00e9s als tribunals federals i ai las, fins i tot al Suprem Federal. Resultat? \u00c9s un simple cas de llibertat d’expressi\u00f3. Si alg\u00fa t\u00e9 milions, pot gastar-se\u00b4ls com vulgui i pot dir en p\u00fablic all\u00f2 que vulgui. I que el votant americ\u00e0 ja \u00e9s prou madur per acceptar o rebutjar, que no n’estic segur. I aix\u00ed s’ha quedat. Cada elecci\u00f3 hi ha m\u00e9s casos. La naci\u00f3 esdev\u00e9 una plutocr\u00e0cia: govern dels rics, per als rics i pels rics. Que consti que el C\u00e8sar Bloomberg \u00e9s un home relativament progressiu i ha estat un bon alcalde. Va estar a punt de presentar-se per President. Aix\u00f2 no \u00e9s el problema.<\/p>\n

En Jon Corzine, Governador de l’Estat ve\u00ed suburb\u00e0 de Nova Jersey, del que tothom es riu per\u00f2 que despr\u00e9s de Connecticut t\u00e9 el segon per capita m\u00e9s alt del pa\u00eds (uns $38,000\/persona)\u00a0 fou un Cap Executiu del poder\u00f3s Goldman Sachs, avui en dia el banc d’inversions m\u00e9s fort del pa\u00eds. Gents amb el seu c\u00e0rrec estan a posicions dirigents a tot el pa\u00eds. Sempre n\u00b4hi ha un o dos al Gabinet Federal, tant amb Obama com amb Bush.<\/p>\n

Com en Bloomberg, en Jon un dia es va avorrir i va decidir comprar-se (vull dir fent-se elegir) com qui diu res: el c\u00e0rrec de Senador Federal per l’Estat de Nova Jersey. Va servir sis anys per\u00f2 es veu que es va avorrir tamb\u00e9. Era un de cent senadors i no llu\u00efa com calia i a m\u00e9s no podia imposar la seva voluntat a ning\u00fa. Va dimitir i es va presentar, fent campanya amb els seus d\u00f2lars, a Governador de Nova Jersey, un c\u00e0rrec molt cobert per l’ombra de corrupci\u00f3. Aix\u00f2 era un avantatge molt gran: en Corzine no tenia perqu\u00e8 robar res (com en Bloomberg) i va ser elegit. Ell no ho va fer malament perqu\u00e8 sabia molt b\u00e9 com tractar real\u00edsticament problemes financers per\u00f2 de primer va tenir mala sort sobretot per la crisi i de segon pel seu car\u00e0cter una mica arrogant i descarat. Per exemple en mala hora va tenir un afer amb una sindicalista amb la qu\u00e8 l’estat negociava i li va regalar una casa. Quan se li va retreure, va respondre molt emprenyat que ell i la dona eren divorciats i no havien de donar explicacions i que ell amb els seus diners feia com volia i prou. Veia massa coses aix\u00ed . Se les va gastar a fons el mes passat a la campanya de reelecci\u00f3 contra un republic\u00e0 limitat en les seves despeses. Tots dos es van acusar m\u00fatuament de corrupci\u00f3 dia i nit a la TV. El p\u00fablic es va disgustar molt per l’absurditat de les acusacions. En Corzine va perdre. Per poc per\u00f2 va perdre el c\u00e0rrec. Deu estar patint que la inversi\u00f3 li ha sortit malament.<\/p>\n

Que vol comparar alg\u00fa aix\u00f2 amb el sistema de finan\u00e7ament dels partits a Catalunya? En Bloomberg s’ha gastat en la reelecci\u00f3 el primer dimarts de Novembre probablement prop de $200 milions !!!! (oficialment $90 per\u00f2 no \u00e9s veritat). Aix\u00f2 excedeix tot el pressupost dels partits pol\u00edtics de l’Estat espanyol, sense parlar de Catalunya. A m\u00e9s hi havia un l\u00edmit de 2 mandats consecutius que els votants havien aprovat en refer\u00e8ndum dues vegades. Per\u00f2 els refer\u00e8ndums a aquest Estat s\u00f3n facultatius no vinculants (com preguntar a un amic qu\u00e8 es pensa d’un problema) i en Bloomberg va enviar els seus advocats al Consell Municipal a argumentar que la participaci\u00f3 als refer\u00e8ndums havia estat tan petita (l’argument s’ha sentit molt a Catalunya) que no tenia credibilitat i el Consell va suspendre el limit perqu\u00e8 en Blooomberg pogu\u00e9s ser reelegit, que ja est\u00e0 b\u00e9 i ha indignat molta gent.<\/p>\n

Per cert en Bloomberg ha estat reeelegit amb MENYS vots dels que van votar fa anys pel l\u00edmit dels dos mandats. Que li semblar\u00e0 que el resultat \u00e9s vinculant aquesta vegada? Va pagar uns $200 per cada vot dipositat<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Casos actuals En Benjamin Franklin, un dels pares fundadors de la Rep\u00fablica,\u00a0 deia que nom\u00e9s dues coses s\u00f3n segures a la vida, impostos i la mort. Jo n’afegiria una tercera: corrupci\u00f3 p\u00fablica, a la que tots els diaris han de dedicar espais regulars. Quants s’en surten? Probablement molts, perqu\u00e8 ning\u00fa escarmenta. El sistema que hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[5389,1977,5390,32245,172,5391],"class_list":["post-44","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bloomberg","tag-corrupcio","tag-corzine","tag-nova-york","tag-politica","tag-tammany-hall"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-I","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}