{"id":4378,"date":"2023-11-19T15:06:57","date_gmt":"2023-11-19T21:06:57","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4378"},"modified":"2023-12-08T15:14:30","modified_gmt":"2023-12-08T21:14:30","slug":"el-somni-tan-meravellos-com-inesperat-de-lindependentisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2023\/11\/19\/el-somni-tan-meravellos-com-inesperat-de-lindependentisme\/","title":{"rendered":"El somni tan meravell\u00f3s com inesperat de l\u2019independentisme"},"content":{"rendered":"<p>Quan els resultats de l\u2019elecci\u00f3 general de Juliol del 2023 van comen\u00e7ar a ser coneguts, no hi va haver cap explosi\u00f3 de joia entre els independistes. Tot semblava anar molt malament, entre el poble catal\u00e0, al Parlament, pitjor encara a Espanya i els nostres partits perdien pes i influ\u00e8ncia, mentre l\u2019agrupaci\u00f3 catalana del Partit de S\u00e1nchez, dirigida a casa per un home avorrit que feia de supervisor biling\u00fce, un partit que havia estat catalanista amb grup parlamentari propi, seguia pujant.<\/p>\n<p>L\u2019adversari dels catalans estava molt clar: per un costat Feij\u00f3o, cap i representant del PP, partit hist\u00f2ricament anti-Catal\u00e0 que exigia la castellanitzaci\u00f3 de Catalunya amb p\u00e8rdua d\u2019identitat pr\u00f2pia, per l\u2019altre un S\u00e0nchez de la mateixa escola per\u00f2 en veu m\u00e9s moderada i menys feridora. Els independistes es veien sols i a una pendent de baixada, quan una cosa meravellosa, verdader regal inesperat del cel, fou descoberta: encara que Feijoo havia guanyat la majoria relativa amb Vox, el seu nou soci feixista, els seus adversaris podien tenir la majoria absoluta\u2026 si tots els petits partits, incl\u00f2s Junts per Catalunya amb 7 \u00f3 4 diputats elegits (no he sabut mai quin dels dos) s\u2019hi afegia. Semblava absurd i impossible: la reelecci\u00f3 de S\u00e1nchez requeria un acord de PSOE amb els independentistes radicals de Junts per Catalunya. Ning\u00fa s\u2019ho volia creure, per\u00f2 a mesura que passava el temps, cada dia es feia m\u00e9s clar: S\u00e1nchez podia ser reelegit nom\u00e9s si acceptava totes les condicions dels quatre lluitadors entusiastes de Junts, que presentaven exig\u00e8ncies absolutes extraordin\u00e0ries inacceptables per la majoria d\u2019espanyols i no volien afluixar en res. I ho deixaven ben clar: o tot, o no reelecci\u00f3 de S\u00e1nchez. Prou. En els darrers tres segles d\u2019en\u00e7\u00e0 de Felipe V, que va declarar que ell s\u2019estimava els castellans m\u00e9s que qualsevol altre poble i va intentar eliminar la nostra llengua, tots els Governs excepte els de la Primera Rep\u00fablica havien vist la colonitzaci\u00f3 i atacs constants als trets identitaris de Catalunya com una necessitat absoluta i irrenunciable. Aix\u00f2 resultava sempre en una hostilitat, abusos autoritaris i discriminaci\u00f3 contra Catalunya, que no volia cessar ni donar una treva fins assolir la vict\u00f2ria final que esperaven. I no hi havia cap defensa efectiva. Les nostres protestes i queixes eren completament ignorades, a vegades amb burles afegides, compartides per la majoria de ciutadans espanyols. \u00a0Aix\u00ed i tot, no ho vam deixar c\u00f3rrer mai. I en aquell dia de Juliol, un dest\u00ed amist\u00f3s va il\u00b7luminar l\u2019escena com si fos Nadal i els de Junts van quedar il\u00b7luminats amb la tasca sublim d\u2019obligar un dels antics enemics a assumir demandes mai acceptades per Espanya: amnistia, concessions fiscals i discussi\u00f3 d\u2019una data pel refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3, coses necess\u00e0ries pel prop\u00f2sit de canviar radicalment l\u2019actitud espanyola anti-catalana i fer legals demandes abans castigades amb persecuci\u00f3. Seria possible? Cal recon\u00e8ixer que si fos exitosa,\u00a0 la satisfacci\u00f3 d&#8217;aquesta demanda representaria un gir radical de 300 anys amb morts, persecucions i alguna guerra, que esdevindrien amor i toler\u00e0ncia. I sobre tot, era S\u00e1nchez un home capa\u00e7 d\u2019adoptar aquesta l\u00ednia? O no intentaria sabotejar-lo i bloquejar-ho tot amb retards, jutges i problemes legals, com ja ha passat amb el Catal\u00e0 a Europa? Aquesta \u00e9s la gran pregunta, i ni Junts ni ERC han amagat la desconfian\u00e7a. Tal com diuen alguns, la confian\u00e7a com la virginitat, nom\u00e9s es perd una vegada. Per altra banda, si aquesta millora tan hist\u00f2rica acabes acceptada, els quatre lluitadors inflexibles de Junts mereixerien un lloc al tauler de Catalans mes il\u00b7lustres. Potser els Catalans, massa impressionats encara pel teatre repetit cada vespre als carrers de Madrid, encara no hem assolit un bon enteniment del que ha passat.<\/p>\n<p>El passat de S\u00e1nchez no \u00e9s gens tranquil\u00b7litzador. \u00c9s un home amb set insaciable de poder, amb un passat dur del que es va recuperar, que mai havia demostrat cap afinitat o simpatia per Catalunya i que, per damunt de tot, va acceptar la imposici\u00f3 de l\u2019article 155 a Catalunya en la seva trobada amb Rajoy, sense preocupar-se\u2019n gaire. Ja estava b\u00e9. I va presidir sobre repressi\u00f3.\u00a0 I va enviar Illa a Barcelona. I poc abans de l\u2019elecci\u00f3 anava per Catalunya dient que la fi del Proc\u00e9s i les noves realitats havien fet la vida a Catalunya m\u00e9s feli\u00e7, sense tensions. I la seva taula de negociacions havia produ\u00eft desenganys. Seria aquest el triat per la provid\u00e8ncia per la tasca hist\u00f2ria d\u2019acabar per primera vegada amb l\u2019hostilitat anti-catalana que havia compartit? No \u00e9s ell, com altres diuen, un home maquiav\u00e8l\u00b7lic? Cal recordar que en el llibre el governant maquiav\u00e8l\u00b7lic \u00e9s assenyalat com un model per tothom. Hom no pot negar certs m\u00e8rits al S\u00e1nchez dels darrers temps. Amb la seva adhesi\u00f3 subordinada a Biden ha aconseguit augmentar el prestigi pol\u00edtic espanyol tant a Europa com a la EU, i l\u2019economia no li ha anat malament del tot. Seria capa\u00e7 ara de canviar de cara una altra vegada?\u00a0 No seria possible oferir als de Junts alguna coseta realitzable mes senzilla?<\/p>\n<p>El Sr Feijoo en canvi, ho ha fet molt malament. Era absurd anar-se queixant contra l a re-elecci\u00f3 de S\u00e1nchez a la Presidencia, feta estrictament seguint la llei i els costums. \u00c9s que una majoria gr\u00e0cies a Junts hauria segut m\u00e9s il\u00b7legal que una de Feijoo gr\u00e0cies a Vox? No tenia cap dret a sortir al carrer a protestar, ni a participar en les manifestacions clarament anti-catalanes dels franquistes, que usaven banderes, c\u00e0ntics i paraules molt pre-democr\u00e0tiques i sovint il\u00b7legals. Al costat d\u2019Abascal, Feij\u00f3o semblava un titella dominat per les accions i control de Vox. Podria aviat pagar-ho ben car amb l\u2019aven\u00e7 imparable i presa de possessi\u00f3 del seu PP pels feixistes, com ha passat als EUA amb el Partit Republic\u00e0 i Trump que el domina. Les coses que ells diuen una i una altra vegada sobre l\u2019Amnistia semblen rid\u00edcules. Amnistia es una mesura que un govern pot prendre per acabar amb una dissensi\u00f3 o problema interiors, altrament intractables, i que assegura la pau. I aquesta crid\u00f2ria per una llei que ni tan sols ha estat discutida ni molt menys aprovada? La inoportunitat i absurditat d&#8217;aquesta pretensi\u00f3 tan cridanera s\u00f3n molt clares. Jo crec que Feij\u00f3o acabar\u00e0 pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies del seu acostament a Vox, perqu\u00e8 un parlamentari que no t\u00e9 la majoria, ha d\u2019acceptar el vot majoritari. Podria protestar despr\u00e9s de veure el producte final i haver expressat la seva retic\u00e8ncia, per\u00f2 amb seny i bona educaci\u00f3.<\/p>\n<p>I aquest \u00e9s el gran dubte. Com acabar\u00e0 la lluita verbal, parlament\u00e0ria i p\u00fablica pels carrers en aquesta confrontaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya? Cal recon\u00e8ixer que \u00e9s un dels moments m\u00e9s transcendentals i amb conseq\u00fc\u00e8ncies de la nostra hist\u00f2ria, un que no podr\u00e0 desapar\u00e8ixer de la mem\u00f2ria i que molt probablement acabar\u00e0 tenint tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants, realitzant una missi\u00f3 que el grup de Junts molt probablement no havia esperat. Acabar\u00e0 el President Puigdemont fent una entrada triomfal a Barcelona com el President Tarradellas, anant en cotxe des de l\u2019aeroport a la Generalitat enmig dels crits i applauds populars?<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan els resultats de l\u2019elecci\u00f3 general de Juliol del 2023 van comen\u00e7ar a ser coneguts, no hi va haver cap explosi\u00f3 de joia entre els independistes. Tot semblava anar molt malament, entre el poble catal\u00e0, al Parlament, pitjor encara a Espanya i els nostres partits perdien pes i influ\u00e8ncia, mentre l\u2019agrupaci\u00f3 catalana del Partit de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[877,34450,131,34449,32645,32583],"class_list":["post-4378","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-feijoo","tag-independentisme","tag-junts-per-catalunya","tag-pedro-sanchez","tag-president-puigdemont"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-18C","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4378","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4378"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4378\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4387,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4378\/revisions\/4387"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}