El Kevin McCarthy que ahir 3 d’Octubre fou expulsat del Congres, fou un Speaker dif\u00edcil de caracteritzar, un home agradable per alguns i odiat per molts altres, sens dubte un verdader negociador, la carrera del qual es va acabar ahir al vespre, quan fou destitu\u00eft per la majoria dels Representants. La seva funci\u00f3 com a Speaker probablement no est\u00e0 ben entesa per tothom. La posici\u00f3 i les seves obligacions foren ben descrites en la Constituci\u00f3, per\u00f2 no \u00e9s veritat que hagi estat mai un \u00f2rgan partidista (encara que \u00e9s evidentment el partit majoritari qui cada dos anys sempre el tria). El sistema s\u2019aparta del model europeu en qu\u00e8 les dues cambres son igualment poderoses: el Senat representa els 50 estats membres, la Cambra de Representants en canvi representa els ciutadans. Els congressistes en principi haurien de seguir les instruccions del poble que cadasc\u00fa representa enlloc d’obeir les ordres del partit (que sempre ho intenta). L\u2019Speaker t\u00e9 tres funcions:<\/p>\n
1) Explicar tant als membres de la Casa dels Representants com als ciutadans quina agenda i prop\u00f2sits intenten abastar, quins comit\u00e8s de recerca hi ha i quins temes s\u2019haurien de debatre. Les sessions d’investigaci\u00f3 a comit\u00e8s poder ser vistes per la TV publica. Les oficines de tots els parlamentaris en general responen i donen explicacions a tots els ciutadans que ho demanen,<\/p>\n
2) Control de totes les accions publiques de la Cambra, sobretot submissi\u00f3 de projectes de llei, el debat i els vots finals assegurant-se que les regles molt estrictes del Congr\u00e9s s\u00f3n sempre observades.<\/p>\n
3) Control de totes funcions de la Cambra com instituci\u00f3 administrativa, el pressupost, empleats, salaris, obres, visites, conflictes, seguretat. Tot.<\/p>\n
T\u00e9 un vice-Speaker, en general del seu partit, encarregat sobretot de mirar quins parlamentaris no voten seguint recomanacions, cosa que sempre es lamentada i sovint recordada (sobretot quan el Representant per fer-se elegir necessita diners).
\nEn general, l\u2019Speaker t\u00e9 una posici\u00f3 clau explicant a la premsa i el p\u00fablic qu\u00e8 est\u00e0 fent la Cambra i quines discussions cal esperar.<\/p>\n
Kevin McCarthy va n\u00e9ixer en 1965 a la famosa localitat californiana de Bakersfield, pr\u00f2xima a Sacramento. La seva direcci\u00f3 en la vida i professi\u00f3 fou sempre clar\u00edssima. Els seus objectius perseguits acabarien sovint b\u00e9 degut a la seva const\u00e0ncia, habilitat de parlar convincentment i\u00a0 accions. Despr\u00e9s d\u2019un breu episodi com a venedor de gelats i llaminadures, el seu dest\u00ed el va lligar amb la pol\u00edtica, on va lluitar per entrar a la Cambra de Representants i esdevenir aviat candidat al c\u00e0rrec de Speaker, que va perseguir amb gran perseveran\u00e7a per molts anys, seguint l\u2019exemple dels Speakers republicans amb qui havia servir. Per molts anys, esdevingu\u00e9 el candidat m\u00e9s segur i conegut per la posici\u00f3, l\u2019objectiu essencial i centre de la seva carrera, pel qual lluitaria a vida o mort amb favors, somriures, mentides i, segons alguns, poca vergonya. La seva clara oportunitat es va presentar despr\u00e9s de l\u2019elecci\u00f3 de 2020, quan el mandat de la tamb\u00e9 Californiana Nancy Pelosi va caducar despr\u00e9s que els Dem\u00f2crates perdessin la majoria a la Casa. McCarthy era un home vist per molts com simp\u00e0tic senyor de tracte agradable i respectu\u00f3s, per\u00f2 per altres com un mentider\u00a0 que constantment canviava d\u2019opini\u00f3, intentant enganxar-se a l\u2019opini\u00f3 dominant. En el cas dels disturbis post-electorals causats per Trump, McCarthy va comen\u00e7ar condemnant l\u2019assalt al Capitoli, seguit d’expressions guardades manifestant certa neutralitat i va acabar sent defensor incondicional de Trump. Aix\u00ed anava tot, per\u00f2 cal admetre que ho feia molt b\u00e9. D\u2019uns obtenia un somriure, d\u2019altres odi implacable. Va tenir moltes dificultats per fer-se elegir quan li va tocar, el darrer Gener, la cosa que ell desitjava per damunt de tot. Es negava a acceptar la seva desfeta, i\u00a0 va perdre el vot dels Representants 15 vegades seguides, dos vots per dia sense acceptar la derrota. Al final va recon\u00e8ixer que per guanyar la feina li calia afegir-se a nou representants<\/em> que l\u2019odiaven a mort, membres de l\u2019ala m\u00e9s de dretes i intractable del partit, per\u00f2 que amb els seus nou vots, eren tot all\u00f2 que ell necessitava per ser elegit. Sembla que es va arrossegar per terra per guanyar aquest grup de gent que el seguien humiliant i insultant, per\u00f2 no sols els va prometre fer aprovar-ho tot que volguessin, sin\u00f3 que reconeixia el dret d\u2019un sol representant de demanar a la Cambra que el fessin fora (!!). La q\u00fcesti\u00f3 de la successi\u00f3 de McCarthy ja ocupa la primera plana als diaris, per\u00f2 han sortit molts candidats al c\u00e0rrec. El representant amb millors credencials seria segons l’opini\u00f3 mes estesa Steve Scalise. Els diaris ja havien anunciat que aquest home est\u00e0 sent tractat per una leuc\u00e8mia (que \u00e9s fals: est\u00e0 sent tractat per tumors a la medul\u00b7la \u00f2ssia (“bone marrow” tumors), que en recent temps s’ha\u00a0 beneficiat molt gr\u00e0cies a nous medicaments amb millor resultats). I una sorpresa per qui encara tingui ganes de riure: Donald Trump est\u00e0 tamb\u00e9 considerant presentar-se de candidat. Seria sorprenent per\u00f2 \u00a0no pas impossible perqu\u00e8 ni la llei ni la Constituci\u00f3 exigeixen que l\u2019Speaker sigui membre de \u00a0la Cambra. Seria capa\u00e7 d\u2019intentar-ho. Qualsevol cosa que li doni poder i molesti a tothom<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n
\nMcCarthy va guanyar l’elecci\u00f3 el 15\u00e8 vot, esdevenint Speaker, la il\u00b7lusi\u00f3 de la seva vida. Com ho va fer un cop elegit? En general millor del que tothom esperava. Per\u00f2 en el mes d\u2019Octubre el problema absurd d\u2019haver d\u2019acceptar i desemborsar individualment la distribuci\u00f3 dels pagaments federals acabaria amb ell i els seus nou mesos de felicitat. Despr\u00e9s del rebuig inicial a moltes de les coses demanades per l’Administraci\u00f3 de Biden, la Casa es va negar a passar la llei autoritzant-les, pocs dies abans de la fi del termini. El problema era grav\u00edssim. El govern federal no tindria m\u00e9s remei que declarar la suspensi\u00f3 de pagaments, per\u00f2 els diputats de l\u2019extrema dreta no volien cedir en aturar els diners promesos\u00a0 a Ucra\u00efna i a molts altres fons d\u2019inter\u00e8s social com la Seguretat Social, medicina, prestacions ben\u00e8fiques, escola i coses semblants en les que l’extrema dreta no creia. Semblava que no hi havia soluci\u00f3. Els nou homes durs de la dreta no volien cedir en res i deien que la suspensi\u00f3 de pagaments ja s’havia fet en ocasions pr\u00e8vies i no havia passat res. Aleshores, potser per primera vegada en la seva vida, en McCarthy va fer all\u00f2 que era la seva obligaci\u00f3: posant-se en contacte amb els Dem\u00f2crates per assegurar-se els vots addicionals que li faltaven i certs Republicans li negaven, va estendre el termini fins Mig Novembre permetent que mentre tant certes sortides de diners demanades per Biden fossin satisfetes. El problema estava resolt fins Novembre. La r\u00e0bia va apoderar-se dels nou extremistes de dreta. Van dir que McCarthy havia mentit, pres decisions secretes i enganyat a tothom, fent votar una soluci\u00f3 intolerable. Un d\u2019ells va anunciar que tal com McCarthy havia oferit al mes de gener, la Casa dels Representants proced\u00eds a expulsar-lo en l’acte per haver mentit i per apropiar-se del contingut del vot que gaireb\u00e9 ning\u00fa havia acceptat. Sobretot, anar als Dem\u00f2crates havia estat inacceptable i no autoritzat. I aquest senyor va guanyar. Era la primera vegada en m\u00e9s de dos segles que aix\u00f2 passava.<\/p>\n