{"id":43,"date":"2009-10-24T04:51:15","date_gmt":"2009-10-24T02:51:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/10\/24\/els-entreteniments-duna-minusvalida-a-la-ciutat\/"},"modified":"2009-10-25T23:30:23","modified_gmt":"2009-10-25T17:30:23","slug":"els-entreteniments-duna-minusvalida-a-la-ciutat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/10\/24\/els-entreteniments-duna-minusvalida-a-la-ciutat\/","title":{"rendered":"Els entreteniments d’una minusv\u00e0lida a la ciutat"},"content":{"rendered":"

Parlo d’aquesta dona<\/strong><\/p>\n

Vet aqu\u00ed una hist\u00f2ria verdadera. Podeu creure\u00b4m, no s\u00f3c cap pol\u00edtic.<\/p>\n

A la ciutat els darrers anys el nombre d’inv\u00e0lids en cadira de rodes ha augmentat molt. La ra\u00f3 \u00e9s el progr\u00e9s de la medicina. Gent que abans hauria mort o estaria immobilitzada al llit ara poden mantenir un cert grau de llibertat i despla\u00e7ar-se. A Nova York ja fa temps que tenim les millores ara introdu\u00efdes a Barcelona: els ascensors als autobusos, les rampes de la voravia\u00a0 a les cantonades, habitatges escaients.<\/p>\n

Les cadires de rodes poden ser manuals o motoritzades. Gaireb\u00e9 totes estan pagades per Medicare, l’asseguran\u00e7a federal per a la vellesa i la minusvalidesa. No he sabut mai quin criteri hi ha per triar quines de les dues modalitats donen. Em sembla evident que una persona amb bra\u00e7os debilitats necessita una cadira motoritzada. Pel carrer i al bus veig molts ancians asseguts a una cadira de rodes en les mans d’una cuidadora gaireb\u00e9 sempre negra que l’empeny i fa alguna mica de conversaci\u00f3. A vegades em sembla que la dona ignora el malalt i el deixa arraconat al parc o al carrer encarat amb una direcci\u00f3 on no es veu res d’interessant. Deu ser trist. Qualitat de vida \u00e9s el problema. Potser el malalt ho veu com un encontre esportiu: Desig de Viure 6, Qualitat de Vida 4. Qui guanya per ara? Per\u00f2 hom no pot triar res.<\/p>\n

Vull parlar d’una dona amb cadira de rodes motoritzada\u00a0 que viu a un altre edifici de la meva Coop. Aqu\u00ed tots els edificis grans tenen un doorman<\/em>, un porter uniformat que ajuda a trobar un taxi, a portar coses a l’ascensor,\u00a0 i sobretot que no deixa entrar desconeguts. El doorman \u00e9s molt \u00fatil per a gent amb problemes com aquesta dona misteriosa que a vegades m’ha fascinat. Els edificis de la meva coop estan constru\u00efts a un terreny inclinat, i per aix\u00f2 a l’entrada hi ha graons. Aix\u00f2 seria un obstacle si no hi hagu\u00e9s doorman, que quan la veu venir treu una rampa de fusta per cobrir els graons i ajuda a fe-la pujar or baixar. Diuen que si l’ascensor estigu\u00e9s espatllat, tenen una mena de plataforma motoritzada amb bateries que podria pujar la dona pegada a la barana, per\u00f2 no ho he vist mai.<\/p>\n

Aquesta dona sembla petita, almenys asseguda a la cadira. Els seus vestits s\u00f3n grisos, poc vistosos i es veuen molt be perqu\u00e8 les cadires el\u00e8ctriques estan obertes pel davant i s\u00f3n controlades per una palanqueta sota la m\u00e0 dreta de la usu\u00e0ria. Sembla tenir quaranta-tants anys per\u00f2 no s\u00f3c bo calculant l’edat de la gent, sobretot si estan malaltes. Curiosament sempre va tota sola, que \u00e9s dif\u00edcil d’entendre. Alg\u00fa l’ha de cuidar al pis. El primer misteri. Potser podria preguntar al doorman? No m’importa. A m\u00e9s no conec b\u00e9 els porters de l’altre edifici. La dona no t\u00e9 una cara gaire amistosa. Per\u00f2 deu ser dif\u00edcil fer bona cara a la par\u00e0lisi. No, no, no li puc retreure res. Per\u00f2 no m’he atrevit mai a saludar-la. Sempre sola! Com pot ser?<\/p>\n

A l’interior de la mansana, entre el meu edifici i el de la senyora, tots dos bessons, vells i de 6 pisos hi ha un jard\u00ed molt maco amb un cam\u00ed empedrat, gespa, llanternes, arbres florals. Moltes vegades m\u00b4hi passejo. Les quatre cases de la Coop tenen portes al darrera per entrar-hi. Una vegada vaig veure el cap de la dona davant d’una finestra mirant-se el jard\u00ed amb cara impotent. Em fixo per primera vegada: totes les entrades dels edificis tenen graons, un obstacle terrible. Perqu\u00e8 no exigeix que el doorman la tregui, si vol sortir? Potser no voldria. Els doormen tenen un sindicat molt fort i no treballen sempre de gust.<\/p>\n

Curses al carrer<\/strong><\/p>\n

Un dia estava tornant a casa a peu al vespre quan la vaig veure venir davant meu, tota sola com de costum. Era f\u00e0cil de recon\u00e8ixer pel seu cap distintiu i el perfil imm\u00f2bil.<\/p>\n

Venia per la vorera a una velocitat incre\u00efble. No sabia que aquestes cadires el\u00e8ctriques poguessin anar tan de pressa. Gaireb\u00e9 he de saltar apartant-me del seu cam\u00ed. Li veig la cara. Sembla contenta, somrient, gaireb\u00e9 riu, com una nena petita que est\u00e0 fent una entremeliadura.<\/p>\n

S’acosta a la cantonada. No hi ha ning\u00fa m\u00e9s perqu\u00e8 el meu barri \u00e9s molt tranquil. Pren la curva a una velocitat temer\u00e0ria. El vehicle s’inclina i patina una mica. La dona ha de corregir la direcci\u00f3 per\u00f2 no passa res. La veig com es perd a la nit en la vorera al voltant de la cantonada. El seu motor fa una mena de buzz com les abelletes.<\/p>\n

Ara ho entenc: est\u00e0 fent tombs a la vorera al voltant del bloc, pels quatre costats.<\/p>\n

Segueixo caminant i arribo a l’entrada de la meva casa. La veig, com esperava, davant meu, havent arribat per l’altre costat, per\u00f2 a metros de dist\u00e0ncia, aturada mirant la carretera. Potser sabia que jo m’acostaria i no volia que not\u00e9s qu\u00e8 estava fent. Per mi que faci tots els tombs que vulgui, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 quant duren les bateries? Ben pensat a les ciutats aquests vehicles podrien ser un bon mitj\u00e0 de transportaci\u00f3 per anar a la feina. ocupen menys espai que un cotxe, s’aparcarien f\u00e0cilment i no produeixen CO2.\u00a0 Ben mirat, no deixa de ser trist. Una dona gran que s’ha d’amagar dels ulls curiosos quan vol jugar! Quina altra cosa podria fer? Ha fet una bona demostraci\u00f3 del potencial de les cadires.<\/p>\n

Al vespre o la nit<\/strong><\/p>\n

Una cosa que no m’agrada gens dels gratacels que construeixen per tot arreu s\u00f3n els vest\u00edbuls estrets, lletjos i mal il\u00b7luminats que els edificis alts nous invariablement tenen. Per\u00f2 la meva casa \u00e9s relativament vella ,d'”abans de la guerra”com diuen aqu\u00ed (la II GM) i t\u00e9 una escala i un vest\u00edbul senzills per\u00f2 interessants, grans i lluminosos. Al repl\u00e0 davant la meva porta hi ha una finestra molt alta que s’obre al jard\u00ed interior. Als vespres a vegades surto i em miro breument el jardinet amb els fanals encesos a trav\u00e9s d’aquesta finestra. Tamb\u00e9 hi veig l’edifici bess\u00f3 a l’altre costat del jard\u00ed, on viu la dona de la que parlo. Al vespre els pisos vistos des de l’interior s\u00f3n diferents. Tots els vest\u00edbuls estan il\u00b7luminats i semblen com un decorat esc\u00e8nic d’obra de Tennessee Williams. Algunes finestres tamb\u00e9 tenen llums encesos, i a vegades estan tapades per cortines i a vegades no. Amb sort, s\u00b4hi pot veure gent movent-se.<\/p>\n

Un vespre la dona va apar\u00e8ixer. Havia sortit del pis en la cadira de rodes i s\u00b4havia aturat davant la finestra, mirant intensament el jard\u00ed prohibit. Estava com sempre imm\u00f2bil, com una est\u00e0tua o una figura dram\u00e0tica a contrallum. Al pis damunt d’ella veig una dona sortir del pis amb les escombraries per llen\u00e7ar-les a l’abocador. La desconeguda camina potser a dos metros damunt la paral\u00edtica, per\u00f2 ni es veuen ni s\u00f3n conscients de la seva proximitat. Com separa un s\u00f2l! Tan a prop i tan lluny a l’hora.<\/p>\n

Jo en general nom\u00e9s em quedo a la finestra un parell de minuts per\u00f2 aquest vespre espero m\u00e9s perqu\u00e8 la dona segueix sense bellugar-se.<\/p>\n

Al final, veig com la cadira es belluga, molt poc a poc, endavant i enrere, m\u00e9s endevant i m\u00e9s enrere, igual pero mes depressa. El repl\u00e0 \u00e9s gran. La cadira passa per davant la finestra en les dues direccions i despr\u00e9s comen\u00e7a a girar poc a poc, m\u00e9s depressa, molt depressa…<\/p>\n

Al final ho entenc. Est\u00e0 ballant<\/p>\n

\u00a0JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlo d’aquesta dona Vet aqu\u00ed una hist\u00f2ria verdadera. Podeu creure\u00b4m, no s\u00f3c cap pol\u00edtic. A la ciutat els darrers anys el nombre d’inv\u00e0lids en cadira de rodes ha augmentat molt. La ra\u00f3 \u00e9s el progr\u00e9s de la medicina. Gent que abans hauria mort o estaria immobilitzada al llit ara poden mantenir un cert grau de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-43","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-H","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}