{"id":4280,"date":"2023-09-11T13:30:03","date_gmt":"2023-09-11T19:30:03","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4280"},"modified":"2023-09-14T09:04:26","modified_gmt":"2023-09-14T15:04:26","slug":"constitucionalistes-bons-i-dolents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2023\/09\/11\/constitucionalistes-bons-i-dolents\/","title":{"rendered":"\u201cConstitucionalistes\u201d, bons i dolents"},"content":{"rendered":"

El Constitucionalisme verdader, una ci\u00e8ncia important practicada per certs advocats, jutges i altres estudiosos, tracta en articles, llibres i reunions aspectes fonamentals d\u2019un text constitucional escrit fa molts anys o cent\u00faries en un altre temps ja passat i en un llenguatge sovint canviat o caducat. Algun cop, els que s\u2019autoanomenen constitucionalistes<\/em> no han llegit la Constituci\u00f3, \u00a0ni l\u2019entenen del tot, ni en saben gaire. Sovint ignoren fins i tot el context de les coses que afirmen i es pensen que es tracta nomes de combatre els drets dels Catalans. Obliden que qualsevol mandat, benefici o prohibici\u00f3 ha de ser interpretats en context, i tenint en compte que l\u2019objectiu d\u2019aquesta llei ha de ser servir els ciutadans, i enfortir els seus drets, no pas eliminar-los. La gran part de persones que afirmen que un refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3, reconegut per les Nacions Unides i molts pa\u00efsos democr\u00e0tics, nom\u00e9s serviria per impedir injustament que Catalunya assoleixi la Llibertat a la que aspira des de m\u00e9s de 300 anys, privant-nos d\u2019un dret que tots compartim i tots vam rebre. Per fer entendre certes expressions de paraules velles, a vegades conflictives, seria sempre \u00fatil examinar l\u2019admirada\u00a0 Constituci\u00f3 Nord-Americana, que segueix en for\u00e7a i en el text original des de 1789.<\/p>\n

Una Naci\u00f3 neix al final del Segle Divuit<\/strong><\/p>\n

Els colons Americans es van al\u00e7ar contra l\u2019opressi\u00f3 i l\u2019ab\u00fas financer dels colons anglesos i de la monarquia que representaven, guanyant al final i rescatant la llibertat amb la Guerra Revolucion\u00e0ria de 1776. El pa\u00eds estava governat per un Congr\u00e9s rebel establert a Filad\u00e8lfia que durant la guerra decidiria el futur pol\u00edtic dels combatents: cadascuna de les 13 prov\u00edncies originals en rebel\u00b7li\u00f3 declararia la independ\u00e8ncia per separat sota els Articles de la Confederaci\u00f3 escrits pels congressistes durant la guerra, incloent un Parlament sense autoritat ni diners a Nova York, dirigit pel President de la Cambra que esdevindria Cap d\u2019Estat per un any. El desastre subseq\u00fcent va durar prop de 10 anys fins que la Rep\u00fablica Federal i Democr\u00e0tica dels Estats Units es pos\u00e0 en marxa. Els pol\u00edtics havien apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3.
\nI com es va resoldre el problema de fer acceptar la nova pol\u00edtic a tothom? El Pare Fundador m\u00e9s destacat i pr\u00e0cticament autor tot sol de la Constituci\u00f3 final s\u2019anomenava James Madison, que aviat esdevindria President dels EUA. Va aconseguir que tots els Estats enviessin representants a un Parlament Constituent convocat a Filad\u00e8lfia el 17 de Setembre de 1787, que va redactar pel Congr\u00e9s rebel el text final acceptat per tots els estats, que seguirien sent sobirans per\u00f2 compartint la seva sobirania amb la dels Estats Units, cosa que no sempre van rebre b\u00e9. En Madison tenia un altre problema: el nou text definia b\u00e9 i delineava b\u00e9 les responsabilitats i autoritat dels estats membres: compartirien la sobirania amb el Govern Federal per\u00f2 els estats seguirien tenint autoritat en gaireb\u00e9 tot. Semblava que el nou Govern nom\u00e9s dirigiria les guerres, els afers estrangers i tamb\u00e9 el servei de Correus i de fet els Estats serien responsables de tot excepte per les coses expl\u00edcitament atribu\u00efdes al govern federal (el contrari del que passa a l\u2019estat espanyol). Per\u00f2 en Madison veia encara un altre problema molt dif\u00edcil d\u2019arreglar. El text presentat a l\u2019Assemblea Constituent explicava molt b\u00e9 els drets i autoritat dels governs tant estatals com federals, a vegades de forma una mica fosca, per\u00f2 no deia res de quins Drets Fonamentals adquiririen els ciutadans, que havien de ser millors que el que hi havia en el temps de la Monarquia brit\u00e0nica. La gent es preocupava sobretot de problemes amb jutges, propietat, drets civils i impostos. Calia identificar, fer entendre i explicar b\u00e9 com seria la nova llibertat i com es protegiria encabint aquests nous conceptes a la Constituci\u00f3. Els grans problemes eren que els Estats no es posaven d\u2019acord i que molts es negaven a obrir el text per ficar-hi coses noves. Van tenir un acudit molt original: no tocarien ni una lletra del text ja aprovat, sin\u00f3 que escriurien un BILL of RIGHTS,<\/strong> un grup de lleis definint breument els drets fonamentals adquirits. Aquestes noves lleis serien aprovades o rebutjades al mateix temps i afegides a la Constituci\u00f3 com a Esmenes Constitucionals, <\/b>que serien acceptades per tothom com parts integrals de la Constituci\u00f3. Hom va sotmetre a les dues Cambres un total de 19 esmenes, moltes aviat rebutjades al Senat o la Cambra de Representants i al final nom\u00e9s 10 van ser aprovades com esmenes addicionals i van entrar a la Constituci\u00f3 amb el nom d\u2019Esmenes 1-10. Conjuntament aquestes primeres 10 esmenes segueixen sent anomenades Bill of Rights i representen un element fonamental del Dret americ\u00e0 \u00a0amb un pes enorme per l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia, drets de possessi\u00f3 de propietats immobili\u00e0ries i problemes amb els governants i la policia. Hi ha en l\u2019actualitat un total de 27 esmenes constitucionals, o sigui 10 del Bill of Rights i 17 addicionals que s\u00f3n molt dif\u00edcils d\u2019aprovar perqu\u00e8 molts legisladors tenen sempre por de textos constitucionals. Un cop acceptat el text per 2\/3 dels Representants de a Cambra Baixa i per 2\/3 dels Senadors, calia enviar-lo als Estats. Els congressistes dels Estats han d’obtenir ratificaci\u00f3 \u00a0tamb\u00e9 en un m\u00ednim de menys 2\/3 de tots els Congressos Estatals. Aleshores hom pot tornar-lo a portar-lo al President que l\u2019haur\u00e0 de firmar. Es dificil\u00edssim fer aprovar una esmena constitucional, en aquest moment impossible perqu\u00e8 ning\u00fa te una majoria de 2\/3 a cap Cambra.<\/p>\n

La jurisprud\u00e8ncia de sobre si la Constituci\u00f3 s\u2019ha violat arriba fins al Tribunal Suprem dels Estats Units, dirigit sempre i exclusivament per nou jutges<\/strong> sota les ordres d\u2019un d\u2019ells amb una sala \u00fanica que ha de fer de tot. No hi ha els diferents tribunals suprems que es veuen a Europa. El sistema dels nou totpoderosos no s\u2019ha pogut modificar mai, encara que un President ho va intentar en va el segle XX. Cada any es presenten a aquest gremi molt m\u00e9s de mil peticions de gent amb molts diners que ja han perdut el judici anterior i una apel\u00b7laci\u00f3. Els suprems es miren les peticions i p0den acceptar-les o rebutjar-les sense donar cap mena d\u2019explicaci\u00f3. Aquesta decisi\u00f3 \u00e9s terminal i el proc\u00e9s queda tancat. Sens cap dubte els Suprems tenen sempre paraula final, per\u00f2 \u00e9s just aix\u00f2? Dissortadament des de fa segles dos partits, el Dem\u00f2crata i Republic\u00e0 tenen autoritat per confirmar o rebutjar nous jutges presentats per la Casa Blanca, i aix\u00ed \u00e9s com la pol\u00edtica entra en joc de forma sovint calamitosa. El sistema de confirmacions de jutges federals \u00e9s tan feixuc (i c\u00ednic) que sembla intocable. Aix\u00ed \u00e9s com el President Trump va aconseguir cobrir 32 vac\u00e0ncies amb just\u00edcies suprems triats per les seves inclinacions . Vet aqu\u00ed alguns exemples:<\/p>\n

1) Actualment hi ha 5 just\u00edcies conservadors i 4 que no en s\u00f3n (una majoria de 5\/4). Fa molts anys un Tribunal Suprem progressiu va dictar que totes les dones tenen dret protegit per la Constituci\u00f3 Federal de demanar un avortament, per\u00f2 ara fa uns mesos, un nou tribunal de fe reaccion\u00e0ria va dir que aquest dret federal \u00a0no existeix i que cada estat pot decidir si tolera o no avortaments. Hom es pregunta si en aquest cas la Constituci\u00f3 ha canviar d\u2019opini\u00f3.<\/p>\n

2) Avui en dia la Uni\u00f3 pateix un munt de viol\u00e8ncia amb assassinats degut a la impossibilitat de prohibir la compra de certes armes, com ara fusells d\u2019assalt que tothom amb seny preferiria prohibir. La culpa la t\u00e9 el Suprem que va decidir que la Segona Esmena Constitucional, part del Bill of Rights, atorga a tots adults de m\u00e9s de m\u00e9s de 18 years el dret sagrat de comprar en quantitats il\u00b7limitades armes de foc perilloses. Aix\u00f2 \u00e9s una absurditat que estem pagant molt cara. El text diu que tenir una arma de foc \u00e9s necessari per poder participar a un grup de defensa o mil\u00edcia organitzat similar als Sometents (al Segle 17 amb armes molt diferents amb pedrenyals), no es pot prohibir que els ciutadans en comprin, i molts les usen per cometre crims o su\u00efcidis. Fins i tot han fet legal portar les armes al descobert \u00a0com es veu a les pel\u00b7lis sobre l\u2019Oest. I es veu que no passem d\u2019aqu\u00ed. Troba alg\u00fa que seria racional i l\u00f2gic pensar que els Fundadors no haurien perm\u00e8s mai a nois jovenets comprar pistoles i metralladores amb cent bales? Vet aqu\u00ed que aquest tractament de la Segona Esmena ha generat un perill real enlloc de protegir els ciutadans.<\/p>\n

3) Si hom llegeix la Constituci\u00f3 en la forma original, resulta que un esclau negre \u00e9s l\u2019equivalent nom\u00e9s de 2\/3 homes, cosa contradita fortament a unes quantes Esmenes constitucionals que van seguir. Protecci\u00f3 dels drets civils individuals i del dret a voler viure en llibertat foren negats \u00a0amb comentaris i comparacions odioses a la sent\u00e8ncia del Suprem anomenada \u201cDred Scott v. Sandford<\/strong>\u201d. Discutit en detall en una entrada anterior d\u2019aquest web (fa uns anys) en el text original, els drets dels negres foren negats per molts anys per Just\u00edcies, igual com el dret al vot i a l\u2019escola, i la segregaci\u00f3 racial a les escoles. L\u2019infame sent\u00e8ncia del \u201cDred Scott\u201d es permetia fer comparacions entre un desventurat esclau negre anomenat DRED i altres productes materials comprats a una botiga amb diners. Hom podria incloure llistats llargu\u00edssims d\u2019ultratges coberts durant anys amb suposades determinacions constitucionals, que despr\u00e9s foren considerades falses en determinacions posteriors de nou Jutges Suprems. En qu\u00e8 quedem: que drets fonamentals poden canviar s\u00ed o no? I no poden ser injustos? En el cas de l\u2019avortament, les opinions dels jutges conservadors s\u2019accepten molt malament, per\u00f2 l\u2019oposici\u00f3 i el grups activistes s\u2019han vist obligats a sotmetre queixes inconcebibles: tenen els estats dret a imposar un temps de gestaci\u00f3 m\u00e0xim abans d\u2019avortar? De quant de temps? 5, 10, 20 setmanes? Tenen els estats dreta a castigar amb multes i fins i tot pres\u00f3 a qui compri medicines legals per causar la interrupci\u00f3? Pot l\u2019Estat impedir que una resident tri\u00ef anar a un altre estat a avortar? Pot l\u2019Estat prohibir que es venguin a les farm\u00e0cies certes medicacions? I aix\u00ed molt m\u00e9s, paralitzant molts jutjats, fent la vida impossible a moltes dones. En tots els casos, es tracta sempre de coses noves inventades i falsament atribu\u00efdes a la llei federal per molestar i fer plegar cl\u00edniques.<\/p>\n

En Summary:<\/strong> Contrari\u00e0ment a all\u00f2 que certs activistes es pensen, fins i tot els \u201cdrets\u201d poden ser canviats per evitar tensi\u00f3 i dissid\u00e8ncia social i administrar just\u00edcia considerant desitjos socials i exist\u00e8ncia de molts canvis deguts a l\u2019evoluci\u00f3 del pensament i a noves t\u00e8cniques de les qu\u00e8 els pares fundadors no en sabien res. I el mateix passa a Catalunya amb la prohibici\u00f3 d\u2019organitzar refer\u00e8ndums d\u2019autogovern. Les lleis, inclosa la Constituci\u00f3, son possibles nomes per ajudar a tothom a resoldre conflictes, no pas per instituir-ne encara m\u00e9s i colgar les crisis.\u00a0 Que facin recomanacions amb seny per acabar per sempre amb el problema de forma democr\u00e0tica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

http:\/\/Joangil.pubsitepro.com<\/a><\/p>\n

Petit afegit: per tal de celebrar ahir al vespre la Diada, vaig obrir el meu Prime v\u00eddeo sistema d\u2019Amazon veient que contenia alguns films presentats amb subt\u00edtols en diferents lleng\u00fces, entre elles la Catalana. Imagineu-vos: seure a una cadira a casa al pis a un suburbi de Washington i trobar dos videos \u00a0amb subt\u00edtols catalans.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Constitucionalisme verdader, una ci\u00e8ncia important practicada per certs advocats, jutges i altres estudiosos, tracta en articles, llibres i reunions aspectes fonamentals d\u2019un text constitucional escrit fa molts anys o cent\u00faries en un altre temps ja passat i en un llenguatge sovint canviat o caducat. Algun cop, els que s\u2019autoanomenen constitucionalistes no han llegit la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34426,34424,34425,816],"tags":[],"class_list":["post-4280","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-constitucio-dels-estats-units","category-drets-civils-i-la-constitucio","category-drets-intocables-a-la-constitucio","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-172","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4280"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4292,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4280\/revisions\/4292"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}