El Camp de la Bota, situat a l\u2019\u00e0rea del F\u00f2rum on aquest autor va exercir breument la medicina despr\u00e9s de rebre el t\u00edtol, fou un barri enorme d\u2019immigrats espanyols pobres, molt ben descrit a la Viquip\u00e8dia. Fundat per un ex\u00e8rcit franc\u00e8s invasor, la caserna i el camp de tir van adquirir mala anomenada degut a les moltes execucions que hi van tenir lloc, i van anar passant de m\u00e0 a m\u00e0 fins al franquisme. Les barraques estaven a ran de la platja i tocaven la vora del Bes\u00f2s. El nou r\u00e8gim va continuar els afusellaments \u00a0per castigar i intimidar. Vaig arribar a con\u00e8ixer algunes persones que hi vivien i la majoria eren gent agradable i amistosa. A m\u00e9s un antic professor de la meva escola, el Pare B, un home molt progressiu hi residia a una barraca com a \u201csacerdot obrer\u201d, una categoria introdu\u00efda sobretot per l\u2019Esgl\u00e9sia Francesa. Els metges del dispensari dorm\u00edem una o dues nits a l\u2019edifici. Un dia un policia gris espanyol em va dir que era molt perill\u00f3s dormir tot sol a aquell lloc. No m\u2019ho va semblar mai. La majoria de residents eren bones fam\u00edlies pobres que nom\u00e9s volien viure a Barcelona, trobar feina i un pis. Vet aqu\u00ed qu\u00e8 va passar un dia.<\/p>\n
Dos residents falangistes
\n<\/b><\/p>\n
No hi havia tants cotxes com ara. Per anar al Camp de la Bota calia prendre un autob\u00fas que arribava fins una mena de pla\u00e7a amb una sortida al costat del mar que semblava \u00fanica. Un parell de vegades, arribant a treballar el cap de setmana, vaig veure a la cua pel bus dos homes d\u2019edat mitjana en l\u2019uniform falangista de gala, boina roja inclu\u00efda, que havien sortit del Camp, probablement per anar a alguna reuni\u00f3.. La cosa cridava l\u2019atenci\u00f3 i no em vaig poder estar de preguntar a un conegut qui eren i qu\u00e8 feien. Estan bojos, em van respondre. Tots dos havien lluitat amb els Nacionales durant la Cruzada (com anomenaven la Guerra Civil) i havien guanyat medalles i conegut gent poderosa i haurien pogut treure\u2019n molt, per\u00f2 ells enlloc d\u2019aprofitar-se\u2019n preferien viure com tants espanyols en la mis\u00e9ria lluitant per la just\u00edcia social. Possiblement podrien ser una parella homosexual, per\u00f2 en aquells temps ning\u00fa mencionava una cosa tan terrible.<\/p>\n
La Falange era un partit fundat per l\u2019encara jove Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador militar del mateix nom i arist\u00f2crata. En JA es va inspirar en la ideologia i estructura del Partit Nazi que l\u2019enlluernava. Era un home jove, arrogant i poc simp\u00e0tic, que utilitzava un llenguatxe que sonava heroic i antiquat, a m\u00e9s de pretensi\u00f3s. \u201cTenemos Voluntad de Imperio. Creemos que Espa\u00f1a volver\u00e0 a buscar su gloria y su grandeza por las rutas del mar.\u201d Qui s\u2019hi interessi, pot llegir els 20 punts program\u00e0tics escrits per al seu partit. En els seus discursos ell sonava sovint amena\u00e7ador i cruel. Perqu\u00e8 calia ser amist\u00f3s i tolerant amb gent que molestaven? Ell defensava la dial\u00e8ctica necess\u00e0ria dels cops de puny. Degut a la forta connexi\u00f3 alemanya molts afiliats de la Falange eren antisemites, per\u00f2 ell no en volia parlar mai. Escamots seus armats atacaven i mataven adversaris, igual que les SA de Hitler. En 1933 es va juntar amb les JONS castellanes, un grup antisocialista obrer que deia lluitar per la just\u00edcia social \u00a0i estava dirigit per Ramiro Ledesma. \u00a0En JA fou elegit diputat a les pen\u00faltimes Cortes d\u2019abans de la Guerra i va comen\u00e7ar a intrigar per fer intervenir Hitler a Espanya i acabar amb la Rep\u00fablica, enviant representants a Berlin. L\u2019elecci\u00f3 del Front Popular en 1933 li va anar molt malament: FE de les JONS va treure nom\u00e9s 0\u20197 % del vot total \u00a0i en JA va perdre l\u2019esc\u00f3. Tingu\u00e9 la desgr\u00e0cia de ser arrestat per tra\u00efci\u00f3 promovent a l\u2019estranger la guerra contra la Rep\u00fablica i en Mar\u00e7 de 1936 fou traslladat a la pres\u00f3 d\u2019Alacant poc temps abans del \u201cMovimiento Nacional\u201d. Ja durant la guerra civil, fou sentenciat a mort per afusellament per un jurat legal de ciutadans. Diuen que la Rep\u00fablica va oferir a Franco un intercanvi de presoners per salvar-lo, que fou rebutjat. Franco no volia haver de coexistir al costat de JA que li faria molta nossa i no va respondre. JA mor\u00ed afusellat en Novembre i fou enterrat localment. Franco, content d\u2019haver-se lliurat d\u2019ell, va trobar \u00fatil introduir el cult de la personalitat de Jos\u00e9 Antonio, prenent el Dictador control total del partit, que seria aviat bandejat. Despr\u00e9s de la Guerra grups de falangistes van desenterrar en JA ( la seva tombs va quedar oberta, la \u201chuella\u201d del seu cos fou celebrada com una rel\u00edquia). El ta\u00fct fou traslladat a peu d\u201dAlacant fins l\u2019Escorial i fou enterrat davant de l\u2019altar de la Bas\u00edlica del Monestir de l\u2019Escorial, fins ser traslladat anys despr\u00e9s al Valle de los Caidos. Recentment, quan les coses van canviar, la seva fam\u00edlia el va desenterrar per tercera vegada i dur al Cementeri de Sant Isidro a Madrid. El General Franco va comen\u00e7ar a usar tots els senyals, expressions i algun principi \u00a0de la FE de las JONS, i es va proclamar l\u00edder total del partit. En canvi aquest \u201canti-partit\u201d com deien ells va perdre tot el poder, ignorant les promeses (falses) de \u201c justicia social\u201d fetes pel partit. L\u2019incident descrit tot-seguit demostra com era de verdadera la \u201cseva just\u00edcia social\u201d.<\/p>\n
Compra-venda de barraques al Camp de la Bota<\/b><\/p>\n
Els que ja tenim molts anys recordem encara el problema grav\u00edssim, algun cop tr\u00e0gic, de la falta d\u2019habitages, que en aquells temps eren sempre pissos, i que va durar molts anys acabada la Guerra. Degut a l impossibilitat de trobar un pis, molta gent \u00a0sobretot jove no es podien casar o havien de seguir vivint a un rac\u00f3 de la casa dels pares. Entre les mesures populistes introdu\u00efdes pel r\u00e8gim, el Govern franquista va inventar una absurditat greu que va empitjorar-ho tot: va prohibir les pujades de lloguer totalment. Oi que sembla b\u00e9? El problema \u00e9s que quan no es poden \u00a0guanyar diners o almenys recuperar l\u2019investiment, els propietaris no volen ni fer millores, ni arreglar coses trencades ni construir res perqu\u00e8 perden diners. La cat\u00e0strofe l\u00f2gicament va empitjorar. L\u2019emigraci\u00f3 del camp espanyol on no hi havia feina, cap a ciutats com Barcelona i Madrid va augmentar i els immigrants van acabar bastint i vivint en barraques sobretot a Barcelona el Camp de la Bota i Can Tunis a Montju\u00efc. \u00a0En aquest moment, una nova forma d\u2019ab\u00fas i falta de vergonya va apar\u00e8ixer: durant una transacci\u00f3 alg\u00fa amb autoritat insistia en cobrar un trasp\u00e0s no incl\u00f2s al preu \u00a0o qualsevol altra despesa legal<\/i>, que calia pagar addicionalment per poder llogar o comprar un habitatge. De gent que insistia en cobrar aquest trasp\u00e0s tan cruel n\u2019hi havia a tot arreu.<\/p>\n
Una ordenan\u00e7a municipal prohibia vendre la barraca d\u2019una fam\u00edlia a una altra. Si alguna fam\u00edlia se\u2019n anava o intentava vendre la barraca, un equip municipal es presentaria immediatament disposat a buidar i enderrocar la resid\u00e8ncia en l\u2019acte i sense compassi\u00f3. Ara que naturalment pagant un trasp\u00e0s a un cert funcionari, l\u2019ajuntament no en sabria res i la venda podria tenir \u00a0lloc. I aqu\u00ed \u00e9s on es va armar la grossa, perqu\u00e8 com aix\u00f2 era un robatori \u00a0il\u00b7legal a gent pobre, tant el nou com l\u2019antic propietari s\u2019havien negat a pagar res. Segur que la llei i la policia els defensarien. Potser ho deien de broma.<\/p>\n
Era el mat\u00ed quan la brigada municipal es va presentar amb homes i m\u00e0quines per eliminar l\u2019objecte de la disc\u00f2rdia. Com que molts n\u2019havien sentit parlar, grups de residents van intentar evitar l\u2019enderrocament ficant-se al voltant i dintre, per\u00f2 l\u2019equip municipal venia acompanyat de policies. En aquest moment el capell\u00e0 obrer, Pare B va intervenint aconsellant als residents indignats que seguissin ocupant la barraca per protegir-la. Era com una petita insurrecci\u00f3 i el capell\u00e0 seguia cridant i repetint en veu alta les raons. La policia estava a punt d\u2019arrestar-lo, per\u00f2 en aquell moment els dos falangistes residents que coneixien el cas i tamb\u00e9 estaven indignats, es van presentar, dirigint-se als policies i treballadors per denunciar la injust\u00edcia i afegir que com ells dos, antics lluitadors per D\u00e9u i per Espanya a la Cruzada, volien recordar a tots els presents que el Movimiento Nacional (t\u00edtol que els franquistes usaven referint-se a la Falange) havia lluitat i molts havien trobat gloriosament la mort en defensa no sols de la p\u00e0tria sin\u00f3 de la just\u00edcia social que no existia a Espanya. Si els agents gosaven destruir la barraca per una den\u00fancia d\u2019un empleat corrupte, ells, tots dos, anirien en l\u2019acte a l\u2019oficina del Governador i \u201cJefe Provincial del Movimiento\u201d, el seu superior, exigint l\u2019atur del crime i el c\u00e0stig de tots els culpables. Sense tenir por, els policies i empleats van arrestar per una estona el capell\u00e0 per treure\u2019l del lloc enviant a casa els residents que seguien protestant. Fet aix\u00f2, van procedir a enderrocar la barraca ignorant al mateix temps els dos falangistes. I aquests desgraciats que havien vist amb els seus propis ulls quina mena de just\u00edcia social els franquistes havien imposat, van anar primer a la comissaria de policia, sense treure\u2019n res i despr\u00e9s a l\u2019oficina del Governador Civil (actualment representaci\u00f3 del Gobierno a Catalunya). A aquest lloc ning\u00fa en volia saber res, ni volia acceptar cap den\u00fancia ni prometre res. Els van anar enviant d\u2019una oficina a una altra perqu\u00e8 Su Excelencia el Gobernador Provincial estava ocupat. Desesperats, sens dubte els dos homes havien finalment ent\u00e8s la trama. Gaireb\u00e9 plorant van tornar el vespre al Camp de la Bota dirigint-se a la barraca del capell\u00e0 cat\u00f2lic, el Pare B, a qui els policies van alliberar despr\u00e9s de l\u2019incident. Els Falangistes van descriure els seus esfor\u00e7os tan sicers com in\u00fatils i, quadrant-se davant del religi\u00f3s, van al\u00e7ar al mateix temps els bra\u00e7os fent el salut feixista.<\/p>\n
Fou un espectable molt trist. Una fam\u00edlia necessitada havia perdut la resid\u00e8ncia i dos homes van aprendre la falsedat del partit a qui havien dedicat tota la seva vida. Havien trobat que tot havien estat mentides.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n