Molts intel\u00b7lectuals i universitaris s\u2019ocupen \u00a0a tot el m\u00f3n d\u2019estudiar Ci\u00e8ncies Socials que volen aclarir la formaci\u00f3 i la conducta de grups humans. Molts lectors probablement es pensen que poca gent s\u2019hi interessaria o ho entendria, per\u00f2 vet aqu\u00ed el cas extraordinari de l\u2019anomenada Teoria Racial Cr\u00edtica, desenvolupada per aclarir la causa de \u00a0la discriminaci\u00f3 existent contra la poblaci\u00f3 negra. Fou desenvolupada entre els anys 1970 i 1980 sobretot per tres universitaris \u00a0negres, Derrick Bell, Kimberl\u00e9 Crenshaw i Richard Delgado. Quan anys despr\u00e9s al final els pol\u00edtics van entendre de qu\u00e8 anava la Teoria, se\u2019n va armar una de molt grossa, sobretot perqu\u00e8 hom pretenia introduir el seu estudi a les escoles elementals obligat\u00f2ries. La reacci\u00f3 sobretot (per\u00f2 no exclusiva) dels Republicans i altres grups o de gent indiferent a la discriminaci\u00f3 contra negres aviat fou discutida i mencionada als diaris, a la r\u00e0dio i fins i tot als Parlaments estatals dominats per Republicans. Actualment 5 estats han prohibit per llei parlar-ne a l\u2019escola i molts llibres han estat retirats de les biblioteques escolars. El tema apareix ja a les campanyes electorals iniciades. Els dem\u00f2crates en general no en parlen gaire.<\/p>\n
Qu\u00e8 estableix la Teoria? Triem algun exemple f\u00e0cil (una simplificaci\u00f3): al m\u00f3n hi ha gent bona i caritativa que pret\u00e8n ser justa i s\u2019acosta a homes pobres i fam\u00edlies sense diners, malalts, vivint a un mal habitatge, sense menjar assegurat i els dona ajut per caritat a canvi de res. S\u00f3n els bons que no es pensen que ells s\u00f3n racistes. Altra gent, en canvi, \u00e9s indiferent al patiment dels pobres, els explota si pot i sovint diu que ells mateixos en tenen la culpa. Aquests s\u00f3n segon la visi\u00f3 cl\u00e0ssica els dolents, els racistes, una minoria irredimible de gent inhumana culpable de la situaci\u00f3. La discriminaci\u00f3 seria un problema creat per una minoria de gent que s\u2019en aprofita.<\/p>\n
\u00c9s veritat aquesta formulaci\u00f3? No, responen els nous Cr\u00edtics. De fet, tots els membres dels dos grups de gent benestant descrits al par\u00e0graf previ s\u00f3n culpables del mateix racisme, discriminaci\u00f3 \u00a0i explotaci\u00f3 que pateixen els negres. Perqu\u00e8? Perqu\u00e8 la situaci\u00f3 aprofita a tots dos amb diners, millors feines, millors sous, millors cases, millor educaci\u00f3, coses molt cares negades als pobres. Si els negres rebessin millor educaci\u00f3 i igualtat de tracte tota la societat blanca en patiria les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i \u00e9s per aix\u00f2 que no es tolera. Qui s\u2019hi senti millor, que faci caritat per creure\u2019s que \u00e9s innocent, per\u00f2 segueix rebent els mateixos beneficis disfrutant de privilegis negats als negres.<\/p>\n
En una discussi\u00f3 com aquesta, sempre s\u2019acaba triant exemples. Veiem el cas de les l\u00ednies roges al voltat de certs barris que els bancs tra\u00e7aven entorn dels barris negres per negar\u2019ls-hi hipoteques per poder comprar cases noves. Evidentment els que en patien eren els negres, que s\u2019havien de conformar a no rebre hipoteques i acabaven amb un pis dolent i massa petit. En surtien guanyant sempre tots els blancs que tenien m\u00e9s f\u00e0cil acc\u00e8s a les hipoteques tant si eren caritatius i es negaven a acceptar que all\u00f2 fos discriminatori, com si no. El punt de vista dels negres i de molts mestres d\u2019escola \u00e9s que cal explicar aix\u00f2 als nens, perqu\u00e8 en prenguin consci\u00e8ncia o si no, no s\u2019acabar\u00e0 mai. Hom pot triar altres exemples, per\u00f2 aquest autor no pot descriure b\u00e9 la r\u00e0bia i la tensi\u00f3 que la Teoria est\u00e0 produint. Tracta d\u2019hip\u00f2crites i aprofitats a gent que es pensen ser honrats i religiosos. Una minoria acusa la majoria de causar el problema.<\/p>\n
Es pot aplicar aquesta Teoria Cr\u00edtica a la situaci\u00f3 de Catalunya dintre de l\u2019estat espanyol?<\/b><\/p>\n
I tant que s\u00ed. El problema apareix potencialment sempre quan un cert grup s\u2019oposa a un altre. En el cas dels espanyols existeix una oposici\u00f3 gaireb\u00e9 total i immortal a l\u2019exercici dels drets pol\u00edtics pels catalans, a l\u2019\u00fas del seu llenguatge, al seu poder pol\u00edtic, art\u00edstic i cultural, hist\u00f2ria pr\u00f2pia separada, reputaci\u00f3 al m\u00f3n, i fe democr\u00e0tica. Per quina ra\u00f3? En part deu ser hereditari perqu\u00e8 llegint textos hist\u00f2rics antics es veu que ja passava fa molts segles, i s\u2019expressa sempre associat amb males cares, rebuig i signes de superioritat, sovint amb insults. Va cridar l\u2019atenci\u00f3 fa unes setmanes com el Sr Pedro S\u00e1nchez anava cridant als grups electorals que gr\u00e0cies a la seva repressi\u00f3 la tensi\u00f3 independista havia desaparegut (probablement per sempre) i tothom era feli\u00e7, cosa que hom podria traduir f\u00e0cilment com una vict\u00f2ria personal seva en la lluita per l\u2019assimilaci\u00f3 total de Catalunya amb l\u2019ajut del seu PSOE-PSC. Sap qu\u00e8, Sr. Sanchez? El Caudillo Franco tamb\u00e9 s\u2019ho pensava. Es tractava nom\u00e9s d\u2019un intent m\u00e9s amb el suport dels seu partit per destruir la identitat separada catalana per sempre amb uns quants processos judicials de c\u00e0stig i entrebancs al Govern de la Generalitat seguits d\u2019indults caritatius. En general per molts anys els espanyols han tret beneficis econ\u00f2mics, pol\u00edtics i culturals expressant la seva hostilitat i voluntat de submissi\u00f3 contra el nostre pa\u00eds, mentre nosaltres no ten\u00edem diners ni per trens de rodalies. Van ser ells una for\u00e7a imperial molt gran i molt rica i van acabar com molts altres imperis, per\u00f2 a Catalunya se la volien quedar, i aquest desig no canviaria per segles. Aix\u00f2 ho veuen com un gran \u00e8xit, una gl\u00f2ria i un dret col\u00b7lectiu absolut dels espanyols. Si alg\u00fa no ho creu, que es miri els m\u00edtings del PP, o que llegeixi ElMundo o l\u2019ABC. Si de deb\u00f2 f\u00f3ssim compatriotes, quin dret tindrien d\u2019insultar-nos cont\u00ednuament? Cal comen\u00e7ar a pensar com fer entendre el contrari.<\/p>\n
Potser els independentistes haurien de pensar m\u00e9s sobre com resoldre el problema. Fiar-se d\u2019un partit? Mai, cal confiar sols en societats civils determinades a mantenir la lluita pac\u00edfica contra un poder central. I sobretot estudiar quins mitjans culturals i medi\u00e0tics hom podria utilitzar per fer entendre als espanyols quantes nacions petites s\u2019han declarat independents d\u2019en\u00e7\u00e0 de la Guerra Mundial i que no passa res, i no hi ha cap dificultat mantenint relacions culturals i econ\u00f2miques amb un vell ve\u00ed. Fa ja molts anys, el President Pujol va financiar una exposici\u00f3 did\u00e0ctica a Madrid sobre la natura, hist\u00f2ria i desitjos del poble catal\u00e0. Qui sap, potser es podria repetir amb m\u00e9s \u00e8xit.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n