Els partits d’extrema dreta estan avan\u00e7ant a molts pa\u00efsos del m\u00f3n, incloent Espanya i el sector fort\u00edssim del Partit Republic\u00e0 que tornaria a votar per Trump als Estats Units. Quina sorpresa tan desagradable pels que cr\u00e8iem que la fi de la Guerra Freda significava el triomf final de\u00a0 la gloriosa democr\u00e0cia basada en eleccions lliures. Cada dia hi ha m\u00e9s llocs governats per un home o un partit amb un sistema electoral pseudodemocr\u00e0tic i manipulat on un governant es reelegit sense perill\u00a0 tant com vulgui, com passa a la Turquia, Hongria, R\u00fassia, Bielor\u00fassia, Xina i altres llocs a l’Am\u00e8rica Llatina i \u00c0frica. Potser aix\u00f2 podria ser en molts casos el resultat d\u2019un sentiment d’hostilitat i menyspreu de molts sectors contra classes pol\u00edtiques democr\u00e0tiques sovint corruptes o ineptes que semblen fer-ho tot malament. All\u00f2 que sembla m\u00e9s dif\u00edcil d’entendre es perqu\u00e8 aquest partits guanyen eleccions amb el suport massiu de votants amb mitjans econ\u00f2mics limitats. Es l\u00f2gic aix\u00f2? No sembla que aquests ciutadans en traurien mes votant per l’esquerra? Els votants treballadors en tenen prou, no voler seguir aguantant la situaci\u00f3 i voten per gent que podria finalment canviar les coses. Volen canvi i votaran per homes forts que ho prometin. Canvi a qualsevol preu.<\/p>\n
Els partits han de preocupar-se sempre per la gent modesta perqu\u00e8 aquests representen la majoria de vots. Te\u00f2ricament el sistema electoral hauria de servir per poder pensar analitzant els problemes i preocupacions actuals i poder oferir un programa per resoldre\u00a0 aquestes dificultats i fomentar l’economia, per\u00f2 \u00a0el resultat del vot no dep\u00e8n ben b\u00e9 d’aix\u00f2, sin\u00f3 de la forma com els votants (i no els pol\u00edtics) veuen la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, el futur, \u00a0l’ordre p\u00fablic, l’educaci\u00f3 i sobretot els sous i els habitatges que troben. Aquesta actitud \u00e9s absurda perqu\u00e8 en el m\u00f3n actual un govern pr\u00e0cticament no pot fer gran cosa per millorar l’economia i rarament \u00e9s culpable de les crisis, depressions, inflaci\u00f3 i bancarrotes que arriben puntualment.\u00a0 Enderrocar un govern per posar-ne un altre no canviaria gran cosa. Si de cas, caldria vigilar qu\u00e8 fan els grans banc centrals estrangers que s\u00f3n els \u00fanics amb el poder de canviar la direcci\u00f3 de l\u2019economia, si els conv\u00e9. Resumint, el resultat electoral dependr\u00e0 sobretot d’all\u00f2 que la gent creu, i no pas de les opinions d\u2019economistes experts o del contingut de\u00a0 la propaganda electoral. El cas hist\u00f2ric m\u00e9s clar conegut es probablement el de l’Alemanya Nazi i el grup que Hitler intel\u00b7ligentment nomenava oficialment Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys<\/strong>. El cam\u00ed al poder i realitzaci\u00f3 \u00a0de les idees feixistes passava primer per crear i desenvolupar un suport agra\u00eft i obedient dintre de la classe treballadora alemanya, obtingut amb millores de sou, bons habitatges, hotels i platges de vacances, vaixells creuers per anar pel m\u00f3n fent turisme, aviat un cotxe VW per a tothom\u2026 Tamb\u00e9 van jugar una part naturalment els agents vigilants de la GESTAPO, i confer\u00e8ncies, r\u00e0dio i pel\u00b7l\u00edcules oficials. Una vegada feta la millora, la nova felicitat garantia al F\u00fchrer una posici\u00f3 poderos\u00edssima al tim\u00f3 del pa\u00eds unificat que no existia abans. Els rics van prosperar i disfrutar la pau social encara m\u00e9s que els treballadors. Tot aix\u00f2 era un engany ple de mentides i al final ho van haver de pagar tots molt car. Potser la gent que vota en els nostres dies per l’AfD ni hi era en aquells temps ni en sap res. Repetiran?<\/p>\n Expliquen alguns partits que a gaireb\u00e9 a tots els parlaments lliures elegits hi ha sempre dos grups adversaris disposats a jugar l’alternan\u00e7a en el poder per sobreviure per molts anys: 1) els conservadors<\/strong> (com ara el PP) que creuen en el comer\u00e7 gaireb\u00e9 lliure i es pensen que conduir\u00e0 a la prosperitat, detesten lleis per\u00f2 escriuen lleis i decrets durs per castigar la dissensi\u00f3, voldrien mantenir costums socials antics, demanen un ex\u00e8rcit \u00a0fort, jutges estrictes, inter\u00e9s militarista moderat per guerres estrangeres amb suport limitat als milions d\u2019emigrants i fugitius. Aqu\u00ed als EUA algun pol\u00edtic dem\u00f2crata fa anys va resumir dient que aquests no volen fer res per la gent pobre, sin\u00f3 que es pensen que els treballadors poden viure molt b\u00e9 de les engrunes que cauen de la seva taula i que si els treballadors s\u00f3n lleials, la situaci\u00f3 millorar\u00e0 encara m\u00e9s i les engrunes esdevindran millors i m\u00e9s saboroses.<\/p>\n 2) el segon partit o grup de partits que existeix sempre s\u00f3n els progressistes<\/strong>, com ara el PSOE o la seva sucursal catalana, que abans es deien socialistes per\u00f2 que despr\u00e9s de la II Guerra Mundial i encara m\u00e9s despr\u00e9s de la Guerra Freda van renegar de qualsevol ideologia socialista, limitant-se a fer promeses electorals, parlar de forma compasionada intentant ajudar a la gent senzilla i als grups socials necessitats en dificultats degut a abusos dels conservadors. Altrament la seva ideologia suposadament progressiva i els plans econ\u00f2mics i pol\u00edtics coincideixen amb el mapa dels conservadors. Hi ha qui diu que la seva ra\u00f3 d’existir \u00e9s permetre \u00a0l’alternan\u00e7a al poder, \u00a0que podria resoldre pac\u00edficament situacions abusives perilloses. Al marge d’aquests dos grups majors hi ha sempre alguns que no lliguen del tot amb l\u2019esquema per\u00f2 tamb\u00e9 es presenten a les eleccions, com ara el VOX a la dreta i la CUP a l’esquerra, confiant en ser considerats per coalicions.<\/p>\n Un cas addicional \u00e9s el dels partits interessats principalment en un problema especial \u00fanic, com l’Independentisme a Catalunya, un problema molt complicat, que ja dura m\u00e9s de 300 anys i ha fet impossible governar el pa\u00eds en pau com els dos partits principals haurien volgut, per\u00f2 aix\u00ed i tot han seguit bandejant-lo i causant problemes greus i injust\u00edcies i no pot ser tractat com un problema entre els molts que t\u00e9 l\u2019estat i no mereix ser tractat amb proritat. L\u2019estat ha recorregut a mesures com el memorable 155 manat conjuntament fa uns anys pels Srs. Rajoy i S\u00e1nchez.<\/p>\n Amb saluts<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n