Estem escoltant cada dia com Putin amena\u00e7a usar armes nuclears mentre que Biden diu que no cal preocupar-se, perqu\u00e8 tot est\u00e0 controlat. \u00c9s molt preocupant. En els anys despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, el perill nuclear era sens dubte el tema principal i m\u00e9s temut de la Guerra Freda. A tot arreu hi havia avisos identificant refugis, els nens d’escola havien d’aprendre a amagar-se sota les taules, hi havia escrits oficials a moltes parets, al meu primer pis a Berna hi havia un subterrani amb WC, reserves de menjar i aigua, i durant la crisi dels coets nuclears sovi\u00e8tics a Cuba durant el mandat de Kennedy vam arribar a estar no pas un cent\u00edmetre sin\u00f3 a mig mil\u00b7l\u00edmetre d’un holocaust mundial. No hi ha perill ara? Hom pensa que Putin parla de bombes at\u00f2miques t\u00e0ctiques, mai estrenades fins ara, que es poden utilitzar pels ex\u00e8rcits com si fossin artilleria i poden destruir una \u00e0rea d’un quil\u00f2metre quadrat, i no de m\u00edssils intercontinentals (quina sort!). Si us plau seguir llegint, voldria presentar una petita mem\u00f2ria que absurdament em va fer entendre la realitat nuclear al voltant dels anys finals dels 60′.<\/p>\n
Jo treballava a la Universitat de Berna a l’Institut d’ ER Weibel, el meu director, amic estimat i co-autor, en aquells temps probablement el microscopista electr\u00f2nic mes fam\u00f3s del mon (i qui em va ensenyar com fer-ho). Ens dedic\u00e0vem tots dos a fer investigacions sobre la funci\u00f3 del pulm\u00f3, sobretot jo, perqu\u00e8 ell s’interessava molt m\u00e9s pel mesurament tridimensional d’estructures microsc\u00f2piques a qualsevol \u00f2rgan. Un dia vam rebre tots dos inesperadament la mateixa carta dels EUA, invitant-nos a\u00a0 anar de franc i invitats a Richland (estat de Washington) als EUA a participar en un col\u00b7loqui sobre la funci\u00f3 pulmonar, al que assistirien els investigadors de l\u2019\u00e0rea millor coneguts. Vam acceptar immediatament. Llegint els documents enclosos vaig trobar no obstant una cosa que em va sorprendre i amo\u00efnar bastant. Deia que participants de nacionalitat estrangera (vol dir no americana) necessitaven per poder participar un perm\u00eds del Departament d’Estat Nord-americ\u00e0 necessari per poder entrar a Richland. (!) I ara! L’amic ERW s’ho va prendre a la fresca. Com a ciutad\u00e0 su\u00eds ell tenia dret d’entrar a qualsevol lloc sense perm\u00eds. Punt. Jo, recordant la mena de gent que manaven a Madrid, no n’estava gens segur i vaig decidir escriure l’Ambaixada a Washington demanant que obtinguessin per mi un perm\u00eds del Departament d’Estat per poder anar a Richland, una ciutat quasi des\u00e8rtica perduda a la vora del Riu Columbia de la que ning\u00fa sabia res. La pr\u00f2xima sorpresa fou que l’Ambaixada em va respondre immediatament i em va adjuntar una c\u00f2pia d’una nota oral (una mena de teletip per tel\u00e8fon que hi havia en aquells temps) rebuda del Departament d’Estat. Llegint-la es feia pal\u00e8s que el Departament ja ho sabia tot sobre aquest petit simp\u00f2sium i afegia que com que jo havia estat invitat (que era veritat, pero com ho sabien?) no em calia cap autoritzaci\u00f3 per entrar. Era dif\u00edcil recuperar-se de la sorpresa i el cas semblava verdaderament absurd.<\/p>\n
L’aeroport de Richland era petit i provincial, sense res interessant, pero a l’Hotel ens van donar el sobre habitual dels organitzadors amb el programa i aleshores ho vam entendre. Cap al final del programa, els que volguessin quedaven invitats a visitar el laboratori de recerca sobre inhalacions t\u00f2xiques que estava a la reserva enorme de Hanford,<\/strong> a una distancia considerable pero que ja ens hi durien en autob\u00fas oferint-nos per despr\u00e9s un sopar a la residencia tamb\u00e9 a Hanford d’un senyor molt important. Aquest institut havia organitzat la trobada, probablement per seguir la investigaci\u00f3 actual.<\/p>\n Hanford!\u00a0 \u00a0<\/strong>Ni el Govern ni l’ex\u00e8rcit en parlaven mai, per\u00f2 no era cap secret despr\u00e9s de terminar la guerra i algunes publicacions se’n havien referit. La petita ciutat de Richland, triada fora de la zona prohibida, i molt petita abans del projecte, fou de fet creada per allotjar els treballadors vinguts a construir el lloc molt de pressa durant la Guerra Mundial en 1943, a un quasi desert molt poc poblat. Volien i van aconseguir terminar les guerres. El primer reactor nuclear del m\u00f3n que funcionava havia estat enc\u00e8s a la Universitat de Chicago pel f\u00edsic itali\u00e0 Enrico Fermi, pero a Hanford es tractava de crear molt r\u00e0pidament una operaci\u00f3 tan gegant com urgent amb dos objectius: construir, encendre i operar simult\u00e0niament nou<\/em> reactors nuclears i cinc<\/em> plantes productores de plutoni que sota el lideratge d’un grup tan dur com competent, va aconseguir \u00e8xits molt notables en f\u00edsica nuclear. I sobretot, van produir en temps record els explosius utilitzats en la primera bomba at\u00f2mica de proves a Nevada i despr\u00e9s van enviar a la central de Projecte Manhattan a Los Alamos\u00a0 tamb\u00e9 el plutoni que calia per destruir Hiroshima<\/strong> i Nagasak<\/strong>i. L’exist\u00e8ncia de Hanford fou anunciada i feta p\u00fablica \u00a0als EUA a l’agost de 1945 perqu\u00e8 ning\u00fa sabia d’on havien sortit les bombes. La central va seguir produint el plutoni necessari per les explosions de recerca fetes en aquells temps i despr\u00e9s de la prohibici\u00f3 dels tests, pels milers d’armes nuclears emmagatzemades que van seguir. Tamb\u00e9 van construir la primera planta nuclear del m\u00f3n productora d’electricitat. En el temps de la nostra inesperada visita ja havien comen\u00e7at a considerar i preparar l’apagament dels reactors, que van quedar decomissats els anys 70. En l’actualitat el lloc es un monument nacional obert al p\u00fablic i fins i tot l’\u00e0rea dels reactors pot ser visitada.<\/p>\n S\u00ed que vam anar de visita, pero no pas a veure els reactors sin\u00f3 un altre edifici. Vam poder des del bus no obstant la planta nuclear bastant a prop. Era molt lletja, amb parets formant l\u00ednies rectes i cubs. En ERW es va molestar molt perqu\u00e8 li van confiscar la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica. A m\u00e9s \u00a0un o dos homes seguien el grup per assegurar-se que ning\u00fa marx\u00e9s. Vam arribar al banquet i em vaig quedar sense saber qui era aquell senyor important que el patrocinava, per\u00f2 tenia dues medalles d’or del govern dels EUA molt grans a la paret i n’estava molt orgull\u00f3s.<\/p>\n El\u00a0<\/strong>comen\u00e7ament<\/b><\/p>\n Els EUA estaven governats durant gran part de la Guerra Mundial pel fam\u00f3s Franklin Delano Roosevelt i fou ell qui va posar en marxa el projecte Manhattan per crear la bomba del que era part Hanford, encara que al final el bombardeig de Hiroshima i Nagasaki fou manat pel seu successor Harry S Truman. La situaci\u00f3 a Universitats de l’Est dels EUA, era que hi havia molts professors eminents fugits del Nazisme. Els f\u00edsics s’anaven trobant i rebien noticies d’Alemanya. Ells foren els primers en saber que hi havia un projecte molt ben establert i finan\u00e7at per desenvolupar una bomba at\u00f2mica dirigit per un f\u00edsic renegat sens dubte molt competent i capa\u00e7 de crear una bomba at\u00f2mica abans que els Americans. Aquesta informaci\u00f3 molestava molt\u00edssim als exiliats, els \u00fanics que entenien prou de qu\u00e8 anava, i aix\u00ed \u00e9s com van acabar demanant la intervenci\u00f3 d’ Albert Einstein. La carta d’Einstein a Roosevelt i la resposta immediata del President es poden admirar exposades a la llibreria i antiga residencia de Roosevelt a New Hyde Park, al nord de la ciutat de New York. Es interessant perqu\u00e8 no obstant de ser un missatge tan important, esta mecanografiat amb una maquina d’escriure manual, a un sol espai, amb lletres fora de lloc i correccions visibles. Einstein va intentar explicar al President breument de qu\u00e8 es tractava sense anomenar Hitler. La ci\u00e8ncia havia descobert com extreure enormes quantitats d’energia i causar una explosi\u00f3 molt greu i que en la seva opini\u00f3, tot aix\u00f2 era factible. Einstein acabava dient que si aix\u00f2 era inevitable, preferia que ho tinguessin els Americans abans que altres. Roosevelt li va agrair l’av\u00eds va afegir que ja havia comen\u00e7at a formar immediatament una comissi\u00f3 per resoldre el problema. Einstein, no obstant seguir-ho tot molt de prop, es va negar en absolut a participar al Projecte Manhattan. Hanford es va posar en marxa concentrant plutoni en un temps incre\u00efble\u00a0 i en 1945, en menys de tres anys, va poder lliurar a la central de Los Alamos\u00a0 plutoni per fer probablement 4 bombes at\u00f2miques.<\/p>\n El que es curi\u00f3s es saber perqu\u00e8 els alemanys que havien comen\u00e7at m\u00e9s aviat i tenien la capacitat t\u00e8cnica de fer bombes at\u00f2miques no van reeixir,\u00a0 una cosa que per cert hauria acabat molt malament. No \u00e9s cap secret, per\u00f2 poca gent ho ent\u00e9n i per aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 no se’n parla. A mi m’ho va explicar un f\u00edsic conegut que havia escrit la tesi doctoral sota la direcci\u00f3 d’un dels cient\u00edfics m\u00e9s notables del Projecte Manhattan. El director del programa alemany havia com\u00e8s un error fenomenal. Hi havia recomanacions\u00a0 a la literatura de diferents m\u00e8todes possibles per concentrar el plutoni i a ell se li va acudir apostar per l’aigua pesada, que es troba naturalment a gaireb\u00e9 tots els oc\u00e8ans, a la qual l’hidrogen H est\u00e0 substitu\u00eft per un is\u00f2top radioactiu anomenat deuteri D. En aquells temps aquest is\u00f2top era tan rar que calia concentrar-ho a partir de moltes tones d’aigua treta del mar, pero hi ha llocs, com per exemple la costa de Noruega (pa\u00eds ocupat pel nazis en aquell temps) on la concentraci\u00f3 natural del Deuteri \u00e9s molt m\u00e9s alta. Els alemanys van establir una mena de f\u00e0briques processadores i concentradores de Deuteri a Noruega per enviar al grup nuclear. El director es va entossudir, negant-se\u00a0 a acceptar la veritat que el que feia era era impossible i va fracassar, probablement salvant parts del m\u00f3n. Segurament els Americans van triar el m\u00e8tode de la ultracentrifugaci\u00f3 d’urani, com fan ara els iranians. Ho van aconseguir amb una velocitat dif\u00edcil de creure.<\/p>\n El fam\u00f3s actor Kirk Douglas va protagonitzar un film poc conegut sobre el problema. Ell es va presentar al poble de la costa noruega on havia nascut com a membre de la resist\u00e8ncia anti-nazi amb l’objectiu \u00fanic de destruir un dip\u00f2sit local d’aigua pesada custodiat per soldats alemanys. El primer intent li surt b\u00e9 i tots els tancs d’aigua pesada queden perforats i destru\u00efts. L’alegria no dura gaire. Kirk Douglas veu amb horror com els alemanys substitueixen tots els tancs i equipament perduts en un temps record incre\u00efble, potser de dues setmanes. L’home designa un altre m\u00e8tode: sabent quan i com es transporta el material en un vaixell, hi amaga una bomba. Alguns companys li retreuen que essent noruec causar\u00e0 la mort de gent local innocent, pero el personatge de l’actor respon que estan en guerra, que molts moren cada dia, i que cal absolutament guanyar. Acaba naturalment salvant la vida d’una antiga amiga amb un nen petit per fer el Happy End. Ni una paraula de bombes at\u00f2miques. Perqu\u00e8 volien els alemanys l\u2019aigua pesada?<\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s<\/b> de la fi<\/strong><\/p>\n La central hist\u00f2rica de Hanford no duraria per sempre. Un dia els residents a la vora del Riu Columbia van comen\u00e7ar a queixar-se d’un nombre exagerat de c\u00e0ncers i alguna evid\u00e8ncia de radioactivitat que suggeria un escap del residus nuclears (que fins ara ning\u00fa sap com eliminar). Els directors van cridar l’enginyer responsable pel drenatge i cura de les restes radioctives per exigir que valor\u00e9s la seva quantitat als dep\u00f2sits. Una revista en aquells temps va explicar que aquest enginyer s’havia tancat al despatx un dia sencer amb papers i instruments. Al final va sortir… amb una carta de dimissi\u00f3 a la ma. S\u00ed que hi havia hagut p\u00e8rdua de residus radioactius. La premsa va anar seguint aquell incident, ja p\u00fablic, pero era dif\u00edcil obtenir detalls. Al comen\u00e7ament hom es pensava que el metall usat pels tancs enterrats havia perm\u00e8s la filtraci\u00f3. Tamb\u00e9 es parlava d’un altre accident, quan un t\u00fanel on estaven aparcats vagons de tren plens de material radioactiu s’havia ensorrat, creant un espai subterrani molt dif\u00edcil de delimitar. En el fons, els qui van construir el reactor en els 40′ no havien pensat mai en el perill de contaminaci\u00f3, que no era conegut.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n