Aquest incident va tenir lloc a l\u2019aeroport del Prat el 2 de juliol de 2015 a les 15.30 hores. Quan el president Laporta, acompanyat pel seu guarda-esquenes, va intentar passar la seguretat establerta abans de poder pujar a un avi\u00f3 que el portaria a la Xina, va tenir una diferencia d’opini\u00f3 amb els agents empleats localment. Ho sabem nomes perqu\u00e8 al seu darrere hi havia per casualitat el periodista Jos\u00e9 M Garcia-Hoz que ho va publicar a ABC.<\/p>\n
Segons sembla, el senyor Laporta va dipositar primer els articles met\u00e0l\u00b7lics que duia a la butxaca a la taula i es pensava que fet aix\u00f2 podria\u00a0 passar l’instrument magn\u00e8tic. Fou rebutjat. Disgustat, va trobar altres coses a les butxaques que va treure i afegir a les primeres … amb el mateix resultat. Visiblement indignat, va entrar en una discussi\u00f3 amb els empleats, que li van respondre que devia tenir alguna una altra cosa als pantalons. Malgrat els intents de tranquil\u00b7litzar -lo fets per l’acompanyant, un furi\u00f3s Laporta va descordar els seus pantalons, traient -los i dipositant-los en una de les cistelles, quedant-se literalment en cal\u00e7otets. La resta \u00e9s confusa. Sembla que un empleat va intentar protegir-lo de la vista publica amb un gran pany, mentre que un agent de seguretat l’acompanyava a una sala tancada, des d’on va sortir una estona despr\u00e9s amb els pantalons posats en breu per\u00f2 extremadament furi\u00f3s. L’incident fou publicat repetidament a la premsa i Laporta fins i tot es va disculpar.<\/p>\n
Perqu\u00e8 hi ha seguretat als aeroports<\/strong><\/p>\n Quan era jove, tothom podia entrar sense documents ni autoritzaci\u00f3 fins la sortida o arribada a la sala on entrava l’avi\u00f3. La fam\u00edlia o els amics podien acostar-se a la porta retrobant un parent o amic, i els menuts tamb\u00e9 s\u2019ho passaven b\u00e9 veient com els avions s’enlairaven. Pel que fa al temps quan calia arribar per poder pujar a un vol, jo mateix vaig c\u00f3rrer dues vegades amb un malet\u00ed arribant quan el personal ja tancava la porta i nom\u00e9s em van ajudar. A m\u00e9s, si es perdia un vol, hom podia anar amb el mateix bitllet a qualsevol altra empresa d’aviaci\u00f3 a canviar-lo pel mateix preu. Ara cal arribar amb una o dues hores d\u2019antelaci\u00f3, posar-se al final d’una cua llarga, ensenyar documentaci\u00f3, patir insults, sovint males maneres i tractament autoritari, tolerar que li prenguin coses inofensives, i a mes desesperadament revisar tots els articles personals i fins i tot ens fan treure les sabates. I tot aix\u00f2 perqu\u00e8, durant quants anys caldr\u00e0 aguantar-lo i quan acabar\u00e0?<\/p>\n El motiu \u00e9s f\u00e0cil de recordar per a aquells que som majors. A la segona meitat del segle XX, inesperadament, molts passatgers van comen\u00e7ar a entrar a avions amb armes i intents de robatoris i raptes de tot l’avio amena\u00e7ant de mort la tripulaci\u00f3 i els viatgers, obligant l’avi\u00f3 a desviar -se, a aterrar on volien i exigir milions de d\u00f2lars en rescat sota amenaces de mort. No cal dir que les autoritats ho van prendre molt malament, sobretot l’FBI, per\u00f2 cada cop passava m\u00e9s coses com si es poses de moda. Amb el pas del temps, tot el tr\u00e0fic, tant nacional com internacional es va desordenar i va empitjorar encara mes quan s’hi van afegir als lladres incidents pol\u00edtics, per exemple entre Palestins i Israel, o persones que fugien dels pa\u00efsos comunistes… Recordo alguns casos, com ara quan la policia terrestre va rebre demandes de paracaigudes perqu\u00e8 els lladres poguessin saltar de l\u2019avi\u00f3 en vol, i els policies van cosir xips el\u00e8ctrics que van transmetre la posici\u00f3 per r\u00e0dio. El cas sens dubte m\u00e9s fam\u00f3s va ser el d\u2019un viatger mai identificat que va fer aterrar l\u2019avi\u00f3 a un aeroport llunya demanant d\u00f2lars i un paracaigudes. Un cop a l\u2019aire, va demostrar a la tripulaci\u00f3 que l’home sabia que feia, posant-se be el paracaigudes, obrint tot sol la porta del darrere i saltant a un lloc que era un enorme bosc perdut sense carreteres. La policia el va buscar intensivament al sol sense poder trobar -lo. Fa uns mesos, molts anys despr\u00e9s, una noia que feia exploracions de la natura al lloc, va trobar un rotllo de\u00a0 bitllets de $100. L’FBI va determinar pels n\u00fameros de s\u00e8rie llegibles que aquells diners formaven part del rescat pagat feia molts anys. L\u2019home, mai identificat, va esdevenir una llegenda. Crec que fins i tot van fer una pel\u00b7l\u00edcula. Un altre cas que recordo va ser el d\u2019un viatger gras i molt alt que es va embarcar a un avi\u00f3 als Estats Units en un vestit militar de campanya amb una motxilla plena d\u2019armes de foc penjada a l\u2019esquena. Va arribar amb l’avio i tots els passatgers a l\u2019aeroport de l\u2019Havana, on es va rendir i desapar\u00e8ixer. I tamb\u00e9 molt trista i memorable fou la destrucci\u00f3 amb una bomba d\u2019una maquina molt gran de l’aerolinia PANAM\u00a0 quan anava sobrevolant Esc\u00f2cia, feta per un guerriller pagat per L\u00edbia’s dictador Ghadaffi.<\/p>\n I aquestes mesures opressives i inconvenients que vivim ara cada cop que volem viatjar han posat fi al problema? En general, s\u00ed, per\u00f2 no sempre. Els quatre guerrillers que van causar el desastre de les Twin Towers a NY (m\u00e9s de 2.000 morts) van aconseguir entrar sense problemes a diferents aeroports. I de tant en tant, els periodistes denuncien com \u00e9s de f\u00e0cil passar armes prohibides amagades per aquests punts de control i realitzar experiments per publicar-ho als diaris.<\/p>\n El cas d\u2019haver de treure’s les sabates em sembla particularment intolerable. La ra\u00f3 per aquesta exig\u00e8ncia \u00e9s un noi jove guerriller a qui els seus van conv\u00e8ncer fa anys perqu\u00e8 amagu\u00e9s un explosiu entre el peu i la sola, cosa que va acabar en un desastre per ell. L\u2019explosiu no es va poler encendre b\u00e9 i va petar quan el terrorista s’havia ficat al lavabo causant un petit foc. Probablement el noi, que va arribar als EUA sa i estalvi, segueix a una pres\u00f3 federal. I per aix\u00f2 el govern dels EUA mana que a tot el m\u00f3n milions de viatgers s\u2019hagin de treure i tornar a posar les sabates per sempre mes, fins i tot els vells? Fa uns anys van decidir que l\u2019obligaci\u00f3 durava fins als 75 anys nom\u00e9s. Moltes gracies. Ai las, qui pogu\u00e9s ser jove i tornar a tenir nom\u00e9s 75 anys!<\/p>\n Conclusions<\/b><\/p>\n Potser aquest incident ins\u00f2lit ha fet riure a molta gent, per\u00f2 sense ra\u00f3. \u00c9s evident que la crisi dels avions sequestrats s\u2019havia d\u2019acabar a qualsevol preu, per\u00f2 no \u00e9s igual haver de prendre mesures d\u2019emerg\u00e8ncia immediates per acabar amb una crisi greu encara que molestin a molta gent, com altrament introduir un procediment feixuc i emprenyador que dura hores i causa neguit, problemes i desatisfacci\u00f3, inclosos nens i ancians, per un temps il\u00b7limitat, amb introducci\u00f3 peri\u00f2dica de m\u00e9s demandes i cap millora pels passatgers. Ja han passat molts anys i pel m\u00f3n \u00a0hi ha hagut molta recerca per trobar mitjans de resoldre problemes b\u00e9 sense molestar al p\u00fablic o el govern. El disgust del President Laporta el comparteixen molts ciutadans que veuen aquest proc\u00e9s feixuc i desagradable que no millora mai. S\u2019hauria de fer d\u2019una altra manera. Un conegut que treballava fa anys en comit\u00e8s estudiant procediments per assolir seguretat en tots els vols, em va dir una vegada que potser acabarien exigint que els passatgers haurien de presentar-se a la seguretat en roba interior. Joan Gil<\/p>\n
\nEn resum, en l\u2019afer discutit, Laporta va demostrar seny i una irritaci\u00f3 compartida per molts, que veuen com avui \u00e9s pitjor que ahir i que dem\u00e0 encara ser\u00e0 pitjor que avui.<\/p>\n