Wichita \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran de Kansas, i aix\u00ed i tot actualment no passa\u00a0 dels\u00a0 400,000 habitants a la ciutat i uns 650,000 a l\u2019\u00e0rea metropolitana. La ciutat t\u00e9 poc m\u00e9s de 100 anys, per\u00f2 l\u2019any 1541 una expedici\u00f3 d\u2019aventurers espanyols dirigida per Vasco de Coronado va visitar la regi\u00f3 buscant or o joies dels nadius per robar-les i es va trobar a la regi\u00f3 els ind\u00edgenes Wichites, que ni sols sabien qu\u00e8 \u00e9s l\u2019or. La ciutat \u00e9s famosa per la ind\u00fastria de l\u2019aviaci\u00f3 i els pous de petroli i gas. La gent hi vivia b\u00e9 fins que en 1974 es va obrir una crisi aterridora que duraria 30 anys sense que la policia hi pogu\u00e9s fer res: un criminal desconegut, un home verdaderament malvat i cruel, va comen\u00e7ar una seva s\u00e8rie de crims que ning\u00fa sabia aturar. En general, nom\u00e9s assassinava dones que vivien soles i no va actuar mai a cap altre lloc que la petita Wichita.<\/p>\n
A Catalunya ara tamb\u00e9 es veuen \u00a0films de crims reals, que als EUA ja fa temps que s\u00f3n molt exitosos. L\u2019autor pot rebre al televisor amb la petita antena d\u2019interiors, segons el temps que fa, entre 40 i 50 programes, 3 dels quals fan nom\u00e9s aix\u00f2 les 24 hores amb afegits addicionals de la NBC i la CBS; tamb\u00e9 puc sintonitzar una cadena gratis de 120 emissores transmeses per internet, 12 de les quals nom\u00e9s ensenyen el mateix, crims i policia. Em consta que n\u2019hi ha m\u00e9s. Els films s\u00f3n majorit\u00e0riament nord-americans amb contribucions sobretot canadenques, per\u00f2 tamb\u00e9 brit\u00e0niques i australianes. Hom es pregunta perqu\u00e8 aquests programes tenen tant \u00e8xit, per\u00f2 \u00e9s que el p\u00fablic ja fa molts anys que veu pel\u00b7l\u00edcules amb crims, guerres i viol\u00e8ncia inventades. Aquestes mostres no tenen res de nou, amb l\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia que s\u00f3n hist\u00f2ries verdaderes i ensenyen coses que poden passar i a vegades s\u00b4hi veuen coses verdaderes per\u00f2 amagades sobre la societat.<\/p>\n
Gener de 1974 a Wichita: el comen\u00e7ament<\/b><\/p>\n
Un desconegut sinistre i molt perill\u00f3s entra en acci\u00f3, penetrant a la casa de la fam\u00edlia Otero, assassinant el pare i la mare, sotmetent dues filles a terribles abusos i matant-les tamb\u00e9 al final. Un fill de 15 anys aconsegueix fugir en vida i acaba ajudant a un dibuixant a fer un esborrany de la cara, que est\u00e0 molt ben fet per\u00f2 no va servir per res. L\u2019assass\u00ed deixa una mostra de l\u00edquid seminal, cosa que no es repetir\u00e0 mai, per\u00f2 no hi ha res per comparar els resultats amb un DNA conegut. Fa quaranta anys la ci\u00e8ncia no estava tan desenvolupada, pero el material fou preservat per us futur.<\/p>\n
A l\u2019Abril del mateix any, el desconegut tan perill\u00f3s maltracta, abusa i mata una altra dona, que el troba dintre de casa seva esperant-la. Dispara un tret al germ\u00e0 que ve amb ella. Aquesta segona vegada el cad\u00e0ver est\u00e0 cobert de ferides per lesions rebudes quan estava lligada a les mans. No obstant, la policia troba pell de l\u2019atacant sota les ungles que cont\u00e9 el mateix DNA, \u00a0per\u00f2 \u00e9s evident que la v\u00edctima s\u2019ha defensat molt. Molts van comen\u00e7ar a pensar si hi havia un problema greu, que s\u00ed que n\u2019havia. Al mes de Desembre per primera vegada la policia troba un missatge del criminal a una llibreria p\u00fablica dintre d’un llibre, identificada per un breu missatge rebut a un diari o TV. L\u2019home ha escrit en un estil arrogant i insultant, desafiant la policia i firmant \u201cel vostre CULPABLE\u201d seguit pel nom que s\u2019havia donat ell mateix: el criminal BTK,\u00a0<\/i>que eren les inicials de Lliga, Tortura i Mata (Bind, Torture, Kill).\u00a0<\/i>Seria conegut per sempre per aquestes tres inicials.<\/p>\n
No passa res m\u00e9s fins Mar\u00e7 del 1977, quan la policia es pensa que potser l\u2019home havia mort o estava a la pres\u00f3 per altres raons. Una \u00a0mare amb fills mor despr\u00e9s que BTK tanqu\u00e9s\u00a0 els nens al bany. Quan molts especulen que probablement ell no era el mateix dels casos anteriors, en BTK, indignat, envia un altre missatge afegint-hi fotos i records del crims previs. Est\u00e0 escrit en un to arrogant i odi\u00f3s, freq\u00fcentment insultant les v\u00edctimes o descrivint-les amb burles, poemes grollers i algunes vegades petites nines lligades de la mateixa forma que les dones, amb imatges pedof\u00edliques afegides. Desafia la policia, que efectivament no sap que fer, posat que no hi ha cap lligam o contacte conegut entre les v\u00edctimes i l\u2019agressor. L’assass\u00ed \u00e9s molt intel\u00b7ligent, no s’equivoca mai i no comet errors. Calia esperar fins que comet\u00e9s un error.<\/p>\n
La trag\u00e8dia va continuar fins arribar als 10 assassinats, sempre dones que vivien generalment soles a Wichita, amb la desesperaci\u00f3 i r\u00e0bia de la policia. Hi va haver una dona que tenia per alguna ra\u00f3 molta por i al vespre havia acabat anant a dormir a la casa d\u2019uns amics. Quan va tornar a casa, va trobar damunt la taula una \u00a0carta firmada per BTK, explicant que havia estat esperant hores i que li sabia molt greu no haver-la trobat. En un altre cas, BTK va trucar en persona la policia avisant d’un assassinat que acabava de cometre ell mateix. En un dels darrers crims, BTK va dur el cad\u00e0ver de la morta dintre el maleter del seu cotxe per fotografiar-la en diferents posicions obscenes, llen\u00e7ant-lo despr\u00e9s a un barranc. Era un malson. Cal notar el temps que passava entre un cas i el seg\u00fcent, sovint un o m\u00e9s anys, que ho ho feia tot molt m\u00e9s dif\u00edcil. La policia pot avisar el p\u00fablic d\u2019un perill, per\u00f2 ning\u00fa en far\u00e0 cas despr\u00e9s d\u2019anys. El darrer crim diguem-ne oficial, tingu\u00e9 lloc en Gener del 1991. Va passar tant de temps despr\u00e9s d’aquest delicte que la policia va tornar a pensar que potser en BTK s\u2019havia mort. Doncs va resultar que no, per\u00f2 sembla que s\u00ed que volia plegar. Van donar el cas per perdut, i un diari en va publicar un resum l\u2019any 2005. BTK va protestar gaireb\u00e9 en l\u2019acte, tornant a enviar un missatge deixant-lo amagat i donant pistes, com sempre feia, amb fotos i coses grolleres, insultants i obscenes mai publicades per provar que era ell. Se li havia acudit una altra idea. Preguntava a la policia que en cas que torn\u00e9s a escriure podia incloure el missatge enregistrat en un disc \u201cfloppy\u201d. Aix\u00f2 nom\u00e9s la gent gran ho recorda, per\u00f2 els discs floppy eren m\u00e9s grans que els discs de magatzematge actual i sobretot flexible i de poc pes. LTB preguntava directament si aquest sistema es podia utilitzar per perjudicar-lo. La policia va respondre posant un anunci a un diari: no, dissortadament, cap d’ells podria seguir la pista d\u2019un floppy, que era molt segur (!). Molt content, BTK va respondre enviant-ne un. Inesperadament, el compte final havia comen\u00e7at, per\u00f2 no sense una sorpresa sensacional. La seva arrog\u00e0ncia el va perdre. Feia massa temps del darrer crim i si hagu\u00e9s callat, ning\u00fa l\u2019hauria pogut identificar.<\/p>\n
La caiguda inesperada de BTK<\/b><\/p>\n
La policia no va trobar res interessant al disc floppy, per\u00f2 se\u00b4ls va acudir dur-lo a un funcionari que entenia molt d\u2019ordenadors. L\u2019home hi va trobar enregistrada al disc una metadata<\/i>, un missatge invisible excepte pels especialistes experts. Deia: Dennis Christ Luteran Church<\/b>. Qu\u00e8 era all\u00f2? Aquesta esgl\u00e9sia protestant era molt coneguda i estava al centre de la ciutat per\u00f2 qui era aquest Dennis? La policia ho va investigar. Dennis es deia Dennis Rader<\/b>, era el President del consell de la parr\u00f2quia, un home religi\u00f3s, molt devot i r\u00edgid que sovint feia de caixer i anava a l’Esgl\u00e9sia cada diumenge. Era Dennis el fam\u00f3s BTK? Evidentment aquesta informaci\u00f3 no era suficient per justificar un arrest, perqu\u00e8 cap jutge firmaria l’autoritzaci\u00f3 d’arrest sense m\u00e9s proves i el cas provocaria un esc\u00e0ndol. Van decidir investigar d\u2019amagat en Dennis, un home de 59 anys amb bona reputaci\u00f3, sense dir res.\u00a0El primer resultat era el cotxe que condu\u00efa, un Jeep vell de model antic. Hi havia fotos de les investigacions preliminars anteriors i testimonis que parlaven d\u2019un Jeep sospit\u00f3s aparcat al lloc dels crims. Ara s\u00ed que els policies s\u2019ho van creure de deb\u00f2. Va resultar que Dennis es guanyava la vida fent de gu\u00e0rdia d \u2018ordenances municipals sobre la construcci\u00f3 i la cura de les cases i jardins. Aix\u00f2 li permetia passar hores passejant per la ciutat en cotxe observant dones que vivien totes soles i a quines hores. Probablement havia parlat amb algunes de les v\u00edctimes. En qualsevol cas, era un home molt estricte a qui agradava donar ordres i amena\u00e7ar amb multes. Era una feina perfecta. La seva perdici\u00f3 fou la seva fam\u00edlia, que consistia en una muller i una filla, totes dues cansades d\u2019aquest home. La policia va fer una cosa per demostrar que ell era en BTK, que era ins\u00f2lita, de legalitat dubtosa, mai utilitzada en cap altre cas. No van explicar mai res i no est\u00e0 clar a qui se li va acudir o autoritzar-lo per\u00f2 el resultat era indiscutible i m\u00e9s que suficient per tancar en Dennis a la pres\u00f3 per sempre. Molts haurien preferit la pena de mort, per\u00f2 aquesta detenci\u00f3 tingu\u00e9 lloc durant els anys quan el Tribunal Suprem l\u2019havia prohibit temporalment. Vet aqu\u00ed com va anar: la filla de Dennis, una senyora ja gran, participava en el programa m\u00e8dic contra el c\u00e0ncer del coll de la matriu i li calia anar peri\u00f2dicament al ginec\u00f2leg a que li fessin un anomenat Papanicolau, obtenint c\u00e8l\u00b7lules de la matriu per veure si contenia o no elements d\u2019un c\u00e0ncer. Els policies van obtenir, no se sap com, materials amb c\u00e8l\u00b7lules d\u2019aquest origen per analitzar-les i veure el DNA i poder-les comparar amb el l\u00edquid seminal i la pell de l\u2019agressor sota les ungles de la v\u00edctima dels primers crims feia 30 anys. El resultat fou que la senyora era verdaderament la filla d\u2019aquell criminal. Ara s\u00ed que el podien arrestar. Sobre el procediment, no van explicar res. Si la filla estava d’acord, hauria estat molt mes f\u00e0cil prendre una prova de l’interior de la boca.<\/p>\n
Pocs dies despr\u00e9s quan en Dennis tornava a casa en el\u00a0 seu Jeep pel dinar, uns cotxes de la policia li van tallar el pas envoltant-lo i acostant-se a peu amb pistoles a la m\u00e0. El cap de la policia va preguntar a Dennis si sabia perqu\u00e8 l\u2019aturaven. Dennis va respondre que ho sospitava, per\u00f2 que volia demanar-li favor. Que podria notificar la seva dona que arribaria tard pel dinar?<\/p>\n
La seva interrogaci\u00f3 fou la cl\u00e0ssica en la majoria de cassos de crims serials. Dennis era un \u00a0criminal indiferent a la vida i patiment dels altres, orgull\u00f3s de tot el que havia fet per tants anys que es creia m\u00e9s llest que ning\u00fa. Volia sortir als diaris i la televisi\u00f3 i va anar explicant en detall tots els cassos. A casa seva tenia una petita cambra herm\u00e8ticament tancada plena de records i fotos de totes les dones mortes. La seva muller va aconseguir divorciar-se per un procediment especial d\u2019urg\u00e8ncia. Hi va haver un problema, no obstant. Dennis va declarar que darrerament havia deixat d\u2019assassinar dones perqu\u00e8 ell amb 59 ja no era tan fort com abans, per\u00f2 les dones en canvi li semblaven cada dia m\u00e9s fortes. Per aquesta ra\u00f3 havia decidit satisfer els seus instints assassinant prostitutes, que eren molt m\u00e9s f\u00e0cils i menys fortes. Si volien, podien desenterrar dos cossos que ell havia dipositat a un lloc prop del riu, cosa que la policia efectivament va comprovar. Li van explicar al fiscal, el qual nom\u00e9s es va emprenyar i va respondre que en Dennis ho deia nom\u00e9s per fer-se m\u00e9s important i que era tot mentida i que no necessitava cap complicaci\u00f3. Per\u00f2 si era fals, com sabia ell on hi havia dos cad\u00e0vers enterrats?<\/p>\n
En Dennis Rader va rebre 10 sent\u00e8ncies consecutives de presidi per vida, que serien uns 150 anys, sense possibilitat d\u2019alliberament. \u00a0I encara deu continuar a la pres\u00f3 m\u00e9s dolenta del pa\u00eds. Un malson s\u2019havia acabat<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n