L\u2019expressi\u00f3 \u00a0Social Security<\/b> als EUA designa exclusivament el pagament de pensions als retirats, inv\u00e0lids, v\u00eddues, nens \u00f2rfenes i altres, per\u00f2 a difer\u00e8ncia del que passa a Europa no t\u00e9 res a veure amb l\u2019asseguran\u00e7a de malaltia, actualment tamb\u00e9 accessible als EUA a tots els ciutadans \u00a0de 65 anys i m\u00e9s, que \u00e9s oferta per una \u00a0Ag\u00e8ncia Federal diferent anomenada Medicare, <\/b>la qual addicionalment tamb\u00e9 distribueix sota el nom Medicaid\u00a0<\/b>una asseguran\u00e7a de malaltia m\u00ednima per a indigents. Essent com s\u00f3n el resultat d\u2019una evoluci\u00f3 llarga i complicada de les lleis i la pol\u00edtica, aquestes dues ag\u00e8ncies, SS i Medicare, presenten programes essencials per a la poblaci\u00f3 molt dif\u00edcils d\u2019entendre i encara m\u00e9s d\u2019explicar. Aquest apunt tracta nom\u00e9s de la SS. L\u2019asseguran\u00e7a de malaltia Medicare s\u2019ofereix sempre, a difer\u00e8ncia de la Social Security, als ancians que compleixen exactament 65 anys tant si estan jubilats com si no.<\/p>\n
Hist\u00f2ria.<\/b> El problema de com una societat pot sostenir ancians que ja no poden treballar \u00e9s evidentment molt antic. Entre finals del segle XIX i comen\u00e7ament del XX el problema es va aguditzar requerint ajut dels governs. Aquest empitjorament d\u2019un problema tan vell fou degut als canvis originats per la industrialitzaci\u00f3, sobretot l\u2019augment de la poblaci\u00f3 urbana treballant a f\u00e0briques amb despoblaci\u00f3 rural, nombre creixent de ciutadans, col\u00b7lapse de les fam\u00edlies esteses tradicionals que quan existien acceptaven responsabilitat per ajudar els seus ancians, allargament de l\u2019esperan\u00e7a individual de vida, formaci\u00f3 de classes socials amb diferents drets i poder econ\u00f2mic i social i vides molt m\u00e9s llargues.<\/p>\n
El primer sistema de Seguretat Social fou introdu\u00eft a Alemanya en 1889 pel Canceller Bismarck, per\u00f2 malgrat la necessitat des del punt de vista social, molts problemes econ\u00f2mics i d\u2019administraci\u00f3 impedien una expansi\u00f3. El problema semblava massa dif\u00edcil i massa car per ser copiat. La hist\u00f2ria dels EUA al comen\u00e7ament del segle XX i durant la Gran Recessi\u00f3 inclou molts intents, per grups religiosos, petites companyies, agitadors pol\u00edtics, sovint ingenus o fins i tot tristament c\u00f2mics. Cal afegir que al final de la Guerra Civil, el govern americ\u00e0 ja havia pagat a les v\u00eddues militars. Molt fam\u00f3s fou el cas de “l’script<\/em>\u201d a Calif\u00f2rnia preconitzat per Robert Noble que pretenia i exigia que el Govern federal pagu\u00e9s $200\/mes a tothom El seu moviment va arribar a reunir 300,000 adherents desesperats a Calif\u00f2rnia. Van comen\u00e7ar a distribuir “scripts<\/em>” de paper suposadament garantits pel govern que van intentar utilitzar com bitllets de banc per compres\u00a0 com si fossin diners i van causar molts problemes. Recorda alg\u00fa el film \u201cMeet John Doe\u201d?<\/p>\n El gran aven\u00e7 fou l\u2019elecci\u00f3 a la Presid\u00e8ncia de Franklin Delano Roosevelt, probablement el dirigent m\u00e9s progressiu que ha tingut mai el pa\u00eds. Poc abans de la II Guerra Mundial, Roosevelt i el Brit\u00e0nic Churchill es van trobar i van firmar un document prometent comprom\u00eds de resoldre el problema social.<\/p>\n En Marxa.<\/b> La SS nord-americana fou creada per una llei federal firmada per Franklin Roosevelt el 14 Agost de 1935. Al principi nom\u00e9s pagaria una suma annual als treballadors de 65 anys o m\u00e9s. Era dificil\u00edssim d\u2019organitzar, (sense ordinadors) per\u00f2 el programa estaria basat en el salari rebut pel pensionista que havia de pagar un petit impost proporcional i rebria despr\u00e9s de jubilar-se un pagament annual \u00fanic. Es va posar en marxa el 1 de Gener de 1937, un any i mig despr\u00e9s de la firma. Un cas c\u00f2mic fou el del primer pensionat, que nom\u00e9s havia cobrat poc per un sol dia de feina en 1937. Li van concedir seriosament una pensi\u00f3 annual de $0.01\u00a0 (1 c\u00e8ntim).\u00a0Poc a poc les coses van anar millorant. Al poc temps la pensi\u00f3 comen\u00e7aria a ser pagada mensualment i hom va introduir les targetes d\u2019identitat (sempre numerades de forma casual per evitar robatoris i usurpacions, que avui en dia sovint serveixen de document d\u2019identitat, molt cobejat per estafadors i immigrants il\u00b7legals per poder treballar). El suplement per la carestia de la vida fou creat. En 1965 el President Lyndon Johnson (successor de JF Kennedy), l\u2019home que volia transformar Am\u00e8rica en una \u201cGran Societat\u201d, va crear tamb\u00e9 Medicare per assegurar contra malaltia tots els ancians. I en 1970 el President Richard Nixon (el de l\u2019esc\u00e0ndol del Watergate) va crear l\u2019Asseguran\u00e7a Suplemental per a gent pobre que no podien viure amb all\u00f2 que cobraven de la SS.<\/p>\n Xifres. <\/b>\u00a0Avui en dia la Seguretat Social paga als pensionistes, que s\u00f3n un total de 70,862\u00a0<\/b>milions<\/strong>\u00a0d\u2019ancians, pobres, v\u00eddues, nens \u00f2rfenes i molts altres un total annual de US$ 112,207 <\/b>milions<\/strong>. Durant el per\u00edode pol\u00edtic cobert, en general els Dem\u00f2crates han afavorit millores, mentre que un sector radical dels Republicans constantment es queixa del preu i exigeix retalls. A molts no els sembla b\u00e9 que el govern pagui diners p\u00fablics per objectius socials. Alg\u00fa havia fet notar a Roosevelt que el seu sistema era regressiu, perqu\u00e8 feia pagar als beneficiaris. Hauria hagut de pagar de la caixa de l\u2019estat. Rient, Roosevelt va respondre que si ell hagu\u00e9s fet all\u00f2, els Republicans destruirien el programa quan arribessin al poder, per\u00f2 no podrien fer-ho si el poble havia pagat per la pensi\u00f3.<\/p>\n Pensi\u00f3 Mensual M\u00e0xima. <\/b>\u00c9s una cosa molt dif\u00edcil d\u2019entendre, perqu\u00e8 dep\u00e8n de moltes coses. Diguem per comen\u00e7ar que parlem de persones que altrament estan qualificats pel m\u00e0xim, i han decidit demanar la pensi\u00f3 a l\u2019edat regular de jubilaci\u00f3, diguem per comen\u00e7ar als 65 anys, o a l’edat que exigeixi l’estat, per\u00f2 seguiu llegint. Relativament poca gent hi arriben:<\/p>\n Beneficis m\u00e0xims:<\/p>\n Retirat volunt\u00e0riament als 62 anys\u2026\u2026\u2026\u2026. $2,572\/mes<\/strong><\/p>\n Retirat als 65 anys\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026.$3,627\/mes<\/strong><\/p>\n Treballat volunt\u00e0riament fins als 70 anys…$4,555\/mes<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 el pa\u00eds \u00e9s molt gran. La pensi\u00f3 mensual m\u00e9s freq\u00fcent arriba actualment als $1,483\/mes.<\/strong><\/p>\n Com es calcula la pensi\u00f3<\/strong><\/p>\n Es calcula pels diners guanyats a la feina en 35 anys<\/b> (o alternativament en els 35 anys de millor salari) amb un m\u00ednim de 10 anys de treball. No t\u00e9 res a veure amb l’edat de jubilaci\u00f3. Un cop aclarit aix\u00f2, hom pot explicar que en realitat no es tracta dels 35 anys sin\u00f3 d\u2019haver guanyat durant tota la vida laboral un m\u00ednim total de 40\u00a0cr\u00e8dits <\/b>i un m\u00e0xim de 140 cr\u00e8dits. Qu\u00e8 \u00e9s un cr\u00e8dit? <\/b>Un cr\u00e8dit \u00e9s una suma de diners determinada pel govern de forma desconeguda que en 2020 era $1,410 i en 2021 ja arribava als $1,480. Ara s\u2019ent\u00e9n com van les coses: un empleat guanya un any nom\u00e9s $1,470\/mes: doncs aquest senyor obtindr\u00e0 sols un sol cr\u00e8dit de la SS per l’any. Si ha guanyat un sou de $1,470×2\/mes: aix\u00f2 li permetr\u00e0 obtenir 2 cr\u00e8dits. I el mateix passa si guanya encara m\u00e9s, arribant fins al m\u00e0xim de $1,470×4, que dona l\u00f2gicament 4 cr\u00e8dits. Quatre cr\u00e8dits s\u00f3n el m\u00e0xim que es pot guanyar en un any. Una altra petita cosa que cal mencionar: el pagament d’impostos a la SS per finan\u00e7ar la pensi\u00f3 es treu obligat\u00f2riament del sou i \u00e9s actualment un 6%, amb un altre 6% aportat per l\u2019empresa. Si un empleat est\u00e0 molt ben pagat, potser guanyar\u00e0 molt m\u00e9s de 4 cr\u00e8dits al mes PER\u00d2 els ingressos superant els quatre cr\u00e8dits un any ja no han de pagar el 6% per la resta del sou mensual, cosa que semblaria absurda posat que no dona dret a res. No hi ha cap requeriment prescrit sobre com es poden guanyar cr\u00e8dits o en quants anys: diguem que una persona guanya 40 cr\u00e8dits en tota la seva vida havent treballat 10 anys, per\u00f2 un altre guanya tamb\u00e9 els 40 cr\u00e8dits necessaris per la renta m\u00ednima treballant 20 anys i guanyant nom\u00e9s 1 cr\u00e8dit per cada any i tots dos acaben amb la mateixa pensi\u00f3. La pensi\u00f3 es calcula sumant totes les contribucions dels 35 anys.\u00a0 \u00a0<\/strong>Si alg\u00fa no ha treballat tants anys li entraran un zero per cada any que falta per calcular la mitjana. Si a un matrimoni tots dos treballen, segur que tenen comptes de la SS separats. Si nom\u00e9s un dels dos treballa, a la seva mort la v\u00eddua es queda nomes amb la meitat de la pensi\u00f3.<\/p>\n A quina edat s\u2019atansa el dret a la pensi\u00f3 ordin\u00e0ria de\u00a0jubilaci\u00f3<\/b><\/p>\n Una cosa que sembla preocupant a molts europeus. Als EUA ha anat pujant amb el temps, per\u00f2 de forma lenta sense fer canvis sobtats. All\u00f2 que fan \u00e9s simplement prendre l\u2019any de naixement i calculant sobre aquesta base. Si alg\u00fa ho desitja (i t\u00e9 els 40 cr\u00e8dits m\u00ednims<\/strong>) pot jubilar-se quan vulgui a partir dels 62 any<\/strong>s, nom\u00e9s que si ho fa abans de la data de jubilaci\u00f3 oficial, la seva pensi\u00f3 ser\u00e0 permanentment redu\u00efda, o tamb\u00e9 pot tirar endavant seguint treballant tant de temps com vulgui fins qualsevol edat mes enll\u00e0 de la jubilaci\u00f3 oficial guanyant una pensi\u00f3 m\u00e9s elevada. Per l\u2019autor l\u2019edat eren els 65 anys. Pels nascuts entre 1943 i 1954 l\u2019edat regular de jubilaci\u00f3 era 66 anys<\/strong>; per la quinta del 1955 ja eren 66+2<\/strong> mesos, pels del 1956 eren 66 anys+4 mesos<\/strong>, i aquest autor es pensa que actualment l\u2019edat recomanada pels mes joves \u00e9s 67 anys<\/strong> o falta poc. Cal tenir en compte que no est\u00e0 prohibit seguir treballant i cobrant un sou despr\u00e9s de donar-se d\u2019alta a la SS. L\u2019\u00fanica cosa que passa \u00e9s que et tallen la pensi\u00f3 per cada d\u00f2lar guanyat treballant, per exemple perdent $1 de pensi\u00f3 per cada 2 o 3 d\u00f2lars guanyats, mes enll\u00e0 d\u2019un cert m\u00e0xim. Els \u00fanics que poden perdre la pensi\u00f3 per treballar s\u00f3n els inv\u00e0lids si estan ben pagats, cosa interpretada per la SS com a prova que el pensionista no era inv\u00e0lid. Un pensionat que ni treballa ni te cap ingr\u00e9s separat, no ha de pagar impostos.<\/p>\n Cal passar temps estudiant com funciona aix\u00f2. \u00c9s per aix\u00f2 que la Social Security americana t\u00e9 tota mena de webs on hom pot entrar les seves dades personals. Aleshores un ordinador el busca utilitzant els seu n\u00famero a la targeta d\u2019identitat (diuen que ara el govern utilitza els ordinadors llogats d\u2019Amazon) i amb aix\u00f2 l’ordinador ja t\u00e9 tota la informaci\u00f3 que cal per determinar la pensi\u00f3, o assenyalar alternatives. Imagineu el problema calculant a m\u00e0!<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n