Prov\u00edncies! Qu\u00e8 deuen ser les prov\u00edncies? Els que hem crescut sota la dominaci\u00f3 madrilenya prou que ho sabem: una prov\u00edncia \u00e9s qualsevol territori o ciutat diferent de Madrid. \u00c9s evident que els espanyols ho diuen amb l’esperit de menystenir els aix\u00ed denominats perqu\u00e8 ens sentim inferiors. Ser diferent de Madrid no t\u00e9 remei i no \u00e9s sempre dolent. Per\u00f2 hem pensat alguna vegada qu\u00e8 vol dir de deb\u00f2 “prov\u00edncia”? Al Canada per tradici\u00f3 “Province” \u00e9s com els brit\u00e0nics anomenaven les seves unitats territorials i administratives colonials i avui en dia aix\u00ed s’anomenen els estats membres de la Federaci\u00f3 Canadenca, com ara el Quebec, British Columbia, Ontario… i el mot no t\u00e9 res de derogatori.<\/p>\n
Una de les tortures m\u00e9s grans que pateixen els nens d’escola americans \u00e9s haver d’aprendre de mem\u00f2ria els noms de les capitals dels seus 50 estats. Algunes capitals s\u00f3n petitones i simp\u00e0tiques. La gent que hi viuen s\u00f3n sempre americans molt orgullosos de ser-ne i gent religiosa que creu en la B\u00edblia i l’estudia. El nivell de vida… home, el nivell de vida molts europeus el voldrien per als seus pobles i ciutats petites.<\/p>\n
Per raons que no venen al cas, un dia em vaig trobar a una d’aquestes capitals desconegudes, a mig Am\u00e8rica, a les planes centrals. No dic el nom, per\u00f2 si pregunteu a un resident de la costa atl\u00e0ntica, us respondr\u00e0 que ni hi ha anat mai, ni sap de segur on est\u00e0. Ara que es pensa que \u00e9s una capital.<\/p>\n
L, una ciutat feli\u00e7<\/strong><\/p>\n Com deia un altre, la ciutat de L i l’estat que lidera \u00e9s un lloc on tots els nens s\u00f3n macos i ben educats, amb intel\u00b7lig\u00e8ncia per damunt de la mitjana, on les noies s\u00f3n rosses i encisadores, la pobresa no existeix, els pol\u00edtics s\u00f3n honrats, el patriotisme \u00e9s fort, l’amistat \u00e9s la virtut suprema i hi ha museus. Tamb\u00e9 hi ha, com passa sovint, una Universitat amb un equip de football<\/em> de fama nacional que ha guanyat torneigs i cada any surt a la televisi\u00f3. Cal ser un ex-alumne o tenir amics per poder comprar una entrada a un partit de competici\u00f3. En moments emocionants a l’estadi, la crid\u00f2ria se sent a tota la ciutat i el s\u00f2l tremola d’emoci\u00f3, com si hi hagu\u00e9s un terratr\u00e8mol. Es troben WCs a tot arreu i s\u00f3n grans, nets, resplendents, fan bona olor. La casa del governador \u00e9s una resid\u00e8ncia georgiana molt ben cuidada. Al voltant del capitoli estatal hi ha sobretot oficines d’advocats. De pol\u00edtica, naturalment no es preocupa ning\u00fa. Quan hi ha guerres pregunten primer a quin costat est\u00e0 Am\u00e8rica i s\u00b4hi declaren tamb\u00e9 a favor, altrament els carrers es moren (potser d’avorriment) tan aviat com els oficinistes se\u00b4n tornen a la casa de suburbis on viuen amb la fam\u00edlia. Estan orgullosos de servir a l’ex\u00e8rcit. Tots els homes tenen barrets de cowboy. Activitat sexual est\u00e0 permesa i ben vista, mentre no sigui entre gais.<\/p>\n I no passa mai res. I tothom hi viu content\u00edssim. Tenen m\u00e9s autonomia pol\u00edtica i autogovern que totes les autonomies ib\u00e8riques plegades. Hi ha qui es pensa que ser feli\u00e7 dep\u00e8n de tenir una incisi\u00f3 profunda pr\u00e8via al l\u00f2bul frontal del cervell, per\u00f2 no \u00e9s veritat. A L no fan cap falta les lobotomies. \u00c9s un lloc on Am\u00e8rica \u00e9s naturalment com cal. A vegades la gent diu amb f\u00e0stic “All\u00e0 baix, a la costa Est” i parlen de nosaltres, a Nova York<\/p>\n Harry Potter i el llibreter Barnes & Noble<\/strong><\/p>\n Barnes & Noble \u00e9s una cadena de llibreters molt gran que hom troba a tot arreu : venen llibres, caf\u00e8s, CDs, DVDs. etc. Aquell dia que jo em passava a L per casualitat va ser el dia quan va sortir l’\u00faltim llibre amb les aventures del bruixot Harry Potter. Ja havia vist a la TV que B&N obriria les portes de les botigues a mitja nit i que es preveien cues molt llargues pels que volguessin ser primers en comprar l’obra. Jo no n\u00b4he llegit mai cap de Harry Potter, per\u00f2 no em molesten gens i trobo que est\u00e0 molt b\u00e9 fer llegir als nens joves. Hi havia una B&N al davant del motel on jo estava. La meva cita encara trigaria hores , o sigui que se\u00b4m va acudir entrar a B&N a veure qu\u00e8 passava.<\/p>\n Al principi, no vaig veure res d’especial. La botiga era m\u00e9s petita que les que hi ha a Nova York. Nom\u00e9s entrar vaig veure la pila on havien estat els llibres de Harry Potter. Nom\u00e9s en quedava un. Els \u00fanics clients \u00e9rem jo i un jovenet negre<\/p>\n Veig un altre home entrant a la botiga. No ha de buscar gaire. Troba el darrer llibre de Harry Poptter\u00a0 i respira alleujat. Es veu que havia tingut por de desenganyar els fills. Pren el llibre i se\u00b4n va a la caixa. El jove negre obre la boca. Potser tenia l’esperan\u00e7a irracional de comprar-lo ell per\u00f2 li faltaven diners?<\/p>\n Sorpresa<\/strong><\/p>\n El darrer client camina cap a la caixa, on hi ha dues empleades joves, maques, somrient i rosses. El senyor posa el llibre damunt la taula de les caixeres. Per\u00f2 una de les dues noies ja havia avisat l’altre de l’esdeveniment que s’acostava. De sobte, totes dues somriuen al mateix temps i tot rient es treuen de sota la taula dos barrets negres de bruixes, que es posen al cap. Tot seguit una de les senyoretes resulta que t\u00e9 una campaneta a la m\u00e0 i la fa sonar: til\u00edn, til\u00edn. Ara riu tothom: les noies, el client, el jove negre.\u00a0 No vull dir si jo ric o no. Les joves venedores encara canten a l’un\u00edson: Congratulations, HarryPotter<\/em>! Aix\u00ed s\u00e1caba l’escena i tothom riu i riu i riu…<\/p>\n No trobo les paraules. He de prendre aire. Necessito una estona per recuperar-me i meditar.<\/p>\n Reflexions<\/strong><\/p>\n Sort que no era jo qui va comprar el darrer exemplar, perqu\u00e8 m’haurien tocat la campaneta a m\u00ed.<\/p>\n Hauria estat dolent aix\u00f2? Qu\u00e8 es deu sentir quan dues desconegudes es posen a fer com\u00e8dia nom\u00e9s per a un observador? \u00c9s una experi\u00e8ncia que no he tingut mai. M\u00b4hauria agradat? Potser seria una forma de girar el curs de la vida i triar les coses que de deb\u00f2 s\u00f3n importants i deixar-se de punyetes. Potser fins i tot faria possible unir-me a la comunitat de residents de L i esdevenir tan feli\u00e7 com ells.<\/p>\n Qu\u00e8 passaria si jo trob\u00e9s a un rac\u00f3 un Harry Potter oblidat i el port\u00e9s a la caixa? Repetirien exactament\u00a0 el mateix? Sobretot la campaneta la voldria sentir a qualsevol preu, perqu\u00e8 \u00e9s la que avisa que la vida continua i que hi ha qui, com Harry lluita pel b\u00e9 de tota la humanitat. Si cal, hauria insistit. Quina cosa tan extraordin\u00e0ria m\u00b4he perdut!<\/p>\n Miro el nen negre que s’ho ha seguit tot de prop. Ell s\u00ed que est\u00e0 desenganyat, no s\u00e9 si de no tenir prous diners o de no tenir el llibre. Probablement m\u00b4hauria de recordar els problemes socials que es troben als llocs m\u00e9s paradis\u00edacs del m\u00f3n. Els joves idealistes sovint es pensen que per millorar el m\u00f3n, cal arreglar el rerefons i la molla dels problemes socials, per\u00f2 no \u00e9s veritat: amb arreglar les aparences n\u00b4hi ha prou. Potser $30 pel llibre haurien estat suficients, per\u00f2 ara resulta que no he fet res. Despr\u00e9s de reflexionar tant, decideixo sortir a l’exterior. El cotxe llogat, amb les mides d’una sala de ball sobre rodes, m’espera.<\/p>\n Rush Limbaugh<\/strong><\/p>\n No m’han donat amb el cotxe cap r\u00e0dio de sat\u00e8l\u00b7lit. En aquest cas no em sap greu, perqu\u00e8 aix\u00ed puc escoltar les emissores locals, que diuen molt sobre la personalitat del lloc. En freq\u00fc\u00e8ncia modulada, gaireb\u00e9 totes les estacions fan rock, m\u00fasica contempor\u00e0nia d’adults o “country music”. Per\u00f2 en ones mitjanes, ah… Les emissores o fan programes b\u00edblics o porten “talk shows” de personalitats de l’extrema dreta, una mena de Losantos, per\u00f2 encara pitjors. Cal recon\u00e8ixer que de la forma que parlen, aquesta gent entretenen molt. Capgiren tot all\u00f2 que fa el Partit Dem\u00f2crata o qualsevol pol\u00edtic mitjanament “liberal” (que als EUA vol dir d’esquerres, o progressiu). I criden, i criden, i interrrompen els que telefonen, i insulten la gent. El m\u00e9s notable de tots aquests predicadors de la dreta radical \u00e9s un individu gran, gras i corrupte anomenat Rush Limbaugh (pronuncieu Limbo) que transmet sempre per la cadena ABC i ha guanyat molt\u00edssim milions i molta distinci\u00f3 entre els quadres republicans. Perqu\u00e8 deu ser que a tanta gent aquests presentadors li semblen entretinguts o divertits, encara que no hi estiguin d’acord?\u00a0 Ad\u00e9u, Rush, queda\u00b4t al cotxe amb les ames de casa i els naturals de L tornant a casa.<\/p>\n Cavalls, bous, cuixes, vaquers<\/strong><\/p>\n Estic a l’aparcament d’un Burger King a una avinguda molt gran i ampla, plena de cotxes per\u00f2 buida de vianants. Ja m’en vull anar per\u00f2 veig un parell de cotxes de la policia obrint el cam\u00ed a una petita caravana publicit\u00e0ria. Tothom ja riu i agita els bra\u00e7os en salutaci\u00f3, sobretot els nens que surten amb les mares del Burger King. Riure, somriure, quina \u00e9s la difer\u00e8ncia? Els que practiquen l’art, el troben agradable. Els espectadors, a canvi, com a m\u00ednim estan m\u00e9s disposats a aguantar-ho gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n Resulta que al vespre fan a a ciutat un rodeo, la festa on els cowboys (i cowgirls alguna vegada) miren de muntar b\u00e8sties salvatges i aguantar-hi al damunt i fan exercicis de destresa eq\u00fcestre i disparen trets i juguen amb pallassos i tots els espectadors riuen i aplaudeixen. Al menys, a difer\u00e8ncia de l’assassinat de braus a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, no fan mal a les b\u00e8sties,\u00a0 que sospito que no en gaudeixen gaire.<\/p>\n La processi\u00f3 propagand\u00edstica \u00e9s breu. Despr\u00e9s de la policia segueixen quatre noies en maillot ensenyant les cames i agitant els seus pompons a l’aire, seguides de 4 o 5 cowboys muntats al damunt de cavalls que semblen una mica cansats. Tanca un cotxe obert guarnit amb lla\u00e7os i betes de colors amb un cartell molt gran. Seient al darrere, dues noies que saluden a tothom. A m\u00ed tamb\u00e9. Que potser em coneixen de Nova York?<\/p>\n Estan a casa a L. Els cowboys ho entenen i els espectadors tamb\u00e9. Estic segur que tindran molt bona entrada, per\u00f2 jo no penso anar-hi. A veure si al cotxe encara puc sentir el bon Rush Limbaugh.<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Prov\u00edncies! Qu\u00e8 deuen ser les prov\u00edncies? Els que hem crescut sota la dominaci\u00f3 madrilenya prou que ho sabem: una prov\u00edncia \u00e9s qualsevol territori o ciutat diferent de Madrid. \u00c9s evident que els espanyols ho diuen amb l’esperit de menystenir els aix\u00ed denominats perqu\u00e8 ens sentim inferiors. Ser diferent de Madrid no t\u00e9 remei i no […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-41","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-F","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}