{"id":4093,"date":"2023-03-02T17:27:56","date_gmt":"2023-03-02T23:27:56","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4093"},"modified":"2023-03-03T07:54:29","modified_gmt":"2023-03-03T13:54:29","slug":"un-ridicul-notable-la-pluja-groga-de-la-guerra-de-vietnam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2023\/03\/02\/un-ridicul-notable-la-pluja-groga-de-la-guerra-de-vietnam\/","title":{"rendered":"Un Rid\u00edcul Notable: La \u201cPluja Groga\u201d de la Guerra de Vietnam"},"content":{"rendered":"<p>La Guerra del Vietnam (1954-1975) entre el govern fortament nacionalista i comunista de Vietnam del Nord i els Estats Units fou una de les grans trag\u00e8dies mundials a mig segle XX. Potser ja hi ha massa gent que no en sap res i cal descriure qu\u00e8 va passar amb l\u2019anomenada \u201cPluja Groga\u201d. Aquesta precipitaci\u00f3 va caure prim\u00e0riament sobre els membres de l\u2019\u00e8tnia Hmong que vivien a Laos i estaven aliats amb la CIA nord-americana, ajudant en els intents de tancar el fam\u00f3s \u201cHo Chi Minh trail\u201d que comunicava el nord amb el sud del Vietnam i feia possible la infiltraci\u00f3 del Vietnam del Sud per continuar una guerra espantosa (explicaci\u00f3 m\u00e9s abaix). Ho Chi Minh, heroi nacional de Vietnam havia comen\u00e7at la guerra d\u2019independ\u00e8ncia contra Fran\u00e7a poc despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, fundant la organitzaci\u00f3 nacionalista i militar Viet Minh, derrotant a Fran\u00e7a de forma calamitosa i acabant amb l\u2018ocupaci\u00f3 francesa de Vietnam amb la batalla de Dien Bien Phu. El President Ho va entrar a Hanoi i va llegir en p\u00fablic i amb emoci\u00f3 la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia dels EUA confiant que la tradici\u00f3 democr\u00e0tica dels EUA permetria a Vietnam assolir la Independ\u00e8ncia i la reunificaci\u00f3. Un gran desengany l\u2019esperava. El govern nord-americ\u00e0, especialment John F Kennedy, va decidir que Nord Vietnam era el producte d\u2019una conspiraci\u00f3 comunista per dominar el m\u00f3n i va decidir lluitar contra Hanoi amb un r\u00e8gim corrupte de dretes que existia a Saigon (actualment Ho Chi Minh City). Res de nacionalisme ni de combatre el colonialisme. Tot era una agressi\u00f3 comunista i res m\u00e9s. La guerra duraria des de 1954 fins 1975. Pel nord, estava tot en mans del Viet Minh (ajudat per la URSS i Xina) amb lluitadors addicionals afins al Sud, anomenats Viet Congs i bons amics a Laos coneguts com el Pathet Lao. Per l\u2019altra banda hi havia els EUA que durant molts anys van ser els que dirigien la guerra i prenien les decisions. Als EUA amb el temps un ressentiment profund\u00edssim contra la guerra es va anar estenent. Els estudiants sortien al carrer (i quatre d\u2019ells van ser morts per una Gu\u00e0rdia Nacional a Kent State), not\u00edcies sobre crims de guerra s\u00b4anaven coneixent, molts joves cremaven les targetes per anar al servei, els films projectaven imatges de militars cruels i immorals, ning\u00fa volia oferir feina a soldats que retornaven i eren sospitosos de prendre drogues, no es parlava de res m\u00e9s i era el tema principal de les eleccions. Al final el President Nixon i el seu Henry Kissinger van firmar un tractat a Par\u00eds en Gener de 1973 i es van retirar de Vietnam deixant-hi un r\u00e8gim dubt\u00f3s al poder a Saigon. La poblaci\u00f3 americana estava tan dividida com si fos una guerra civil i era impossible seguir lluitant. Poc temps despr\u00e9s, els ex\u00e8rcits combinats dels insurgents al Sud i la Rep\u00fablica del Nord van acabar amb el govern de Saigon en poques setmanes. El pa\u00eds fou unificat, el nom de Saigon substitu\u00eft per Ho Chi Minh City i aviat una cosa semblant passaria a Laos i Camb\u00f2dia i ning\u00fa se\u2019n preocupa ni en sentim parlar gaire fins als nostres dies.<\/p>\n<p><b>El poble Hmong\u00a0<\/b>consisteix de gent estranya que generalment tenen mala reputaci\u00f3 sense que un estranger pugui entendre f\u00e0cilment perqu\u00e8. Quan els refugiats van comen\u00e7ar a arribar als EUA, algunes ag\u00e8ncies es negaven a acceptar Hmongs. El seu habitatge principal est\u00e0 a la \u00a0Xina, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha molts al Vietnam, Birm\u00e0nia, Laos, Camb\u00f2dia, i ells sovint prefereixen viure a llocs muntanyosos molt alts. Uns 300.000 van aconseguir venir als Estats Units. Potser alg\u00fa recorda un film del vell Clint Eastwood fa pocs anys, on ell viu al costat d\u2019una fam\u00edlia Hmong a Los Angeles. En qualsevol cas, l\u2019incident presentat en aquest apunt es va originar entre els Hmong locals de Laos els quals de sobte van comen\u00e7ar a queixar-se a la CIA d&#8217;una pluja groga caiguda del cel, una cosa que no havia existit mai i els posava molt malalts.<\/p>\n<div id=\"attachment_4099\" style=\"width: 218px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-4099\" data-attachment-id=\"4099\" data-permalink=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2023\/03\/02\/un-ridicul-notable-la-pluja-groga-de-la-guerra-de-vietnam\/ho_chi_minh-trail\/\" data-orig-file=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail.jpg\" data-orig-size=\"1421,2048\" data-comments-opened=\"1\" data-image-meta=\"{&quot;aperture&quot;:&quot;0&quot;,&quot;credit&quot;:&quot;&quot;,&quot;camera&quot;:&quot;&quot;,&quot;caption&quot;:&quot;&quot;,&quot;created_timestamp&quot;:&quot;0&quot;,&quot;copyright&quot;:&quot;&quot;,&quot;focal_length&quot;:&quot;0&quot;,&quot;iso&quot;:&quot;0&quot;,&quot;shutter_speed&quot;:&quot;0&quot;,&quot;title&quot;:&quot;&quot;,&quot;orientation&quot;:&quot;0&quot;}\" data-image-title=\"Ho_Chi_Minh trail\" data-image-description=\"\" data-image-caption=\"&lt;p&gt;Noteu la posici\u00f3 del cam\u00ed exactament a la frontera de Laos amb el Vietnam del Sud&lt;\/p&gt;\n\" data-medium-file=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-208x300.jpg\" data-large-file=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-711x1024.jpg\" class=\"size-medium wp-image-4099\" src=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-208x300.jpg\" alt=\"\" width=\"208\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-208x300.jpg 208w, https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-711x1024.jpg 711w, https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-768x1107.jpg 768w, https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail-1066x1536.jpg 1066w, https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/03\/Ho_Chi_Minh-trail.jpg 1421w\" sizes=\"auto, (max-width: 208px) 100vw, 208px\" \/><p id=\"caption-attachment-4099\" class=\"wp-caption-text\">Noteu la posici\u00f3 del cam\u00ed exactament a la frontera de Laos amb el Vietnam del Sud<\/p><\/div>\n<p><b>El Ho Chi Minh Trail (cam\u00ed o carretera de Ho Chi Minh) <\/b>fou bastit i al final durament combatut i defensat gaireb\u00e9 completament a Laos tocant a la frontera de Vietnam. Va existir perqu\u00e8 la connexi\u00f3 entre els dos Vietnams era molt estreta i ocupada per una zona desmilitarizada que era impassable, mentre que la costa de l\u2019oce\u00e0 estava fortament patrullada per la Navy nord-americana. \u00a0L\u2019\u00fanica opci\u00f3 que quedava per poder conduir armament, soldats i municions del nord al sud era fer-los passar per un cam\u00ed o carretera a l\u2019interior de Laos, entrant al Vietman del Nord i sortint al del Sud. Fou una cosa \u00e8pica, amb pocs precedents hist\u00f2rics. Aquest cam\u00ed travessa regions muntanyoses alt\u00edssimes i molts quil\u00f2metres de selva completament coberta per arbres. Fou fet a m\u00e0, primer sobre terra fresca, despr\u00e9s amb \u00a0asfalt i fins i tot carrils. Per desconcertar els avions nord-americanes es feien moltes carreteres paral\u00b7leles. Els nord-vietnamites van comen\u00e7ar a passar amb bestiar, amb bicicletes, a peu i al final amb camions que nom\u00e9s podien circular quan era fosc (pels avions) i eren freq\u00fcentment condu\u00efts per dones. Hi havia als costats grups de treballadors disposats a omplir forats fets per una bomba gaireb\u00e9 en l\u2019acte. Al final hi van haver bateries antia\u00e8ries que podien acabar amb bombarders i fins i tot enxampar-ne algun. \u00c9s en aquest lloc on els Americans van usar tan tr\u00e0gicament l\u2019Agent Orange, un defoliant molt poder\u00f3s per exposar la carretera des de l&#8217;aire i evitar que els arbres servissin com un amagatall. \u00a0No van aconseguir mai aturar el tr\u00e0fic del Nord al Sud i el cas fou una m\u00e9s de les m\u00e9s grans trag\u00e8dies \u00e8piques viscudes en aquells anys. Quina voluntat van tenir! Fins que els Hmong locals van comen\u00e7ar a queixar-se.<\/p>\n<p>===========<\/p>\n<p><b>La Pluja Groga<\/b>. Probablement l\u2019incident va comen\u00e7ar poc despr\u00e9s de la fi de la guerra en 1978, culminant amb una acusaci\u00f3 greu del Secretari d\u2019Estat Alexander Haig a les Nacions Unides contra la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en 1981 acusant els Sovi\u00e8tics de produir i dispersar un gas verin\u00f3s de guerra amb l\u2019intent d\u2019exterminar pobles que s\u2019oposaven a ells. Els Hmongs afirmaven haver estat ruixats per un material humit groc llen\u00e7at des de helic\u00f2pters, pulveritzadors, coets, granades, llaunes i materials de guerra que resultava en lesions i s\u00edmptomes neurol\u00f2gics, com par\u00e0lisi, dolor, febre i mort. Aix\u00f2 passava entre ells, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019havia observat en altres pa\u00efsos com Cambodja, Birm\u00e0nia i \u00cdndia. En dedu\u00efen que els Soviets els volien exterminar.<\/p>\n<p>Al final, la CIA s\u2019ho va prendre seriosament, va enviar un grup m\u00e8dic i va recollir mostres de la pluja groga a uns quants llocs. S\u00ed que era veritat que existia i ning\u00fa n\u2019havia sentit parlar mai. No obstant els metges feien notar que hi havia poca consist\u00e8ncia i explicacions alternatives a les queixes amb moltes variants i sense que hom hi pogu\u00e9s recon\u00e8ixer constantment una malaltia o lesi\u00f3 coneguda. El cos m\u00e8dic de l\u2019ex\u00e8rcit va declar no obstant que unes 10,000 persones havien mort recentment degut a gasos de guerra. Les queixes van anar estenent-se. Els de la CIA ho van veure com un gas de guerra prohibit i van presentar el cas a investigadors cient\u00edfics. S\u00ed que hi van trobar alguna cosa, una subst\u00e0ncia sens dubte verinosa anomenada <i>T-2 micotoxina<\/i> i una segona menys freq\u00fcent. Ja estava tot aclarit. Els Russos usaven un nou gas de guerra per exterminar enemics. L\u2019alarma, acabada de disparar pel Secretari d\u2019Estat a les Nacions Unides, va preocupar a molta gent. Tant els grans diaris com les revistes cient\u00edfiques m\u00e9s serioses van publicar articles. Tothom ho veia intolerable i demanava acci\u00f3. El cas va durar uns tres anys. Fins i tot els espies van determinar on es fabricava el gas: a una f\u00e0brica de la KGB a Yekaterinburg, la ciutat on la fam\u00edlia del czar fou assassinada. En Yelltsin, primer President de R\u00fassia, l\u2019home que va desfer la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, deia que ell havia estat el cap d\u2019aquella regi\u00f3 molts anys i no n\u2019havia sentit parlar mai.<\/p>\n<p><b>Hi ha gent que es nega a creure \u00a0la veritat<\/b>. La CIA havia dut mostres de la pluja a institucions prestigioses per\u00f2 al final en van enviar una a un fam\u00f3s professor de Harvard, anomenat Matthew Meselson. Ai-las, quina resposta tan cruel va donar! Era molt senzill: la subst\u00e0ncia groga contenia sobretot mig digerits pol\u00b7len i espores de plantes natives a la regi\u00f3 que sovint es podien agregar fins semblar com pluja. Es tractava de productes fecals incompletament digerit de les abelles de la regi\u00f3. S\u00ed que hi havia micotoxina en quantitats m\u00ednimes nom\u00e9s que aquesta subst\u00e0ncia la sintetitzaven espont\u00e0niament plantes locals. En resum, la pluja groga era simplement <b>caca d\u2019abella, <\/b>que no tenia res a veure amb gasos de guerra i queia en grans quantitats quan un n\u00favol d\u2019abelles gegants sobrevolava. Un entim\u00f2leg conegut havia capturat abelles gegants locals. Quan estaven treballant com abelles obreres al rusc tenien un di\u00e0metre abdominal molt gran, per\u00f2 d\u2019alguna forma rebien un senyal i sortien totes juntes al mateix temps a defecar i quan tornaven l\u2019abdomen era m\u00e9s petit. I que dubtaven que alg\u00fa es pogu\u00e9s morir d\u2019aquest ruixat. Un cop sabut, van sortir per tot arreu homes que treballaven a llocs amb moltes abelles i deien que ells aix\u00f2 ja ho havien sabut sempre. S\u2019havien escrit nous articles sobre la suposada malaltia a algun altre pa\u00eds. El New York Times va publicar un article detallat.<\/p>\n<p>Hom hauria esperat que un cop l\u2019incident ha quedat clarament explicat, els responsables haurien d\u2019estar disposats a acceptar-ho i demanar perd\u00f3 o almenys callar. En aquest cas, van seguir insistint i publicant alternatives fins que cas fou oblidat. Les ag\u00e8ncies del govern s\u00f3n sempre poderoses i sovint arrogants. Recorda alg\u00fa el cas de les armes de destrucci\u00f3 massiva que segons algunes entitats el Dictador Saddam Hussein tenia a l\u2019Iraq, per\u00f2 ning\u00fa va poder trobar?<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/Joangil.pubsitepro.com\">http:\/\/Joangil.pubsitepro.com<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Guerra del Vietnam (1954-1975) entre el govern fortament nacionalista i comunista de Vietnam del Nord i els Estats Units fou una de les grans trag\u00e8dies mundials a mig segle XX. Potser ja hi ha massa gent que no en sap res i cal descriure qu\u00e8 va passar amb l\u2019anomenada \u201cPluja Groga\u201d. Aquesta precipitaci\u00f3 va [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,34375,34374,34376,34377],"tags":[],"class_list":["post-4093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-guerra-de-vietnam","category-hmong","category-hochiminh-trail","category-vietcong"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-141","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4093"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4102,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4093\/revisions\/4102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}