![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/Alegor\u00eda_I_Rep\u00fablica_Espa\u00f1ola1-222x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/Madrid_proclamaci\u00f3n_de_la_rep\u00fablica_por_la_Asamblea_nacional_de_Pellicer.jpg\")
Proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal a Madrid<\/p><\/div>\n
Sembla que hi ha la intenci\u00f3 de commemorar el 150e Aniversari de la extraordin\u00e0ria proclamaci\u00f3 a Madrid de la Rep\u00fablica Federal, el primer intent seri\u00f3s de retornar al model multiestatal de la Uni\u00f3 Peninsular originat en 1492 i destru\u00eft pels borbons francesos. \u00a0El text que segueix fou publicat per primer cop en forma molt similar en aquest blog el 13 Mar\u00e7 de 2018.<\/p>\n
================================================<\/p>\n
Vet aqu\u00ed un llistat de VUIT<\/strong>\u00a0anys:\u00a0 \u00a01812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876, 1931, 1978<\/p>\n Aquests anys tenen una cosa en com\u00fa: son les dates de promulgaci\u00f3 pel Congr\u00e9s de Diputats de Madrid de\u00a0vuit<\/strong> Constitucions diferents de l\u2019Estat Espanyol. El portal web del Congr\u00e9s en fa un breu resum, una mica tendenci\u00f3s, i ofereix el text \u00edntegre de cadascuna d\u2019aquestes Constitucions, comen\u00e7ant amb la PEPA (publicada el dia de St Josep) de 1812 i acabant amb la sacrosanta i intocable del 1978. Com pot ser sagrada i intocable una llei que dura tan pocs anys? Als Estats Units d’Am\u00e8rica nom\u00e9s n\u2019hi ha hagut una, amb unes quantes petites esmenes posteriors, des del 1787.. Fins ara, els pol\u00edtics consideraven nom\u00e9s que la Constituci\u00f3 no passava de ser una llei important que es podia canviar quan feia falta i no la veien com un document etern i intocable que es pot utilitzar per inhabilitar i fer presos pol\u00edtics. La lectura de les Constitucions, totes fallides excepte la de 1978, es molt interessant perqu\u00e8 documenten la lluita interminable dels pobles espanyols contra una monarquia que insistia\u00a0 en que la sobirania nacional rau \u00fanicament i exclusiva en el rei i volia governar de forma totalit\u00e0ria. Hom hi pot trobar les pujades i abaixades, com tamb\u00e9 les il\u00b7lusions perdudes, els problemes constants i els desenganys. La conclusi\u00f3 es que la llibertat pol\u00edtica a Espanya ha estat sempre molt dif\u00edcil d\u2019aconseguir i defensar, i que durat uns pocs anys. L\u2019enlla\u00e7 a la p\u00e0gina del web dels congressistes es podria probablement trobar a la web del Congreso.<\/p>\n \u00c9s molt m\u00e9s interessant i actual parlar\u00a0 tamb\u00e9 de la Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal Espanyola de 1873 que el web del Congr\u00e9s prefereix ignorar (per\u00f2 qui vulgui pot anar a la Viquip\u00e8dia i buscar l\u2019entrada \u201cPrimera Rep\u00fablica Espa\u00f1ola\u201d de la que he tret les il\u00b7lustracions) Ara hi ha molta gent que parla del federalisme, per\u00f2 de la Primera Rep\u00fablica no parla ning\u00fa,ni tan sols el PSOE ni el seu PSC.<\/p>\n 7 de Juny de 1873<\/strong><\/p>\n Membres de la Federaci\u00f3 segons Pi i Margall (Cuba i Puerto Rico tamb\u00e9 hi estaven encloses)<\/p><\/div>\n \u201cArt\u00edculo 1: La forma de Gobierno de la naci\u00f3n espa<\/em>\u00f1ola es la Rep\u00fablica Democr\u00e1tica Federal\u201d<\/em><\/p>\n Abans de morir assassinat, el General Prim havia donat la corona a un pr\u00edncep de la Casa Reial de Savoia, de tradicions m\u00e9s liberals que els borbons, que regnaria amb el nom\u00a0 Amadeo I. El rei Amadeo era ben triat, un home profundament liberal i democr\u00e0tic, per\u00f2 no va poder aguantar el drama pol\u00edtic i les pressions cont\u00ednues a Espanya i va plegar volunt\u00e0riament, deixant la mem\u00f2ria d\u2019haver estat un rei respectat i liberal. Era el Febrer de 1873. El gran orador Emilio Castelar va explicar molt b\u00e9 la situaci\u00f3 al Congr\u00e9s:<\/p>\n \u201cSe\u00f1ores, con\u00a0Fernando VII<\/a>\u00a0muri\u00f3 la\u00a0monarqu\u00eda tradicional<\/a>; con la fuga de\u00a0Isabel II<\/a>, la\u00a0monarqu\u00eda parlamentaria<\/a>; con la renuncia de don\u00a0Amadeo de Saboya<\/a>, la\u00a0monarqu\u00eda democr\u00e1tica<\/a>; nadie ha acabado con ella, ha muerto por s\u00ed misma; nadie trae la Rep\u00fablica, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuraci\u00f3n de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Se\u00f1ores, salud\u00e9mosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria.\u201d<\/p>\n Barcelona saluda amb alegria la Rep\u00fablica Federal<\/p><\/div>\n La not\u00edcia de la proclamaci\u00f3 fou rebuda amb gran alegria i entusiasme, com passaria anys despr\u00e9s el 14 d\u2019abril de 1931 amb la Segona Rep\u00fablica. La marxa de Riego esdevingu\u00e9 l\u2019himne nacional per primera vegada. Les il\u00b7lustracions ensenyen el moment de la proclamaci\u00f3, gaireb\u00e9 per unanimitat a Madrid, i els ciutadans a Barcelona celebrant davant el Palau hist\u00f2ric de la Generalitat. La Diputaci\u00f3 de Barcelona immediatament va proclamar l\u2019estat Catal\u00e0, com faria el President\u00a0 Companys molts anys despr\u00e9s, per\u00f2 aquesta primera vegada la reacci\u00f3 de Madrid fou molt diferent. Ja hi havia un Govern presidit pel barcelon\u00ed Estanislau Figueras (primer catal\u00e0 que va esdevenir Cap d\u2019Estat espanyol) amb el gran Francesc Pi i Margall (que aviat esdevindria el segon i darrer) de Ministre de l\u2019Interior. Tots dos es van posar en contacte amb els Catalans i el President fins i tot va venir, demanant que esperessin la Constituci\u00f3, que quedarien satisfets. No van ficar ning\u00fa a la pres\u00f3.<\/p>\n Francesc Pi i Margall (veieu la foto), segon i darrer Cap d’Estat Espanyol catal\u00e0, fou un intel\u00b7lectual, periodista i pol\u00edtic molt important, exponent cabdal del llibertarianisme, de la solidaritat social i la democr\u00e0cia en el seu temps. Havia tradu\u00eft al castell\u00e0 obres del franc\u00e8s Proudhon, considerat com a pare del llibertarianisme. Proudhon havia estat un amic de Marx (i coneixia personalment en Pi i Margall,) per\u00f2 els seus camins s\u2019havien separat radicalment. Marx anunciava la inevitabilitat de la revoluci\u00f3 obrera mundial, mentre que Proudhon parlava de l\u2019evoluci\u00f3 o revoluci\u00f3 pacifica de la situaci\u00f3 de la classe treballadora i rebutjava viol\u00e8ncia.\u00a0 Pi i Margall creia no obstant com Proudhon en la legitimitat dels pronunciaments populars, cosa que acabaria costant-li molt cara (llegiu abaix)<\/p>\n El primer President de la Primera Rep\u00fablica fou el tamb\u00e9 catal\u00e0 Estanislau Figueras i de Moragas, que nom\u00e9s va poder aguantar al c\u00e0rrec uns quants mesos. Al\u00a0 final, durant una reuni\u00f3 amb les discussions, crits i baralles di\u00e0ries va anunciar al grup segons sembla en llengua catalana que ja en tenia prou i no podia aguantar m\u00e9s. \u201cI estic fins als collons de tots NOSALTRES\u201d Va tornar a l\u2019oficina i va deixar damunt la taula la carta de dimissi\u00f3. Va anar a passejar pel Parc del Buen Retiro per darrera vegada i va prendre el primer tren cap a l’exili i la frontera francesa. Pensant en les baralles actuals dels pol\u00edtics, caldria meditar sobre aquest episodi. El bon rei Amadeo havia fet el mateix.<\/p>\n L\u2019embolic era tan gran que el Congr\u00e9s no podia triar un substitut. Sembla que tal com ja havia passat anteriorment i passaria molt m\u00e9s tard, la Gu\u00e0rdia Civil es va presentar anunciant que d\u2019all\u00ed no sortia ning\u00fa fins que hi hagu\u00e9s un nou President. Els moderats van triar inesperadament en Pi i Margall, Ministre de l\u2019Interior fins aquell moment, que semblava un federalista amb principis i ideals molt democr\u00e0tics. Dit en\u00a0 bon catal\u00e0, semblava un home de seny. Fou elegit amb una gran majoria. Una mica estabornit l\u2019home va acceptar, tot i declarant a l\u2019assemblea que ell no s\u2019havia presentat a res i que no tenia cap projecte pol\u00edtic per formular en aquell moment davant la cambra. Imagineu-vos, un President que en el moment de la seva elecci\u00f3 diu la veritat enlloc de comen\u00e7ar a mentir.<\/p>\n Per\u00f2 va formular\u00a0 el pla per a la creaci\u00f3 dels nous \u201cestats\u201d membres de la futura Federaci\u00f3 que podeu veure m\u00e9s amunt, per\u00f2 que inclo\u00efen tamb\u00e9 Puerto Rico i Cuba, com esqueia a un bon dem\u00f2crata. A m\u00e9s va escriure una declaraci\u00f3 de pol\u00edtica social que seria encara en els nostres dies un gran exemple per a\u00a0 qualsevol\u00a0 partit progressiu. Va fracassar degut a la immaduresa i inestabilitat de la naci\u00f3 que no volia sentir parlar de raons ni tenia seny, un problema cr\u00f2nic a Espanya que fins ara no ha estat resolt.<\/p>\n Pi i Margall va afrontar quatre problemes insolubles que li van destrossar tot: 1) La Tercera Guerra Carlista, desfermada per l\u2019abdicaci\u00f3 del rei Amadeo, que va prendre control del Pa\u00eds Basc, Navarra i parts de Catalunya i no volia saber res de liberalisme, preconitzant el retorn a la monarquia totalit\u00e0ria dels borbons; 2) una guerra colonial fatal a Cuba, on els rebels semblaven a punt de guanyar, 3) hi havia un problema amb els esclaus que Pi nom\u00e9s va poder resoldre a Puerto Rico pero no pas a Cuba, on els propietaris es resistien; i 4) la cat\u00e0strofe de la rebel\u00b7li\u00f3<\/b>\u00a0cantonal.<\/b><\/p>\n La sublevaci\u00f3 cantonal al sud de la\u00a0<\/strong>pen\u00ednsula<\/b><\/p>\n Les sublevacions Cantonals. Al nord l\u2019escenari de la sublevaci\u00f3 carlina.<\/p><\/div>\n Les guerres cantonals van comen\u00e7ar quan Pi i Margall encara era ministre de l\u2019Interior. En Pi, a m\u00e9s del seu ideari social progressiu, reconeixia el principi de la sobirania popular i el dret a l\u2019autogovern local dintre d\u2019un federalisme pactat, cosa que compartia amb Proudhon. A la pen\u00ednsula l\u2019exercici d\u2019aquest dret va esdevenir una bestiesa intolerable que feia ingovernable al pa\u00eds, sobretot al Sud. El problema va durar des de juliol del 1873 a febrer del 1874. Ho van comen\u00e7ar tot federalistes radicals sovint associats amb el partit de Pi i Margall, per\u00f2 que havien esdevingut impacients amb el proc\u00e9s de federalitzaci\u00f3 que tirava endavant\u00a0 poquet a poquet amb seny i molta prud\u00e8ncia (i oposici\u00f3). El President Pi va definir molt b\u00e9 el seu problema cabdal: calia fer els canvis\u00a0des d\u2019amunt cap avall i no a l\u2019 inrev\u00e8s.<\/em> Els radicals en canvi van intentar transformar l\u2019estat des d\u2019avall immediatament amb sublevacions sobiranistes llibert\u00e0ries locals. Cal afegir que aquests radicals que van promoure els cantons no tenien cap desig ni intenci\u00f3 de desintegrar l\u2019estat i que els cantons independents volien ser part d\u2019una rep\u00fablica federal espanyola que pretenien accelerar. Per\u00f2 molta gent havien ent\u00e8s malament que \u00e9s la llibertat i qu\u00e8 seria el federalisme pactat. I que consti que la revoluci\u00f3 cantonal no va passar mai a Catalunya sin\u00f3 a les parts del pa\u00eds que tant creuen en la unitat espanyola en els nostres dies. He trobat no obstant un web espanyolista que afirma (amb l\u2019horror habitual) que Catalunya es va fer independent amb una sublevaci\u00f3 cantonal. A Catalunya com a Euskadi i Navarra no vam tenir mai ni un sol cant\u00f3. El que va estar m\u00e9s geogr\u00e0ficament a prop es trobava a Castell\u00f3 de la Plana.<\/p>\n Com ensenya el mapa, on es poden veure al nord els territoris ocupats pels ex\u00e8rcits carlins, els llocs principals de les sublevacions cantonals estan marcats amb flames. El drama va comen\u00e7ar quan en Pi era encara Ministre i es va exacerbar de mala manera durant la seva breu presid\u00e8ncia. Va intentar tractar amb els cabdills que hi havia a les ciutats sublevades i fins i tot va exigir Impostos amb el resultat que hom es pot imaginar. L\u2019\u00fanic recurs que quedava era la for\u00e7a militar per\u00f2 en Pi i Margall, reconeixent potser que el cas era una c\u00f2pia dolenta i mal feta dels seus principis, dubtava molt i no volia cap repressi\u00f3 violenta. El van fer fora acusant-lo de feblesa. Calia fer la guerra als tres fronts.<\/p>\n Pi i Margall, que es va exiliar per\u00f2 va acabar tornant despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica esdevenint diputat per Figueres, va guanyar una gran reputaci\u00f3. Els grans pensadors no s\u00f3n sempre els millors pol\u00edtics. Amb el temps es van formar partits que van adoptar la filosofia llibert\u00e0ria i pactista de Proudhon i Pi i Margall com a ideologia te\u00f2rica dels moviments anarquistes, cosa que Pi, un intel\u00b7lectual molt moderat i dialogant, sempre va rebutjar amb energia. En qualsevol cas, hi va haver molts partits llibertaris i sindicalistes completament diferents. Aquests partits van inventar coses com el sindicalisme modern i cooperativisme abans de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n Hi ha diferent versions de quines ciutats havien estat les primeres en declarar-se cantons lliures i sobirans.\u00a0 Als Pa\u00efsos Catalans el primer lloc fou Val\u00e8ncia, seguida de Castell\u00f3. Tamb\u00e9 alguns llocs a M\u00farcia i Albacete. A l\u2019altre costat de la pen\u00ednsula, la revoluci\u00f3 va comen\u00e7ar a ciutats andaluses com Sevilla i Almeria\u00a0 i tamb\u00e9 a Extremadura arribant fins a Salamanca i \u00c0vila.<\/p>\n Per\u00f2 la sublevaci\u00f3 cantonal que va durar m\u00e9s temps i va fer m\u00e9s nosa fou la de Cartagena, dirigida per un home anomenat Antonio G\u00e1lvez Arce \u201cAntonete<\/em>\u201d El seu grup va arribar a prendre control d\u2019un territori gran\u00a0 i sobretot dels millors vaixells de la flota de guerra espanyola. Sota ordres de l\u2019Antonete, els vaixells van salpar cap a ports andalusos buscant diners i partidaris, sovint desembarcant i atacant ciutats. En vista del caos i enrenou produ\u00efts al Mediterrani, el govern de Madrid, impotent, els va declarar vaixells pirates. Dues fragates estrangeres, una brit\u00e0nica i l\u2019altre alemanya els van empaitar com a pirates, capturar i fer presoners. L\u2019Antonete encara va durar bastant temps. Cartagena va arribar a crear una moneda pr\u00f2pia, el\u00a0duro cantonal<\/em>. Al final va formar un ex\u00e8rcit que va sucumbir a una batalla campal contra l\u2019ex\u00e8rcit espanyol. En aquell moment la Rep\u00fablica Federal ja havia estat enderrocada per l\u2019ex\u00e8rcit despr\u00e9s d\u2019una breu dictadura militar. De fet el cant\u00f3 de Cartagena havia sobreviscut la Rep\u00fablica Federal per un mes.<\/p>\n Joan Gil<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sembla que hi ha la intenci\u00f3 de commemorar el 150e Aniversari de la extraordin\u00e0ria proclamaci\u00f3 a Madrid de la Rep\u00fablica Federal, el primer intent seri\u00f3s de retornar al model multiestatal de la Uni\u00f3 Peninsular originat en 1492 i destru\u00eft pels borbons francesos. \u00a0El text que segueix fou publicat per primer cop en forma molt similar […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34371,816,34372,34373],"tags":[],"class_list":["post-4082","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-francesc-pi-i-margall","category-general","category-primera-republica-espanyola","category-sublevacions-cantonals"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-13Q","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4082","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4082"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4082\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4089,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4082\/revisions\/4089"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4082"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/200px-Mapa_de_Espa\u00f1a_-_Constituci\u00f3n_de_1873.svg_.png\")
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/Barcelona_proclamaci\u00f3n_de_la_rep\u00fablica_aspecto_de_la_plaza_de_San_Jaime_en_la_ma\u00f1ana_del_21_de_febrero_de_Pellicer.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/Francisco_Pi_y_Margall.jpg?resize=200%2C280\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/03\/250px-Conflictos_en_la_I_Rep\u00fablica_Espa\u00f1ola.svg-1.png\")