![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/02\/Nueces-River-244x300.png\")
Territori en verd disputat entre M\u00e8xic i EUA, origen de la guerra. Pertanyia a Texas?<\/p><\/div>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/02\/Map-Spanish-Mexico-300x224.png\")
Dimensions de M\u00e8xic quan va obtenir la independ\u00e8ncia d’Espanya<\/p><\/div>\n
El problema greu amb M\u00e8xic es va posar en marxa al final del mandat del President Tyler, que el dia abans de plegar, havia firmat i enviat al Congr\u00e9s l’admissi\u00f3 de Texas a la Uni\u00f3. M\u00e8xic va protestar dient que Texas era seu, pero el cas es va complicar molt quan el nou President Polk, un gran nacionalista, va determinar amena\u00e7adorament que el tractat de Velasco, que ell naturalment reconeixia, establia la frontera de Texas al Rio Grande, territori encara ocupat pels Mexicans i no pas com pretenia M\u00e8xic al Rio Nueces, molt m\u00e9s a l\u2019est (que passa per San Antonio i Corpus Christi desembocant tamb\u00e9 al Golf de M\u00e8xic). La distancia era considerable. Per M\u00e8xic, Santa Anna ni havia tingut dret a recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia de Texas ni encara menys a concedir-li territori addicional. Els EUA van enviar un grup de 80 soldats a prendre possessi\u00f3 del territori disputat al nord del Rio Grande entre de El Paso i el Rio Nueces prop de l’actual ciutat de Corpus Christi. Era una provocaci\u00f3 i els Mexicans van atacar militarment matant tots els soldats nord-americans. La guerra havia comen\u00e7at. Els nord-americans, un nou pa\u00eds originat a la Costa Atl\u00e0ntica, parlaven del Manifest Destiny <\/em>que afirmava el seu dret a arribar al Pac\u00edfic i esdevenir una pot\u00e8ncia continental. I, ai las, els esclavistes volien refor\u00e7ar-se amb nous territoris seus al Sud.<\/p>\n Sorprenentment, els Nord-Americans van decidir que la primera prioritat era ocupar Calif\u00f2rnia, on els mexicans locals\u00a0 havien proclamat una Rep\u00fablica que va durar una setmana i de fet hi vivien molts mes ind\u00edgenes que mexicans. El problema era el temor constant dels Estats Units que I ‘Imperi Brit\u00e0nic intent\u00e9s prendre possessi\u00f3 de la costa pac\u00edfica. El Regne Unit fou un problema temut fins despr\u00e9s de la Guerra Civil. L\u2019ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0 va baixar des del nord (Oregon ja era seu des del Louisiana Purchase i el reconeixement diplom\u00e0tic brit\u00e0nic) prenent f\u00e0cilment possessi\u00f3 de tota Calif\u00f2rnia incl\u00f2s aviat Los \u00c0ngeles. Poc despr\u00e9s arribarien a Santa Fe, capital de l\u2019actual estat de Nou M\u00e8xic i anterior capital espanyola. Aviat toparien amb un problema greu: gran part de Texas estava ocupada pels ind\u00edgenes Comanches i els Navajos, als quals la darrera administraci\u00f3 espanyola havia subvencionat perqu\u00e8 no ataquessin, per\u00f2 que ara estaven en peu de guerra contra tots els invasors, mexicans, texans o estatunidencs. Els colons texans havien evitat establir-se prop dels seus territoris. Els Comanches ocupaven dintre de l’actual Texas un territori molt gran, gaireb\u00e9 tant com un estat, que els Mexicans anomenaven la Comancheria, on cap blanc que s\u2019hi fiqu\u00e9s sortiria viu. No obstant, l\u2019escenari principal de la guerra entre els dos pa\u00efsos fou la Costa Atl\u00e0ntica amb grans operacions nord-americans a Monterrey i un desembarco amfibi a Veracruz, seguit per una multitud de batalles terrestres, resist\u00e8ncia de partisans mexicans i al final la captura pels EUA de la capital, Ciutat de M\u00e8xic, despr\u00e9s de la batalla final de Chapultepec, el tur\u00f3 a les afores de la Ciutat de M\u00e8xic on encara existeix el Palau Imperial de Maximiliano I que molts turistes han visitat.<\/p>\n Els Mexicans van haver de rendir-se. La pau fou firmada en el Tractat de Guadalupe Hidalgo, desastr\u00f3s per M\u00e8xic, que va perdre el 55% del seu territori, no sols Texas i tota l\u2019\u00e0rea nord del Rio Grande, sin\u00f3 tamb\u00e9 Calif\u00f2rnia, Nevada, Nou M\u00e8xic, Utah, gran part d\u2019Arizona i Colorado i parts considerables d\u2019Oklahoma, Kansas i Wyoming. Els Estats Units van pagar als Mexicans un preu de compra de nom\u00e9s 15 milions de d\u00f2lars, la meitat del que el govern de Polk havia ofert abans de la guerra.<\/p>\n El futur President Lincoln, molt jove, durant la seva disputa contra la Guerra de M\u00e8xic quan era nomes Representant<\/p><\/div>\n La Guerra havia tingut lloc\u00a0 des del 25 Abril de 1846 fins al 2 de Febrer de 1848 i s\u2019hi van formar gaireb\u00e9 tots els militars nord-americans que aviat combatrien a la Guerra Civil, inclosos el que esdevindria cap dels Confederats, Robert Lee, i el dels Unionistes, Ulysses Grant. El President Polk va acceptar Texas i la resta com un nou estat i com territori esclavista, cosa a la qual molts residents del Nord s\u2019oposaven. El President Polk ho va presentar com un triomf glori\u00f3s i patri\u00f2tic del Manifest Destiny, per\u00f2 molts altres ho van veure com un refor\u00e7 intolerable i amena\u00e7ador de l\u2019esclavisme del Sud. Sens dubte, tots van comen\u00e7ar a esmolar els ganivets pel desastre que es veia venir. Abraham Lincoln havia estat membre de la Casa de Representants per un sol termini i no es va voler presentar a la reelecci\u00f3 per una baralla amb el President Polk sobre la Guerra de M\u00e8xic. Ulysses Grant, vencedor de la ja inevitable Guerra Civil, va escriure a les seves mem\u00f2ries que la destinaci\u00f3 de 80 soldats al terreny entre les desembocadures dels Rius Nueces i Grande que va iniciar la guerra fou una provocaci\u00f3 intolerable.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2023\/02\/Young-Lincoln-237x300.jpg\")