Aquest apunt \u00e9s una repetici\u00f3 bastant similar a un text publicat gaireb\u00e9 exactament fa tres anys, que va tenir molts lectors.<\/p>\n
L’\u00f2pera “La<\/strong> Traviata<\/strong>” \u00e9s probablement l’obra m\u00e9s coneguda i una de les millors de Giuseppe Verdi. Jo l’he vist cinc vegades a un escenari i recordo una versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica magn\u00edfica interpretada per un Pl\u00e0cido Domingo molt m\u00e9s jove. La hist\u00f2ria molt emocional (com totes les bones \u00f2peres han de ser) que exposa \u00e9s ben coneguda: Alfred, un jove estudiant acabat d’arribar a Par\u00eds, s’enamora perdudament d’una cortesana<\/em> de gran luxe anomenada Violeta i la conven\u00e7 perqu\u00e8 es retiri per viure dedicada nom\u00e9s a ell al camp. El pare d’Alfred apareix i explica a Violeta que aquest esc\u00e0ndol tan gran, si s’arriba a con\u00e8ixer p\u00fablicament,\u00a0 impedir\u00e0 el casament d’una filleta innocent, un verdader \u00e0ngel, germana d’Alfred. El pare arriba a oferir diners a Violeta. Ella els rebutja, per\u00f2 commoguda per la hist\u00f2ria, Violeta abandona Alfred i torna a Par\u00eds. Alfred, molt desenganyat i interpretant la resoluci\u00f3 malament, la troba a Paris i la insulta en p\u00fablic. A l’acte final, el pare ha fet comprendre a Alfred la injust\u00edcia del seu jutjament i la noblesa de Violeta i es presenten tots dos al llit de mort de la cortesana a demanar perd\u00f3. Massa tard.<\/p>\n Com molta gent sap, aquest argument segueix bastant b\u00e9 el contingut d’una famosa novel\u00b7la francesa escrita per Alexandre Dumas fill, “La Dama de les\u00a0<\/strong>Cam\u00e8lies”<\/b>. Al poc temps de ser publicada amb gran \u00e8xit, fou duta a l’escenari del teatre i interpretada per la famosa actriu Sarah Bernard i aviat Verdi en va fer una \u00f2pera. Dumas <\/em>fill no va arribar a la mateixa categoria del seu glori\u00f3s pare, per\u00f2 fou sens dubte un gran escriptor que a m\u00e9s va declarar que la hist\u00f2ria era en part autobiogr\u00e0fica. Qui sap. En qualsevol cas, l’argument oper\u00e0tic no hauria estat digne d’ell. Els objectius d’un compositor com Verdi i un escriptor com Dumas s\u00f3n molt diferents: una \u00f2pera busca prim\u00e0riament despertar al m\u00e0xim les emocions del p\u00fablic i sovint fins i tot fer plorar als espectadors; un bon escriptor en canvi intenta retratar la societat on viu i denunciar la hipocresia i injust\u00edcia del temps. L’argument que Dumas havia presentat era, si fa o no fa, el mateix que Verdi treu a l’escena, per\u00f2 explicat de forma molt, per\u00f2 que molt diferent. Podeu llegir, sisplau i si voleu fer comparacions a continuaci\u00f3, un resum de la hist\u00f2ria cre\u00efble, gaireb\u00e9 naturalista i sovint cruel que va escriure en Dumas.<\/p>\n La Dame aux Camelias<\/strong>, per Alexandre Dumas,fill<\/strong><\/p>\n Alfred \u00e9s un fill d’una fam\u00edlia acomodada de les prov\u00edncies que ha vingut a Par\u00eds. Ha pres com tothom una amant jove que no li agrada perqu\u00e8 no \u00e9s prou refinada o educada i ni la pot endur ni presentar enlloc. Un dia veu a un parc la meravellosa Violeta passejant en un cotxe de cavalls i queda embadalit. Un amic seu li explica que \u00e9s una cortesana i que si vol, li pot presentar perqu\u00e8 ell la coneix. No li donaria cap problema perqu\u00e8 estava malalta de tuberculosi i es moriria aviat. Alfred i el seu amic tornen a veure-la a la llotja d’un teatre (on sens dubte va regularment a buscar negoci). La dona porta sempre una cam\u00e8lia al pit, gaireb\u00e9 cada dia blanca, excepte 2-3 dies al mes quan \u00e9s roja. L’amic l’invita a pujar a la llotja durant l’entreacte a con\u00e8ixer-la, per\u00f2 Alfred, t\u00edmid i emocionat, sembla tremolar de por. Violeta els saluda afectuosament per\u00f2 demana que li portin xocolates. Els dos joves van a la botiga del teatre, i l’Alfred vol fer una selecci\u00f3 especial de bombons per\u00f2 l’amic li diu que no sigui ximple, agafa una caixeta ja embalada i diu que ja n’hi ha prou. Tornats a la llotja de la Violeta, l’Alfred segueix tan emocionat que no por parlar i avergonyit fuig de la llotja mentre Violeta riu.<\/p>\n Dies despr\u00e9s, els dos homes es tornen a trobar. L’amic suggereix que vagin al pis de la Violeta que tant l’interessa, a veure si hi \u00e9s. Alfred, horroritzat, respon que hom no pot visitar una dama sense haver avisat pr\u00e8viament. \u00a0Per\u00f2 la Violeta no \u00e9s cap dama. El que segueix es una versi\u00f3 molt diferent del fam\u00f3s banquet on comen\u00e7a l’\u00f2pera Traviata<\/strong> amb el brindis Libbiamo, libbiamo<\/em>, cantat pel tenor a una gran sala plena d’homes vestits de gala. Doncs no. Els joves troben la Violeta parlant amb un bar\u00f3 ja molt vell que sempre repeteix que vol que vingui a viure nom\u00e9s amb ell i li porta regals car\u00edssims, per\u00f2 la Violeta no el pot aguantar i aprofita l’arribada dels dos joves per engegar-lo. Volen dinar? Una minyona treu pollastre i tots tres seuen a la taula a menjar. Mentre l’amic intenta lligar amb la minyona, Alfred finalment aconsegueix parlar a la Violeta confessant la seva passi\u00f3. La dona vol respondre per\u00f2 es posa a tossir sang i es retira precipitadament al seu dormitori. L’Alfred la segueix. La Violeta t\u00e9 una petita palangana de plata a l’habitaci\u00f3 on pot escopir la sang i al final respon a Alfred. Molts homes, alguns d’ells joves, ja li han proposat el mateix que ell vol, dient que tenen diners, per\u00f2 al poc temps es presenta un pare indignat exigint que l’afer s’acabi o ell li retirar\u00e0 els diners i l’her\u00e8ncia. I la dona es queda penjada sense res i pot haver perdut la clientela. Fa un discurs lamentant la posici\u00f3 tan trista\u00a0 de les prostitutes (s\u00ed que utilitza aquest mot enlloc de \u201ccortesana\u201d).<\/p>\n Per\u00f2 Alfred i Violeta (segon acte de l’\u00f2pera) acaben vivint junts tots sols en una casa al camp. Aleshores, quan l\u2019Alfred no hi \u00e9s, es presenta sense av\u00eds el pare que en aquest cas canta gaireb\u00e9 exactament la mateixa hist\u00f2ria lacrim\u00f2gena de la pobra filleta que ell\u00a0 t\u00e9, que perdria el prom\u00e8s que tant estima per culpa de l’esc\u00e0ndol que est\u00e0 fent seu germ\u00e0. Ara b\u00e9: el pare, despr\u00e9s de parlar amb la dona i oferir-li diners en va, es troba amb Alfred a Par\u00eds i li diu que ha parlat amb la Violeta i la noia li ha agradat molt i que \u00e9s\u00a0 molt sensible i intel\u00b7ligent. I que al capdavall ell de jove tamb\u00e9 tenia una amant i molts joves solters encara en segueixen tenint una i que la Violeta \u00e9s millor que moltes altres. O sigui que endavant i que tot s’arreglar\u00e0 (aix\u00f2 no surt a l’\u00f2pera).<\/p>\n Alfred torna a la casa i troba que la Violeta se n’ha anat despr\u00e8s de parlar amb el pare i es pensa que la dona l’ha rebutjat. Se sent tra\u00eft, of\u00e8s, i jura venjar-se.<\/p>\n Tornats a Paris, tant l’Alfred com la Violeta surten amb altres companys. A la Traviata ensenyen com Alfred guanya al joc diners de l’amant de Violeta de torn, i llen\u00e7a els diners als peus de la dona en pagament p\u00fablic dels seus serveis. \u00c9s molt espectacular i emocionant pero no \u00e9s com va a la novel\u00b7la. En realitat, Alfred comen\u00e7a a perseguir I espiar la dona de forma amena\u00e7adora per totes les sales de joc i llocs d’entreteniment de Paris, mirant-se-la fixament sense parlar mai amb ella. La Violeta pateix molt amb aquest asseig i no ho pot aguantar, perqu\u00e8 secretament segueix estimant l’Alfred.<\/p>\n Finalment un dia es presenta desesperada al pis de l’Alfred i li diu que ja no pot m\u00e9s, que deixi de perseguir-la, i que faci amb ella all\u00f2 que vulgui. L’endem\u00e0, el venjatiu Alfred \u00a0li envia al seu pis un sobre amb un bitllet de banc i una nota dient que era en pagament dels seus serveis la nit anterior. Desesperada, la Violeta accepta anar de viatge a Anglaterra amb un altre senyor que coneix, per\u00f2 de cam\u00ed es mor de la tuberculosi i l\u2019acompanyant paga per retornar el cos i enterrar-lo a Par\u00eds.<\/p>\n La novel\u00b7la comen\u00e7a i acaba amb un narrador desconegut que no t\u00e9 res a veure amb els esdeveniments i entra per casualitat al pis de Violeta ja enterrada a mirar la subhasta de la seva propietat per pagar els deutes que la dona havia deixat. \u00c9s en aquest indret on el desconegut es troba i parla amb l’Alfred que est\u00e0 molt penedit de la seva conducta I ho explica tot. Tots dos homes van al cementiri i veuen que la Violeta est\u00e0 enterrada a una fossa com\u00fa sense nom perqu\u00e8 la seva fam\u00edlia al poble era pobra. Paguen per desenterrar-la i traslladar la Violeta a una bona tomba amb una l\u00e0pida inscrita amb el seu nom. De cam\u00ed, Alfred demana que obrin la coberta del ta\u00fct per veure la dona per darrera vegada i veu que est\u00e0 ben vestida per\u00f2 la cara est\u00e0 ja descomposta. La tornen a enterrar. I en Dumas fill abandona el lector terroritzat i gaireb\u00e9 angoixat.<\/p>\n Sembla mentida que la mateixa hist\u00f2ria hagi pogut ser explicada de dues formes tan diferents. \u00a0El personatge que m\u00e9s canvia \u00e9s sens dubte Alfred. A l\u2019\u00f2pera ell \u00e9s un jove rom\u00e0ntic que fa una equivocaci\u00f3; Dumas el descriu com un noi acabat de sortir de l\u2019escola, ingenu, t\u00edmid, socialment inepte i mal educat per\u00f2 capa\u00e7 de venjan\u00e7a i \u00a0crueltat quan les coses surten malament.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n