{"id":4036,"date":"2023-01-02T15:51:34","date_gmt":"2023-01-02T21:51:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=4036"},"modified":"2023-01-04T11:30:33","modified_gmt":"2023-01-04T17:30:33","slug":"com-son-de-diferents-els-jutges-americans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2023\/01\/02\/com-son-de-diferents-els-jutges-americans\/","title":{"rendered":"Com s\u00f3n de diferents els Jutges Americans"},"content":{"rendered":"

La primera cosa a dir \u00e9s que als Estats Units ning\u00fa t\u00e9 ni ha tingut mai Immunitat<\/em> per res, ni els parlamentaris, ni cap govern, ni tan sols els jutges. I el President? Fins ara ning\u00fa ha gosat tocar-lo mai, per\u00f2 el Fiscal General Federal (el ministre de Just\u00edcia) ja ha dit que ning\u00fa est\u00e0 fora de la llei, sense excepcions. Alguna vegada un parlamentari \u00e9s detingut per la policia, sovint per conduir un cotxe intoxicat i \u00e9s tractat com tothom. I quan un parlamentari sembla haver fet una cosa dolenta o corrupta? Un fiscal el pot investigar per\u00f2 de cap manera el pot expulsar del Congr\u00e9s, que \u00e9s el representant directe i titular de la sobirania popular, centre de la democr\u00e0cia north-americana i per tant intocable. En un cas aix\u00ed, el diputat o senador acusat pot ser referit al Comit\u00e8 d’\u00c8tica de la seva cambra, el qual, si el troba culpable, mirar\u00e0 de conv\u00e8ncer-lo que m\u00e9s val dimitir. Si es nega, el Comit\u00e8 pot convocar i fer votar un ple de la cambra per expulsar-lo. Per\u00f2 cap autoritat judicial pot destituir un home elegit ni encara molt menys, donar ordres a una Cambra del Congr\u00e9s sobir\u00e0 com passa a algun pais. Si l\u2019acusat \u00e9s un membre del govern, en general quedar\u00e0 susp\u00e8s en el moment de ser imputat i ser\u00e0 acomiadat si \u00e9s trobat culpable (en cas que no hagi optat per plegar abans).<\/p>\n

Com s\u00f3n elegits els jutges<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt diferent quan es tracta dels jutges locals amb jurisdicci\u00f3 nomes a un estat o dels jutges federals.<\/p>\n

Els jutges estatals<\/i>, que s\u00f3n els \u00fanics que pr\u00e0cticament sempre interessen el p\u00fablic, s\u00f3n els que s\u2019ocupen de coses com robatoris, crims, baralles comercials, estafes, abusos a dones,…. Hi ha 50 estats co-sobirans i aquest autor no pret\u00e9n con\u00e8ixer qu\u00e8 fan tots o qu\u00e8 tenen escrit a les seves constitucions, per\u00f2 que jo s\u00e0piga tots trien els seus jutges de tots els nivells per elecci\u00f3 popular universal probablement per quatre anys amb reelecci\u00f3 pel mateix sistema. El sistema no \u00e9s perfecte, com res n’\u00e9s en administraci\u00f3 publica, per\u00f2 els ciutadans en general n\u2019estan satisfets. Hi ha estats on les candidatures s\u00f3n conjuntes dels dos partits, per\u00f2 tothom que sigui advocat s\u2019hi pot presentar com a membre d’un partit o independent. Per descomptat un jutge que hagi fet una barbaritat impopular com ha passat algunes vegades a l\u2019estat espanyol, no durar\u00e0 gaire. \u00a0Cal afegir que a difer\u00e8ncia d\u2019Espanya els jutges americans es limiten a arbitrar i fer observar les regles dels judicis i els drets de tothom, per\u00f2 no \u00e9s la seva feina declarar culpable o innocent a cap acusat (a menys que un acusat l\u2019hagi preferit a un jurat, com \u00e9s el seu dret). Aix\u00f2 ho fan nomes els jurats. Segons la Constituci\u00f3 tothom t\u00e9 el dret intocable de ser jutjat pels seus iguals, per\u00f2 si a un enjuiciat li sembla que li seria favorable, t\u00e9 el dret a renunciar al jurat i fer-se jutjar nom\u00e9s pel magistrat presidint (nom\u00e9s un sol jutge). Que jo s\u00e0piga els jutges superiors dels Tribunals d\u2019Apel\u00b7laci\u00f3 i fins i tot Suprem de l\u2019estat tamb\u00e9 s\u00f3n elegits pel poble (almenys al lloc on jo visc).<\/p>\n

Els jutges federals<\/i> que tenen jurisdicci\u00f3 sobre coses sovint molt complicades afectant lleis federals, afers financers, oposici\u00f3 a noves lleis o ordres presidencials o esdeveniments que han tingut lloc a m\u00e9s d\u2019un estat, s\u00f3n molt diferents. Tots s\u00f3n triats pel President dels Estats Units (aconsellat per qui ell vulgui) i presentats per confirmaci\u00f3 al Senat, la cambra alta. El Senat els refereix al seu Comit\u00e8 judicial, el qual cita els candidats, revisa el seu historial i els interroga. Si tot va b\u00e9, el cas passa al ple del Senat que vota per acceptar el candidat o dir que no de forma final. Si el candidat \u00e9s acceptat, ser\u00e0 jutge federal per tota la vida o fins que es retiri volunt\u00e0riament<\/i>. Si sembla que ho fa massa malament o \u00e9s corrupte, l\u2019\u00fanica forma d\u2019expulsar-lo \u00e9s fer-li un impeachment<\/em> (com els que fan intentant destituir un President) seguit d\u2019un judici p\u00fablic pel Senat (com tamb\u00e9 es fa amb els Presidents). Passa rarament perqu\u00e8 els acusats prefereixen deixar-ho c\u00f3rrer a una fase pr\u00e8via i plegar.<\/p>\n

Els membres dels Tribunals Federals d\u2019Apel\u00b7laci\u00f3 i del Suprem segueixen exactament el mateix proc\u00e9s: nomenats pel President, interrogats per un Comit\u00e8 i votats a una Sessi\u00f3 plen\u00e0ria del Senat. Per tota la vida o fins que volunt\u00e0riament es jubilin. L\u2019inter\u00e8s p\u00fablic \u00e9s molt gran quan ha de ser elegit un membre del Suprem. La composici\u00f3 dep\u00e8n molt de quin president hi ha quan mor o es jubila un. Trump per exemple va aconseguir eliminar el dret federal a l\u2019avortament perqu\u00e8 va tenir la sort de poder triar tres suprems d\u2019oposici\u00f3 coneguda al dret de l\u2019avortament i el seu Senat republic\u00e0 ho va tolerar. Cal saber que encara que el nombre de Just\u00edcies Suprems no estigui fixat a la Constituci\u00f3 federal, han estat sempre nou per\u00f2 es podria canviar per llei si el President pogu\u00e9s trobar prou vots. Sempre hi ha qui en voldria afegir m\u00e9s si fos possible (com ara Biden) per\u00f2 l\u2019\u00fanic que ho va intentar de deb\u00f2 fallant de mala manera fou el President Franklin D Roosevelt abans de la Guerra Mundial. A difer\u00e8ncia de pa\u00efsos com Espanya no hi ha diferents tribunals suprems per diferent problemes, sin\u00f3 nom\u00e9s un, exclusivament amb 9 jutges que tenen jurisdicci\u00f3 sobre qualsevol cosa per\u00f2 reben cada any un nombre enorme de sol\u00b7licituds i en trien les que poden o els interessen m\u00e9s, sense haver de donar explicacions.<\/p>\n

Per descomptat, tothom sap que hi ha candidats progressius i candidats conservadors. En parlen molt, per\u00f2 tothom ho sap abans de votar. Com en Trump ho sabia.<\/p>\n

Funcions dels jutges<\/b><\/p>\n

Els jutges estatals, els \u00fanics que importen a la majoria de ciutadans, gaireb\u00e9 mai decideixen si un acusat presentat pels fiscals \u00e9s culpable o no. All\u00f2 que fan m\u00e9s sovint \u00e9s vigilar que hi hagi prou evid\u00e8ncia per exposar un ciutad\u00e0 a judici i que tots els drets de l\u2019acusat i les regles de processament\u00a0 siguin observades escrupolosament. Trobar l\u2019acusat culpable o innocent ho ha de fer el jurat tot sol. En canvi, la sent\u00e8ncia (anys de pres\u00f3 o mort) s\u00ed que en general la dicta el jutge al final, encara que en cas de sent\u00e8ncia a mort als estats on encara n’hi ha, sovint cal fer sessions addicionals exclusivament sobre l\u2019assumpte i esperar una segona decisi\u00f3 dels jurats. Execuci\u00f3 s\u00ed o no?<\/p>\n

cal afegir que fins ara la llei federal accepta la pena de mort manada per un tribunal federal, tamb\u00e9 amb un jurat, com tothom. Hi ha pocs casos sempre per coses molt greus com terrorisme, tra\u00efci\u00f3 a una gerra, crims a l\u2019ex\u00e8rcit,\u2026 Per mostrar el seu poder, en Trump en va fer executar tres o quatre per\u00f2 Biden ja ha anunciat que no n\u2019hi haur\u00e0 cap sota el seu mandat. Una cosa curiosa \u00e9s que els federals nom\u00e9s poden executar a estats que accepten la pena de mort, perqu\u00e8 si ho fessin a un estat sense pena de mort, el botx\u00ed podria ser detingut per homicidi.<\/p>\n

Si un acusat \u00e9s absolt, ho \u00e9s per sempre i el cas no pot ser obert o jutjat mai m\u00e9s. En angl\u00e8s es diu que no existeix la double jeopardy<\/i>, el perill doble.\u00a0 Si l\u2019acusat \u00e9s condemnat, els seus advocats poden apel\u00b7lar als tribunals superiors de l\u2019estat per\u00f2 el judici no es pot repetir<\/i>. Si els defensors haguessin trobat proves noves, els caldria anar al jutge original i demanar-li que obr\u00eds el cas de nou, per\u00f2 aix\u00f2 el Jutjat d\u2019Apel\u00b7lacions o el Suprem de l\u2019Estat ni ho faran mai ni acceptaran noves proves. Els advocats s\u2019han de presentar tots sols davant aquests jutges superiors sense acusats i intentar conv\u00e8ncer els jutges que el proc\u00e9s havia estat mal condu\u00eft, violant drets de l\u2019acusat i alguna regla obligat\u00f2ria del proc\u00e9s. Amb molta sort, pot passar que aquests jutges retallin l\u2019import d\u2019una indemnitzaci\u00f3 exagerada, o que alliberin un detingut o que manin repetir un judici al tribunal original, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil. I anar al Suprem Federal a Washington? Encara m\u00e9s, si cap molt m\u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 els Suprems no tenen cap jurisdicci\u00f3 sobre la just\u00edcia d\u2019un estat i caldria conv\u00e8ncer-los que un jutjat estatal ha ignorat o violat drets constitucionals federals. En principi, la decisi\u00f3 del jurat original de primera inst\u00e0ncia \u00e9s indiscutible. Pel que fa a l\u2019ajornament d\u2019execucions, cada dia m\u00e9s rares afortunadament, un dels jutges suprems actuals va dir en p\u00fablic que el simple fet que un condemnat a mort fos innocent, no justificava prohibir-ne l\u2019execuci\u00f3. El jutge Thomas s\u2019hauria hagut d’estalviar aquesta explicaci\u00f3 per a ell mateix i els seus amics, per\u00f2 era com ho havien de veure els Suprems. De la condemna nom\u00e9s \u00e9s responsable l\u2019estat i el Suprem no pot violar cap dret d\u2019un estat, tant si \u00e9s just com si no.<\/p>\n

Els drets d\u2019un detingut<\/b><\/p>\n

Els pares fundadors sentien horror recordant com forces de l\u2019estat durant l’\u00e8poca colonial brit\u00e0nica tenien el poder d\u2019arrestar un ciutad\u00e0 i tancar-lo a una pres\u00f3 per sempre. No volien tolerar que aix\u00f2 pogu\u00e9s passar a Americans ciutadans d\u2019una rep\u00fablica lliure. I es van assegurar que no pogu\u00e9s passar.<\/p>\n

La Policia<\/i> dels estats (sovint municipal) nom\u00e9s pot detenir gent per coses evidents com enganxar un criminal in fraganti, o aturar un perill p\u00fablic, o un atac armat, o un fugitiu, per exemple, per\u00f2 per arrestar com a resultat d\u2019una investigaci\u00f3 en general tant la policia com el fiscal necessiten obtenir abans una ordre (un warrant) <\/i>judicial. Per obtenir-lo, cal que un policia o un fiscal vagi a veure un jutge en persona, li doni un paper descrivint per escrit les proves que tenen per sospitar un ciutad\u00e0 i firmar fent un jurament que \u00e9s tot veritat davant del jutge. I aleshores el jutge s\u2019ho pensa i pot dir que s\u00ed i signar el warrant o respondre que no n\u00b4hi prou amb les proves presentades. Igual amb un perm\u00eds per escorcollar un lloc privat, on cal descriure expl\u00edcitament en detall al jutge quin lloc volen examinar i perqu\u00e8.<\/p>\n

Quan la policia dona un cas per tancat, no va a un jutge sin\u00f3 al fiscal municipal o del districte, el qual pot acceptar el cas tal com se li presenta o iniciar una investigaci\u00f3 pr\u00f2pia addicional que sempre haur\u00e0 d\u2019aprovar un jutge abans de tirar endavant. Si la investigaci\u00f3 \u00e9s exitosa, porten l\u2019acusat davant d\u2019un jutge de gu\u00e0rdia (vist molt sovint als v\u00eddeos i TV americans), i descriure en terminis generals l\u2019acusaci\u00f3 que hi ha. El fiscal sovint demana que el jutge el fiqui a la pres\u00f3 i l\u2019advocat defensor que el deixi sortir. Moltes vegades aquest jutge imposa una fian\u00e7a (cosa molt discutida actualment, perqu\u00e8 acusats rics poden pagar i anar provisionalment a casa i els pobres no). El pas seg\u00fcent \u00e9s una sessi\u00f3 provisional davant del jutge que presidir\u00e0 el judici, per veure si al jutge li sembla que hi ha prou indicis i proves per processar l\u2019acusat o no, aquesta vegada davant els advocats defensors i sovint amb testimonis. Si al jutge li sembla que no, el cas s\u2019ha acabat. Si diu que s\u00ed, el cas generalment encara ha de ser presentat a un Grand Jury<\/i> secret. Curiosament el Gran Jurat com a protecci\u00f3 final d\u2019un acusat contra un ab\u00fas de la llei, \u00e9s una invenci\u00f3 anglesa que el Regne Unit ja fa anys que va eliminar per\u00f2 que als EUA segueix manada. El Gran Jurat consisteix de 21 ciutadans de nom secret triats casualment que seuen a un lloc tancat i escolten les explicacions del fiscal de perqu\u00e8 vol jutjar un individu. Alguna vegada el fiscal porta testimonis i els interroga, com tamb\u00e9 poden fer els grans jurats secrets en aquesta inst\u00e0ncia. Poden interrompre i preguntar el que vulguin. Un advocat defensor pot estar present per saber de qu\u00e8 va per\u00f2 no est\u00e0 autoritzat a parlar o interrompre. Al final el fiscal es retira i els jurats secrets parlen entre ells i voten. Si diuen que hi ha prou sospites per pensar que un ciutad\u00e0 podria ser culpable, aquesta persona ser\u00e0 processada. I amb aix\u00f2, els processos previs han acabat sense violar els drets de l\u2019acusat.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

http:\/\/Joangil.pubsitepro.com<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La primera cosa a dir \u00e9s que als Estats Units ning\u00fa t\u00e9 ni ha tingut mai Immunitat per res, ni els parlamentaris, ni cap govern, ni tan sols els jutges. I el President? Fins ara ning\u00fa ha gosat tocar-lo mai, per\u00f2 el Fiscal General Federal (el ministre de Just\u00edcia) ja ha dit que ning\u00fa est\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-4036","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-136","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4036"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4036\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4042,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4036\/revisions\/4042"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}